En la darrera reunió de les comissions informatives que va tenir lloc ahir, en què es van dictaminar els temes que aniran al Ple de novembre del proper dijous dia 30, Guíxols des del Carrer va anunciar que presentarà una moció a favor de l’alliberament de tots els presos polítics. 

En la moció, la formació rebutja l’ús de la via judicial per a la resolució d’un conflicte que “com s’està demostrant, és merament polític i només té una via possible de solució: la de la política, el diàleg i la democràcia”, segons el text que presentaran en què, a més, Guíxols des del Carrer demana la col·locació, al balcó de l’edifici consistorial, d’una pancarta en mostra de suport als presos polítics, exigint-ne la llibertat.

No serà l’única moció que presentarà el grup representat per Jordi Lloveras,   també presentarà una proposició per regular l’última intervenció que fa l’Alcalde, a manera de tancament d’un punt debatut. GdC entén que la intervenció  “hauria de ser neutra, de conclusions, sense aportar nous elements de discussió i que, bàsicament, hauria de servir per sintetitzar aspectes concrets del debat” i que “no és preceptiu convertir aquesta última intervenció en un altre argumentari que, sovint, acaba tensionant encara més el debat” ja que el govern sempre tanca el punt,”amb la qual cosa ja queda clara quina és la seva postura”. 

Abans d’aquest ple ordinari, el dilluns 27 hi haurà un ple extraordinari per debatre els pressupostos municipals.

Guíxols des del Carrer-Entensa (GdC) ha presentat una moció per proposar canvis en el butlletí #Guíxols d’informació municipal, editat mensualment per l’Ajuntament. Ja fa
temps que GdC-E es queixa del poc espai (només mil caràcters -menys de quinze línies mida foli-) de què disposa. Aquesta superfície no es correspon en absolut amb el que determina el reglament de participació municipal, vigent actualment, que estableix que “en el butlletins i publicacions periòdiques destinades a la informació municipal de caràcter generalista de titularitat municipal, s’haurà de garantir que aproximadament un 10% de l’edició es posa a disposició de cada grup municipal”.
GdC-E considera també que els continguts del butlletí cada cop són més “pura propaganda al servei de l’equip de govern” que no pas notícies d’interès general del municipi. “Una bona mostra de ser mer instrument propagandístic és el fet que la sortida de l’últim número es retardés fins a mitjans de mes per fer-ho coincidir amb el llançament mediàtic del futur Parc Central en l’entorn de l’asil Surís”, assenyalen des de la plataforma ciutadana.
GdC-E, a  més, recorda que en el projecte inicial de la publicació es va dir que aquesta inclouria eines de participació ciutadana i articles d’opinió de tots els grups municipals, cosa que “és evident que en l’actualitat no es compleix”.
Finalment, i per garantir la representativitat del municipi en la seva revista, GdC proposa que es creï un grup de treball, format per un representant de cadascun dels grups municipals amb el suport del personal tècnic adscrit a l’àrea de comunicació, amb la finalitat de fer un seguiment del butlletí per millorar-ne el rigor informatiu, garantir els espais de pluralitat per a tots els grups municipals i despertar l’ interès de la ciutadania promovent la seva participació activa en la publicació.

Els programes electorals de tothom, ara fa dos anys i escaig, posaven de relleu el desig i la necessitat de donar participació a la ciutadania en la presa de decisions. Tots per Sant Feliu (TxSF), el partit majoritari del govern, el de l’alcalde Carles Motas, en feia bandera. A l’hora de la veritat, s’ha demostrat que només eren paraules buides. S’acaba d’aprovar la inversió més important de la legislatura, la reforma del passeig Rius i Calvet, que costarà 3 milions d’euros amb un procediment que és tot el contrari del que es pregonava en els papers electoralistes. El projecte s’ha tramitat per via d’urgència, en un ple extraordinari totalment innecessari, que deixa només 15 dies de coll per conèixer-lo quan es tracta d’un patracol de més de 1500 pàgines que ni tant sols es pot enviar per correu electrònic normal degut al seu pes.

