Aquest acord pel 155 entre el PP i el PSOE, amb la presència de la nova dreta que representa Ciutadans, significa la ruptura del pacte territorial. Anys abans, l’acord entre el PSOE i el PP que va comportar la reforma de l’article 135 i que va suposar la subordinació de l’interès social als interessos dels bancs va significar la ruptura del pacte social. El pacte institucional ja fa temps que està trencant per la corrupció política, la d’allà i la d’aquí. El règim del 78, doncs, viu instal·lat en una crisi que té aquestes tres dimensions, la social, institucional i territorial i el Minotauro, com el va definir algu fa temps, es defensa. I es defensa dur. Per això en sortirem millor, serem més forts, si som més si i ho fem plegats. L’essència constituent del 15M ens ha d’impulsar al conjunt de les classes populars cap a nous pactes socials, institucionals i territorials, basats en l’igualtat, la solidaritat, la justicia social i, també, la plurinacionalitat a partir de poder exercir el dret a decidir.

L’aplicació del 155 no és una iniciativa aïllada. Forma part d’aquesta defensa del Minotaure. Una estratègia autoritària de recentralització i que impedeix que els pobles es dotin de les eines adequades per garantir la seva existència històrica, tant en el camp econòmic, cultural, lingüístic com en el de reconeixement internacional.

El 155, o la suspensió de l’autogovern de Catalunya que és el mateix, no només farà saltar pels aires aquest pacte territorial que deiem abans, sinó que representa un atac als fonaments mateixos de la pròpia democràcia: que el PP, amb un 8% dels vots en les últimes eleccions a Catalunya, vulgui governar, és un despropòsit polític i una mutació democràtica.

I doncs, què hem de fer? El problema d’una declaració d’independència unilateral no resideix tant en la seva legalitat o il·legalitat, interpretable en funció del costat que es miri, com sí en la seva il·legitimitat. Il·legitimitat perquè les forces polítiques partidàries de la independència governen amb un 48% dels vots, aquest és el veritable mandat popular, i també perquè, ens agradi més o menys, el reconeixement internacional obliga a fer les coses d’una altra manera.

L’1 d’octubre no va ser només una exhibició del poder de mobilització de l’independentisme, sinó també l’expressió d’una voluntat majoritària de la societat catalana de decidir el seu futur a les urnes, a banda, com ja s’ha dit avui, de ser un exemple de mobilització pacífica davant de la repressió ordenada pel govern de l’estat espanyol. No obstant això, i malgrat aquest gran èxit, és difícil acceptar que aquesta gran mobilització social justifiqui declarar la independència de Catalunya a partir d’una decisió unilateral, més encara, quan així també ho van concloure els observadors internacionals.

Un referèndum acordat és, avui, l’única solució democràtica possible. I quan serà possible? No ho sé, ara bé, en politica, i d’això en tenim grans exemples al llarg dels darrers anys, i fins i tot dels darrers dies, els temps sempre són temporals i res és per sempre. El referèndum el tindrem, segur, com l’han tingut altres, amb dificultats, però el tindrem. Segurament que la primera gran dificultat sigui fer fora el PP del govern, i em sembla que la segona es revela en aquesta obcecació que tenen avui els socialistes espanyols que es capfiquen en no voler reconèixer la necessitat de dur a terme un referèndum acordat.

Però que aquest immobilisme per part d’alguns hi sigui avui, no vol dir que hi sigui d’aquí a un temps. Nombrosos catedràtics de dret constitucional i juristes de reconegut prestigi afirmen que fer un referèndum és perfectament compatible amb l’actual Constitució. Una cosa sí que està clara, cada vegada hi ha més persones fora de Catalunya que saben, entenen i comparteixen que l’única via de solució possible a aquesta greu crisi institucional és el referèndum acordat.

És una evidència que els ferms defensors de teixir aliances al conjunt de l’estat per aconseguir un referèndum acordat hem topat amb aquesta  barbaritat que és el 155, i el que és pitjor, haver de veure com des d’una bona part del socialisme s’avala aquesta actuació, almenys fins avui. L’anunci de la convocatòria d’eleccions, que per unes hores ha semblat reeixir, tampoc és l’escenari que Catalunya en Comú contempla.

No toca el 155, tampoc toca una declaració unilateral, ni tampoc està clar que l’alternativa a l’escenari de la declaració d’independència hagi de ser necessàriament la convocatòria d’unes eleccions forçades. Tenim una gran responsabilitat oberta en mantenir un front ampli que aplegui a totes les persones demòcrates i que es materialitzi a partir de lluites compartides per exigir l’amnistia dels presos polítics, el final de la intervenció de l’autogovern i el restabliment de la plena autonomia, la fi de l’asfíxia econòmica, la sortida de les forces de seguretat que es van desplegar abans de l’1-O i, evidentment, la mediació per a la negociació d’un referèndum.

Avui la prioritat ha de ser articular aquesta resistència a la involució democràtica i fer-ho a partir de l’actual majoria en vots i escons que representa el dret a decidir. Les legislatures duren el que duren, aquesta fins el juliol de 2019, i ens hem de continuar mantenint units en la defensa d’un referèndum acordat  i en contra la implementació, sigui en el grau que sigui, del 155. Una mobilització social contra el 155 interpel·la a molts més actors, a molta més gent, que no pas una mobilització per l’independència.

Estic convençut que la societat catalana reaccionarà amb intel·ligència i fermesa, com ha fet sempre al llarg de la història, i sortirà en defensa del seu autogovern. La reacció d’organitzacions socials i de la ciutadania ha de continuar sent contundent, cívica i pacífica. Des de la imposició i des de la força no es podrà resoldre la major crisi política de la democràcia espanyola. Ho saben, no ho volen reconèixer encara, però saben que només és possible sortir-ne amb una solució política negociada. Per això, continua sent necessari articular l’unitat del conjunt d’institucions públiques catalanes, forces polítiques, agents socials i entitats i organitzacions per donar resposta a qualsevol segrest institucional que s’intenti per part de l’estat espanyol. La Taula per a la Democràcia és un bon exemple.

A tot això, no podem permetre la més mínima escletxa d’intervenció en les nostres institucions. No es tracte de si el 155 s’aplica amb més o menys intensitat, simplement s’ha de rebutjar de ple la seva aplicació articulant una resposta unitària des de les institucions democràtiques, amb tots els partits polítics, els ajuntaments, sindicats, associacions empresarials, i societat civil en defensa de l’autogovern, coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesió social del nostre país.  I, mentre, davant la falta de voluntat de diàleg del govern espanyol, continuar instant a la Comissió Europea perquè promogui una mediació política imparcial que permeti trobar vies de diàleg per superar solucions unilaterals”

Una assemblea ciutadana va validar divendres passat l’informe corresponent al primer any del mandat polític, durant el qual la plataforma Guíxols des del Carrer ha portat a debat prop d’una vintena de mocions, la majoria d’elles en solitari però també algunes amb la CUP o MES, a banda de més
d’una trentena de preguntes per escrit. El regidor de la formació, Jordi Lloveras, va exposar els principals debats que s’han dut a terme al llarg d’aquests últims dotze mesos en la sala de plens i va remarcar l’esperit reivindicatiu de la formació, recordant que Guíxols des del Carrer-Entesa no ha arribat fins aquí “simplement per ser un més de l’oposició sinó per treballar en la construcciód’un canvi de model que respongui a la voluntat d’una majoria de la població”.

En la segona part de l’assemblea es va debatre sobre futures accions. En aquest sentit es va decidir impulsar una jornada informativa sobre el TTIP,
recordant que la nostra ciutat és avui una ciutat adherida a la campanya “Municipis contra TTIP”. També es va acordar donar un nou impuls a la mobilització ciutadana per exigir el compliment íntegre de la sentència de Can Rius i l’arranjament de la façana litoral sud, de Can Rius a Cala Vigatà passant per Port Salvi, i reivindicar la creació d’un espai protegit de diversitat marina. Sobre el tema de la renovació del contracte d’escombraries, la formació posarà en marxa un seguit d’actuacions per explicar a la ciutadania els avantatges del sistema “porta a porta” en la recollida selectiva.
Finalment, l’assemblea va fer una defensa dels mecanismes de participació ciutadana i el propòsit de fer-los efectius. Jordi Lloveras va exposar que cal exigir un reconeixement ampli de la participació ciutadana i va presentar el document “Conjunt d’eines i propostes per avançar cap a un model
de ciutat més democràtica, participativa i transparent” que ha elaborat la formació. Per acabar, va lamentar que ERC i PSC hagessin rebutjat sumar-se a la campanya municipalista que, impulsada per Plataforma per a la Fiscalitat Justa i Oxfam Intermón Catalunya, vol cooperar per alliberar els municipis dels paradisos fiscals i denunciar els efectes nocius que aquests tenen sobre els recursos públics.

