• Categories
  • El darrer número de L’Arjau, dedicat als 125 anys del Carrilet

    27/12/2017

    El 30 de juny de 2017 va fer 125 anys de la inauguració de la línia del ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. El tren fou un element de progrés i d’identitat fins al darrer dia, i per això ha estat, és i serà sovint recordat. Al llarg del temps se n’ha recuperat el llegat i la història i avui dia podem resseguir-ne la traça per mitjà de la Via Verda. El 1992, tots els municipis de la línia celebraren el centenari de la seva inauguració i es creà el Consorci de les Vies Verdes. El 2009, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, per mitjà de l’Arxiu Municipal, dedicà L’Arjau als 40 anys del tancament de la línia. 

    Enguany, L’Arjau se suma als actes d’aquest 125è aniversari, en el qual han participat tots els municipis per on passava la línia, i dedica el seu darrer número a resseguir el naixement d’aquell tren, que tant va contribuir al desenvolupament econòmic i social de casa nostra. La revista vol oferir al lector noves vies interpretatives del ferrocarril guixolenc: com modelà el paisatge, com interaccionà amb el territori i amb la seva gent, com el seu ús s’adequà a les circumstàncies i, finalment, com es relacionà amb l’art. 

    El tren de Sant Feliu fou un dels més grans projectes que la ciutat ha dut a terme i, malgrat sorgir d’una iniciativa empresarial privada, hi participaren tots els guixolencs per mitjà d’accions, en la mesura de les seves possibilitats. Sant Feliu estava situada en un punt estratègic per al transport i les comunicacions, i tradicionalment ha estat la sortida al mar de Girona. Per tant la connexió entre les dues localitats era molt important. El naixement del tren també va ser conseqüència de la prosperitat de final del s. XIX, arran del creixement de la indústria del suro, el comerç marítim i les drassanes. Les fàbriques de suro necessitaven una bona logística i els empresaris van promoure la construcció del tren i del port.

    L’Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de Sant Feliu de Guíxols. Es coordina des de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de Sant Feliu de Guíxols o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. Si ho preferiu, podeu descarregar-vos aquest número de L’Arjau al següent enllaç: Revista l’Arjau. El tren de Sant Feliu

     

     

     

     


    Els 50 anys d’agermanaments, a l’últim número de la revista l’Arjau

    07/07/2017
    Aquest any 2017 l’agermanament de Sant Feliu de Guíxols amb les localitats de Bourg-de-Péage, Mindelheim i Verbania compleix 50 anys. La revista L’Arjau es vol sumar a aquesta celebració i, amb l’objectiu de promoure intercanvis entre els municipis agermanats, es proposa explicar als ganxons en què consisteixen els agermanaments i tot el ventall de possibilitats que els ofereixen. Però, per altra banda, també s’adreça a tots els ciutadans de les ciutats agermanades per contribuir a què coneguin Sant Feliu de Guíxols i animar-los a visitar la nostra ciutat. Podeu consultar la revista aquí. 
     
    Aquest L’Arjau vol ser fidel a l’esperit dels agermanaments, en els quals es viu amb tota naturalitat que els representants s’expressin en la seva llengua mare, com a manifestació de diversitat i respecte vers les diferents identitats. Per aquest motiu, en la revista s’han mantingut els idiomes en què han estat elaborats cadascun dels escrits alhora que se’n facilita una traducció al castellà, ja que aquest idioma s’utilitza als agermanaments, juntament amb l’anglès, com a llengua comuna.
     
    Promogut per Henri Durand, el protocol reproduïa el document elaborat pel Consell de Comuns d’Europa: els signants adquirien el compromís de mantenir lligams permanents per afavorir intercanvis en tots els àmbits per desenvolupar comprensió mútua i fraternitat amb l’objectiu de construir la unitat europea, fonament de l’entesa entre pobles i de la pau al món. Al s. XX, les guerres van fer veure la necessitat de trobar mecanismes per garantir la pau. Després de la Primera Guerra Mundial es creà la Societat de Nacions, precedent de l’ONU, operativa fins el 1946. Després de la Segona Guerra Mundial van proliferar els agermanaments de municipis. Era una mobilització des de les institucions més properes als ciutadans, a diferència de la Societat de Nacions, basada en els estats. 
     
