A partir del dia 1 d’octubre es podrà visitar l’exposició “Viatge a l’1 d’octubre de 2017”, una mostra fotogràfica i de curiositats que permetrà recordar la diada històrica del referèndum d’independència de l’1O, a la nova seu de JuntsxCatGuixols ubicada a la Rambla Vidal, número 3.

La visita comença rememorant les manifestacions més importants que van demostrar la força de l’independentisme al carrer i que van aconseguir que el referèndum fos una realitat. Després d’aquesta introducció, el visitant podrà gaudir d’un seguit de fotografies per conèixer i rememorar el desenvolupament d’aquella jornada a tots els col·legis electorals del nostre municipi; per continuar amb una mostra molt significativa de les conseqüències directes del referèndum d’independència: l’aturada general del 3 d’octubre, la qual va congregar uns 3000 ganxons al Passeig del Mar. L’exposició acaba amb una mostra sobre els presos i exiliats polítics, amb la voluntat de conscienciar el ciutadà de la involució democràtica en què està sotmès el país. En l’espai també hi ha lloc per la part interactiva, amb una representació simbòlica de les reivindicacions pacífiques que s’han dut a terme amb carrer, amb especial èmfasi a les campanyes per posar estelades i cartells per la llibertat dels presos polítics als balcons dels habitatges i els llaços grocs al carrer, convidant al visitant a penjar-ne.

El gironí Toni Cassany, professor i pintor, exposa els quadres que conformen els seus “30 anys de pintures” fins el 31 de juliol a la Cambra De Comerç de Sant Feliu, després d’haver iniciat el recorregut expositor a la galeria El Claustre de la seva ciutat.

Cassany pinta paisatges majoritàriament empordanesos, amb alguna incursió en d’altres territoris. Unes estampes que busquen la profunditat de la imatge i la tranquil·litat de l’esperit. Així, Roses -on havia viscut-, els Aiguamolls, Cadaqués, la plana de l’Empordà i d’altres vistes empordaneses formen part de la seva obra, entre les quals un quadre de la nostra ciutat vista des del mirador de les Bateries, un quadre fet expressament amb motiu de la seva exposició. 

Els seus quadres realistes i espectacularment acolorits cerquen la profunditat i la textura adequades mitjançant altres complements materials afegits amb l’objectiu que l’espectador gaudeixi del silenci tranquil·litzador de l’impactant paisatge empordanès. 

L’exposició, en què també es pot comprar el llibre homònim que David Pagès Cassú ha fet per repassar els 30 anys de carrera artística de Cassany, es pot visitar fins el dia 31 de juliol, de dilluns a diumenge d’11 a 13’30 al matí i de 18 a 21h a la tarda. 

El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem. 

L’Exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” s’inaugura aquest dissabte 8 de juliol, a les 20h,  al vestíbul de l’antic hospital ganxó, després de l’èxit obtingut en la seva estrena al Palau Robert de Barcelona. Laura Cendrós i Genís Sinca són els comissaris de l’exposició, que es podrà visitar fins el dia 11 de setembre. 

L’exposició arriba a la nostra ciutat gràcies a la promotora cultural Laura Cendrós (filla de Joan Baptista Cendrós), molt lligada a la nostra ciutat on manté casa i galeria d’exposicions a la Rambla Vidal (Espai Cendrós). Va ser ella qui va fer una visita guiada en solitari a l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, quan la mostra s’exposava al Palau Robert, i van convenir que aquesta es traslladés a Sant Feliu aquest estiu, quan l’afluència de visitants a la ciutat és màxima. 

Durant l’exposició tindrà lloc la presentació del llibre “El cavaller Floïd”, amb la presència de l’escriptor i comissari de l’exposició Genís Sinca i de Laura Cendrós. Es tracta de la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

L’exposició El tren de la modernitat, que commemora el 125è aniversari de l’entrada en servei de la línia del “Carrilet” entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, es va inaugurar ahir a la tarda a l’antic hospital, en una mostra que es podrà visitar fins al 14 de setembre cada dia en horari de matí i tarda. Es tracta d’una exposició itinerant per les poblacions on va discórrer el tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, que inicia el seu recorregut a la nostra ciutat.

Durant l’acte d’inauguració no hi van faltar els records i les anècdotes del carrilet i es va posar en valor el vessant més social del tren, que els usuaris de les poblacions per on passava utilitzaven per poder anar a les festes majors de les localitats veïnes o per arribar a la platja de Sant Pol.

El passat dissabte va tenir lloc a l’Espai Cendrós,  situat a la Rambla Vidal, la inauguració de la segona de les exposicions dedicades a Josep Amat que acollirà durant l’ estiu aquest centre d’exposicions.

La mostra, anomenada «Amat Íntim» i que es podrà visitar fins el 10 de setembre de 6 a 9 del vespre, està emmarcada en els actes commemoratius del 25è aniversari de la mort de l’artista, que va passar la seva vida a cavall entre Barcelona, París i Sant Feliu.

Aquesta exposició inclou obres, la major part inèdites, que va pintar Amat com a testimoni de temps difícils i de records del seu entorn més proper. Entre la mostra es pot veure fins i tot un  quadre en què Amat i els seus familiars estan prenent el cafè a la terrassa de la seva casa del Putxet barceloní mentre la ciutat està sent bombardejada durant la Guerra Civil.

I com aquest, diferents quadres de moments íntims d’Amat i la seva família, des de la dona, germans i fills fins a cosins i amics, destacant el quadre que Amat va pintar del seu amic pintor Joaquim Mir descansant eternament al seu llit un cop mort (vegeu foto).

‘Josep Amat: les llums del Passeig, de gener a desembre, al llarg de més de 50 anys’: aquest és el nom de l’exposició que aquest dissabte ha obert els actes d’estiu del 25è aniversari de la mort del pintor Josep Amat. Les accions en record seu van arrencar el passat mes de gener i aquest estiu arriben a Sant Feliu, on Amat va establir-hi la seva segona residència que compaginava amb Barcelona, ja que la seva dona era ganxona. Del 1939 fins pocs anys abans de morir, Amat fa ver llargues estades a Sant Feliu on va pintar els paisatges que veia des de casa seva, situada al Passeig del Mar. D’aquí la mostra inaugurada ahir en què s’hi poden veure dotze obres i impressions mai abans exposades del Passeig del Mar i que corresponen i caracteritzen cada un dels mesos de l’any. La mostra es podrà veure fins el 5 d’agost a l’Espai Cendrós de la Rambla Vidal, cantonada amb el passeig, als baixos de l’edifici on Amat visqué durant molts anys i des d’on va crear alguns dels quadres que es poden veure a la mostra.

La inauguració de la mostra va tenir lloc ahir a la tarda i va tenir l’assistència de l’alcalde Carles Motas, la directora de l’Espai Cendrós, Laura Cendrós, i el propietari de la Fundació Amat i fill del pintor, Josep Amat i Girbau.  L’alcalde va declarar que l’Ajuntament té l’obligació de recuperar els “personatges històrics” de la ciutat tal i com va fer amb Rafael Patxot i que ha de fer una “defensa de la cultura catalana” i que això “l’enorgulleix”.
A part, el proper 6 d’agost s’estrenarà la mostra ‘Amat Íntim’ al mateix Espai Cendrós, una exposició única on es podran veure una gran quantitat d’obres inèdites, testimonis de temps difícils i de records del seu entorn més proper. “Són peces que no estaven pensades per exposar ni per vendre, úniques i que mai havien sortit a la llum”, segons el seu fill. La mostra s’allargarà fins el proper 10 de setembre.

El passat divendres es va inaugurar a Girona l’exposició Masó: interiors, que es podrà visitar fins el 25 de setembre al Museu d’Història i a la Casa Masó de la capital gironina. Es tracta d’una mostra única, que reuneix més de 260 obres que permeten descobrir els interiors més representatius de l’arquitectura del noucentisme i la faceta artística menys estudiada de l’obra arquitectònica de Masó, el seu concepte de disseny i decoració de la llar. En total 260 obres que inclouen diferents conjunts de mobiliari, escultures, croquis i dibuixos, vitralls, brodats i fotografies històriques.

Després de Girona, l’exposició, comissariada per Jordi Falgàs, director de la Fundació Rafael Masó, es presentarà al Museu d’Història de la nostra ciutat, en un període encara inconcret entre finals d’aquest any i principis de 2017.

El proper dissabte 31 d’octubre, a les 6 de la tarda, tindrà lloc al Museu d’Història de la ciutat l’acte de cloenda de l’Any Univers Patxot, commemoratiu del cinquantè aniversari de la mort del polifacètic personatge.

L’acte es basarà en una taula rodona en què hi prendran part el Subdirector General de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, Antoni Herrera; el Diputat Adjunt d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jesús Calderer; el Vicepresident de la Diputació de Girona, Fermí Santamaria; el President de l’Institut d’Estudis Catalans, Joan Domènec Ros i el representant de la família Carreras-Patxot, Jordi Joan Bueno.

