La pancarta que demana l’alliberament dels presos polítics ja presideix el balcó de l’Ajuntament, al Passeig del Mar, un cop aprovada la moció presentada la setmana passada per la CUP –a instància del CDR, Òmnium i l’ANC locals–. La moció es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups municipals excepte el PSC.

Malgrat això, GdC va qüestionar que al ple del novembre el govern va desestimar una proposta similar presentada per ells, mentre que MES criticava que TSF ha tardat tant en decidir-se per no entrar en conflicte amb  els socis de govern. 

El govern de la ciutat ha acceptat finalment penjar el cartell de “Llibertat presos polítics” a la façana de l’ajuntament.  El ple va aprovar aquest dijous una moció presentada per la CUP amb el suport de les entitats sobiranistes CDR, ANC i Òmnium Cultural, després que més d’un centenar de persones haguessin signat instàncies perquè l’ajuntament posés aquesta pancarta i que aquestes entitats haguessin fet diverses paradetes a la plaça del Mercat  amb aquest propòsit.

La moció ha estat reivindicada emotivament, des del públic, per una portaveu del CDR. “Seguim demanant l’excarceració dels presos polítics perquè considerem que tot aquest procés judicial és una farsa per a l’ús partidista de l’Estat i per dignitat”. 

El govern de la ciutat, format per Tots per Sant Feliu, el PSC i ERC, s’ha dividit en aquesta qüestió. Els socialistes hi han votat en contra, mentre que Tots per Sant Feliu i els republicans han destacat la transcendència del moment, ja que serà el primer cop que una pancarta penjarà a la façana consistorial. 

L’alcalde la ciutat, Carles Motas que des del primer moment havia defensat que a l’Ajuntament no s’havien de penjar pancartes, va valorar que ara es tractava “d’un cas excepcional” i que  “ja fa massa temps que estan a la presó injustament, i el meu grup creu que hem de votar per aquesta excepcionalitat”. 

L’alcalde havia declarat fa uns dies que hi havia ubicacions millors i més visibles que l’Ajuntament. 

Altres acords 

Per la seva banda, la moció presentada per Guíxols des del carrer sobre el bo social en el consum elèctric també fou aprovada per unanimitat. D’aquesta manera, el nostre Ajuntament se suma als molts altres que estan demanant la derogació de l’actual decret i l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i amb un bo social finançat pel govern de l’Estat i per les empreses elèctriques. La moció també demana que s’inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables, com per exemple el gas. Les consultes es poden fer directament als Serveis Socials de l’Ajuntament.  

En un altre punt del debat, el govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) va desestimar la proposta del mateix grup per avaluar i reformular la ubicació actual de les places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda i ampliar-ne el nombre. La proposta plantejava també la necessitat de crear una nova targeta identificativa per a mobilitat reduïda transitòria perquè d’aquesta manera les dones embarassades en l’últim trimestre de gestació i les famílies amb nadons fins a 18 mesos puguessin sol·licitar-la i fer ús dels aparcaments reservats. Finalment, la moció no ha prosperat. 

Una altra moció, en aquest cas de CiU, demanant la creació d’una zona d’esbarjo per a gossos també ha prosperat. 

Gairebé dues-centes persones ja han demanat a l’Ajuntament que pengi la pancarta “Llibertat presos polítics” a la façana del consistori. 

El passat 5 de gener, l’Assemblea Nacional i el comitè per la defensa de la República de Sant Feliu van organitzar un acte a la plaça del Mercat per ajudar els ciutadans a presentar la instància i aquest proper divendres 19 al matí hi tornaran.

L’alcalde Carles Motas s’excusa dient que l’Ajuntament “va decidir fa mesos que no penjaria cap pancarta a la façana de l’edifici”, i que ja no va penjar-ne cap demanant l’acollida de refugiats.   Motas assegura que a l’edifici consistorial la càrrega simbòlica de la lluita per les llibertats l’ostenta la històrica senyera Patxot,  exposada a la Sala de Plens.

En la darrera reunió de les comissions informatives que va tenir lloc ahir, en què es van dictaminar els temes que aniran al Ple de novembre del proper dijous dia 30, Guíxols des del Carrer va anunciar que presentarà una moció a favor de l’alliberament de tots els presos polítics. 

En la moció, la formació rebutja l’ús de la via judicial per a la resolució d’un conflicte que “com s’està demostrant, és merament polític i només té una via possible de solució: la de la política, el diàleg i la democràcia”, segons el text que presentaran en què, a més, Guíxols des del Carrer demana la col·locació, al balcó de l’edifici consistorial, d’una pancarta en mostra de suport als presos polítics, exigint-ne la llibertat.

No serà l’única moció que presentarà el grup representat per Jordi Lloveras,   també presentarà una proposició per regular l’última intervenció que fa l’Alcalde, a manera de tancament d’un punt debatut. GdC entén que la intervenció  “hauria de ser neutra, de conclusions, sense aportar nous elements de discussió i que, bàsicament, hauria de servir per sintetitzar aspectes concrets del debat” i que “no és preceptiu convertir aquesta última intervenció en un altre argumentari que, sovint, acaba tensionant encara més el debat” ja que el govern sempre tanca el punt,”amb la qual cosa ja queda clara quina és la seva postura”. 

Abans d’aquest ple ordinari, el dilluns 27 hi haurà un ple extraordinari per debatre els pressupostos municipals.

La llibertat de premsa és un dels pilars fonamentals del sistema democràtic. Uns mitjans lliures de censura i d’amenaça per part dels governs garanteixen un sistema comunicatiu ric i divers i una ciutadania informada.

Som professionals compromesos amb un exercici responsable del periodisme, de la comunicació -inclosa la publicitat-, en un sentit ampli i la defensa de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, principis fonamentals en una societat plural i democràtica. Uns principis reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans (art. 19), el Conveni Europeu dels Drets Humans (art. 10) i a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (art. 11). Fins i tot a la Constitució Espanyola (art. 20).

En els darrers dies, i arran de la convocatòria i la campanya del referèndum de l’1 d’octubre i de l’actuació desproporcionada del govern espanyol per impedir-lo -malgrat la voluntat del Parlament i de la majoria de la ciutadania-, diverses associacions professionals han rebut denúncies de periodistes que han estat coaccionats o obligats a identificar-se durant la cobertura d’esdeveniments d’interès públic, pressions a les redaccions i advertiments judicials.

Aquests fets signifiquen un atac greu i frontal a la llibertat d’expressió i d’informació. Com a professionals del periodisme i de la comunicació, per respecte a la societat a la qual ens devem i servim, no ens podem permetre el silenci davant d’aquesta dinàmica. No es poden erosionar els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i d’informació, i els mitjans públics i privats tenim el deure i el dret de treballar amb llibertat per a poder fer-nos-en ressò.

Per això, i d’acord amb els nostres principis deontològics, exigim la immediata aturada d’aquestes actuacions que amenacen la nostra feina, empobreixen la nostra capacitat d’informar amb qualitat, la llibertat dels nostres mitjans per emetre continguts publicitaris i amenacen drets fonamentals.

Fidels al nostre compromís amb el periodisme mostrem, també, el nostre compromís amb un model de societat en què la llibertat d’expressió i d’informació són part indestriable del conjunt de llibertats que cal garantir a totes i cadascuna de les persones que integrem la societat catalana. Són drets fonamentals i nosaltres i els mitjans pels quals treballem, actors, com d’altres institucions, garants de la seva salvaguarda.

Grup de Periodistes Ramon Barnils

Agents dels  Mossos d’Esquadra van detenir el passat 16 de gener un home de 22 anys, de nacionalitat saudita i veí de Roda de Ter (Osona), com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

Aquell migdia, els mossos van rebre l’alerta d’un possible robatori en un domicili de S’Agaró. Uns testimonis van veure diverses persones sortint d’una casa carregades amb sacs de plàstics. A causa del fort vent i perquè algunes de les bosses es van esparracar en introduir-les al maleter d’un cotxe, van sortir volant cabdells de marihuana, que es van escampar pel terra.

Quan els mossos van arribar al lloc van localitzar una escampadissa de cabdells secs de marihuana, però les persones que la portaven ja havien marxat. Els agents van recollir els cabdells i van comptabilitzar més de 5’5 quilos de substància.

Seguidament, els mossos van veure que el vidre de l’habitatge d’on havien sortit els individus estava trencat. Van comprovar que dins del domicili no hi havia ningú però tot estava regirat i en diverses estances hi havia restes de marihuana pel terra, així com restes de bosses.

La unitat d’investigació que es va fer càrrec del cas va localitzar el propietari de  la finca, que va quedar investigat com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

Els mossos van iniciar la recerca del vehicle que els testimonis havien descrit. Aquest va ser localitzat sota un pont de l’autovia C-31. El vehicle desprenia una forta olor a cremat, les claus estaven posades al contacte i dins del maleter hi havia restes de marihuana.

El mateix dia, els investigadors van localitzar i detenir, a  la nostra ciutat, el propietari del vehicle. L’home va manifestar que se li havia avariat i l’havia deixat sota el pont. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. El detingut, que té antecedents, van passar el 18 de gener a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, qui  va decretar la seva llibertat amb càrrecs.