El Ple municipal d’abril va aprovar una proposta de Guíxols des del Carrer per donar encara més valor al Turó dels Guíxols i el seu entorn (Port medieval, Fortim i Salvament). Es tracta de sumar els esforços col·lectius entre el govern, la oposició i les entitats municipals perquè el Turó dels Guíxols mostri tot el seu valor històric, patrimonial i paisatgístic per situar-lo com un element essencial de la identitat ganxona.

L’acord proposa netejar i endreçar la zona alta del turó, on s’ubicava antigament el poble iber i el llatzeret, així com fer una reposició del camí i una adequació de la zona per tal de mantenir un nivell òptim de seguretat. Un cop arranjada la zona, es col·locarien panells informatius vinculats al recorregut que explicarien als visitants l’existència de les restes d’un poblat iber del segle I a.C., que al segle XVII es va convertir en un llatzeret per recloure els habitants que patien la pesta. 

Tot i això, el govern de Carles Motas va votar en contra de la segona proposta, que plantejava reforçar la Comissió Local de Patrimoni amb representants d’entitats culturals de la ciutat per tal que no torni a passar el que ha succeït amb el Port medieval i el Fortim.

Altres mocions presentades

El Ple d’abril també va debatre i aprovar dues mocions d’àmbit supramunicipal: una de denúncia a la criminalització del CDR per part de l’estat espanyol i l’altra a favor de l’alliberament dels presos polítics i de denúncia de la deriva autoritària de l’estat. 

Tambés es van aprovar, amb els vots a favor del govern però l’abstenció de tota l’oposició, suplements de crèdits extraordinaris per valors d’uns 600.000 euros a compte del romanent de tresoreria de 2017. D’entre les noves partides aprovades destaquen 115.000 € en despeses de celebracions assenyalades, 65.000 € pel Thyssen (que incrementen els 200.000 ja pressupostats), 50.000 € en comunicació, 40.000 € en exposicions de cultura,  20.000 € en el Teatre Municipal, 20.000 € en subvencions a escoles esportives o 20.000 € en lloguer de naus per a cicles formatius.

Una altra de les mocions aprovades, aquesta per unanimitat i a proposta del grup socialista, era per a la implementació de la Renda Garantida de Ciutadania, que actualment es troba aturada en espera d’iniciar el desplegament del decret que la reguli.

Per acabar, el Ple, també per unanimitat, va aprovar el Reglament Regulador de la Comissió del Nomenclàtor, que a partir d’ara ja pot començar a treballar. 

El passeig del Mar ganxó és l’escenari, aquest dissabte a la tarda (15 h) de la 26a edició del triatló de Sant Feliu de Guíxols, el més antic en l’àmbit estatal i que proclamarà els campions de Catalunya per categories, i en l’elit serà la primera prova puntuable per a la lliga.

Font: L’Esportiu

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols portarà a aprovació del ple avui una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic ajuntament franquista guixolenc a Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il·lustre.

En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els successius ajuntaments democràtics han reconegut i homenatjat víctimes de la repressió franquista per exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. Ha estat el cas de personatges notoris com ara Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet o l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat amb altres ganxons al cementiri de Girona.

L’actual consistori vol reparar el greuge patit per Patxot, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort, el consistori reconeix públicament els greuges comesos durant el procés de depuració feixista, quan va ser jutjat i condemnat en aplicació de la llei de 9 de febrer del 1939 de responsabilitats polítiques, per catalanista. Durant la Guerra Civil, la FAI va ocupar les cases de Patxot a la rambla del Portalet, i després s’hi van instal·lar tropes franquistes, abans que els immobles fossin ocupats per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot; tot i això, fins al 1951 no va recuperar les propietats.

Font: El Punt-Avui

Més de cent persones van assistir ahir al matí a l’obertura del refugi antiaeri del barri del Puig, remodelat recentment i que serà visitable de manera regular. Tal com va dir la regidora del Pla de Barris, Dolors Ligero, encarregada de l’obertura, de moment el refugi es podrà visitar els primers dissabtes de cada mes, coincidint amb el mercat ecològic del barri, i també es podran visitar els antics safareigs, ara reconvertits en espai cívic.
El refugi, excavat dins del subsòl rocós del carrer de la Penitència durant la Guerra Civil, tenia la capacitat d’acollir 600 persones. Té forma de cova i fa diferents ziga-zagues amb un recorregut no lineal per apaivagar la hipotètica ona expansiva de l’explosió d’un projectil a l’entrada o fins i tot a l’interior de la cavitat. El túnel havia de connectar amb d’altres de construïts a les proximitats, però sortosament la Guerra Civil va acabar abans de la seva construcció.
Les persones que van visitar ahir el túnel –en grups de cinc– van poder endinsar-se en la història de la ciutat. L’Ajuntament planteja, igualment, realitzar visites i obrir l’equipament a hores convingudes o a través d’acords amb altres entitats, com ara els Amics del Museu d’Història, que s’han ofert a organitzar les visites guiades al niu de metralladores del Salvament.
La descoberta d’aquesta cova va tenir lloc casualment durant les obres de reurbanització de les escales del carrer Penitència, fa dos anys. Només els més ancians del barri recordaven aquest refugi, tapiat un cop acabada la guerra.
El 2010, l’excavació dels fonaments d’un edifici proper ja havia deixat al descobert una de les cavitats, tot i que inaccessible. En el segon cas, però, el fet que l’obertura donés al carrer ha aplanat el camí per al projecte de fer visitable tot el túnel. Tècnics del consistori van avaluar si l’entrada de persones es podia fer amb plenes garanties, i al final s’ha optat per fer-hi arribar electricitat per poder encendre llums a l’interior, així com estendre un paviment metàl·lic per facilitar la caminada. Segons descripcions dels veïns que ho recorden, la galeria, excavada a pic en roca viva, era més llarga. L’alçària mitjana del tram és d’uns 2 metres, per una mica més d’1,5 d’amplada.
La data de construcció del refugi oscil·la entre l’estiu del 1937, arran del bombardeig naval del vaixell de creuer Canarias, i el 1938, quan es va intensificar el bombardeig de les aviacions italiana, alemanya i nacional. Sant Feliu de Guíxols, segons dades de l’historiador Àngel Jiménez, va ser un dels municipis catalans amb més víctimes civils de bombardejos.