Un any més, l’exposició temporal de l’Espai Thyssen del Monestir intenta donar l’aparença d’un gran esdeveniment cultural al nostre poble. Però passades ja vàries edicions, comencem a veure que es repeteixen tossudament una sèrie de factors que evidencien la fragilitat del projecte que ens volen vendre. 

La qualitat de les mostres:  Aquest cop sota el pretensiós títol de ‘Un mundo ideal, de Van Gogh a Gauguin’ (al web de l’Espai Thyssen s’entra per defecte en castellà) es torna a exhibir una selecció de pintures que, amb algun nom conegut de reclam, dóna novament com a resultat una mostra d’una qualitat més que discutible. En el llibre de visites de l’exposició es pot trobar un comentari molt gràfic: ‘Lo millor, els marcs’.

La rendibilitat del projecte: Per intentar maquillar un nombre de visites molt per sota de les previsions, es ven una entrada única per veure tots els espais del Monestir, així, durant la durada de la mostra, qualsevol visitant dels espais computa com a entrada del Thyssen (i així ho venen un cop finalitzada). Aquest any, per tal efecte, s’ha creat un nou espai per a l’exhibició d’art contemporani, enguany la de l’artista local Gerard Mas. Resultat: l’obra de Gerard Mas o l’espai de la indústria del suro ajudarà a computar més visites per veure una obra de Van Gogh mediocre (recordeu: ‘lo millor, els marcs’)

El projecte museístic: Dependre dels interessos i les necessitats d’un particular no pot ser mai un bon negoci col·lectiu. Condicionar tot el projecte museístic del monestir i subordinar la cultura local és el que s’està portant ara mateix a la pràctica. I quin és el resultat? Legitimar la política de la donant Carmen Cervera: tenir les seves obres assegurades de litigis sota el paraigua d’institucions públiques, amb diners de tots i a costa, per exemple, de desmuntar la exposició del Metge Rural.

En resum, se’ns presenta una tria molt clara: la cultura i la creació local enfront d’un elitisme difús sense cap mena de relació amb el seu entorn. A l’hora d’explicar el nostre poble, que serà millor, Gerard Mas o Van Gogh? Nosaltres ho tenim molt clar.

 

Aturem El Thyssen, plataforma per una cultura viva a Sant Feliu de Guíxols 

El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem.