• Categories
  • El Ple aprova donar més valor a l’entorn del Turó dels Guíxols

    27/04/2018

    El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

    L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat. Un cop arranjada la zona, es col·locarien panells informatius vinculats al recorregut que explicarien als visitants l’existència de les restes d’un poblat iber del segle I a.C., que al segle XVII es va convertir en un llatzeret per recloure els habitants que patien la pesta. 

    Tot i això, el govern de Carles Motas va votar en contra de la segona proposta, que plantejava reforçar la Comissió Local de Patrimoni amb representants d’entitats culturals de la ciutat per tal que no torni a passar el que ha succeït amb el Port medieval i el Fortim.

    Altres mocions presentades

    El Ple d’abril també va debatre i aprovar dues mocions d’àmbit supramunicipal: una de denúncia a la criminalització del CDR per part de l’estat espanyol i l’altra a favor de l’alliberament dels presos polítics i de denúncia de la deriva autoritària de l’estat. 

    Tambés es van aprovar, amb els vots a favor del govern però l’abstenció de tota l’oposició, suplements de crèdits extraordinaris per valors d’uns 600.000 euros a compte del romanent de tresoreria de 2017. D’entre les noves partides aprovades destaquen 115.000 € en despeses de celebracions assenyalades, 65.000 € pel Thyssen (que incrementen els 200.000 ja pressupostats), 50.000 € en comunicació, 40.000 € en exposicions de cultura,  20.000 € en el Teatre Municipal, 20.000 € en subvencions a escoles esportives o 20.000 € en lloguer de naus per a cicles formatius.

    Una altra de les mocions aprovades, aquesta per unanimitat i a proposta del grup socialista, era per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment es troba aturada en espera d’iniciar el desplegament del decret que la reguli.

    Per acabar, el Ple, també per unanimitat, va aprovar el Reglament Regulador de la Comissió del Nomenclàtor, que a partir d’ara ja pot començar a treballar. 


    El triatló de Sant Feliu, el pioner

    13/05/2016

    El passeig del Mar ganxó és l’escenari, aquest dissabte a la tarda (15 h) de la 26a edició del triatló de Sant Feliu de Guíxols, el més antic en l’àmbit estatal i que proclamarà els campions de Catalunya per categories, i en l’elit serà la primera prova puntuable per a la lliga.

    El primer

    “Érem un grup d’amics. Uns feien atletisme, nosaltres érem de natació i uns de ciclisme. Tots d’aquí, de Sant Feliu. El vam fer popular entre nosaltres, que érem 50. La federació no estava ni instaurada com a especialitat. Al cap d’un temps, va aparèixer com a modalitat esportiva i vam passar a fer-ho federat”, recorda Josep Maria Esteve, el president del Club Aquàtic Xaloc i creador de la prova pionera: “Al passeig, amb poca participació i màxim 50. El box estava en una pista de bàsquet al passeig, el circuit d’aigua ha estat sempre el mateix i la prova de bicicleta també s’ha fet sempre a la carretera de Tossa”, recorda Esteve sobre un triatló que ha canviat poc en 25 anys: “És un triatló bastant exigent perquè la carretera de Tossa és força dura. Hi ha bastant desnivell, tobogans… No és plana i a la persona a qui li agrada anar en bici aquest triatló li agrada molt: surts del pla. La carretera té una vista molt maca. I aquest any el circuit de córrer l’hem variat perquè fins ara anava fins a la punta del moll però estan fent obres a l’escullera i no hi podem passar. Hem agafat una alternativa bastant vistosa perquè abans només fèiem una volta i ara en fem dues, arribem fins al passeig de Sant Feliu i pensem que pot ser més atractiu per al públic.”

    L’evolució

    “Al principi érem 50 o 60 i en els darrers tres anys hi ha hagut un boom molt bèstia, espectacular”, assenyalava el president del Xaloc, que ha viscut la fal·lera per l’esport multidisciplinari els darrers anys. “Després vam haver de canviar la situació del box perquè el teníem en un pàrquing del passeig. Però per ampliar la participació el posem al mig del passeig. Ocupa una zona maca de Sant Feliu i, amb totes les bicis allà posades, fa goig. I ara hi ha molta quantitat de proves i potser la gent reparteix la participació i baixa una mica”, hi afegia.

    A Sant Feliu, a més, es disputen proves infantils al matí: “La d’aquest any serà la tercera edició i ha crescut molt. Ens agrada potenciar-ho perquè són els que han d’anar pujant. I des de l’inici que ha anat creixent la participació.

    Font: L’Esportiu


    L’Arxiu Municipal rep una important donació de principis del segle XX

    06/04/2016

     

    L’Arxiu Municipal  ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada per Josep Amat Girbau i Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes
    dues entitats tenien a Palafrugell.
    La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients. Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic de les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat per Jaume Portella i Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
    Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a les seves germanes que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Les filles d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal.
    Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i  burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

    Sant Feliu es disculpa pel greuge al mecenes Rafael Patxot

    28/01/2016

    L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols portarà a aprovació del ple avui una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic ajuntament franquista guixolenc a Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il·lustre.

    En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els successius ajuntaments democràtics han reconegut i homenatjat víctimes de la repressió franquista per exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. Ha estat el cas de personatges notoris com ara Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet o l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat amb altres ganxons al cementiri de Girona.

    L’actual consistori vol reparar el greuge patit per Patxot, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort, el consistori reconeix públicament els greuges comesos durant el procés de depuració feixista, quan va ser jutjat i condemnat en aplicació de la llei de 9 de febrer del 1939 de responsabilitats polítiques, per catalanista. Durant la Guerra Civil, la FAI va ocupar les cases de Patxot a la rambla del Portalet, i després s’hi van instal·lar tropes franquistes, abans que els immobles fossin ocupats per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot; tot i això, fins al 1951 no va recuperar les propietats.

     

    Font: El Punt-Avui


    Una nova mostra dels temps de guerra

    29/03/2015

    Més de cent persones van assistir ahir al matí a l’obertura del refugi antiaeri del barri del Puig, remodelat recentment i que serà visitable de manera regular. Tal com va dir la regidora del Pla de Barris, Dolors Ligero, encarregada de l’obertura, de moment el refugi es podrà visitar els primers dissabtes de cada mes, coincidint amb el mercat ecològic del barri, i també es podran visitar els antics safareigs, ara reconvertits en espai cívic.
    El refugi, excavat dins del subsòl rocós del carrer de la Penitència durant la Guerra Civil, tenia la capacitat d’acollir 600 persones. Té forma de cova i fa diferents ziga-zagues amb un recorregut no lineal per apaivagar la hipotètica ona expansiva de l’explosió d’un projectil a l’entrada o fins i tot a l’interior de la cavitat. El túnel havia de connectar amb d’altres de construïts a les proximitats, però sortosament la Guerra Civil va acabar abans de la seva construcció.
    Les persones que van visitar ahir el túnel –en grups de cinc– van poder endinsar-se en la història de la ciutat. L’Ajuntament planteja, igualment, realitzar visites i obrir l’equipament a hores convingudes o a través d’acords amb altres entitats, com ara els Amics del Museu d’Història, que s’han ofert a organitzar les visites guiades al niu de metralladores del Salvament.
    La descoberta d’aquesta cova va tenir lloc casualment durant les obres de reurbanització de les escales del carrer Penitència, fa dos anys. Només els més ancians del barri recordaven aquest refugi, tapiat un cop acabada la guerra.
    El 2010, l’excavació dels fonaments d’un edifici proper ja havia deixat al descobert una de les cavitats, tot i que inaccessible. En el segon cas, però, el fet que l’obertura donés al carrer ha aplanat el camí per al projecte de fer visitable tot el túnel. Tècnics del consistori van avaluar si l’entrada de persones es podia fer amb plenes garanties, i al final s’ha optat per fer-hi arribar electricitat per poder encendre llums a l’interior, així com estendre un paviment metàl·lic per facilitar la caminada. Segons descripcions dels veïns que ho recorden, la galeria, excavada a pic en roca viva, era més llarga. L’alçària mitjana del tram és d’uns 2 metres, per una mica més d’1,5 d’amplada.
    La data de construcció del refugi oscil·la entre l’estiu del 1937, arran del bombardeig naval del vaixell de creuer Canarias, i el 1938, quan es va intensificar el bombardeig de les aviacions italiana, alemanya i nacional. Sant Feliu de Guíxols, segons dades de l’historiador Àngel Jiménez, va ser un dels municipis catalans amb més víctimes civils de bombardejos.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies