L’objectiu principal del Singlot Festival, produït per El Terrat i The Project, és fer sanglotar de riure tots els seus assistents. “Riure és sa”, declara Tito Ramoneda, director de la promotora The Project. Enguany Sant Feliu serà el marc, durant el 28, 29 i 30 de juliol, de la segona edició d’aquest festival “de petit format”, segons el seu director, el comediant Andreu Buenafuente. Aquesta trobada, en què la comèdia és la protagonista, agrupa diversos espectacles humorístics, que s’engloben dins el Festival de Porta Ferrada.

“Intentem explorar tots els camps de la comèdia”, remarca el director. La part innovadora del Singlot Festival és conjugar els diversos formats que s’utilitzen en l’humor, “no només els monòlegs”, per crear una primera proposta multidisciplinària d’aquestes característiques. Per això, aquest any la programació inclou monòlegs com ara El sommelier, de Fermí Fernández, i By the way, de Goyo Jiménez; xous com ara Nano Cabaret, d’Yllana, i Be God is, de l’Espai Dual; projectes trencadors com ara Mal Martínez, de Marc Martínez, i les jornades acadèmiques amb la master class d’Andrés Lima.

A més, aquesta segona edició, ja més consolidada, entregarà el primer premi Singlot a Leo Bassi, que va ser clau en l’execució de la passada edició. També hi haurà nous espais d’exhibició amb més capacitat, com ara Las Vegas i l’Espai Thyssen, que conviuran amb els de l’any passat. “Sembla que el Singlot va agafant solidesa, és un festival d’humor fet amb molta serietat”, bromeja Andreu Buenafuente.

Ja ho heu pogut llegir a diversos mitjans: avui s’ha presentat la 54a edició del Festival de la Porta Ferrada. Però en aquest mitjà no ho heu pogut llegir de primera mà. El motiu? Doncs que no se’ns ha informat degudament de l’acte de presentació.

Al correu del diari, no ha arribat cap avís, però des de la Productora The project, se’ns havia avisat que es faria la presentació avui. De part de l’Ajuntament, res.

Es va avisar a una de les redactores per a què a les 11, anés al Monestir per a la presentació. La nostra sorpresa ha estat quan, a les 9:52, Francesc Xavier Sánchez, des de The Project, ens diu que la presentació era a 2/4 de 10. I nosaltres seguíem sense saber res de manera oficial.

No en sabem el motiu, però fins ara, se’ns havia avisat de tots els actes. Per quin motiu ara no se’ns avisa d’una cosa tan important per a la ciutat com el Festival de la Porta Ferrada? No té dret tota la premsa, i més la local, de conèixer i acudir a aquests actes?

Des d’aquí, volem demanar disculpes als nostres lectors per no poder oferir una noticia tan important com aquesta de primera mà, així com agrair a la productora The Project la confiança que deposita en nosaltres.

No podem oblidar també donar les gràcies a qui no ens ha convidat.

El proper divendres, Ludovico Einaudi donarà el tret de sortida al Festival Porta Ferrada d’enguany. Serà l’endemà, però, quan es podrà presenciar el primer esdeveniment massiu. El 18 de juliol, al Guíxols Arena, tindrà lloc un concert que ja ha venut més de 4000 entrades. Una mini-gira de preparació pel retorn en format àlbum dels gironins Sopa de Cabra que començarà a la nostra ciutat i que commemora els 30 anys dalt dels escenaris de la banda liderada per Gerard Quintana i Josep Thió. És per això que, aprofitant que el passat dimarts els teníem a la nostra ciutat escalfant motors, vam aprofitar per xerrar amb ells d’aquest concert i tot allò que l’envolta, fins i tot de músics ganxons que han treballat pel grup.

Què pot trobar l’espectador en aquests tres concerts que fareu aquest any, el primer dels quals és a Sant Feliu dins el Festival Porta Ferrada?
(Josep Thió (J.T.)) Menys elefants i tigres, qualsevol cosa (rialles). És Sopa de Cobra, però amb una aposta renovada i molt engrescadora, un espectacle on l’audiovisual hi té molta importància, amb continguts de vídeo i fins i tot tocarem alguna cançó nova de les que estem gravant actualment.
(Gerard Quintana (G.Q.)) Tot això ens motiva per fer un pas endavant. Aquesta posada en escena l’havíem somiat, però en el nostre panorama és difícil fer un muntatge d’aquest tipus. Molts dels nostres concerts són gratuïts, no hi ha una gran quantitat de gent, els fem en festes majors o festivals on compartim escenari amb d’altres artistes… Normalment, per veure una posada en escena d’aquest tipus has d’esperar una gira d’algun artista internacional o algun gran esdeveniment. I per nosaltres, aquesta aposta per fer un salt, és satisfer un desig que normalment no hauríem pogut fer. I el fet que el concert convisqui amb la gravació de les noves cançons ens permet evitar estar tres mesos tancats fent una cosa, és a dir, l’endemà del concert podem seguir gravant. Ho viurem tot amb molta intensitat i frescor i aquest primer concert ens fa molta il•lusió.
Aquest concert a Sant Feliu pot ser una prova per saber fins on podeu arribar en els altres dos?
(G.Q) Sí, però vindrem aquí amb molta feina feta, que és la diferència amb altres tipus de concert que podíem haver fet, que demanen un treball previ important. Aquí venim amb totes les peces ajustades per tal que la maquinària funcioni.
El so que podem trobar, tant al nou àlbum com al concert, és el so característic de sempre dels Sopa o té elements nous?
(G.Q)Partint de la base que som els mateixos membres de sempre, sonarà a Sopa de Cabra. La gent reconeixerà de seguida la nostra manera de fer. En el nou disc no ens hem reinventat ni hem buscat una sonoritat diferent, sinó que hem buscat anar una mica més enllà del darrer disc “Plou i fa sol” on hi havia cançons com “Camins”. Sí que estem intentant, en la producció, no perdre comba respecte els sons que es porten aquests darrers anys.
(J.T.) Aquesta vegada no hem estat pensant en reinventar-nos posant el nostre so nous elements com orquestres simfòniques o una big band. La proposta que fem és un gran projecte escènic, i a nivell de so està clar que no volem sonar antics i per això apostem per un tècnic freelance que ens fa un picot al dits quan tornem al so dels 80 i 90 i ens rectifica. La intenció és no renunciar a l’essència pop-rock de la banda, però amb el so d’ara, sense pretendre sonar com una banda adolescent o com el que no som.
Els temes del nou àlbum són tots en català o n’hi ha en d’altres llengües?
(G.Q.) De fet, n’hi ha sis en urdú i quatre en català (Esclatem a riure tots tres). No, ara seriosament, els temes són tots en català. És el que havíem fet els últims anys.
En el concert que vau fer al Festival Strenes, vau comptar amb en Víctor Garcia a la bateria, que és un ganxó de tota la vida. Com el definiríeu o com el recordeu?
(G.Q.)En Víctor és un dels millors bateries, no només de Catalunya sinó de l’Estat, i ja havia treballat amb ell en uns quants concerts d’estiu. Ell ens havia seguit de petit i com a anècdota, el dia del concert del Pont de Pedra ens va dir que no li féssim fer el “Si et quedes amb mi” en versió reggae perquè és una cançó que li agrada molt i la volia tocar en versió original. De veritat, em trec el barret amb ell perquè és un grandíssim músic. De fet, si en Pep Bosch no hagués pogut fer aquests tres concerts, està clar que el bateria hagués estat ell.
(J.T.) Va ser una sorpresa per mi que em digués que als 14 anys érem un dels seus grups preferits. A part, que és una persona que sempre té un somriure a la cara i una bonhomia. I, a part, vam gaudir amb ell en aquell concert.
Abans d’acomiadar-vos, voleu dir alguna cosa al públic de Sant Feliu?
(G.Q.)Bé, a diferència de fa 4 anys, quan vam celebrar l’aniversari a Barcelona perquè només volíem fer un sol concert amb molta gent i en un lloc gran com el Sant Jordi, ara la intenció és no fer grans ciutats sinó fer-ho com quan vam començar, amb la proximitat. Tal com fèiem abans, picant pedra i venint a Sant Feliu a tocar amb Quercus, si feia falta. No érem ningú i ara volem començar com abans. Això té encant i més si ho fas en el Festival degà de Catalunya.
I fent un apunt, abans que parlàvem d’en Víctor Garcia de Sant Feliu, recordem que en Xavi Lloses també és d’aquí i col•labora amb nosaltres al disc. En Lloses també és de la família i treballa amb qui faci falta i jo el defineixo com un mite local. I també he treballat algun cop amb en Marc Clos, amb les cançons de la bressola, i també amb en Xavi Monfort.

El resultat de tot el que ens expliquen en aquesta entrevista el podreu saber el proper dissabte 18 de juliol a partir de les 10 del vespre al Guíxols Arena.