Un projecte d’aquesta envergadura hauria d’haver estat conegut, debatut i triat amb un ampli procés de participació ciutadana entre tots els que es varen presentar i posteriorment, un cop escollit, tornar-lo a debatre amb temps suficient per plantejar pegues, millores i esmenes per part de la ciutadania. D’aquesta manera sí que podríem parlar d’un projecte participat per ciutadans i ciutadanes que sabrien com i perquè es gasten el seus diners. Així ho va demanar Guíxols des del Carrer-Entesa sense èxit.

No és tant difícil de fer. A dues passes de Sant Feliu, a Santa Cristina d’Aro, s’ha seguit un procés similar per escollir el millor projecte per a la nova biblioteca on han votat i hi ha dit la seva tots els cristinencs que  han volgut.

En canvi, per fer al·legacions a la reforma del Rius i Calvet s’ha de ser més ràpid que per fer un joc de mans. La data de la publicació de l’acord és el 18 d’agost. La data final per presentar al·legacions, el 8 de setembre. Divendres al matí, per més confusió dels que volien fer-ho, se’ls deia a l’oficina d’Urbanisme de l’Ajuntament que tenien temps fins el dia 20. Pobres dels qui se’n refiïn. Tot aquest enrenou no mereix més comentaris. El que no s’entén és quins són els  motius de tantes presses. Molts ciutadans estan preocupats perquè en el projecte desapareix el petit estany de la plaça Ferran Agulló amb la figura nua símbol de la Costa Brava. Una mesura molt criticada, sense motius tècnics que la justifiquin,  que esperem que no es dugui a terme i així ho demana el nostre grup i moltes altres al·legacions. Però el conjunt del projecte canvia tota la fesomia de la façana marina de Sant Feliu de Guíxols i això no es pot fer sense discussió prèvia, en ple mes d’agost, amb la majoria dels guixolencs massa enfeinats o de vacances. Participació ciutadana, zero.

Continua el serial de les gandules de Sant Pol. Quinze dies després de les primeres queixes per la mala col·locació de les gandules i para-sols privats a la platja de Sant Pol, a la zona de la Taverna del Mar, l’empresa concessionària continua  sense fer cas a les indicacions que des de l’Ajuntament asseguren haver donat. La formació d’esquerres, opositora al govern, lamenta que no s’actuï amb més fermesa i recorda que la concessionària és reincident en aquest tipus d’actuacions. 

El regidor encarregat de les platges va manifestar dies enrere que s’havia fet un requeriment a l’empresa i que es tornava a complir amb la normativa. Malgrat aquestes declaracions, Guíxols des del Carrer assegura que han pogut comprovar “com es continuen desplegant estris a menys de 6 metres de la ribera de mar” i com aquests “estan desocupats i en desús durant més de dues hores”.
Guíxols des del Carrer no entén la passivitat del govern davant aquesta empresa concessionària, que cada estiu “fa el seu agost particular incomplint les normes”. Per aquest motiu, el regidor de la formació, Jordi Lloveras, ha presentat a la Comissió de Territori municipal una proposta perquè el Ple insti a la Junta de Govern Local a iniciar, en el marc de les seves competències de fiscalització i compliment del Pla d’Usos de les Platges, un expedient sancionador de falta greu a l’empresa concessionària del servei.

En el Ple Municipal del mes de juny, celebrat ahir, es va aprovar l’adhesió del municipi a l’estratègia Residu Zero, una proposta entrada pel grup Guíxols des del Carrer, a l’oposició.  Es tracta d’una idea per a la prevenció i la reducció dels residus en favor del bé comú i la sostenibilitat del planeta amb l’objectiu que tot residu pugui ser transformat en matèria primera i que s’eliminin tots aquells que la seva gestió provoca emissions de CO^₂ o bé aquells que no es puguin reutilitzar.

Residu Zero és un objectiu a llarg termini, però alhora és també un missatge actual i una eina de comunicació que es planteja a partir d’una xarxa integrada per quatre actors que intervenen i interactuen entre ells: empreses, universitats, entitats i municipis.

Amb aquesta adhesió, Sant Feliu haurà de promoure accions, validades per l’Agència de Residus de Catalunya, per tal de prevenir la generació de residus i per reduir el consum d’aquells productes que no generin residus reciclables, reutilitzables o fàcilment assimilables pel medi ambient. Això implicarà, també, assolir uns millors percentatges de recollida selectiva.

En la seva part de consumidor, l’Ajuntament, en totes les seves dependències i serveis, haurà d’adoptar mesures de prevenció en la generació de residus i de compra verda (és a dir, adquirir béns i serveis a través de sistemes de contractació i licitació que no només tinguin en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals).

GdC es felicita per l’èxit de la moció i recorda que “tenir una ciutat responsable i sostenible amb el medi ambient és una responsabilitat de tots i totes, i alhora, una línia estratègica de futur per a la ciutat i la seva gent”.

Guíxols des del Carrer va presentar ahir, durant  les Comissions Informatives prèvies al ple municipal del proper dijous, una moció per proposar l’adhesió de la nostra ciutat a l’Estratègia Catalana Residu Zero.

Aquesta estratègia implica avançar cap a la reducció dels residus que genera la ciutat i planteja accions concretes per tal de reduir el consum de productes que es converteixin en residus no reciclables ni reutilitzables o que no siguin fàcilment assimilats pel medi ambient, amb l’objectiu final d’aconseguir que l’any 2020 la producció de residus sigui inferior a 1,20 kg/habitant/dia (objectiu europeu).

Actualment, Sant Feliu de Guíxols, segons dades oficials de l’Agència de Residus de Catalunya (2015), té un índex de generació de residus per càpita de 1,82 kg/habitant/dia, superior a la mitjana catalana (1’44) i a la mitjana de les comarques gironines (1,68) i molt lluny de l’objectiu europeu (acceptat també pel govern català) de 1,20 l’any 2020.

Segons GdC, “és evident que actualment la nostra ciutat té un problema important amb la generació de residus”, i que això comporta un augment important de costos “econòmics, però també ambientals” i que una bona manera de contrarestar-ho és seguint les indicacions que planteja l’Estratègia Catalana Residu Zero.

A banda d’aquesta moció, el Ple també debatrà sobre la contractació de serveis extres de recollida i neteja pels mesos d’estiu, sobre les normes urbanístiques relatives a la densitat d’habitatges referida a l’edificació, i sobre una moció presentada per CiU relativa a obres de millora de la xarxa d’aigua de la zona de Tueda.

El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.

Per aquest divendres, dia 16 de juny, Guíxols des del Carrer ha convocat l’Assemblea #SegonAny, amb el propòsit de fer balanç de les actuacions d’aquest gruo al llarg de l’últim curs polític i, alhora, recollir aquelles propostes o suggeriments que els membres o públic els vulguin fer arribar.

L’assemblea, que començarà a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal, és oberta a tothom que vulgui participar-hi.

La Rambla d’Antoni Vidal és el nom que rep una de les principals artèries de vianants de la nostra ciutat. Antoni Vidal va ser un home molt influent durant les primeres dècades del segle XIX i es va erigir com a  benefactor de la seva ciutat natal, malgrat que de petit va marxar cap a Marsella, on va viure fins a la seva mort. Fins i tot, algunes fonts asseguren que es va fer amic de l’emperador Napoleó III, fins al punt que Antoni Vidal va ser conegut a la França de l’època com ”le riche catalan de Marseille”.

Aquest “ric català de Marsella” va fer una important aportació econòmica per a la construcció del primer port de Sant Feliu de Guíxols i també va donar feina als treballadors de les drassanes de la ciutat. A la seva mort, va deixar un llegat a la ciutat de quinze mil francs: la meitat per educar els nens (amb ells es va construir el col·legi Vidal) i l’altra meitat per ajudar a les famílies més necessitades.

No obstant aquestes obres i donacions, està documentat que Antoni Vidal va ser també un dels grans traficants catalans d’esclaus de l’època. Així es reflecteix al llibre de Gustau Nerín “Traficants d’ànimes” . Els seus vaixells, els de la companyia Vidal-Frères, van estar entre els transports negrers més actius durant el període del 1820 al 1845. Antoni Vidal va crear la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria és el nom que rebien els centres fortificats on es recloïen a les persones africanes esclavitzades abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues,  els vaixells d’en Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

Amb aquests antecedents, el grup de Guíxols des del Carrer vol que el nom de l’emblemàtica Rambla guixolenca deixi d’anar lligat a una fortuna forjada a través de l’esclavatge i la repressió. Per aquesta raó,  proposen que l’Ajuntament es plantegi un canvi de nom al vial que permeti deslligar el nom de la Rambla (abans carrer dels Arbres) d’aquest personatge i per això portarà una moció al proper Ple amb l’ànim de treure endavant la proposta.

Un dels plats forts del Ple d’abril va ser el punt en què s’aprovava la resolució, per mutu acord entre les parts, del conveni urbanístic de permuta que afectava la nau industrial de Can Serra ubicada just al costat de l’entorn del Monestir. Segons aquest conveni, la nau hauria pogut passar a ser de titularitat pública a canvi de set parcel·les municipals que haurien passat a mans privades, però això no serà possible perquè el conveni s’ha rescindit. La resolució del conveni es va aprovar amb els vots favorables de TSF, ERC, PSC, GdC i CUP, l’abstenció de CiU i el vot en contra de MES.

En aquest punt, el regidor de Guíxols des del Carrer Jordi Lloveras va donar importància al fet que la nau industrial serveixi com a prolongació de la zona artística i cultural de la ciutat i va convida a les parts “a continuar mantenint un diàleg obert per no perdre del tot la possibilitat d’arribar a futurs acords”, manifestant la preocupació per la possible edificabilitat que se li pugui donar a la nau.

Sobre el Museu Thyssen, descartada la opció de Can Serra, Lloveras va posar damunt la taula que no es descarti l’opció d’ubicar-lo a l’antic Hospital, argumentant la proposta amb el fet que “el Thyssen no serà mai patrimoni de la ciutat i la seva viabilitat acabarà sempre depenent de terceres persones alienes al municipi”, i a més, defensant “la difusió i expansió de l’oferta cultural i artística de la ciutat” aprofitant les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Hospital. En aquest aspecte, Lloveras va argumentar que “aquelles persones que arribin a la ciutat per efecte de la crida del Museu Thyssen tindran més recorregut si no es concentra tota l’oferta en un mateix punt”, indicant que la promoció de la ciutat serà major portant el Museu Thyssen a l’antic Hospital ja que “el visitant es desplaçaria d’un lloc a l’altre”.  També va esmentar el valor sentimental de voler aplegar en un mateix espai “allà on neix la ciutat (el Monestir) amb la seva trajectòria històrica (el Museu)”.

Per tant, Guíxols des del Carrer demana altre cop que el govern obri un debat “ampli i rigorós” sobre la ubicació del Thyssen, un debat en què “hi haurien de participar persones de la ciutat enteses en la matèria”.  Finalment, i sobre les set parcel·les municipals alliberades , el regidor de Guíxols des del Carrer va mostrar la seva satisfacció per la recuperació pública de tots aquests espais urbanístics, sobretot la parcel·la ubicada a la zona alta de la ciutat, qualificada per Lloveras com a “espai idoni per a la construcció d’habitatge de titularitat pública”.

Guíxols des del Carrer lamenta que el Guíxols Arena presenti, “com el primer dia”, deficiències en quant a seguretat i que “encara no s’hagi fet res”. En una nota al seu web, la formació adverteix que “s’ha enjardinat la zona, però no es millora en seguretat”.

Ja poc després de la seva inauguració, el passat mes de setembre de 2016, el grup representat al consistori per Jordi Lloveras hi va trobar a faltar alguns elements que reforcessin l’obra, tant en aspectes de vista com en mesures de prevenció. Aquests dies s’ha procedit a fer l’enjardinament de la zona. Un fet que per Guíxols des del Carrer “està bé”, ja que aquesta era una de les accions que en el seu moment també va reclamar la formació, però el grup d’esquerres insisteix en què “és preocupant que la zona de joc continuï presentant, com el primer dia, deficiències en quant a la prevenció de riscos i encara no s’hagi fet res”.

GdC torna a insisitir en què “caldria col·locar una tanca primetral que separés la zona esportiva de joc i esbarjo amb la de circulació de vehicles rodats”.  “Una qüestió de seguretat per evitar que un nen o una nena surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre”.

Per GdC, la pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, “ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, pensem que això no es dóna”. “De la mateixa manera, pensem que el punt d’entrada i sortida de vehicles a l’esplanada hauria d’estar millor senyalitzat”, acaben dient.

Aquest és el primer any sencer que la nova formació política Guíxols des del Carrer-Entesa ha passat a l’Ajuntament des que es va presentar ara fa un any i mig per primera vegada a les eleccions municipals. Llavors, en plena campanya electoral i sota el lema de “La política la fas o te la fan”, la formació deia que Sant Feliu de Guíxols s’estava convertint en una ciutat pansida i tancada, en part conseqüència de la crisi econòmica, però també per la manera de fer dels governs hegemònics “de sempre”.

GdC creu que “la gent de Sant Feliu de Guíxols estima la ciutat, però molt del que veu no agrada”. El creixement de les desigualtats i la precarietat ja va fer que en aquell moment el grup tingués molt clar que la política s’havia de fer “primer de tot, per satisfer les necessitats de les persones i garantir una vida digna per a tothom”. Avui, Guíxols del Carrer-E continua tenint molt clar que “el primer són les persones” i així ho ha demostrat activament al llarg de tot l’any.

La formació deia aleshores que estàvem “perdent la ciutat i que calia recuperar-la a través d’un projecte col·lectiu il·lusionant”. Guíxols des del Carrer-E s’està consolidant com aquest espai de debat i participació necessari per construir una alternativa municipal. I ho està fent a partir de trobades periòdiques obertes a tota la ciutadania, d’assemblees i d’altres actes que sempre han tingut un mateix denominador comú: les propostes per transformar la ciutat i l’Ajuntament s’han d’elaborar de manera col·lectiva. I també ho està fent a partir de propostes i mocions plantejades al consistori. Algunes d’elles s’han resolt favorablement: a favor d’una campanya contra l’homofòbia, per a la creació d’un comissió d’estudi per a la tarifació social, per augmentar el 50% l’IBI dels habitatges desocupats, per recuperar l’espai de la platja de Can Rius, a favor de la Renda de Ciutadania Garantida, per informar de lainstal·lació dels nous comptadors de telegestió de l’electricitat anomenats intel·ligents o per informar que les tovalloletes humides no s’han de llançar mai al vàter. Altres, no obstant això, no han prosperat: a favor d’una implantació progressiva dels pressupostos participatius, per a la creació d’una oficina per atendre la pobresa energètica, a favor de remunicipalitzar el cementiri, per a la inclusió de clàusules socials en els contractes públics, a favor de la implantació del “Porta a Porta” com a sistema de recollida selectiva d’escombraries o a favor de partides pressupostàries per solucionar de manera subsidiària problemes en la disciplina urbanística, com per exemple els solars abandonats o els edificis ruïnosos.

En tot cas, el compromís de Guíxols des del Carrer pel 2017 és el de continuar treballant per endegar aquelles mesures que prioritzen el bé comú, que són capaces de donar resposta als problemes de la gent i que, alhora, suposen un ús més eficient dels recursos; en definitiva, per continuar sent útils a la gent.

Durant l’últim Ple municipal, el nostre regidor va instar al govern a fer una aposta ferma per la tarifació social en els preus públics dels serveis municipals i va deixar clar que el govern de la ciutat no creu en la tarifació social i que vol continuar aplicant l’actual sistema de bonificacions. Un sistema  que només depèn de l’assistencialisme i de la “bona voluntat” dels governants.

El sentit de la tarifació social en els preus dels serveis públics és que tothom contribueix al sosteniment de les despeses públiques, però ho fa d’acord amb la seva capacitat econòmica. El requisit bàsic de la tarifació social és que, una vegada marcat el preu públic que cobreix el cost del servei, la resta de preus a pagar s’adapten a la renda disponible de la unitat familiar o de convivència en funció d’uns trams preestablerts. D’aquesta manera el preu no és mai una barrera a l’hora d’accedir a un equipament o a un servei municipal. Per altra banda el fet assistencial, el que coneixem com a “bonificacions”, queda garantit igualment per a aquelles persones amb  escassos recursos o sense.