També s’inaugurarà l’exposició amb la presència dels comissaris Jordi Soler i Manuel Castellet, que presentaran els eixos vertebradors de la mateixa i el diàleg dels artistes visuals amb la figura i el pensament de l’il·lustre mecenes ganxó.

L’exposició es podrà visitar fins el 10 de gener de 2016.

El passat dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Galeria d’Art Kroma (Rambla Vidal, 1) la inauguració de l’exposició sobre el cinquantè aniversari del rellançament d’Edicions Proa.
Laura Cendrós va obrir l’acte parlant sobre la recuperació d’aquestes edicions per part del mecenes i patriota Joan B.Cendrós. Seguidament van parlar l’escriptor Miquel de Palol, com autor d’Edicions Proa, Genís Sinca com a biògraf de Joan B.Cendrós i finalment Julià Guillamon com a comissari de l’exposició.
Hi van assistir una seixantena de persones, entre elles l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas. L’acte va acabar amb un col·loqui molt agradable en què es va oferir una copa de cava als assistents.
L’exposició es podrà veure cada tarda de 18,30 a 20,30 i dissabtes al matí d’11 a 13h.

Diumenge passat es va inaugurar una exposició d’una cinquantena de peces del pintor Josep Torrent Buch, entre olis i aquarel.les, amb moltes d’elles inèdites. La mostra, titulada “Torrent Buch, entorn creatiu”, estarà oberta al Monestir de la ciutat fins al 13 de setembre. S’emmarca, igualment, en el centenari del naixement d’aquest gran artista guixolenc, que configurarà el 2015 com a “Any Torrent Buch”.
Durant l’acte d’inauguració parlaren Carles Torrent, fill de l’artista, i la regidora Dolors Ligero, ja que l’alcalde no hi va poder acudir.
Durant la visita a l’exposició es van poder apreciar quadres de diferents èpoques en els quals es pot apreciar l’evolució del paisatge ganxó durant el segle passat, així com la de l’artista des dels seus inicis fins la fi del seu trajecte vidal. S’hi poden apreciar els instants més íntims, més interessants i més eufòrics d’un artista que va saber dibuixar, pintar i estimar el seu Entorn Creatiu, des del seu Sant Feliu fins als boscos de la Garrotxa, passant per la Costa Brava.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha vestit d’història. La mostra de mobiliari d’aula, orles de diverses promocions, fotografies i fitxes d’alumnes s’ha exposat al Pati, presidit per material d’escola ja obsolet però segurament recordat amb enyorança, o potser amb l’estranyesa del temps que ho transforma tot en vell; ara són, a ulls joves, andròmines antiquades i bastant incòmodes. Escriptoris de dos seients encaixonats, d’aquells de color del vernís marró i d’olor a tinta d’estilogràfica.
No només material, també hi trobem records inesborrables i fixats en orles on s’hi troben professors històrics de l’ Institut, alguns d’ells esborrats per la petja del temps. Els ex-alumnes miraven de trobar-s’hi, i el jovent s’ho mirava amb enveja. Ells també volen orles, per poder-se-les guaitar al cap de trenta anys i comparar edats i xafardejar, i preguntar-se “i aquest on el tenim?”
Al costat d’una de les columnes del pati hi ha un quadre que mostra una línia temporal que arrenca des del naixement de l’ institut, any mil nou-cents seixanta-cinc, fins al curs actual. S’hi pot veure tot d’esdeveniments ocorreguts en tots aquests anys d’històries, audicions, concursos, excursions, records i desitjos. Quasi tots els presents, en major o en menor mesura, hem crescut al Sant Elm, com a professors, com a alumnes o com a treballadors. I encara falten molts anys perquè la memòria dels presents s’esborri en el no res, falta temps fins que tot aquest material d’arxiu s’engreixi amb orles (si és que ressorgeixen, ja que tinc entès que l’alumnat té voluntat de recuperar aquesta tradició), fotografies i material dels i les alumnes d’aquests propers cinquanta anys. O potser no tant, si és que tira endavant el projecte de construcció d’un nou institut a la ronda de ponent.
A més de l’exposició a l’Ajuntament, l’ Institut Sant Elm té una sèrie d’actes previstos durant el mes de maig dirigits a l’alumnat. Durant aquesta setmana l’ Institut ha realitzat diverses activitats extraordinàries a les aules, aprofitant l’avinentesa de la setmana literària. S’han fet activitats en memòria d’autors com Gaziel i Caterina Albert (Víctor Català), s’han llegit poesies, s’han presentat llibres i s’ha convidat a Rebeca Carranco, periodista del País per parlar d’ “el món del periodisme”.