Guíxols des del Carrer ha emès una nota en què alerta que el preu mig d’un enterrament, a la nostra ciutat, amb  tots els serveis inclosos, se situa al voltant dels 5.000 euros, una quantitat “desorbitada tenint en compte que es tracta d’un servei absolutament necessari tard o d’hora”.
La formació d’esquerres evidencia que els més perjudicats, “tot i que es moren persones de totes les edats i condicions”, són la gent jubilada, “que no solen tenir estalviada aquesta quantitat de diners, amb la qual cosa el problema es trasllada després als familiars, molts d’ells en situació també precària o d’atur”, alerta GdC.
Per això, i davant l’anunci fet pel govern de la ciutat (TSF, ERC i PSC) que el nou plec de condicions i clàusules del contracte del cementeri municipal estarà enllestit en un parell de mesos, la  formació encapçala per l’edil Jordi Lloveras demanarà que l’Ajuntament faci un estudi acurat per valorar quina fórmula de gestió és la més adient per garantir que la ciutadania pugui disposar d’uns serveis funeraris de qualitat i a preus assequibles. Aquest estudi seria previ a la necessària avaluació de quins serveis es podrien municipalitzar i evitar d’aquesta manera els alts costos que actualment ha creat la concessió del servei a una empresa privada.
Guíxols des del Carrer-Entesa defensa que municipalitzar el servei seria una possible solució a l’hora de fer front a aquests preus desorbitats. De fet el regidor Jordi Lloveras ja ho va plantejar temps enrere en el ple on l’equip de govern va anunciar la renúncia de l’actual empresa adjudicatària, i recorda que la municipalització de tots o d’una part dels serveis funeraris, ja s’està duent a terme en municipis i ciutats tan diverses com Camprodon, Reus, Terrassa o Madrid.

El proper dijous és dia de Ple Municipal i Jordi Lloveras, regidor representant de Guíxols des del Carrer-Entesa, té preparades algunes preguntes per a l’Equip de Govern. Per exemple, Lloveras vol saber quantes persones majors de 75 anys viuen soles a la ciutat i quines mesures s’han pres en aquests dies de calor per tal de tenir-ne cura, i així ho ha fet arribar a l’equip de govern per tal que li contestin en el Ple Municipal de dijous. Lloveras també s’ha preocupat pel vessament d’aigües brutes, possiblement contaminants, a la cala de Port Salvi, presumptament per negligència d’un establiment hoteler. També ha deixat constància del mal estat en que es troba el camí de ronda en el seu tram entre la plaça Pau Casals i l’ermita de Sant Elm. Igualment Lloveras ha demanat que l’equip de govern aclareixi quins són els regidors delegats d’alguns projectes o serveis no contemplats en el nou cartipàs municipal, com ara política i gestió mediambiental, igualtat de gènere, mobilitat sostenible i pau, cooperació i solidaritat.
Guíxols des del Carrer-Entesa recorda que, al marge dels grups municipals, qualsevol ciutadà pot adreçar preguntes o suggeriments a l’alcalde. En aquest sentit, el grup municipal es compromet a fer de transmissor de qualsevol qüestió relacionada amb l’activitat municipal utilitzant la bústia del seu web per portar-la al Ple.

El portaveu del grup municipal de CiU , l’exalcalde Joan Alfons Albó, ha retret durant aquests dies a Carles Motas i el seu partit, Tots per Sant Feliu (TSF), la “demagògia” d’haver-se dedicat a escarnir durant el passat mandat les dues dedicacions remunerades de l’anterior govern –CiU i PSC– i que ara, en el nou executiu de TSF, ERC i el PSC, n’hi hagi tres.

“Perquè l’Ajuntament funcioni cal dedicació, de manera que en principi seria correcte que hi hagués regidors que cobrin un sou”, defensava l’exalcalde al seu mur de facebook, tot recordant a Motas que, si fa tres anys criticava que hi hagués una mena de bicefàlia amb alcaldia doble, “seguint aquest plantejament absurd, ara en paguem tres”.
Aquesta no ha estat la única aparició crítica d’Albó a les xarxes socials contra l’equip de govern. Aquest matí l’exalcalde ha insinuat que el regidor d’Urbanisme Josep Saballs podria estar cometent una incompatibilitat amb el seu càrrec públic.”Passejant per la Rambla, a l’alçada de Placeta St. Joan 23, hi ha un establiment on comparteixen despatx, aparador i rètols, dues empreses: Finques Molins Reixach i Saballs Gestió. La primera vinculada a Josep Morató, que va ser regidor de TPSF a la passada legislatura, i l’altra té com a responsable Josep Saballs, actual regidor de TPSF i amb responsabilitats a urbanisme en l’ajuntament actual. La primera empresa es dedica a la compra i venda de finques, i també realitzen promocions urbanístiques. El segon entre altres coses es dedica a l’administració de finques. Comparteixen sigles, comparteixen aparador, comparteixen despatx, què més comparteixen? Desitjo que no comparteixin urbanisme“, ha escrit al seu perfil el regidor convergent, per acabar sentenciant que “potser és incompatible la seva tasca professional i el fet de ser regidor d’urbanisme”.

Lloveras i Guíxols des del Carrer,  contra els sous

Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer) sosté que la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, percebrà una retribució inferior a la de Motas, tot i governar una població molt més gran, i argumentava que la dedicació de l’alcaldessa barcelonina serà del 100%, fet que li impedirà cobrar per altres activitats. La de l’alcalde guixolenc és del 90%.
Per això, Guíxols des del Carrer va votar en contra de donar retribucions salarials als tres regidors que tindran dedicació parcial, així com també als imports per assistència a Plens i Comissions amb base al Codi Ètic de la plataforma, segons el qual cap regidor sense dedicació hauria de rebre una quantia superior a 600 € mensuals per assistència a reunions. Lloveras creu que tots aquests regidors ja reben, conseqüència de la seva professió i del seu àmbit laboral, uns ingressos mensuals.
Lloveras també va proposar a l’equip de govern que sigui coherent amb les promeses de transparència i participació i que obri les reunions del Consell de Ciutat als regidors de l’oposició, amb veu però sense vot.
Finalment, i en relació a l’apartat concret de les delegacions de la Junta de Govern Local, GdC-E pot acceptar aquestes delegacions si es corresponen a l’agilització de tràmits; però mai acceptarà aquelles que tenen a veure amb temes urbanístics i de contractacions.

Jordi Lloveras, carter lligat al sindicalisme, és el candidat escollit en assemblea per Guíxols des del Carrer. Aquesta plataforma surt de la mescla de la vella guàrdia comunista del PSUC i IU, l’ecologisme d’ICV i les noves idees d’esquerres d’Arcadi Oliveras i Teresa Forcades, Procés Constituent, mesclades amb gent sense militància política activa. Lloveras valora la feina feta per l’equip de govern en matèria promocional, però no en el tema social.

– Creu que hauria de ser el proper alcalde de Sant Feliu de Guíxols?
Home, clar! Si no, ja no m’hi hauria presentat. De fet, nosaltres sempre hem dit que la nostra és una llista amb vocació guanyadora. Si hem plantejat la possibilitat de donar aquests canvis i aquesta manera de fer i d’entendre la política és per intentar governar. Si m’hi veig? Sí, es clar que m’hi veig!

– Com va ser escollit com a candidat a l’alcaldia?
Nosaltres som una plataforma, som els únics que som una plataforma. Incorporem gent que milita a partits com Iniciativa, Esquerra Unida Alternativa, gent que ve de moviments socials i del Procés Constituent, i persones com jo, que continuem sense militar enlloc. La plataforma va començar a funcionar fa 10-11 mesos i actualment som 72 persones adherides. Vam fer una assemblea, on tots els adherits estàvem en una llista, i jo vaig sortir el més votat. A partir d’aquí, vaig acceptar el compromís.

– No és cap fusió amb ICV?
No, no és cap fusió. Això és una plataforma que, insisteixo, engloba gent d’Iniciativa, i també d’altres plataformes. Engloba gent de totes les ideologies, però ens uneix una questió en comú, que entenem que aquest ajuntament necessita una sèrie de canvis socials, una altra visió.

– Què destacaria del seu equip?
Precisament, això de ser gent que venim d’origens tan diferents, ens dóna un valor molt important. Tenim gent que històricament s’ha presentat a les eleccions, per tant té un bagatge. També tenim gent que no ens hem presentat mai. Tenim gent que militava històricament al PSUC, com gent que a la època del PSUC no havia nascut. Per tant, tenim un equip capaç i preparat. A més ens hem dotat de col·laboracions molt importants. Per exemple, nosaltres defensem els pressupostos participatius, però no ho diem a l’atzar. Tenim un document preparat per a implantar els pressupostos participatius en inversions en els ajuntaments, que ens l’ha fet un Doctor en econòmiques, expert en temes de participació ciutadana, com és en Joan Bou, que és Catedràtic a la Universitat de Vic. Per tant, tenim un bon equip, jo el definiria com a excel·lent.

– Quin model de ciutat hauria de tenir Sant Feliu?
Parlar del model de ciutat és una mica agosarat, ja que es construeix en molts anys. Nosaltres diem que ha de ser una ciutat pensada per a les persones. En aquest sentit, nosaltres articulem, a partir d’un pla estratègic de ciutat per desenvolupar els propers 4 anys, 3 eixos: el primer, que fa referència a un projecte urbanístic cohesionat socialment, amb equipaments públics i zones lliures. Un altre eix, que és com dignifiquem la vida a la ciutat: educació, sanitat, cultura, esports, etc. I el tercer, que és com la ciutadania s’ha d’implicar, el que nosaltres diem de la participació i sobretot la transparència en la gestió.

– Serien els eixos principals del programa?
Sí. Després cada eix té propostes concretes. Per exemple, nosaltres tenim molt clar que no es pot fer un pàrking soterrani al passeig, i que hi ha moltes solucions. En questió d’urbanisme, tenim moltes idees, però no tenim un gran projecte faraònic. Hi ha una altra candidatura que es presenta que ha tret un gran projecte sobre l’asil Surís. Si tirem d’hemeroteca, resulta que aquest projecte neix fa dos anys plantejat per el regidor d’Iniciativa Joan Prat.
En tema cultura, tenim un projecte molt engrescador, en què hi han col·laborat artistes consagrats com Manel Marzo-Mart, per a convertir l’antic hospital en un centre d’exposicions d’artistes locals i en un centre d’arts.

– Quin paper creu que poden tenir de cara a formar governs?
Doncs la veritat és que ni ens ho hem plantejat encara. Som molt poc professionals políticament parlant. Dependrà dels continguts socials dels programes que es plantegin. Per això no vam arribar a un acord amb l’ANC, dels 4 acords que plantejaven, nosaltres estàvem d’acord amb els 3 primers. L’últim punt deia, que en cas d’haver de decantar-nos per un alcalde o altre, ho havíem de fer per aquell alcalde que  també ho hagués signat. Precisament nosaltres que donem tant contingut al tema social…

– Així el focus del vostre projecte és el tema social.
Sí. Com deia abans, al nostre partit hi ha gent d’ideologies diferents. I ens entenem perquè tenim molt clar que el dia 24 el que fem és elegir persones per a governar la ciutat, no solucionar els problemes d’estat. Tenim molt clar que la plataforma no farà campanya del 27S, individualment, cadascú es situarà on vulgui.

– Com valora els últims 4 anys de govern actual?
Nosaltres creiem que l’Ajuntament ha sabut situar Sant Feliu al mapa, ha fet una bona política d’aparador. Però en canvi, en mirar tant a fora, s’han oblidat una mica de mirar cap a dins. Posem un exemple, Sant Feliu té una mitjana d’atur superior a la de les comarques gironines, té zones amb exclusió social, amb pobresa; però en canvi, té els fanals més moderns i macos de la comarca. Nosaltres, potser no hauríem posat els millors fanals, però hauríem intentat pal·liar altres temes com plans d’ocupació. Destinaríem més recursos a temes socials.

A través d’una votació oberta a totes les persones adherides, la plataforma “Guíxols des del carrer” va decidir els seus candidats principals a la llista que es presentarà a les eleccions municipals del 24 de maig.

La votació , en què van participar més del 50 per cent dels adherits, va escollir els cinc primers llocs, amb el següent resultat per ordre de votacions rebudes: Jordi Lloveras, Julià Castelló, Laura Agüera, Maria Àngels Comas i Salvador Sánchez.

Jordi Lloveras, carter de professió, no pertany a cap partit polític i  té una llarga trajectòria en el món sindical com a representant dels treballadors de Correus. Julià Castelló és periodista, durant molts anys va treballar a RTVE-Catalunya i  va participar en la fundació del Col.legi i del Sindicat de Periodistes de Catalunya. Laura Agüera exerceix com advocada a Girona i pertany a la Comissió de Drets Humans i de Violència  de Gènere del Col·legi d’Advocats.

“Guíxols des del carrer” ha estat treballant durant més d’un any a través de debats i assemblees obertes a tota la ciutadania per redactar el seu programa, el codi ètic dels candidats i les formes de participació dels adherits i de la ciutadania en les decisions i polítiques que defensarà el grup. Entre d’altres mecanismes per donar poder a la ciutadania, “Guíxols des del carrer” propugna la posta en marxa d’un procés participatiu per redactar els pressupostos municipals i mecanismes d’informació i transparència en tots els contractes de persones, obres i serveis que es paguin amb diners públics.