“Aquest és un projecte que afectarà a un paisatge singular que, ens agradi més o menys, està ple de records, anècdotes i sentiments per a nombrosos ciutadans i ciutadanes. Per tot plegat entenem que s’hauria d’haver establert un procés obert de participació ciutadana previ al projecte definitiu”, diu el preàmbul de les al·legacions presentades per Guíxols des del Carrer al projecte. El fet que l’aprovació es fes en convocatòria extraordinària i urgent el mes d’agost, quan la majoria de les persones a la nostra ciutat estan molt ocupats o de vacances, també ha estat un inconvenient a l’hora de presentar esmenes. 

En total, GdC-Entesa presenta set al·legacions: la primera proposa la realització d’una audiència pública en el Teatre Municipal abans de l’inici de les obres, el qual s’articularia com un espai de participació i debat entre l’Ajuntament i la ciutadania sobre qüestions del projecte.

La segona proposa que el govern de la ciutat redacti formalment una petició a Costes pel traspàs de la gestió directa de les dues concessions de l’espai marítim-terrestre afectades, que s’haurien de resoldre al mateix temps: l’antic edifici del Palm Beach (ex-Cliper, ex-Banys de Can Rius) catalogat com a bé cultural d’interès local i la concessió a Turispania  -afecta la Platja de Can Rius,  l’esplanada de ciment que hi ha a continuació,  l’embarcador i el camí de terra que puja fins el Mirador de les Remendadores-. Aquest dictamen s’hauria d’aprovar en el Ple Municipal abans de la finalització de l’any en curs.

Conservació de l’estàtua i rehabilitar la font

La qüestió més sentida per la població i que ha motivat més queixes, la retirada de l’escultura de la plaça Ferran Agulló i la desaparició de l’estany, que segons GdC no tenen cap justificació tècnica, també es denuncia a la sisena al·legació. “L’escultura que hi ha a la Plaça Ferran Agulló representa una figura femenina símbol de la Costa Brava, ja que va ser conseqüència de l’homenatge que la ciutat va retre aquell any a Ferran Agulló amb motiu del centenari del seu naixement, pel qual es va col·locar l’escultura. A Ferran Agulló, poeta i periodista ganxó, se li atribueix la utilització per primera vegada del terme “Costa Brava” per definir la costa gironina que va des de de Blanes fins a Port Bou.”

Per aquest motiu es proposa que un cop finalitzades les obres, l’escultura romangui instal·lada, com fins avui, a la Plaça Ferran Agulló i que mantingui la seva forma original amb l’estany. De la mateixa manera, GdC-E defensa la font de la plaça de Sant Pere com “l’element més representatiu de la plaça malgrat el seu estat de deixadesa”. Construïda l’any 1859, conté un pedestal de pedra del qual s’enfila una columna que despenja dues lluminàries. La placa amb la lectura del fet històric que identifica l’element està totalment esborrada. Al marge de la conservació de la font, prevista al projecte,  es demana que es rehabiliti de tal manera que torni a rajar, que funcionin correctament les dues lluminàries que hi pengen i, finalment que es pugui llegir la llegenda.

Papereres, bicis i Moll de Pedra

Igualment es proposa el canvi de l’aparca-bicis del projecte per un suport tipus U invertida, en què la bicicleta es recolza en el quadre i no pateix tant. A més, segons GdC es guanya en seguretat  ja que permet cadenar la bicicleta amb dos punts d’ancoratge.

Altres al·legacions entren en el detall de la distribució i nombre de papereres o en la construcció d’un paviment que permeti allargar la zona de passeig damunt el Moll de Pedra, l’escullera que protegeix la platja, amb un material ecològic especial mescla de fustes i polímers procedents de reciclatge.

Immobles vells i en mal estat, adquirits en el seu moment per l’especulació o solars abandonats que mai van arribar a edificar-se, són efectes directes de la bombolla immobiliària que es va formar durant els anys previs a la crisi econòmica. Aquestes finques solen acumular tota mena de porqueria per l’acumulació d’enderrocs i deixalles, i sovint són utilitzades per gent incívica com a abocadors incontrolats. També són punts de concentració de vegetació agresta i fauna nociva, principalment rates i mosquits, i comporten, en el cas dels immobles vells i descuidats, riscos de despreniments.

La nostra ciutat no és una excepció davant aquest problema. Avui ho trobem en una sèrie de finques i solars abandonats de la nostra ciutat. A destacar, entre d’altres, els casos situats als carrers Bourg de Péage, de la Creu, de l’Alba, de la Mercè i tots els solars al voltant de l’IES Sant Feliu.

En aquests casos, l’Ajuntament sol actuar a través d’un mecanisme que es coneix com a multa coercitiva, és a dir, la imposició de multes reiterades en el temps fins a doblegar la voluntat de l’obligat per complir l’acte administratiu, que en aquests casos és l’arranjament de la finca o la neteja del solar. No obstant això, aquest sistema es demostra molt lent en el temps i sovint ineficaç.

Per això, Guíxols des del Carrer-Entesa proposa que l’Ajuntament faci l’actuació de manera subsidiària transcorregut un any des del primer avís i a continuació, de manera executiva, reclami al propietari de la finca o solar la devolució de l’import més, lògicament, les quantitats degudes en concepte de multes o sancions per la negligència mostrada.

No hi dubte que la neteja viària i la recollida d’escombraries són dos dels temes que més preocupen en general a la ciutadania. Més encara, quan s’esta treballant la redacció d’un nou plec de condicions que haurà de regir la nova adjudicació de la concessió pública del servei pels propers anys. De fet, prop d’una cinquena part del pressupost municipal es destina a la neteja i la recollida d’escombraries.

Els grups a l’oposició  (CDC, GdC, MES i CUP) entenen que aquest és un dels debats importants que sorgeix cada determinat nombre d’anys a la ciutat i, en aquest sentit, reivindiquen que els seus partits també representen la ciutat i que amb les seves aportacions poden col·laborar a millorar el treball que s’està fent. El que, per l’oposició, no hauria de tornar a passar és el que va succeir en l’últim debat dels pressupostos, en el qual se’ls va lliurar tota la documentació tres dies abans del debat definitiu en sessió plenària.

No obstant això, els grups a l’oposició lamenten el “secretisme total” de l’equip de govern malgrat les reiterades preguntes dels regidors i, al·legant raons de “interferències”, els està apartant de qualsevol procés de participació. És per això que l’oposició declara ara que també vol participar en aquest nou contracte d’escombraries i neteja de a ciutat i. d’acord amb la normativa vigent, ha demanat la convocatòria d’un ple extraordinari.

Ja fa 4 anys que el Jutjat 18 del Contenciós de Barcelona va desestimar el recurs de l’empresa Turispania, propietària del  Club de Mar, i l’obligava a complir la sentència recorreguda que, entre altres qüestions, instava a l’enderroc de la porta que segella
l’entrada nord de la platja de Can Rius, a la retirada de tots els cartells que indiquen prohibició o limitació d’accés públic i a l’eliminació de la porta metàl·lica que impedeix el pas per la zona sud.

Aquesta sentència va ser el fruit d’un llarg procés de reivindicació ciutadana impulsat pel grup municipal d’ICV-EUiA, aleshores a l’ajuntament. El proper 24 d’octubre la resolució judicial complirà 4 anys i que la resolució mai s’ha complert. El grup de Guíxols des del Carrer (GdC) denuncia que no només la porta sud continua impedint el pas entre el passeig del president Irla i el camí de ronda vora el mar, sinó que recentment s’han posat rètols sense cap base legal que restringeixen l’ús públic de l’espai, .

El grup d’esquerres, a l’oposició a l’Ajuntament, entén que la sentència és prou clara i s’ha de complir i que els rètols prohibitius la desautoritzen i s’han d’eliminar. El solàrium està en zona marítim-terrestre igual que el camí de ronda. A més, cal recordar que hi ha una ordre de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, de data 26 de març de 2013, que diu que l’embarcador que hi ha tot seguit de la platja de Can Rius haurà de disposar d’amarradors lliures per posar-los a disposició d’ús públic, en entendre que aquesta és una zona privada.

Guíxols des del Carrer-Entesa portarà aquesta denúncia al Ple de juny que es farà dijous.

Els grups municipals Guíxols des del Carrer-Entesa, MES i CUP-Poble Actiu, tots tres a l’oposició, han elaborat conjuntament un document que, sota el nom de “Protocol per a la inclusió de clàusules socials a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols”, vol incentivar la introducció d’aspectes socials, ètics i mediambientals en els contractes que faci l’Ajuntament.

GdC, MES i CUP entenen, en conseqüència, que mitjançant la contractació pública el consistori pot vetllar també per dur a terme diversos objectius polítics, com ara la inserció de persones en situació d’exclusió social, l’estabilitat laboral, la igualtat efectiva entre dones i homes, el respecte al medi ambient o la seguretat i la salut laboral; qüestions perfectament compatibles, des de la vessant institucional, amb els plecs de les condicions econòmiques que es puguin licitar. El document contempla la reserva de certs contractes a favor de centres especials d’inserció o d’entitats de treball protegit que desenvolupen una funció social proporcionant ocupació a persones en situació de vulnerabilitat.

La proposta inclou el seguiment, la comprovació i el control del compliment efectiu de les clàusules que es decideixin aplicar en cada contractació i, que en funció de l’evolució i els resultats obtinguts, es puguin articular mecanismes per efectuar les addicions o modificacions que es considerin convenients.

D’una altra banda, es planteja la constitució d’una Taula de la Contractació Responsable formada per un representant de cadascun dels grups municipals i de les entitats locals del tercer sector. La Taula es reuniria com a mínim un cop l’any per valorar les contractacions realitzades i elaborar un informe anual detallat de l’any anterior sobre el grau d’aplicació de les bones pràctiques recollides en el protocol.

Guíxols des del Carrer ha emès una nota en què alerta que el preu mig d’un enterrament, a la nostra ciutat, amb  tots els serveis inclosos, se situa al voltant dels 5.000 euros, una quantitat “desorbitada tenint en compte que es tracta d’un servei absolutament necessari tard o d’hora”.
La formació d’esquerres evidencia que els més perjudicats, “tot i que es moren persones de totes les edats i condicions”, són la gent jubilada, “que no solen tenir estalviada aquesta quantitat de diners, amb la qual cosa el problema es trasllada després als familiars, molts d’ells en situació també precària o d’atur”, alerta GdC.
Per això, i davant l’anunci fet pel govern de la ciutat (TSF, ERC i PSC) que el nou plec de condicions i clàusules del contracte del cementeri municipal estarà enllestit en un parell de mesos, la  formació encapçala per l’edil Jordi Lloveras demanarà que l’Ajuntament faci un estudi acurat per valorar quina fórmula de gestió és la més adient per garantir que la ciutadania pugui disposar d’uns serveis funeraris de qualitat i a preus assequibles. Aquest estudi seria previ a la necessària avaluació de quins serveis es podrien municipalitzar i evitar d’aquesta manera els alts costos que actualment ha creat la concessió del servei a una empresa privada.
Guíxols des del Carrer-Entesa defensa que municipalitzar el servei seria una possible solució a l’hora de fer front a aquests preus desorbitats. De fet el regidor Jordi Lloveras ja ho va plantejar temps enrere en el ple on l’equip de govern va anunciar la renúncia de l’actual empresa adjudicatària, i recorda que la municipalització de tots o d’una part dels serveis funeraris, ja s’està duent a terme en municipis i ciutats tan diverses com Camprodon, Reus, Terrassa o Madrid.

El darrer ple de l’ajuntament va estar molt marcat per una actitud contradictòria del govern respecte a la llibertat d’expressió. Això és el que denuncien els grups d’esquerres de l’oposició.

Guíxols des del Carrer (GdC), per exemple,  preveu que “la pluralitat i llibertat d’expressió hi serà nomes quan el govern vulgui”. El grup havia presentat una moció  sobre el dret de participació en els òrgans i mitjans d’informació i comunicació de titularitat pública, que va ser rebutjada pels vots contraris de l’equip de govern (TSF, ERC i PSC). En la moció es demanava,
entre altres coses, poder tenir veu a l’emissora pública local, un dret previst en la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya des de l’any 2005 i que, a la nostra ciutat, també està previst en el ROM des de temps de l’alcalde Miquel Lobato (CiU). Un text legal “de compliment obligatori” segons el Butlletí Oficial de la Província de 18 de març de 2005. Per tant, per GdC, la negativa és una violació flagrant de la pròpia normativa, que aquest grup seguirà defensant “a peu i a cavall” ja que “és un dret que no depèn de l’alcalde de torn sinó que és inherent a les normes que marca la democràcia”.

Guíxols des del Carrer (GdC)  també retreu a l’alcalde Carles Motas (TSF) el fet d’haver amenaçat de desallotjar la sala quan algunes persones del públic van aplaudir una intervenció de la regidora de la CUP, crítica a la qual MES també s’apunta. L’actitud de Motas ha merescut que GdC pensi que “és només ell qui marca els límits d’un dret democràtic com és la llibertat d’expressió”.

MES també critica els “tics” de l’actual alcalde i qualifica el govern d'”agre i rabiüt”. Comença pel comentari fet per Motas a l’exalcalde  Joan Alfons Albó, en el moment que aquest anunciava que deixava la política: “vostè ha significat un repte enorme en la meva carrera política”.  Un comentari qualificat d'”angoixant” per part de MES, que qualifica l’alcalde de “cínic”.

MES creu que Motas “abusa de l’últim torn d’intervenció” i “evita el debat” utilitzant unes formes “de república populista” per tal de justificar, “amb poc èxit”, que ha estat incapaç amb nou mesos de complir amb els emprenedors que es van acollir a les subvencions del Barri del Puig.

MES opina sobre el contracte de neteja i escombraries

Un altre dels aspectes que MES critica és la pròrroga del contracte de neteja i escombraries de CESPA. “Som del parer que en tots dos contractes calia agilitat i tenir a punt les feines administratives per treure a concurs els dos serveis i han optat per prorrogar les concessions”, malgrat quedar encara set mesos de coll fins la data d’expiració, el dia 30 de setembre. “Si sumem els nou mesos que portem d’aquesta legislatura, en total el govern haurà disposat de setze mesos per treure a concurs els nous contractes”.
En el darrer ple es va prorrogar l’actual contracte de CESPA i també la contractació d’una empresa externa per fer el nou redactat del plec de condicions per al nou contracte. MES retreu al govern que s’hagin de pagar empreses externes: “una fugida endavant que constarà molt cara i que vol amagar una evident manca de capacitat”, acaben dient.

El recent acomiadament d’una treballadora de la residència geriàtrica Sant Feliu Gent Gran, gestionada per la Fundació Guíxols Surís i amb titularitat pública de l’Ajuntament de la ciutat, és, per Guíxols des del Carrer, “un clar exemple del que no pot tornar a passar” i, per això, la formació exigirà que s’apliquin clàusules de responsabilitat social vinculades a l’estabilitat laboral en tote les empreses amb participació, directa o indirecta, del consistori.
Guíxols des del Carrer entén que l’administració pública, també la local, “té la responsabilitat d’afavorir la cohesió i la justícia social i que la qualitat de les condicions de treball i l’estabilitat laboral han de ser, en aquest sentit, prioritats polítiques a salvaguardar”.

Guíxols des del Carrer lamenta que l’equip de govern “no hagi estat a l’alçada de les circumstàncies per evitar que una empresa municipal faci fora a una treballadora” aplicant l’última reforma laboral, concretament en la modificació de l’article 52.d que justifica l’acomiadament a partir de l’acumulació del 20% bimensual de la jornada de faltes d’assistència, malgrat que aquestes tinguin justificant mèdic. Aquest articulat, com altres de l’última reforma laboral que va aprovar el PP, no només han estat objecte de controvèrsia per part del Tribunal Suprem, sinó que els recents acords marc de negociació col·lectiva conviden a les respectives comissions paritàries a la seva no aplicació; de fet, totes les forces polítiques, exceptuant lògicament el PP, han adquirit compromisos electorals que van en el sentit de derogar la reforma laboral.

En aquest escenari, doncs, Guíxols des del Carrer critica que s’hagi produït un acomidament improcedent en una empresa municipal i, per això, portarà a debat en el proper Ple que a totes les empreses amb participació municipal, sigui aquesta directa o indirecta, s’apliquin clàusules de responsabilitat social relatives a matèries vinculades a les condicions laborals. “L’acomiadament ha de tenir sempre una entitat i un abast prou important com per ser acceptat, atès, bàsicament, les greus conseqüències que per a les persones se’n deriven”, acaben dient.

Segons un estudi fet entre les ciutats de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca  publicat el desembre, Sant Feliu de Guíxols figura entre  els municipis menys transparents de  Catalunya. La llista de puntuacions determina que Sant Feliu de Llobregat i Cornellà de Llobregat són els més transparents dels 86 analitzats amb 12,5 punts, mentre que entre els municipis
gironins que treuen més mala nota  hi ha Puigcerdà (0,5), Salt i Sant Feliu de Guíxols (1,5), a part  de La Bisbal d’Empordà amb (0) punts.
La Llei Catalana 19/2014 de la Transparència, accés a la informació i bon govern fixa com a data  d’entrada de la mateixa el passat 1 de gener. A partir d’aquesta data les empreses públiques, els partits polítics i l’administració han de disposar del Portal de la Transparència, és a dir, una eina en forma de plataforma a internet que faciliti a la ciutadania informació sobre dades i contingut respecte de l’organització, del  funcionament, de la presa de decisions i de la gestió dels recursos públics.

Guíxols des del Carrer-Entesa creu que el Portal de la Transparència que ha estrenat fa pocs dies l’equip de govern té mancances que cal corregir, tant en la manca d’informació publicada-  el grup d’esquerres creu que “no està penjat tot allò que hauria de ser-hi”- com en la navegació, enrevessada i poc manejable que actualment fa servir. GdC diu que “caldria fer-hi les millores tècniques adients perquè el Portal es presenti de forma més clara i assertiva i amb una navegació més lògica i assequible”.
Al mateix temps, la formació GdC-Entesa recorda que el Portal de la Transparència no és l’única mesura que incorpora la llei de transparència i, en aquest sentit, apunta la necessitat de crear un Registre de Grups d’Interès de Sant Feliu de Guíxols, on s’inscriguin totes les persones, empreses, entitats i organitzacions que, treballant per compte propi, participin en l’elaboració i
l’aplicació de les polítiques, els serveis i les obres municipals.
Un altre dels aspectes que desenvolupa la llei de transparència a nivell municipal, i  del que no disposa actualment l’Ajuntament de la ciutat són les Cartes de Serveis, és a dir, documents públics que recullin informació puntual i actualitzada de cadascun dels serveis que ofereix l’Ajuntament.

Per tot plegat, Guíxols des del Carrer-E proposarà en el Ple de dijous vinent l’elaboració d’un Pla Estratègic de Transparència que inclogui totes aquestes i altres qüestions, com per exemple el principi de “govern obert”, i que al mateix temps s’hauran de complementar amb l’establiment d’un sistema d’avaluació permanent.

El portaveu del grup municipal de CiU , l’exalcalde Joan Alfons Albó, ha retret durant aquests dies a Carles Motas i el seu partit, Tots per Sant Feliu (TSF), la “demagògia” d’haver-se dedicat a escarnir durant el passat mandat les dues dedicacions remunerades de l’anterior govern –CiU i PSC– i que ara, en el nou executiu de TSF, ERC i el PSC, n’hi hagi tres.

“Perquè l’Ajuntament funcioni cal dedicació, de manera que en principi seria correcte que hi hagués regidors que cobrin un sou”, defensava l’exalcalde al seu mur de facebook, tot recordant a Motas que, si fa tres anys criticava que hi hagués una mena de bicefàlia amb alcaldia doble, “seguint aquest plantejament absurd, ara en paguem tres”.
Aquesta no ha estat la única aparició crítica d’Albó a les xarxes socials contra l’equip de govern. Aquest matí l’exalcalde ha insinuat que el regidor d’Urbanisme Josep Saballs podria estar cometent una incompatibilitat amb el seu càrrec públic.”Passejant per la Rambla, a l’alçada de Placeta St. Joan 23, hi ha un establiment on comparteixen despatx, aparador i rètols, dues empreses: Finques Molins Reixach i Saballs Gestió. La primera vinculada a Josep Morató, que va ser regidor de TPSF a la passada legislatura, i l’altra té com a responsable Josep Saballs, actual regidor de TPSF i amb responsabilitats a urbanisme en l’ajuntament actual. La primera empresa es dedica a la compra i venda de finques, i també realitzen promocions urbanístiques. El segon entre altres coses es dedica a l’administració de finques. Comparteixen sigles, comparteixen aparador, comparteixen despatx, què més comparteixen? Desitjo que no comparteixin urbanisme“, ha escrit al seu perfil el regidor convergent, per acabar sentenciant que “potser és incompatible la seva tasca professional i el fet de ser regidor d’urbanisme”.

Lloveras i Guíxols des del Carrer,  contra els sous

Jordi Lloveras (Guíxols des del Carrer) sosté que la nova alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, percebrà una retribució inferior a la de Motas, tot i governar una població molt més gran, i argumentava que la dedicació de l’alcaldessa barcelonina serà del 100%, fet que li impedirà cobrar per altres activitats. La de l’alcalde guixolenc és del 90%.
Per això, Guíxols des del Carrer va votar en contra de donar retribucions salarials als tres regidors que tindran dedicació parcial, així com també als imports per assistència a Plens i Comissions amb base al Codi Ètic de la plataforma, segons el qual cap regidor sense dedicació hauria de rebre una quantia superior a 600 € mensuals per assistència a reunions. Lloveras creu que tots aquests regidors ja reben, conseqüència de la seva professió i del seu àmbit laboral, uns ingressos mensuals.
Lloveras també va proposar a l’equip de govern que sigui coherent amb les promeses de transparència i participació i que obri les reunions del Consell de Ciutat als regidors de l’oposició, amb veu però sense vot.
Finalment, i en relació a l’apartat concret de les delegacions de la Junta de Govern Local, GdC-E pot acceptar aquestes delegacions si es corresponen a l’agilització de tràmits; però mai acceptarà aquelles que tenen a veure amb temes urbanístics i de contractacions.