Guíxols des del Carrer-Entesa és conscient que engegar la tarifació social no és fàcil. El primer que cal fer és conèixer bé en quins àmbits és millor per  a les necessitats del municipi, saber quins usuaris utilitzen els  equipaments i serveis i per què ho fan. A partir d’aquí haurem de preguntar-nos sobre els usuaris i usuàries absents i identificar les possibles barreres d’accés que hagin trobat: informatives, físiques, culturals, econòmiques… Si les causes són econòmiques, vol dir que el preu públic establert és una barrera per accedir-hi, i per tant, no compleix amb la funció social que hauria de tenir. Després, caldrà calcular amb exactitud el preu de cost a partir de la elaboració d’un estudi sobre la rendibilitat del servei. Tot plegat no és senzill i necessita, d’entrada, d’una bona dosi d’ideologia d’esquerres i també de compromís i valentia. Unes qualitats que, com va quedar demostrat en l’últim Ple, avui no té el govern de la ciutat format per TSF, ERC i PSC.

Aquest cap de setmana s’inaugura el Guíxols Arena. D’entrada, per a la nostra formació, tot el que es refereixi a equipaments públics posats al servei de la ciutadania mereix, davant del dubte, una aprovació inicial. Som conscients que una de les qüestions que ha aixecat més polseguera ha estat el cost final de l’obra. Sense voler entrar en prejudicis, pensem que serà el temps el que l’acabarà qualificant com desmesurat o adequat. Si al final el recinte es converteix en un pàrquing estable per a uns 150 vehicles que acull esporàdicament, una o dues vegades l’any, un concert musical, els gairebé 450.000 euros que ha costat l’obra representaran un cost excessiu; ara bé, si com apunta la propaganda governamental el recinte es converteix en un espai públic polivalent obert a l’aire lliure amb moltes possibilitats d’ús (esportives, d’esbarjo, esdeveniments socials, culturals, etc…) l’inversió haurà estat un encert.

Hi ha una dita, prou coneguda, que diu que les presses mai són bones conselleres, desconeixem si el govern de la ciutat se l’ha aplicat; en tot cas, i després d’un primer cop d’ull al recinte, la impressió que tenim és que aviat s’hauran d’ajustar alguns elements, més encara, si realment es vol potenciar el seu ús de manera habitual. Per exemple, no entenem com no hi ha una tanca perimetral que separa la zona esportiva de joc i esbarjo amb la circulació de vehicles rodats. És, simplement, una qüestió de seguretat per evitar que una criatura surti corrent darrere d’una pilota sense cap obstacle que el freni, o per evitar que un vehicle despistat acabi circulant per la pista de joc en no trobar cap tanca que delimiti el perímetre.  La pràctica esportiva lliure i d’esbarjo que es faci en el Guíxols Arena, com instal·lació municipal que és, ha de tenir garantida tota la seguretat adient  per a les persones i, avui, això no es dóna.

Per altra banda l’espai de joc, avui representat per dues pistes del bàsquet, no addueix a aquesta polivalència de la que el govern presumeix. En aquest sentit, per exemple, hauria estat més polivalent pintar  una pista central de futbol sala (40 x 20 m.) i de manera transversal quatre cistelles de bàsquet (dos a cada lateral) en la modalitat de 3 x 3 (14 x 8 m.) O també, una altra opció en favor d’aquesta suposada polivalència, hauria estat habilitar les dues pistes com estan ara, però una de bàsquet i una altra per a futbol sala o handbol (tot i que aquesta no hagués sortit amb les mesures reglamentàries). Tampoc s’han tingut en compte altres elements d’esbarjo a l’aire lliure com hauria estat, per exemple, la ubicació d’un parell de taules fixes per a la pràctica del tennis de taula.

Hi ha una altra qüestió que ens presenta dubtes. En el cas que s’aprofiti tot l’espai esportiu i d’oci que té el Guíxols Arena, avui representat en bona mesura per les dues pistes… no hauria estat més lògic col·locar les pistes a prop de la graderia i l’aparcament a l’altra banda? Just al revés de com està ara. Imaginem-nos per un moment que, per posar un exemple, s’organitza un campionat de streetball, una exhibició de hip hop, o qualsevol altre esdeveniment… on s’asseurà el públic assistent? En la grada actual que estarà separada de les pistes de joc per les bateries dels cotxes aparcats? No hauria estat més adient situar les pistes a prop de les graderia?

Finalment trobem a faltar algun element de jardineria, i també, que el punt de sortida dels vehicles estigui millor senyalitzat, entre altres coses, per evitar que algú es deixi els baixos del cotxe amb la vorera del recinte en el moment de la sortida.

Ja fa 4 anys que el Jutjat 18 del Contenciós de Barcelona va desestimar el recurs de l’empresa Turispania, propietària del  Club de Mar, i l’obligava a complir la sentència recorreguda que, entre altres qüestions, instava a l’enderroc de la porta que segella
l’entrada nord de la platja de Can Rius, a la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i a l’eliminació de la porta metàl·lica que impedeix el pas per la zona sud.

Aquesta sentència va ser el fruit d’un llarg procés de reivindicació ciutadana impulsat pel grup municipal d’ICV-EUiA, aleshores a l’ajuntament. El proper 24 d’octubre la resolució judicial complirà 4 anys i que la resolució mai s’ha complert. El grup de Guíxols des del Carrer (GdC) denuncia que no només la porta sud continua impedint el pas entre el passeig del president Irla i el camí de ronda vora el mar, sinó que recentment s’han posat rètols sense cap base legal que restringeixen l’ús públic de l’espai, .

El grup d’esquerres, a l’oposició a l’Ajuntament, entén que la sentència és prou clara i s’ha de complir i que els rètols prohibitius la desautoritzen i s’han d’eliminar. El solàrium està en zona marítim-terrestre igual que el camí de ronda. A més, cal recordar que hi ha una ordre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de data 26 de març de 2013, que diu que l’embarcador que hi ha tot seguit de la platja de Can Rius haurà de disposar d’amarradors lliures per posar-los a disposició d’ús públic, en entendre que aquesta és una zona privada.

Guíxols des del Carrer-Entesa portarà aquesta denúncia al Ple de juny que es farà dijous.

Una assemblea ciutadana va validar divendres passat l’informe corresponent al primer any del mandat polític, durant el qual la plataforma Guíxols des del Carrer ha portat a debat prop d’una vintena de mocions, la majoria d’elles en solitari però també algunes amb la CUP o MES, a banda de més
d’una trentena de preguntes per escrit. El regidor de la formació, Jordi Lloveras, va exposar els principals debats que s’han dut a terme al llarg d’aquests últims dotze mesos en la sala de plens i va remarcar l’esperit reivindicatiu de la formació, recordant que Guíxols des del Carrer-Entesa no ha arribat fins aquí “simplement per ser un més de l’oposició sinó per treballar en la construcciód’un canvi de model que respongui a la voluntat d’una majoria de la població”.

En la segona part de l’assemblea es va debatre sobre futures accions. En aquest sentit es va decidir impulsar una jornada informativa sobre el TTIP,
recordant que la nostra ciutat és avui una ciutat adherida a la campanya “Municipis contra TTIP”. També es va acordar donar un nou impuls a la mobilització ciutadana per exigir el compliment íntegre de la sentència de Can Rius i l’arranjament de la façana litoral sud, de Can Rius a Cala Vigatà passant per Port Salvi, i reivindicar la creació d’un espai protegit de diversitat marina. Sobre el tema de la renovació del contracte d’escombraries, la formació posarà en marxa un seguit d’actuacions per explicar a la ciutadania els avantatges del sistema “porta a porta” en la recollida selectiva.
Finalment, l’assemblea va fer una defensa dels mecanismes de participació ciutadana i el propòsit de fer-los efectius. Jordi Lloveras va exposar que cal exigir un reconeixement ampli de la participació ciutadana i va presentar el document “Conjunt d’eines i propostes per avançar cap a un model
de ciutat més democràtica, participativa i transparent” que ha elaborat la formació. Per acabar, va lamentar que ERC i PSC hagessin rebutjat sumar-se a la campanya municipalista que, impulsada per Plataforma per a la Fiscalitat Justa i Oxfam Intermón Catalunya, vol cooperar per alliberar els municipis dels paradisos fiscals i denunciar els efectes nocius que aquests tenen sobre els recursos públics.

Guíxols des del Carrer ha emès una nota en què alerta que el preu mig d’un enterrament, a la nostra ciutat, amb  tots els serveis inclosos, se situa al voltant dels 5.000 euros, una quantitat “desorbitada tenint en compte que es tracta d’un servei absolutament necessari tard o d’hora”.
La formació d’esquerres evidencia que els més perjudicats, “tot i que es moren persones de totes les edats i condicions”, són la gent jubilada, “que no solen tenir estalviada aquesta quantitat de diners, amb la qual cosa el problema es trasllada després als familiars, molts d’ells en situació també precària o d’atur”, alerta GdC.
Per això, i davant l’anunci fet pel govern de la ciutat (TSF, ERC i PSC) que el nou plec de condicions i clàusules del contracte del cementeri municipal estarà enllestit en un parell de mesos, la  formació encapçala per l’edil Jordi Lloveras demanarà que l’Ajuntament faci un estudi acurat per valorar quina fórmula de gestió és la més adient per garantir que la ciutadania pugui disposar d’uns serveis funeraris de qualitat i a preus assequibles. Aquest estudi seria previ a la necessària avaluació de quins serveis es podrien municipalitzar i evitar d’aquesta manera els alts costos que actualment ha creat la concessió del servei a una empresa privada.
Guíxols des del Carrer-Entesa defensa que municipalitzar el servei seria una possible solució a l’hora de fer front a aquests preus desorbitats. De fet el regidor Jordi Lloveras ja ho va plantejar temps enrere en el ple on l’equip de govern va anunciar la renúncia de l’actual empresa adjudicatària, i recorda que la municipalització de tots o d’una part dels serveis funeraris, ja s’està duent a terme en municipis i ciutats tan diverses com Camprodon, Reus, Terrassa o Madrid.

El recent acomiadament d’una treballadora de la residència geriàtrica Sant Feliu Gent Gran, gestionada per la Fundació Guíxols Surís i amb titularitat pública de l’Ajuntament de la ciutat, és, per Guíxols des del Carrer, “un clar exemple del que no pot tornar a passar” i, per això, la formació exigirà que s’apliquin clàusules de responsabilitat social vinculades a l’estabilitat laboral en tote les empreses amb participació, directa o indirecta, del consistori.
Guíxols des del Carrer entén que l’administració pública, també la local, “té la responsabilitat d’afavorir la cohesió i la justícia social i que la qualitat de les condicions de treball i l’estabilitat laboral han de ser, en aquest sentit, prioritats polítiques a salvaguardar”.

Guíxols des del Carrer lamenta que l’equip de govern “no hagi estat a l’alçada de les circumstàncies per evitar que una empresa municipal faci fora a una treballadora” aplicant l’última reforma laboral, concretament en la modificació de l’article 52.d que justifica l’acomiadament a partir de l’acumulació del 20% bimensual de la jornada de faltes d’assistència, malgrat que aquestes tinguin justificant mèdic. Aquest articulat, com altres de l’última reforma laboral que va aprovar el PP, no només han estat objecte de controvèrsia per part del Tribunal Suprem, sinó que els recents acords marc de negociació col·lectiva conviden a les respectives comissions paritàries a la seva no aplicació; de fet, totes les forces polítiques, exceptuant lògicament el PP, han adquirit compromisos electorals que van en el sentit de derogar la reforma laboral.

En aquest escenari, doncs, Guíxols des del Carrer critica que s’hagi produït un acomidament improcedent en una empresa municipal i, per això, portarà a debat en el proper Ple que a totes les empreses amb participació municipal, sigui aquesta directa o indirecta, s’apliquin clàusules de responsabilitat social relatives a matèries vinculades a les condicions laborals. “L’acomiadament ha de tenir sempre una entitat i un abast prou important com per ser acceptat, atès, bàsicament, les greus conseqüències que per a les persones se’n deriven”, acaben dient.