Més de 500 persones es varen acostar el passat dimecres a l’Espai Port, on s’hi celebrava la cantada central de la XXI Mostra de Cançó de Taverna de Sant Feliu de Guíxols, amb l’escenari convertit en una gran taverna informal que acollia els integrants d’aquesta mostra que, en solitari o bé plegats, varen fer les delícies del públic durant més de dues hores.

El cantautor Sé va trencar el gel amb un tastet de peces pròpies que permetien viatjar De Sant Feliu a l’Havana a través dels sentiments, el costumisme i l’humor, tot plegat rematat amb l’obligat i emotiu Pare Joan.

Tot seguit fou el torn d’uns Llops de Mar inèdits, que afrontaven un repte gens senzill com era el de superar l’etapa que va comptar amb la presència de Llibori, Cristina Pujol i Marc Clos amb les incorporacions de Eduard Xandrich i Xavier Monfort. Els Llops varen estar a l’alçada, basant el pes de l’actuació amb les presentacions de Montfort i la veu central del tenor begurenc Víctor Hernández.

Després del cremat popular de la mitja part, era el torn de la renovada formació La Taverna, liderada pel seu fundador Miquel Pedrol, que va oferir una actuació rodona i sofisticada amb la seductora veu femenina de la recentment incorporada Georgina Espolet i l’exquisit acordionista ganxó Albert Roncero. Al final, el cantautor Sé va interpretar La Pauleta amb la formació, per incorporar a continuació els Llops de Mar, qui va aportar un altre clàssic taverner com és El marxant.

Plegats varen interpretar amb la complicitat del públic les habituals La Bella Lola i El meu avi per tancar una nit rodona, entretinguda, entranyable i divertida, que va deixar oberta la seva continuïtat en aquest espai que gaudeix de comoditat i la possibilitat de comptar amb un equip de so i llum que multiplica l’encant d’un espectacle de cançó de taverna únic a Catalunya i amb sabor 100% ganxó.

El passat 9 d’agost, dins el marc del Festival Musical de la Porta Ferrada, vam tenir l’ocasió de veure i escoltar en directe a l’Espai Port a una petita formació de l’Electric Light Orchestra anomenada per a l’ocasió The Orchestra.
Sense el lideratge de Jeff Lynne, tornàvem a escoltar aquell so dels anys 70 i 80 que ha venut fins ara més de 100 milions d’àlbums a nivell global. Els que no van faltar del grup, en aquesta ocasió, van ser Mik Kaminski al violí i Louis Clark als teclats. Aquesta banda fundada a Birmingham (Anglaterra) va tenir una trajectòria que anava de l’any 1971 al 1986, tot i que van tenir un retorn entre el 2000 i el 2001. El seu estil es caracteritzava pel rock simfònic, i el diumenge passat ens van mostrar que aquest estil encara perdura i que segueixen conservant aquest to que va fer que milions de persones s’enamoressin de les seves cançons. A Sant Feliu vam poder escoltar temes clàssics com ara “Evil Woman”, “Rock’n’Roll is King”, “Hold on Tigh”, “Last Train to London”, …
Quan es portava mitja hora de concert es va posar a ploure, però el públic va aguantar el xàfec per tal d’escoltar-los ja que era una oportunitat única. Gairebé tots els seients estaven ocupats i la gent, majoritàriament de més de 40 anys, va recordar, potser amb nostàlgia, les cançons que un dia van ser conegudes a nivell mundial. El concert va ser un èxit.

El passat dimecres 5 d’agost va tenir lloc a l’Espai Port el concert de folk-rock català del Festival Porta Ferrada d’enguany. Els protagonistes, la Companyia Elèctrica Dharma, que celebrava els 40 anys de la seva primera creació i Els Catarres, que presentaven el seu darrer disc Big Bang.
Van obrir el foc els veterans de la Dharma amb la seva minigira Tramuntana, el ja tradicional Força Dharma a l’inici i un concert festiu vibrant en el qual no va faltar cap dels himnes de la banda, que va recordar constantment els dos malaguanyats germans Fortuny: Esteve, mort l’any 1986 i Pep, de traspàs encara força recent. Es van llegir molts poemes musicats dels dos desapareguts fundadors de la banda, ara liderada per Lluís, un altre dels germans Fortuny, que va demostrar estar en plena forma –es va treure la camisa i va caminar fent la vertical per l’ample de l’escenari cap a la part final del concert- malgrat que la veu ja no l’acompanyi com abans.
Els barcelonins van tocar tots els seus clàssics del folk català, la majoria entremesclats entre els llargues mescles de temes, com per exemple La Presó del Rei de França, que va sonar poc més de 2 minuts entremig d’un mix de clàssics. No van faltar l’Oucomballa, Inanaihé (La cosa està negra), els clàssics de la Patum de Berga, La Gent vol viure en pau –cançó més reivindicativa i actual que mai-, Ball llunàtic, Catalluna, Contra el fusell un somriure, Muntanyes russes i per acabar, Correfoc.
La Dharma, al llarg de tots aquests 40 anys ha demostrat ser un conjunt únic, superb i amb una música “tossuda i obstinada” que difícilment es podrà tornar a trobar al nostre país, amb la mescla de rock psicodèlic, folk, música de cobla i fins i tot funk. Molt ètnic i molt de la terra. Genial.

