Antonio Moreno Herrera, de nom de ploma Antonio M. Herrera, va ser professor de llengua i literatura espanyola de l’Institut Sant Elm entre els anys 1981-1986. Ara, 31 anys després, presenta un llibre de poemes escrit en aquell moment, que recull l’experiència personal i col·lectiva, les vivències emocionades i líriques d’aquells anys, en què va coincidir, entre d’altres, amb el professors Josep Maria Terricabras, Mercè Enrich, Jordi Sistach, María José Royo, Àngela Ribas i José Luis Mayo, director del centre durant 18 anys, a qui dedica l’obra, a ell i a Josep Vicente. Recordem que Antonio Moreno Herrera va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Feliu un parell d’anys durant la primera legislatura de Vicente.

El poemari, amb el mateix pròleg que Antoni Puigverd va escriure en el seu moment, es titula La maravilla ensimismada (Kuiksàlia), i es presenta dijous 20 d’abril, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit, de Sant Feliu de Guíxols. L’acte anirà a càrrec de José Luis Mayo i Xavier Colomer-Ribot, que ha tingut cura de l’edició, a més del mateix autor, i Christian T. Arjona,  l’editor del llibre, publicat per la jove editorial gironina Libros de Aldarán. D’altra banda, l’autor signarà llibres els dies 22 i 23 d’abril a la Fira de Sant Jordi, a la Rambla.

Antonio M. Herrera va néixer a Cantàbria i va passar l’adolescència a Àvila. Ha publicat Esa luz que el aire tensa (Valle de Corneja); Perfecta arquitectura, premi Flor de Jara 2015 de la Diputació de Càceres; Godayla al amanecer i Mirada a una mirada, dedicat al pintor Bronchú (tots dos escrits al poble valencià de Godella, on vivia), i a Rocafort, on viu actualment, A ras de suelo (Vicent Andres Estellés) i Estas rachas de marzo, premi internacional Fundació Antonio Machado 2010, de Cotlliure.

La seva experiència com a professor a diferents instituts de Catalunya i València li ha permès conjuminar en ell l’aire vulnerat de la poesia mística amb
la lúcida serenitat mediterrània.

La 53a edició dels premis Recull es van fer públics ahir al matí al Teatre Municipal de Blanes. El certamen literari ha tingut la participació de 150 treballs presentats per 141 autors, eminentment de les comarques de Barcelona i Girona. Una de les particularitats d’aquesta edició és que quatre dels cinc premis entregats han estat per a escriptores. L’escriptora del poemari El bram dels dies, vencedor del premi de poesia Benet Ribas, dotat amb 1.500 euros, de la seva categoria, és una d’elles i recau en la guixolenca Àngela Ribas, llicenciada en filologia catalana per la UAB i professora de l’IES Sant Elm, el qual havia dirigit fa uns anys.  Ribas era col·laboradora habitual  del setmanari Àncora i de la revista digital Lletres guixolenques i el 2002 ja va guanyar el Premi Betúlia de Poesia de Badalona amb el recull de poemes El temps innoble.

El poeta i artista lleidatà  Carles Hac-Mor va morir ahir dimecres a la matinada a la nostra ciutat als 75 anys. Més conegut pel seu nom artístic (el seu era Carles Fernández i Mor), va destacar per ser una de les veus de l’inconformisme dels setanta. De fet, va arribar a crear autèntics gèneres propis, com l’escalaborn, la paraparèmia i l’hiposeptimí.
Nascut a Lleida el novembre del 1940, Hac-Mor ha passat els darrers anys de la seva vida a Sant Feliu. Deixa un llegat de prop d’una quarantena de llibres, que li han donat diversos premis.
Als anys setanta va abandonar els lí’mits establerts i va endinsar-se dins l’art conceptual i a fundar  Tecsual, Ampit i L’avioneta.
A part de poesia, també va publicar assajos i novel·les. Despintura del jo li va valer el Premi Joan Fuster d’assaig el 1999; M’he menjat una cama es va erigir amb el guardó— Rosa Leveroni de poesia el 2003, i el 2012 Dietari del pic de l’estiu va guanyar els Jocs Florals de Barcelona.
Hac-Mor també col·laborava a El País, El Segre, Diari de Lleida, TV3 i BTV i  escrivia en revistes cientí’fiques i culturals.

La Laila Karrouch (Nador, 1977) és una escriptora catalana d’origen amazic que resideix a Vic des dels vuit anys. Autora dels llibres “De Nador a Vic”, que va obtenir el Premi Columna Jove l’any 2004,  i “Un meravellós llibre de contes àrabs per a nens i nenes”, del 2006.  El passat 22 d’agost va participar en l’acte “Immigració i emigració davant el procés català” a la Biblioteca Octavi Viader i Margarit de la nostra ciutat i l’historiador i exdiputat Toni Strubell li va fer unes preguntes per a Tribuna Ganxona. 

Laila, creus que els catalans d’origen coneixen prou bé els magrebins i viceversa?

No. Aquest és precisament el problema, el desconeixement mutu.  Existeix una gran ignorància que s’acaba transformant en rebuig i crea falsos prejudicis.

Què es pot fer per millorar aquest coneixement i la relació entre “comunitats”?

La primera cosa que cal fer, crec, és adonar-se que no ens coneixem i ser conscients que sense això no podem ser bons veïns. A partir de llavors, parlar i actuar. La convivència és una obligació de tots , tant dels que han nascut al país com els que arriben d’altres llocs.  Crec que hi ha moltes coses a fer. Per exemple, formar associacions mixtes (immigrants i no immigrants) per compartir informació sobre temes que preocupen a la societat. Motivar tothom a col·laborar a les festes del barri, xerrades, crear espais d’intercanvis, fer cursos per l’aprenentatge de la llengua del país de convivència…

Doncs hi ha molta feina a fer!

I encara podria continuar amb el llistat de propostes, però el que mai es pot fer és deixar que el temps canviï les coses o que altres generacions ens solucionin els problemes. El temps no canvia, els que hem de canviar som nosaltres, els humans.

Quina és la problemàtica de la dona àrab a Catalunya?

El problema són els prejudicis que tenim tots plegats. De dona àrab n’hi ha tanta varietat com dones. A vegades penso que som tan simples que ens deixem emportar per la vestimenta o el físic d’una persona. La dona àrab té mala fama a Catalunya perquè pel seu aspecte es creu que està submisa i que viu en una presó sense reixes. Hauríem de prescindir-ne de la carcassa, mirar les persones pel que són i no pel que voldríem que fossin.

Vostè què recomana a les joves àrabs en les seves vides?

Als joves àrabs els recomano estudiar. Estudiar vol dir tenir ulls a la cara, tenir criteri i prendre decisions.

Ha estat molt valenta i ha lluitat per fer una educació superior. Com ha estat la seva lluita?

No hi ha lluites fàcils , però ningú ha dit que la vida ho sigui, de fàcil. Tot depèn de les ganes que un té per aconseguir allò que vol. Quan vaig començar a somiar amb un futur millor per a mi, estava completament sola. La solitud ens fa més valents i, fins i tot, ens  pot acabar agradant. Confesso que no és el meu cas. Però, vaig decidir començar una lluita carregada d’enganys, mentides i de sentiments de culpabilitat perquè no era la persona que els altres (les persones que més m’estimen) esperen que sigui.

Hi ha paral.lelismes entre el món amazic i el catala?

Molts!! “Amazic” vol dir “home lliure”. Precisament, ens uneix el desig de la llibertat. Històricament tenim punts en comú.

Què li ha reportat sortir al programa “El convidat” d’Albert Om?

Hi hagut un canvi en la meva vida. Gràcies al programa vaig poder demostrar la meva manera de fer i de pensar, sense fer teatre ni avergonyir-me de res. La gent, pel que comenta, em veu i em sent més propera i humana. Considero que va ser un repte, un regal.

Com valora l’acollida que han tingut els seus llibres a Catalunya?

Una acollida molt positiva. Les meves obres s’han tractat amb molt d’afecte.

Què podem esperar del seu proper llibre?

El proper és un experiment diferent perquè el protagonista és un noi adolescent que li passen una sèrie de successos. És un llibre dirigit als adolescents perquè he treballat amb ells més d’una dècada i m’han ensenyat molt.

Vostè diu que viu entre dues “pàtries”. Com es viu això?

Ho visc com la filla d’uns pares separats o divorciats, però aquells pares que s’estimen i es respecten, però per motius de vida no poden estar junts. Jo estic al mig. Els estimo per igual i els necessito per ser feliç.

El passat dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Galeria d’Art Kroma (Rambla Vidal, 1) la inauguració de l’exposició sobre el cinquantè aniversari del rellançament d’Edicions Proa.
Laura Cendrós va obrir l’acte parlant sobre la recuperació d’aquestes edicions per part del mecenes i patriota Joan B.Cendrós. Seguidament van parlar l’escriptor Miquel de Palol, com autor d’Edicions Proa, Genís Sinca com a biògraf de Joan B.Cendrós i finalment Julià Guillamon com a comissari de l’exposició.
Hi van assistir una seixantena de persones, entre elles l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas. L’acte va acabar amb un col·loqui molt agradable en què es va oferir una copa de cava als assistents.
L’exposició es podrà veure cada tarda de 18,30 a 20,30 i dissabtes al matí d’11 a 13h.