Demà divendres, 23 de juny, està prevista la reobertura completa al trànsit de la Carretera de Girona, tancada des del passat febrer (després de Carnaval) per les obres del nou col·lector d’aigües pluvials.

Pel matí es netejarà la zona dels elements que actualment entorpeixen o impedeixen la circulació, després que durant tota la setmana s’hagin portat a terme les obres d’asfaltatge i pintura de la calçada.

Així, les obres, iniciades al gener -amb la carretera de Girona tallada després de Carnaval- afronten la darrera etapa, en la qual ja només quedarà la connexió del col·lector amb la riera de Sant Amanç i l’asfaltatge definitiu del tram del carrer de Santa Magdalena, des de la carretera i fins al carrer Ernest Vidal.

Segons publicava ahir el diari El Punt-Avui, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya ( CRBMC ) ha acabat la restauració del retaule barroc de la capella de Santa Caterina de la catedral de Girona amb el muntatge al centre del retaule de la gran pintura a l’oli sobre tela que representa la santa d’Alexandria martiritzada infructuosament en una roda de tortura, abans de ser decapitada per l’emperador romà Maxenci.

La restauració ha durat quatre mesos i s’ha portat a terme en dues parts: la de la pintura es va realitzar a les instal·lacions del CRBMC a Valldoreix, mentre que l’estructura de fusta es va restaurar in situ. De fet, el retaule no havia estat mai desmuntat i s’ha volgut mantenir aquesta característica durant la intervenció. Per això, les tasques dutes a terme a la catedral han requerit una bastida a l’anvers i al revers del retaule, per poder arribar a tots els racons del moble. El retaule és de fusta daurada, amb decoració d’estofa al tremp –elements vegetals– i policromia a l’oli –rostres dels personatges–, i tot el conjunt col·locat sobre un basament de pedra nummulítica de Girona.

La pintura El martiri de santa Caterina (que fa 2,16 metres d’ample per 2,66 d’alt)  és obra de l’artista Joan Arnau Moret (Sant Feliu de Guíxols, 1603 – Barcelona, 1693), que regentava un prolífic taller a Barcelona del qual van sortir molts quadres amb iconografia religiosa que es van repartir per temples de tot el país, inclòs el monestir de Sant Joan de les Abadesses, on hi ha sis teles seves a la capella dels Dolors. En el cas del retaule de Santa Caterina, a la part inferior dreta la pintura està signada i datada: “Arnau 1678”. Possiblement el retaule es podria datar a principi del segle XVII, pel tipus de decoració manierista. Al revers del retaule, hi ha llates de fusta clavades a la seva estructura per protegir la pintura.

El passat divendres es va inaugurar a Girona l’exposició Masó: interiors, que es podrà visitar fins el 25 de setembre al Museu d’Història i a la Casa Masó de la capital gironina. Es tracta d’una mostra única, que reuneix més de 260 obres que permeten descobrir els interiors més representatius de l’arquitectura del noucentisme i la faceta artística menys estudiada de l’obra arquitectònica de Masó, el seu concepte de disseny i decoració de la llar. En total 260 obres que inclouen diferents conjunts de mobiliari, escultures, croquis i dibuixos, vitralls, brodats i fotografies històriques.

Després de Girona, l’exposició, comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, es presentarà al Museu d’Història de la nostra ciutat, en un període encara inconcret entre finals d’aquest any i principis de 2017.

“L’horror… l’horror.” Amb la repetició d’aquesta paraula tan sintètica, però alhora tan evocadora de tot allò terrible viscut, un moribund Marlon Brando clou Apocalypse now, una de les pel·lícules bèl·liques més colpidores de la història del cinema. Un final que també podria subscriure Temps d’herois, la novel·la històrica que acaba de publicar l’editorial Efadós, que, seguint la línia dels historiadors actuals, aposta per desmitificar un dels capítols més glorificats per la historiografia espanyola: el setge de Girona de 1809.

Lluny d’evocar, doncs, aquella Girona immortal, el seu autor, Gerard Bussot (Sant Feliu de Guíxols, 1957), ha escrit un ferm al·legat contra la guerra que descriu l’horror i la barbàrie que els uns i els altres van viure. “A les guerres no hi ha bons i dolents, també als francesos els va tocar patir”, explica Bussot, que ha volgut descriure els fets des dels màxims punts de vista i per això ha acabat concebent una novel·la coral. Una història en què tant hi té cabuda la visió dels soldats dels dos bàndols com dels pagesos de la vall de Sant Daniel que patien el foc creuat i el grup d’infermeres de Santa Bàrbara, el primer batalló mèdic a incorporar-se a un exèrcit. I entre els protagonistes, el capità Narcís Massanas, personatge històric que l’autor ja va tractar en una biografia prèvia.

Èpic, el setge? Gerard Bussot té clara la resposta: “Èpic va ser el poble, que va aguantar com va poder les ordres d’un il·luminat, un mal militar, com descriuen alguns coetanis en les seves memòries, que és el que va ser el general Álvarez de Castro.” Per això el títol de la novel·la, dirigit a tots aquells herois anònims, “la gent corrent que va patir aquell autèntic desastre que va suposar per a Girona i que li va fer trigar anys a recuperar-se”, tal com remarca l’escriptor.

Temps d’herois arrenca de manera contundent, en plena Girona humiliada i devastada, amb els ocupants intentant reorganitzar-la i reconstruint-la de nou. En la segona part, un flashback porta els lectors al mes d’agost, als dies de la defensa fèrria i al drama de la batalla. Per acabar en una tercera centrada en la capitulació i els anys de patiment que anys després es va viure amb el “dèspota” Ferran VII.

Bussot, que per escriure el llibre s’ha imbuït d’una gran documentació original –detallada al final del llibre–, no el molesta gens que comparin la seva novel·la amb Victus –que relata el setge de Barcelona de 1714–, perquè confessa que no l’ha llegit i, en tot cas, és “un honor”.

Font: El Punt-Avui