• Categories
  • La “uriçada” va omplir els Jardins Juli Garreta

    06/02/2017

    La uriçada popular, la jornada que serveix per promocionar la campanya gastronòmica de la garoina en 23 establiments, es va celebrar dissabte al migdia amb un èxit de participació i amb la comercialització de 1.800 uriços, com es coneix l’equinoderm en el parlar ganxó, que van donar per servir 300 racions, acompanyades de pa i cava a un preu de 6 euros.

    Segons El Punt-Avui, mig miler de persones, aproximadament, es van acostar als jardins de Juli Garreta per degustar els tastets. I com a novetat també s’oferien les postres amb la degustació d’una garoina de xocolata ideada i elaborada per l’empresa guixolenca Sucrart.

    La festa s’havia de celebrar inicialment dissabte de la setmana passada, però el pas del fort temporal va fer recomanar l’ajornament de la recol·lecció de les garoines fins aquest cap de setmana.

     


    Agus Segura estrena etapa a Cas Romagué i reivindica la microcultura

    19/11/2016

    Agus Segura (1973) ha emprès una nova aventura en la seva vida. Músic, activista cultural, programador de concerts i ara empresari restaurador amb la nova etapa de la Taverna Cas Romagué, a la Casa Irla. I és que aquest noi inquiet, amant de la bona gastronomia, la bona música i la bona companyia, ha aconseguit ajuntar aquests tres elements des de l’altra banda de la barra. Enrere ha quedat aquell jove de l’Atzavara que programava i feia cròniques de concerts i que tenia el seu programa de ràdio. Enrere queda també Green Onions, la seva associació cultural que organitzava concerts i editava un fanzine. Ens reunim amb ell al seu flamant nou lloc de feina per tal que ens faci cinc cèntims d’aquesta nova etapa, sense perdre el fil del seu passat.

     

    Com és que has decidit portar la taverna de Cas Romagué?

    Sabia que en Kevin Abbott ho deixava per motius personals i vaig pensar que era una pena que Sant Feliu deixés perdre aquest local i totes les activitats que hi van darrere. Mai he estat empresari ni he estat en l’hostaleria, però em llenço a la piscina amb aquesta nova faceta que em té una mica espantat. Tinc la sort que amb mi ve en Xavi Lloret que és un excel·lent cuiner i em dóna els seus consells. Som dos i la resta, col·laboradors esporàdics.

    Has viatjat molt, deus haver agafat idees en els teus viatges…

    Els viatges sempre t’ensenyen moltíssimes coses. Et poden ensenyar cuina nova i múltiples maneres de fer les coses. Jo fa anys que tinc una obsessió amb França. La seva gastronomia em té enamorat. Pels formatges, per les ostres de Port Leucate… En Xavi sap molt de cuina internacional i ho estem intentant portar aquí, fins i tot a nivell exòtic com ara cuina tailandesa o marroquina. Ell hi dóna el seu toc i jo hi dono el meu.

    Quins són els ingredients que cridaran l’atenció a qui vulgui venir a visitar-te? Què ens recomanes?

    Per suposat, els actes culturals; ja siguin concerts, presentacions de llibres, exposicions de quadres o de fotografies,… Pel que fa a cuina, tenim la part francesa, les tapes, que també és una cosa que m’agrada molt, i la part exòtica d’en Xavi. I al bar, oferim cerveses d’importació, whiskies, ginebres,…

    Aigua també?

    Alguna n’hi ha… (riures)

    A part de sortir a Tribuna Ganxona per donar-te a conèixer, de quines eines gaudeixes per fer-te esment?

    Jo sóc una mica primitiu i no tinc ni mòbil.  De moment, faig servir el Facebook, el boca a boca i ara l’Ajuntament també m’ajuda.

    Quines condicions tens amb la Casa Irla? 

    Ells et lloguen el local amb el bar equipat, a punt per entrar-hi el dia següent. I això és un gran què. Les condicions són molt favorables. Només has de portar tu el personal i pagar les assegurances, autònoms,…

    Aquest local és de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana. Això pot ser un impediment de cares a atraure gent?

    Mira, l’altre dia que va guanyar Trump, pensava que hi hauria festa republicana aquí, però no van venir…  (riures) No, ara sense bromes…no m’imposen cap tipus de regla en el sentit que la música hagi de ser en català o els productes hagin de ser d’aquí. Tinc total llibertat. Òbviament ja programarem algun concert en català, perquè també n’hi ha de qualitat.

    Sabem que tens molts amics i gent coneguda que et visitaran en un moment o altre, o sigui que ja tindràs una petita clientela. Qui és aquesta gent amb què comptes principalment?

    De gent en conec molta, perquè fa molts anys que faig activitats de tot tipus, però trobo important que la gent que vingui repeteixi. I el quid de la qüestió és oferir un producte que agradi.  Per exemple, tenim pantalla gran pels partits de futbol, tenim projector, es poden fer reunions d’associacions,… Precisament ara mateix se n’està celebrant una. A mi m’agradaria que tot el poble se la fes una mica seva, la Casa Irla.

    Per aquestes dates d’hivern, què tens programat en quant a concerts i activitats culturals?

    Tinc molta cosa. Tinc artistes d’arreu del món. Americans i també de Sant Feliu. M’agrada treballar amb gent d’aquí i vull que la gent del poble pugui tocar aquí. Des de l’Escola de Música fins a disc-jòqueis locals per animar el dissabte a la nit, venir amb els amics i escoltar una mica de música.

    Suposem que treballant aquí podràs organitzar més i millors concerts, ja que la Casa Irla té un molt bon escenari. Tot això tenint en compte que tu mateix et presentes com un “programador de merda”…

    Correcte, sóc totalment un programador de merda (riures) en el sentit de que sóc un programador petit, de concerts de petit format que són els que a mi m’agraden. A mi els concerts al Palau Sant Jordi no m’agraden, prefereixo que el públic estigui a tocar de l’artista. No faig sinó continuar la mateixa línia que hi havia abans. Música variada, d’aquí i d’allà,…

    A part d’aquest nou repte, de fet la teva vocació, o digues-li afecció, és la música, que t’ha acompanyat tota la vida. Ens pots fer cinc cèntims de la teva carrera musical i quins gustos tens, musicalment parlant?

    Quan era jove m’ajuntava amb una colla de heavies, escoltant Sepultura, Napalm Death,… Això no ho he abandonat, encara ho tinc dins, però amb els anys he anat cap als extrems, he passat al folk dels 40, el rock’n’roll dels 50,  el soul dels 60,… quan més gran m’he fet, més de tot he anat escoltant.  Pel que fa a la meva carrera, això és secundari o terciari. Sempre he sigut baixista, al principi no tenia ni idea de tocar, però al final també he acabat tocant la guitarra i fins i tot el banjo. He estat en molts grups, el que més ha durat ha estat We Can’t Be Lovers, i actualment encara estic a Aunt Asha, Ask the Dust i tinc un projecte en solitari, jo i guitarra, que es diu Navratilova. Grupets de merda (riures), res d’important.

    També tenies un programa a la ràdio.

    I tant. Durant 20 anys he fet ràdio els dilluns a la nit. Vaig començar a Platja d’Aro i després a Ràdio Sant Feliu. Lamentablement, en la vida t’has de marcar objectius i organitzar-te, i l’any passat ho vaig haver de deixar, gairebé amb llàgrimes als ulls.

    I cròniques de concerts al setmanari Àncora!

    Molt mítiques! Em vaig guanyar bastants enemics amb elles…

    Tu que ets un dinamitzador cultural –encara que sigui “de merda”-, com veus les associacions culturals de Sant Feliu?

    M’alegra moltíssim que surtin noves associacions culturals com la que tenim avui reunida aquí. És una bona senyal. A Sant Feliu, però, hauríem de dividir-ho en dues parts; la macrocultura (Thyssen, Porta Ferrada) i la microcultura, que no té tant de suport de l’Ajuntament. Si el gran pressupost se l’emporta la macrocultura, haurien de quedar les engrunes per la microcultura, i ara mateix no tenim ni això. Aleshores ens ho hem de muntar nosaltres mateixos, amb fotocòpies en blanc i negre,… De tota manera, ara hi ha un govern relativament nou i caldria parlar d’aquest tema. També estic amb l’Atzavara Club i sí que és cert que ens van donar un local i estem molt agraïts, però a dins ens ho fem tot nosaltres amb material reciclat ja que l’única subvenció que hem tingut era pel Sant Feliu Fest, que en principi no es tornarà a fer més degut a què ja ningú aposta per aquest format. Malgrat tot, a Sant Feliu, gent com La Xarxa, la Benet Escriba i d’altres continuen treballant i aportant el seu granet de sorra amb feina voluntària.

    Tens programat algun esdeveniment referent als productes de menjar i beure que ofereixes?

    Estic pujant sovint a França per oferir productes d’allà i de fet, fa poc vam fer una ostrada. Pel dia 25 tenim nit de montaditos i la idea és fer nits temàtiques.

    Finalment, per acomiadar-nos, què diries a la gent per tal de que vingui a Cas Romagué?

    Crec que s’hi trobaran a gust, trobaran espectacles per tots els gustos i una bona oferta gastronòmica i de begudes.

     

    Entrevista: Jordi Serra

    Entradeta i arranjaments: Joan Serra 

     

     

     

     

     

     


    Mor el restaurador Lluís Cruañas

    15/11/2016

    El restaurador Lluís Cruañas va arribar a ser un dels factòtums de la gastronomia catalana entre final dels anys setanta i la dècada dels vuitanta del segle XX. Va tenir restaurants a Sant Feliu, a Nova York (1977-1992) i a Barcelona (1984-1996). I va aconseguir una estrella Michelin entre el 1983 i el 1991 al restaurant El Dorado Petit ganxó, i entre el 1990 i el 1995 al de Sarrià-Sant Gervasi.

    Cruañas es va iniciar en el negoci de la restauració a través del restaurant El Dorado, de la nostra ciutat, propietat del seu pare. Era un establiment on se servien tapes i cafès. El 1971 decideix renovar el local –la renovació la va fer el dissenyador Jaume Tresserra, un gran amic seu– i engega El Dorado Petit, on “la novetat de l’esnobisme fru-fru eren les creps flamejades i la sopa de ceba gratinada”, segons explica el periodista gastrònom Salvador Garcia-Arbós en un reportatge publicat el 2007. “Abans tot era molt fàcil perquè tot sorprenia”, deia aleshores Cruañas.

    El restaurant va acabar sent un referent culinari a la demarcació de Girona quan encara no hi havia hagut el boom mediàtic dels cuiners però es tenia molta il·lusió per fer les coses bé. Pels seus locals hi van passar xefs com ara Pere Moreno, Domingo Garcia, Jean-Luc Figueras i Toni Sàez, el qual va ser el responsable de l’establiment que va obrir a Manhattan. El restaurant de Nova York va rebre un 4 sobre 5 del crític del New York Times. Era un restaurant on triomfaven les fideuades i l’orada a la sal.

    Cruañas anava i venia de Nova York, on va deixar el seu fill Marc perquè s’encarregués del negoci. Però tants viatges va fer perquè el negoci funcionés (el local tenia socis) que es va acabar estressant, i, després d’un accident de trànsit a Barcelona, just quan tornava d’un d’aquests viatges, va decidir vendre’s el restaurant. “Vam deixar el local perquè ens va sortir comprador i vam vendre”, va explicar aleshores.

    Juntament amb Jordi Budó, del restaurant Can Toni; Eduard Gascons, d’Els Tinars; Carles Camós, del Big Rock, i els germans Font, de Sa Punta, va fundar la coneguda associació de la Cuina de l’Empordanet.

    Aquest estiu, Cruañas encara va ser al capdavant del restaurant El Dorado Mar de la badia de Sant Feliu, mentre que la seva filla, Suita, regenta l’establiment originari, situat a la rambla del poble.

    Lluís Cruañas va morir diumenge als 79 anys a l’hospital de Palamós, on va estar quaranta dies ingressat. L’enterrament es va fer ahir a l’església parroquial del monestir.

     

    Font: El Punt-Avui


    El restaurant barceloní de Marc Gascons, entre els 10 millors del món segons la CNN

    29/01/2016
    El restaurant Informal by Marc Gascons ha estat escollit per la cadena CNN com un dels deu millors restaurants nous arreu del món. Segons la cadena, el projecte de Gascons destaca “per les interpretacions de la seva cuina mediterrània i catalana”. Entre els seus plats de temporada i proximitat destaca els nyoquis cremosos amb salsa de mantega i tòfona negra i l’espatlla de cabrit a la brasa de carbó, oli d’herbes i verduretes saltejades. “Un lloc per veure i ser vist”, conclou la ressenya. El restaurant va obrir portes a principis de l’any passat dins del luxós hotel The Serras.

    Entre els deu restaurants citats, l’establiment que el xef ganxó ha obert a la capital catalana és l’únic escollit a nivell de l’Estat. El xef s’ha mostrat satisfet per aquest important reconeixement i ha assegurat que l’anima a seguir en la direcció actual. “És un reconeixement a la feina feta i a l’esforç de tot un equip, i posa en valor el tipus de cuina pel qual apostem sense dubtes, amb productes frescos i de productors d’aquí, perquè al final la nostra cuina és un aparador de la gran quantitat i qualitat dels productes de casa nostra”, ha manifestat.

    Entre els deu restaurants ressenyats, només n’hi ha dos d’europeus a banda de l’Informal, tres d’asiàtics, un d’Àfrica i  un altre d’Oceania i dos d’Amèrica.

    Una trajectòria d’èxit

    Marc Gascons és un dels exponents de la cuina gironina i catalana. Format a l’Escola d’Hostaleria de Girona, va adquirir la passió per la cuina a casa, ja que la seva família és propietària del restaurant Els Tinars de Llagostera. Entre d’altres, ha adquirit experiència en establiments com Can Gaig (Barcelona), L’Esguard (Sant Andreu de Llavaneres) i Sant Pau (Sant Pol de Mar).

    A més de les cuines de Carme Ruscalleda i Carles Gaig, Gascons també va aprendre de Martín Berasategui, amb una estada de mig any al 1999. A finals d’aquest mateix any es va incorporar ja definitivament a la cuina d’Els Tinars, on segueix en l’actualitat com a responsable juntament amb la seva germana Helena, que dirigeix la sala.

    Al 2005 va ser finalista al premi al millor cuiner de l’any que atorga anualment l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i un any després va ser finalista en la categoria de millor cuiner jove. El 2008 va ser escollit millor cuiner de Girona a la fira Tecnotast i aquest mateix any va aconseguir la primera estrella Michelin per al restaurant Els Tinars. El 2011 va rebre el premi al cuiner més jove amb estrella Michelin, el mateix any en què l’Acadèmia Catalana de Gastronomia el va escollir com a millor cuiner jove.


    Sant Feliu i els oriços, protagonistes a TVE

    14/05/2015

    La nostra ciutat i en especial el Mercat i el Club Nàutic van ocupar bona part del programa Cocina2, de Televisió Espanyola, que van gravar el febrer del 2015 i s’ha emès fa pocs dies per la petita pantalla.

    Al programa s’hi pot veure com es cuinen els oriços de mar, malgrat que a casa nostra es mengen tal com surten de mar, amb pa, és a dir, sense cuinar. De tota manera està bé observar com es pot elaborar una forma diferent per menjar els oriços.

    Per veure el programa, cliqueu aquí.

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies