• Categories
  • Guíxols des del Carrer proposa reformular el butlletí municipal #Guíxols

    24/10/2017

    Guíxols des del Carrer-Entensa (GdC) ha presentat una moció per proposar canvis en el butlletí #Guíxols d’informació municipal, editat mensualment per l’Ajuntament. Ja fa
    temps que GdC-E es queixa del poc espai (només mil caràcters -menys de quinze línies mida foli-) de què disposa. Aquesta superfície no es correspon en absolut amb el que determina el reglament de participació municipal, vigent actualment, que estableix que “en el butlletins i publicacions periòdiques destinades a la informació municipal de caràcter generalista de titularitat municipal, s’haurà de garantir que aproximadament un 10% de l’edició es posa a disposició de cada grup municipal”.
    GdC-E considera també que els continguts del butlletí cada cop són més “pura propaganda al servei de l’equip de govern” que no pas notícies d’interès general del municipi. “Una bona mostra de ser mer instrument propagandístic és el fet que la sortida de l’últim número es retardés fins a mitjans de mes per fer-ho coincidir amb el llançament mediàtic del futur Parc Central en l’entorn de l’asil Surís”, assenyalen des de la plataforma ciutadana.
    GdC-E, a  més, recorda que en el projecte inicial de la publicació es va dir que aquesta inclouria eines de participació ciutadana i articles d’opinió de tots els grups municipals, cosa que “és evident que en l’actualitat no es compleix”.
    Finalment, i per garantir la representativitat del municipi en la seva revista, GdC proposa que es creï un grup de treball, format per un representant de cadascun dels grups municipals amb el suport del personal tècnic adscrit a l’àrea de comunicació, amb la finalitat de fer un seguiment del butlletí per millorar-ne el rigor informatiu, garantir els espais de pluralitat per a tots els grups municipals i despertar l’ interès de la ciutadania promovent la seva participació activa en la publicació.


    La revista #Guíxols, finalista del Premi Carles Rahola de comunicació institucional

    24/02/2017

    El butlletí d’informació municipal editat per l’Ajuntament ha quedat finalista dels VII premis Carles Rahola en l’apartat de comunicació institucional durant la gala celebrada ahir dijous 23 de febrer al vespre a Girona.

    El Col.legi de Periodistes, en la categoria de millor iniciativa de comunicació institucional, va escollir com a finalistes el periodista i cap de premsa de l’Ajuntament de Sant Feliu Pere Carreras, pel butlletí municipal mensual #Guíxols,  per la presentació eficaç dels continguts i també  Iglésies Associats, per la «Comunicació del Centenari Carles Fontserè 1916-2016», del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i coordinada pels Serveis Territorials de Cultura a Girona, per dur a terme un projecte d’èxit que ofereix una completa informació i documentació de l’Any Fontserè.

    El guardó, valorat en mil euros, se’l va emportar aquesta darrera publicació.

    El butlletí #Guíxols, de periodicitat gratuïta mensual i amb una tirada de 13.000 exemplars, informa de les activitats i notícies de la ciutat i ha estat molt qüestionat pels membres de l’oposició a l’ajuntament, degut al seu cost de més de 50.000 euros anuals (sense comptar les hores de feina del cap de premsa) de les arques municipals.
    La iniciativa d’editar un butlletí mensual va sorgir de l’actual Equip de Govern l’agost del 2016 com a mitjà per publicitar l’obra de govern, informar de l’agenda d’activitats de la ciutat i també per donar veu a algunes entitats locals.

    El veredicte, durant la presentació del Carnaval al Pavelló 

    Durant la presentació del nou Rei Carnestoltes es va saber que, finalment, l’Ajuntament no havia obtingut el guardó, però malgrat tot, el periodista ganxó Jordi Sunyer, presentador i speaker del carnaval ganxó, va valorar públicament la feina feta, no només des del servei de premsa de l’Ajuntament, sinó de tots els mitjans de comunicació ganxons. citant entre ells el nom de Tribuna Ganxona, fet que des d’aquesta publicació agraïm profundament.


    La post-veritat ganxona

    15/02/2017

    La formació socialista MES- Moviment d’Esquerres troba de molt mal gust la nota que apareix al darrer número del pamflet propagandístic del Govern (butlletí #Guíxols) signada pel grup municipal del PSC i que reflexiona sobre la creació de feina com a eina per la sortida de la crisi i la preocupació en veure que la millora de l’economia no es transforma en creació d’ocupació.

    Diem això perquè l’esmentada nota ha vist la llum després que des de MES ens féssim ressò de la denúncia de certs treballadors que s’han vist exclosos abruptament del procés de selecció en el darrer Pla d’ocupació, els quals se’ns havien dirigit per posar-nos al cas -confirmant els rumors que s’havien escampat per la ciutat (i que posteriorment la premsa se’n va fer ressò)-  de clares pràctiques de nepotisme en atorgar un dels llocs del Pla d’Ocupació a la dona d’un regidor del mateix PSC.

    Pensem que en la seva complicitat activa, dins del Govern, la designació i tria de les persones admeses mitjançant una subvenció del SOC s’hagués hagut de fer amb millors i més fonamentats criteris de transparència i socials, amb la intervenció de Serveis Socials i garantint que les designacions dels llocs haguessin servit per ajudar –d’entre tots els candidats- a aquelles famílies o treballadors amb més risc d’exclusió social i pobresa.

    La impúdica combinació al butlletí #Guíxols de la notícia dels Plans d’ocupació -foto de l’alcalde amb els 17 seleccionats (dona del regidor inclosa)- amb l’article d’opinió esmentat del PSC, es produeix sense que el govern de la ciutat s’hagi dignat a donar explicacions a la polèmica.

    Tot plegat no deixa de ser una altra mostra de fins a quin punt aquesta publicació és una eina absolutament anacrònica al servei d’allò que ara s’anomena la postveritat. En aquest cas la postveritat pròpia del govern local.


    El govern es gasta més de 50.000€ en el pamflet #Guíxols i veta mitjans de comunicació locals

    25/08/2016
    Quan al ple del mes de juny vam fer una pregunta sobre la publicació que preparava l’equip de govern vam fer servir la paraula “pamflet”. El regidor Josep Muñoz es va fer l’ofès perquè, segons ell, el que s’estava preparant era un imprescindible butlletí d’informació municipal. També va semblar que s’ofenia el senyor Alcalde perquè vam dir que la publicació costaria més de 50.000 €/any i ens va retopar amb una quantitat sensiblement inferior.
    Doncs bé, ara que ja li hem vist la cara a la criatura podem dir sense por a equivocar-nos que, efectivament, la publicació anomenada #Guíxols i que s’ha repartit durant el mes d’agost no es pot qualificar sinó de pamflet. Tant és així que el primer número es va oblidar de l’objectiu únic que segons el senyor Muñoz havia de tenir: informar. Es reparteix un 8 d’agost i s’informa de les activitats de la festa major, ja passades, però a més, s’obliden d’incloure-hi tantes activitats que el govern es veu obligat a editar una agenda a part. Al final doncs, hem d’afegir al preu del pamflet el de l’agenda, o sigui que la cosa es va enfilant.
    També, després de fer les comprovacions, ens hem de reafirmar en la quantitat que vam dir i cal explicar que l’alcalde va intentar fer passar com a preu per any el cost per aquest 2016.  Senyor Motas, és clar que el pamflet costa menys de 50.000€ enguany, només faltaria que 5 números costessin igual que 13. Una ridícula i mentidera trampa que no podem sinó reprovar.
    Una darrera cosa, el govern, en la seva magnanimitat, afirma que el pamflet #Guíxols dóna veu a l’oposició. En total, mil caràcters per a cada grup, inclosos els del govern, com si amb la resta de pàgines no en tinguessin prou! Caram, quin espai més gros! Perquè es facin una idea, l’ espai que ens ofereix setmanalment Àncora és més del doble.
    El pamflet anomenat #Guíxols sortirà mensualment i és senzillament una eina de propaganda a millor
    glòria del govern municipal. Costarà més de 50.000 euros l’any dels nostres impostos i sembla que
    està pensat exclusivament per fer la competència als mitjans escrits locals com l’Àncora (aquest sí,
    obert a tothom) o als digitals com Tribuna Ganxona a qui no s’ha dubtat a vetar per no ser prou de la
    corda. Si això ofèn algú, potser és perquè és la crua veritat i, ja se sap, les veritats ofenen.

    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies