Jordi Vilà, cap de llista d’ERC, passarà a ser, després de les eleccions, un dels regidors amb més longevitat dins el consistori. Sempre fent oposició –excepte 3 anys que va estar al Govern- amb una dialèctica plena de cultismes i desestimant la jugular de l’adversari. Havia amenaçat de plegar, però ha tornat i aquestes poden ser les eleccions que el catapultin, fins i tot, a la tercera plaça, si les previsions no van desencaminades i tenint en compte que ERC va ser la força més votada a les darreres eleccions europees a Sant Feliu.
Vostè va dir a l’Assemblea de militants que no es presentaria de nou com a alcaldable, però aquí el tenim. Què li ha fet reconsiderar la decisió?
El procés nacional d’alliberament de Catalunya va fer repensar-m’ho. El 2011 sortim del tripartit, però aleshores va venir tot el rebombori popular amb la sentència sobre l’Estatut. I aquí és on crec que puc aportar com a cap de llista.
Fins a dia d’avui, el sostre d’ERC a Sant Feliu ha estat 2 regidors, tot i que actualment hi és vostè sol. Creu que pot batre aquesta marca?
És clar, ens presentem amb el propòsit motivat de superar-lo. Les circumstàncies són totalment propícies perquè això passi tant a nivell nacional com local.
Es trobaria més còmode governant o a l’oposició?
Governant, de tota la vida! El propòsit de qualsevol partit que es presenti a les eleccions ha de ser aquest. Governant es poden fer moltes coses amb criteri republicà i jo vaig fer-ho durant tres anys en la legislatura anterior, amb accions com ara gestionar el Festival Porta Ferrada amb el pressupost més alt de la història amb menys dèficit de la història. Ara, no s’ha d’estar a dins de qualsevol govern a qualsevol preu. A l’oposició també es pot fer feina i ERC n’ha fet molta al llarg d’aquests 20 anys que fa que tenim grup municipal. Per exemple, per tenir oficialment l’estelada penjada ran de mar nosaltres vam estar al peu del canó presentant mocions durant una pila d’anys. Sempre ens deien que això era impossible, que érem uns il•lusos pescallunes i, al final, el Ple de l’Ajuntament ho va aprovar. Tinc una gran satisfacció per això.
En quin model de ciutat creu ERC, amb Jordi Vilà al capdavant?
Nosaltres creiem en un model republicà en què el ciutadà és la primera categoria política, i això passa per tenir un criteri en què l’educació és el referent personal. Quan una persona té bona formació, té criteri personal suficient per contrastar totes les opinions que rebi. I això acaba marcant el desenvolupament de la ciutat per la suma d’individualitats. Nosaltres podem garantir que tot allò públic es gestioni amb honestedat, eficiència i amb criteris de democràcia perquè arribi justament a tothom.
En què es basa el seu programa electoral?
Té tres eixos principals: atenció a les persones, promoció econòmica i independència de Catalunya. La política social, per atendre amb rigor les necessitats bàsiques de la població, és el primer punt en època de crisi, amb l’Asil, el CAP, els col•legis, les beques menjador, els desnonaments, les plusvàlues, l’atur,…; en segon lloc, cal una política de promoció econòmica basada en aprofitar la cultura i la natura per crear un model turístic genuí difícil de copiar, amb accions com la recuperació de la Font de Monticalvari, la restauració d’ espais degradats, la recuperació de l’herència Anlló, la construcció d’un càmping i, en àmbit cultural, promoure la candidatura a la capitalitat catalana de la cultura o de la sardana, fer el Museu Thyssen i l’equipament del monestir, recuperar premis en l’àmbit musical i literari,… . El que no pot ser és anar trampejant com ha fet el govern amb el gestor turístic o el Museu Thyssen, que l’alcalde mateix diu que té por de fer-lo… Un govern amb por no serveix! I en quant a l’alliberament nacional de Catalunya, volem crear una regidoria per a la transició nacional i per això els 31 components de llista d’ERC ens hem compromès amb el text de l’ANC.
Quina política de pactes podria seguir el seu partit?
N’hem parlat, perquè aquest tema sempre surt, però ara això només serveix per fer bullir l’olla. El que està clar és que les exigències post-electorals per a possibles pactes seran l’eix social, l’eix econòmic i l’eix de l’alliberament nacional. I això ho defensarem per terra, mar i aire.
De què està més i menys orgullós dels darrers 4 anys com a regidor?
Del que estic més orgullós és d’haver fet una oposició constructiva, votant, quan ha calgut, punts que hem cregut que tenien solvència ètica i recorregut polític, com ara la nova contractació del subministrament de llum i la concessió administrativa de la Porta Ferrada. I del que n’estic menys orgullós és no haver pogut estar, alguna vegada, a l’alçada de les circumstàncies per defensar amb criteri el punt de vista republicà.
Els darrers 4 anys, excepte en els temes nacionals, se l’ha vist poc bel•ligerant fent oposició, al contrari que TxSF. S’està guanyant una fama de tou, de massa bona persona?
Bona persona intento ser-ho tant com puc. De ximple, intento no ser-ho mai. He actuat tenint en compte el fet nacional i la crisi econòmica. Les meves intervencions anaven amb un punt de veu reposat, filosòfic i motivador, per tal que el govern tingués una visió estratègica per quan acabés la crisi, amb posicionaments radicals per a despertar Sant Feliu. Però no ho han fet. El tipus d’oposició que ha fet Tots per Sant Feliu, sincerament, no el comparteixo. L’oposició ha de ser crítica, però constructiva. Ells han fet barrila de forma constant i com a estratègia continuada. I aquí, la política dimiteix. ERC només es va despentinar amb el cas de les gravacions il•legals de persones que feia el regidor Càrdenas amb les càmeres del Casal d’Avis, perquè era intolerable i immoral i al final l’alcalde i el regidor van acabar demanant perdó.
Què destacaria del seu equip?
El candidat ha estat escollit en assemblea i això m’enorgulleix. Jo destaco que és gent que té una militància ciutadana molt compromesa en diferents àmbits, amb molts independents amb molt rigor i molta honestedat, que dóna valor com a grup.
Com definiria els caps de llista adversaris en aquestes eleccions?
No els conec a tots, lògicament, però sobreentenc que tots posen les seves virtuts per a la causa pública… Relació política en tinc amb tots ells, més enllà de la discrepància política que hi ha, a vegades molt severa.
Què li sembla l’aparició de MES i l’auge de la CUP, com a contrincants en l’independentisme d’esquerres?
En principi, si fan causa per la reivindicació nacional catalana, em semblen bé. El catalanisme polític sempre ha estat plural, tant el de dretes com el d’esquerres i a mi això m’agrada. La CUP ve de l’esquerra dogmàtica, que nosaltres no compartim perquè som socialdemòcrates, i MES surt de l’escissió del PSC, però tenen tota la legitimitat. La independència l’hem de fer entre tots i no cal anar amb llistes úniques.
Què en pensa que a la façana de l’Ajuntament no hi onegi la bandera espanyola?
Em sembla una cosa natural, vista l’opinió social de la gent de Sant Feliu de Guíxols. No es poden imposar normes i pautes contra criteri de la majoria. Em sembla que la voluntat popular s’expressa perfectament a la cruïlla entre la Rambla Vidal i el Passeig de Mar, on hi oneja l’estelada, per decisió oficial, des de fa més de 4 anys.
