L’exposició itinerant El tren de la modernitat s’estrena aquesta tarda (19 h) a l’antic hospital, on es podrà visitar fins al 24 de setembre. És la primera parada d’un recorregut que visitarà successivament els altres municipis que enllaçava la línia –Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina, Llagostera, Cassà, Quart, Llambilles i Girona– fins l’any vinent.

Segons avança El Punt-Avui, la mostra s’estructura en mòduls ubicats en vagons, amb una escenografia acurada i dissenyada per a tots els públics. Hi haurà informació de cadascuna de les poblacions i un viatge que toca diverses temàtiques: els inicis, el traçat, les estacions, els ferroviaris, els passatgers, les mercaderies, el material mòbil i el present com a via verda. Hi ha una part dedicada al joc, i una altra de visionat de filmacions, algunes de les quals, inèdites fins ara.

L’exposició El tren de la modernitat, que commemora el 125è aniversari de l’entrada en servei de la línia del “Carrilet” entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, es va inaugurar ahir a la tarda a l’antic hospital, en una mostra que es podrà visitar fins al 14 de setembre cada dia en horari de matí i tarda. Es tracta d’una exposició itinerant per les poblacions on va discórrer el tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, que inicia el seu recorregut a la nostra ciutat.

Durant l’acte d’inauguració no hi van faltar els records i les anècdotes del carrilet i es va posar en valor el vessant més social del tren, que els usuaris de les poblacions per on passava utilitzaven per poder anar a les festes majors de les localitats veïnes o per arribar a la platja de Sant Pol.

El carrer de Cristòfol Colom, principal accés al port ganxó des del passeig, va quedar reobert al trànsit ahir a la tarda, després de dos mesos d’obres per eixamplar les voreres que han costat 116.682 euros. Els treballs van començar després de Reis i s’han completat una mica abans del termini previst, tot i que fins dimecres encara acabaran de polir alguns detalls com ara baranes a l’extrem del Salvament i els pilons de seguretat a la vorera de mar, segons declaracions del regidor d’Urbanisme, Josep Saballs a El Punt-Avui.

Degut a les obres dels carrers Santa Magdalena, Carretera de Girona i Mercè, que creaven un caos circulatori en aquella zona, l’Ajuntament ha hagut de treure provisionalment els pivots que barraven el pas de vehicles pel carrer Hospital per tornar a permetre la circulació durant les tres setmanes que duraran les obres del pas elevat de vianants que s’ha iniciat a la cruïlla dels carrers Mercè i Mall. Precisament el carrer del Mall era l’únic que permetia el pas de vehicles a la part baixa de la carretera de Girona, ara tallada per les obres i, per tant, ara els conductors ho hauran de fer a través del carrer Hospital, com abans de què l’actual executiu decidís col·locar-hi els pivots per tallar-lo.

El tram final del carrer Hospital –entre Antoni de Capmany i la placeta Sant Joan– ha quedat restringit totalment al pas de vehicles aquesta setmana amb un parell de pilones. La decisió l’ha pres l’àrea municipal de Vialitat per motius de seguretat, segons explica el regidor Josep Saballs, ja que les bastides per obres de rehabilitació de les façanes de l’antic Hospital ocupen part de la secció del vial i la ja difícil convivència entre vianants i vehicles s’havia complicat encara més.

Saballs diu que el tall definitiu del tram ja estava previst a curt termini, i que tot just l’han avançat amb motiu de les obres de millora de l’edifici. La decisió, però, ha generat divisió d’opinions entre partidaris –sobretot els veïns del carrer i els vianants habituals– i detractors –els conductors que passaven pel carrer per anar a la farmàcia del xamfrà de la placeta, les famílies de l’alumnat de l’escola Sant Josep i els repartidors que fan servir la zona de càrrega i descàrrega–.

La col·laboració entre l’Ajuntament i la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) es manté, amb l’objectiu que l’exposició central de la col·lecció mèdica es pugui instal·lar a l’edifici de l’antic hospital. L’“aperitiu” de la mostra es pot visitar des de la tardor al monestir de la ciutat, amb l’evolució de l’espai del metge rural cap a l’exposició “Curar-se en salut”, però la intenció és destinar dues plantes de l’antic hospital a l’equipament museogràfic.
Com a mínim, és el que preveu el pla director per a la reforma de l’hospital, que ahir el regidor Pau Casals i la directora del Museu d’Història Sílvia Alemany van presentar als màxims responsables de la fundació. Era un dels compromisos del bipartit de CiU i el PSC per al mandat i l’ha elaborat l’arquitecte Dani Freixes.
La recuperació de l’edifici –reformat a principis del segle XX per l’arquitecte local Joan Bordàs, qualificat com a bé cultural d’interès local i en desús des de fa anys– és massa costosa per al municipi i ha quedat ajornada durant l’actual quadrienni de crisi, per bé que s’han fet algunes obres d’emergència per refer més del 50% del teulat –com es pot veure a la foto–, reobrir el pati per fer-hi cinema a l’estiu i la capella per a exposicions i activitats. Amb la reforma del conjunt, s’habilitarien espais per a exposicions temporals, sales d’actes polivalents i fins i tot hi ha en estudi reservar algunes habitacions com a hostatgeria, per donar allotjament a ponents de jornades o estudiants.
Pel president de la fundació MHMC, Miquel Bruguera, “és un projecte engrescador”, i es va mostrar optimista que els pròxims passos [aportacions supramunicipals per tirar-lo endavant] hi acompanyin”.

En la xarxa de museus etnològics

La directora del Museu d’Història de Sant Feliu, Sílvia Alemany, va anunciar ahir un conveni amb la Xarxa de Museus d’Etnologia de la Generalitat per integrar-hi els equipaments museístics guixolencs. La col·laboració implicarà un impuls promocional, ja que els museus figuraran al web i en les llistes de la xarxa, financer, i el Museu d’Història de la Medicina i el fons de l’Espai del Metge Rural –la col·lecció del doctor Martí Casals– hi aportaran l’especialització temàtica en l’àmbit de les ciències de la salut. La col·lecció d’instruments científics del museu inclou més de 6.000 objectes que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani, entre les acaballes del segle XVIII i la fi del segle XX. Tot i això, l’aposta és vertebrar un discurs expositiu atractiu, més enllà de l’exhibició de peces.

Font: El Punt-Avui