    Per a l’elaboració d’aquest número extraordinari de L’Arjau, amb el doble de pàgines de l’habitual i imatges a color, s’ha convidat a representants de totes les ciutats agermanades actualment perquè expliquin què ha representat l’agermanament per als seus municipis, quins fets remarquen i què n’esperen en el futur: Bourg-de-Péage (França), Mindelheim (Alemanya), Verbania (Itàlia), East Grinstead (Anglaterra), Schwaz (Àustria), Tramin (Itàlia) i Nueva Trinidad (El Salvador). 
     
    L’Arjau és una revista cultural gratuïta que tracta monogràficament temes de cultura i patrimoni de la nostra ciutat. Es coordina des de l’Arxiu Municipal i l’edita l’Ajuntament de la ciutat. Es pot aconseguir, sense cap cost, als estancs i llibreries de la ciutat o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal.

    La vida i l’obra de Lluís Esteva i Cruañas, a l’últim “L’Arjau”

    12/01/2016

    El guixolenc Lluís Esteva Cruañas (1906-1994) fou un actiu investigador i divulgador de la història i el patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols, la Vall d’Aro i l’Empordà. Mestre de professió i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques. Els resultats de les seves recerques els plasmà en prop de tres-cents escrits d’àmbit local i de les comarques gironines que publicà de manera constant des de l’any 1951.

    La dilatada i fructífera trajectòria de Lluís Esteva centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau, publicació gratuïta que edita l’Ajuntament des de l’Arxiu Municipal. A través de diversos escrits s’hi repassen les seves aportacions en el camp de la prehistòria i l’arqueologia, així com la seva actuació en el camp de la recerca, que el portà per exemple a ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. També s’hi recorda el seu paper de mestre als Estudis Nous (actual Gaziel). Una menció especial mereix la donació del fons personal Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal  per part dels seus fills Elena i Francesc, de la qual cosa també se’n fan ressò les pàgines de la revista. A tall d’exemple, pràcticament la totalitat de les fotografies que il·lustren aquest L’Arjau provenen de l’esmentat fons documental.

    L’Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de la nostra ciutat, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins els V Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de la ciutat o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciutadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

     


    El cinquantenari de l’Institut Sant Elm a la revista cultural L’Arjau

    16/06/2015

    La revista cultural L’Arjau, editada des de l’Arxiu Municipal, està dedicada en el seu darrer número al cinquantè aniversari de la inauguració de l’Institut Sant Elm.

    L’edifici de l’Institut va ser inaugurat oficialment el 14 d’octubre de 1965 amb el nom d’Abat Sunyer, en honor al primer abat del monestir guixolenc. En la festa hi van ser presents les autoritats i institucions que havien fet possible el projecte, els docents i també totes les escoles de la ciutat. Aquest fet encetava una història que continua encara avui dia, però també era la culminació de dotze anys de lluita. En aquest mig segle de vida, el centre ha estat espai d’aprenentatge i formació per a nombroses generacions de guixolencs, però també per a joves d’altres localitats veïnes, atès que durant molt temps l’Institut donava servei a un territori més ampli que el mateix municipi.

    La materialització del Liceu Abat Sunyer fou possible gràcies a la suma de molts esforços: les actuacions de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, les gestions del Patronat Local de Cultura, en el qual participava la Diputació, i fins i tot la decisiva aportació de terrenys per part de l’industrial barceloní Eduard Cros Rojas. També cal destacar-hi el paper actiu de diversos guixolencs, entre els quals destaca Margarida Wirsing, que consideraven que l’ensenyament era fonamental per a la ciutat. En aquest L’Arjau  s’aprofundeix en els origens i les vicissituds de l’Institut Sant Elm, alhora que fa referència als actuals projectes educatius que es treballen des del centre.

     Podeu visitar la revista aquí.

    L’Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de Sant Feliu de Guíxols, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins la V edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de la ciutat o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciudadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

     

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies