Josep López de Lerma i López, expolític ganxó per Convergència i Unió, exdiputat i excandidat a l’alcaldia -mai la va assolir- i advocat d’un prestigiós bufet a cavall entre Barcelona i Madrid, ha tret recentment un llibre en castellà titulat “Cuando pintábamos algo en Madrid”, amb el qual López de  Lerma torna a l’escena pública des que va estripar el carnet de CDC l’any 2011 per la tendència sobiranista que estava adquirint el partit. El llibre resumeix les andances que durant 25 anys va tenir el diputat guixolenc al Congrés dels Diputats espanyol.

Avui, el diari de dretes espanyol El Mundo publica una entrevista amb l’exdiputat, que fa com Juan Carlos de Borbón i considera la independència de Catalunya “una quimera, fins i tot a nivell internacional” i que veu amb bons ulls  el nomenament de Soraya Sáenz de Santamaría com a vicepresidenta del govern espanyol. També veu un “combat permenent” entre Catalunya i Espanya, i desitjaria un nou encaix de Catalunya a l’Estat (les velles aspiracions impossibles).

Del seu ex-partit, CDC, ara refundat com a PDCat, afirma que fa anya que no parla amb Artur Mas, a qui al llibre no li estalvia crítiques:  “es va deixar tallar el cap per la CUP”, “abanses feia dir Arturo i no tenia ideologia fins que el 2000 el van fer canviar”. López de Lerma veu necessària una força pactista amb l’Estat i s’atreveix a dir que si Jordi Pujol hagués entrat al govern espanyol, a Catalunya li hagués anat millor.

Acaba sentenciant que “amb urnes de veritat, i no pas de caixes de sabates, Catalunya mai ha dit que estigui a favor de la independència, són clara minoria” i que “ERC i CDC són incoherents, si volen marxar d’Espanya, no han d’anar a Madrid”.

El passat 27 d’agost, just després de l’acte institucional d’hissada de l’estelada davant l’Ajuntament, va tenir lloc a la plaça del Mercat l’assaig del punter que es crearà a la Via LLiure a l’Avinguda Meridiana de Barcelona el proper 11 de setembre.

Aquest assaig estava emmarcat dins les concentracions que l’ANC realitza cada dia 27 abans del 27 de setembre, data de les properes eleccions catalanes. Abans de l’assaig es va llegir un manifest i Percussió Ganxona va amenitzar musicalment l’acte.

El passat dilluns va tenir lloc al Teatre Auditori Municipal un acte sobiranista de cara al 27 de setembre. Els protagonistes foren Jordi Navarro (CUP) i Carme Forcadell (Junts pel Sí), que explicaren  les raons per voler un nou estat alhora que mostraven el seu rebuig a l’actual política anticatalana del govern espanyol.  També es van llegir passatges del conte “Viatge a la Via Catalana” de Toni Strubell per part de dues circumstancials actrius ganxones, es va aixecar un pilar de 4 a càrrec dels Minyons de Santa Cristina i es van interpretar El Cant de la Senyera i Els Segadors per part de cantaires de la ciutat dirigits per Albert Mallol.

Cinc minuts abans de l’acte vam tenir l’oportunitat, per gentilesa dels organitzadors, de parlar amb Carme Forcadell,  a qui vam fer un petit qüestionari que va respondre molt amablement.

Diumenge, més de 500 persones van anar a veure en Lluís Llach a Vilartagues. Avui, ompliu el Teatre ja abans de començar… i encara hi ha gent que no es creu que el 27S el sobiranisme pugui guanyar…

Guanyarem! No cal dir res més. N’estic convençuda. Realment hi ha una majoria en aquest país que vol millorar la vida de les persones que hi viuen, que vol més llibertats i justícia social. De fet, el procés va d’això, i és molt difícil anar contra aquesta força. Per tant, diguin el que diguin, guanyarem, i ho farem per la força de les urnes, que això és el més important.

I, a més,  amb molts vots de persones castellano-parlants, un fet que anys enrere no s’hagués pogut ni imaginar…

Evidentment, crec que la grandesa del nostre projecte és aquesta, precisament. Guanyarem perquè hi ha moltes persones que parlen castellà i que es senten espanyoles, però que han entès que això és un projecte de justícia social i que volen una vida millor per als seus fills i néts. El nostre projecte no és ètnic ni identitari, sinó que és un projecte social i de país.

Creu que de cares a les eleccions s’hagués anat millor amb tot l’independentisme junt, és a dir, incloent-hi la CUP?

Nosaltres, a l’Assemblea, proposàvem això: anar tots junts. Crèiem que així s’entendria millor que eren unes eleccions plebiscitàries, però, d’altra banda, també és bo que hi hagi una opció radical, perquè així ningú es queda sense votar per raons de representació ideològica.

I com és que Carme Forcadell no encapçala aquesta llista unitària i ho fa Raül Romeva?

Perquè en aquesta  candidatura no és important qui va primer o segon , sinó l’objectiu final i com ho farem. Allò important és la força de tots.

“Encara que pugui semblar un rampell”, diu l’afable Manel Mayor, president de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) fins el mes de juny, “les tres decisions que he pres aquests darrers mesos han estat molt meditades, molt rumiades… No ha estat pas gens fàcil, però és el que havia de fer”.
Així de contundent es mostra el fins la setmana passada militant d’ERC en unes declaracions a aquest diari: “Estic cansat de passar vergonya per les actuacions de la secció local del fins ara meu partit”. “Les discrepàncies són profundes i jo no deixaré de tenir criteri i opinió propis”, ha declarat.  La primera de les decisions a què es refereix Mayor en el primer paràgraf va ser la de no voler formar part la llista municipal que es va presentar a les eleccions, en les qual ERC va treure els millors resultats de la història a Sant Feliu. “Vaig considerar que era un profund menyspreu el lloc on em volien col•locar (sisè)”. La segona decisió va ser seva dimissió com a president de la secció local quan va recuperar-se d’una greu malaltia: “en un principi volia plegar tot just em va donar l’alta hospitalària, però vaig pensar que podria perjudicar el partit i vaig esperar fins després de les eleccions”.
La darrera decisió, la de donar-se de baixa d’ERC, tot just l’ha pres aquests darrers dies, malgrat que en principi volia esperar fins passades les eleccions del 27S. “Veient la dinàmica de la política local, ho he fet abans del que jo volia”. La gota que ha fet vessar el got ha estat la decisió de votar en contra de penjar l’estelada a la façana de l’Ajuntament. “El que és encara pitjor és l’excusa donada, la de les legalitats…”, puntualitza Mayor.
El comunicat acaba dient que “no vull passar més vergonya i vull ser lliure per opinar”. D’aquesta manera, no participarà en política a l’àmbit nacional, però sí que lliurement farà política nacional dins l’àmbit local.