El segon concert, molt més juvenil, va tenir com a protagonistes Els Catarres, un conjunt que enguany ha tret el seu tercer disc i que està en la línia dels nous grups catalans com La Pegatina o Txarango, que fan una música festiva a cavall entre el pop-rock, el folk, la rumba i l’ska. Els d’Aiguafreda van repassar els principals temes del seu darrer treball Big Bang, i va repassar els èxits dels dos anteriors, entre els quals el hit que els va donar a conèixer, Jennifer, aquell tema que parla de l’amor prohibit entre un “catalanista votant de Convergència” i una “xoni de Castefa” que va al Pont Aeri i es tuneja el cotxe.
Amb les seves lletres agosarades, originals i divertides, els d’Aiguafreda ens van oferir el seu millor repertori, ara amb un so molt més madur i ric instrumentalment que fa dos anys i amb una explosió de confetti de benvinguda. Els del Montseny ens van deixar totes les perles dels seus anteriors àlbums, com Tòquio, Vull estar amb tu, Invencibles, Caramelles, La Festa Major d’Aiguafreda, Tintin, … Del nou àlbum van sonar  En Peu de Guerra, Estels al vent, El setge, El teu cor és un tambor,… El concert va culminar amb el seu tema estrella: Rock’n roll. Estic segur que aviat els tornarem a sentir per Sant Feliu, tenen llarga vida i molt bones idees.

I, sí, és clar, com era d’esperar van aparèixer les estelades i els crits d’independència.

Èric Vergés i Els Catarres, en acció (Foto: XAVIER CASALS)

Fito Cabrales, durant el concert de diumenge (Foto:JORDI SERRA)

El diumenge 2 d’agost, en plena Festa Major de Sant Feliu, vam tenir l’ocasió de poder escoltar un dels millors grups rockers de l’Estat: Fito y Fitipaldis. A les nou de la nit van entrar en acció els teloners Los Zigarros, que estan en gira juntament amb Fito y Fitipaldis. El rock’n’roll dels Zigarros va calentar els motors abans de l’esperada aparició de Fito i la seva banda cap a un quart d’onze de la nit. Els Zigarros són una banda de València que el mateix Carlos Raya, guitarra i productor de Fito, els va ullar molt bé perquè tenien molt de talent i, per això, estan actualment de gira amb ells. Van tocar un dels seus temes preferits “Hablar, hablar, hablar” i també “Cayendo por el agujero”. Entre mig de l’actuació ens van delectar amb un passatge d’una cançó dels AC/DC i la gent que anava arribant al Guíxols Arena va quedar satisfeta amb la seva marxa.
Un cop acabada l’actuació dels teloners es va acabar d’omplir el recinte i es van encendre les pantalles gegants que incorporaven gravacions en directe del concert i filmacions originals del projecte Fito y Fitipaldis. En sortir a l’escenari en Fito, la gent es va tornar boja i va començar el repertori de cançons. Unes cançons senzilles, poètiques, personals i intimistes que arriben al cor de qui els escolta, d’un públic entregat al seu estil. Aquests temes han fet que el 2014 ja tingués el grup més d’un milió i mig de discos venuts, inclòs el merescut Disc de Diamant rebut l’octubre del 2007. Fito Cabrales, cantant i guitarra de la banda de Bilbao, venia d’una antiga formació anomenada Platero y Tú que també recopilava èxits arreu de l’Estat. Per això, en un moment del concert, també va tocar una cançó del seu anterior grup, en solitari, amb una guitarra acústica. En Fito va fer conya degut a què a la part davantera de l’escenari  hi ha uns pisos en què els seus propietaris veien el concert de franc. Els dos guitarristes, en Fito i en Carlos Raya, van ser genials i, a cada cançó, anaven canviant de guitarres que els tècnics els anaven preparant, suposo també per qüestions d’afinació ja que l’ambient era molt calorós i es podien desafinar. Ambdós eren les ànimes de la banda i es marcaven uns solos espectaculars. També els altres músics, baix, piano, saxo i bateria, van posar el seu gra de sorra. Sobretot, van tocar temes del seu últim àlbum “Huyendo conmigo de mí” ,del 2014, però també ens van delectar amb vells temes com “Soldadito marinero” o “Por la boca vive el pez”. La durada del concert de Fito y Fitipaldis va ser de dues hores i mitja. El concert va  acabar cap a tres quarts d’una de la matinada i vam tenir l’oportunitat de saludar el poble de Linares (Jaén) –ens van gravar, com és tradició- on properament faran el següent concert de la seva gira.

El passat diumenge i malgrat el concert de Fito y Fitipaldis, el partit del Barça i els actes de Festa Major, el doctor Eduard Estivill i la seva banda –rebatejats per l’ocasió com a Falsterbo Violí- varen contraprogramar una actuació a la terrassa del Bar Rambla i varen fer el ple de comensals, congregant molta gent –convidats, fans i passejants – a la confluència amb la Placeta de Sant Joan, asseguts i dempeus.
Amb la seva simpatia, el doctor Estivill, fundador, cantant i guitarrista de Falsterbo- va presentar els membres de la seva banda – la seva esposa i vocalista Montse Domènech, d’origen ganxó, David Ponsa, guitarra i tècnic de so i el violinista, mandolinista i guitarrista Jordi Marquillas –, va excusar la no assistència del fundador del grup Isidor Marí i també va explicar els orígens de la formació des del 1967, en els darrers anys de la dictadura franquista, que van començar a tocar els clàssics del folk americà de Bob Dylan i d’altres compositors de l’època, formant també el Grup de Folk.
Amb la seva simpatia i rodejats de la seva gent, Falsterbo 3, Falsterbo Marí o Falsterbo Violí –depèn de les circumstàncies canvien el nom de la banda- van tocar clàssics folk de tots els temps i van fer emocionar els fans de la formació barcelonina. Des de peces de Bob Dylan o John Lennon fins a d’altres de Neil Young o Cat Stevens, algunes en versió original i d’altres d’adaptades al català, van fer recuperar als més veterans congregats a la Rambla la joventut viscuda en els temps de les acampades, el flower-power, l’amor lliure d’amagatotis i, qui sap, les primeres calades a un porro.
Evidentment, el concert va acabar amb la infantil, però no menys bonica ni efectiva, “Puff, el dràc màgic” i el repic de mans d’un públic entregat abans del xou final previ als bisos.
Falsterbö i el doctor Estivill, un habitual resident els estius a Sant Feliu, actuaran altra vegada al mateix lloc el proper 29 d’agost. Repetirem.

Divendres al vespre, el Festival Porta Ferrada va gaudir de la segona de les quatre jornades del Singlot Festival, el festival de l’humor enclavat dins el degà dels certàmens musicals catalans. La van obrir Edu Galán, de la revista Mongolia i Andreu Buenafuente, que van conversar talment com qui fa una cervesa a la terrassa d’un bar, parlant de la professió de fer riure i portant l’anecdotari i les batalletes a l’escenari. Converses humorístiques. Diàlegs per a besucs, potser. Però humor, al cap i a la fi, i el fet de passar una bona estona rient ja val el preu de l’entrada. Buenafuente portava una samarreta reivindicativa en contra del 21% d’IVA als espectacles i la cultura.
A continuació, Berto Romero va presentar el seu espectacle “Berto sigue con nosotros“, vestit de negre i encadenant diversos i hilarants monòlegs entremig d’algunes cançons divertides que ell mateix interpretava. Tot un showman. Romero feia humor amb temes fins i tot espinosos, com ara criar els fills (“si et surt com l’exministre Wert, què has de fer, matar el nen?”, es preguntava), fer sexe, tenir animals, la pràctica obsessiva de l’esport,…a vegades amb humor negre i d’altres amb un humor més absurd.
Per si no n’hi havia prou, Toni Albà va continuar, amb un show gratuït a la platja, Xiringuito del Singlot, la nit humorística de divendres. El de Vilanova i la Geltrú, genial com sempre, va fer de Rei o, millor dit d’ex-Rei, imitant Juan Carlos just el dia després que l’alcaldessa Colau decidís retirar-li el bust (a l’exmonarca, no a Albà) de l’Ajuntament de Barcelona.  En les actuacions a la platja, també hi va cabre el producte de proximitat. Monologuistes ganxons ens van delectar amb les seves històries.

Berto Romero, en plena actuació a l’Espai Port

“El Rei Albà”, fent riure a la platja

Des d’ahir dimarts 21 i fins el 24 de juliol, a les 9 del vespre es projecten, al Village del campionat del Món de Vela Splash, vídeo-resums de la jornada.

Les regates de la Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’estan celebrant aquests dies a Sant Feliu de Guíxols i acabaran el proper divendres 24, es poden seguir cada dia a partir de les 21:00 hores a través de les pantalles instal·lades al Village dels jardins Juli Garreta, així com també al canal de YouTube de SPLASHWORLDS i de Força3.

Els vídeos són els resums de les 9 regates que es celebren diàriament, menys avui, jornada de descans. En les gravacions s’hi combinen imatges preses per una càmera mòbil situada en un vaixell de motor de l’escola de vela Força3, que segueix els regatistes en les diferents proves, i per tres càmeres GoPro instal·lades a la proa de tres splash que fan que els espectadors puguin posar-se en la pell dels regatistes i puguin viure gairebé de primera mà l’experiència.

El camp de regates està situat a una milla del port de Sant Feliu de Guíxols, per la qual cosa l’espectador pot presenciar en viu i en directe (encara que des de la llunyania) les regates tant des de l’espigó del port com des de la punta de Garbí.

La Copa del Món de vela lleugera Classe Splash, que s’està celebrant a la nostra ciutat fins el dia 24 de juliol, es va inaugurar dissabte amb una desfilada dels regatistes pels carrers de la ciutat t i una posterior cerimònia. Al compàs dels tambors de Percusió Ganxona, els 130 regatistes de diferents països d’Europa i un de Panamà que competiran durant els propers cinc dies per fer-se amb la Copa del Món de la Classe Splash van desfilar des del Village situat als jardins de Juli Garreta fins a la sala Las Vegas, on es va celebrar la cerimònia d’obertura.
L’alcalde, Carles Motas, el representant territorial de l’esport a Girona, Josep Pujols, els organitzadors del munidal, Martí Ferrer per part de Força3 i Frank Doevedans per part de la SCIA i el jutge internacional Rut Subniran van ser els encarregats de presidir la cerimònia d’obertura. Després del discurs, en què es va guardar un minut de silenci en honor a un jutge mort aquest any, dos regatistes panamenys en risc d’exclusió social que pertanyen al programa solidari Vela Per a Tots van ser els encarregats d’hissar la bandera del mundial.
Així va donar inici la Copa del Món de vela lleugera Categoria Splash en la qual se celebraran 3 regates diàries fins el dia 24.

Tal i com ja havia fet fa quatre anys amb la gira de presentació del seu àlbum Nightbook, Ludovico Einaudi va visitar el Festival Porta Ferrada i va triomfar. Aquell dia, expectant per saber què em podia deparar aquell concert, vaig sortir exultant de joia. Un concert magnífic i la promesa que si mai tenia l’oportunitat de tornar a veure aquest senyor, ho faria. L’oportunitat va ser ahir i el concert inaugural de l’edició 2015 del festival degà de Catalunya no va defraudar. Va ser un espectacle instrumental, sonor i ambiental que duia l’oient a un viatge cap al seu interior en cadascuna de les seves notes.
Des dels primers sons de corda que van precedir el piano del compositor italià es podia entreveure que seria un concert en el qual no tot el protagonisme el tindria el talent innat del torinès. Els primers temes suaus van servir per donar entrada a vives pujades i baixades de to i de ritme en les melodies. Les esgarrifances recorrien més d’un cos, i no era la fred, que no va aparèixer durant el concert, sinó l’emoció dels vaivens de la nova música que tant bé encarna Einaudi, el sintetitzador per sota i els instruments clàssics i les percussions per sobre i, a dalt de tot, el pianoforte del mestre. Les imatges del cervell passaven al ritme dels cops de dits al teclat del geni italià, amb uns ritmes que semblaven no tenir fi, o és que potser aquest era el meu desig?
Einaudi, amb les seves composicions, aconsegueix un so tan magnífic que fins i tot costa de definir, i en el qual no es pot desmerèixer cap dels instruments que l’acompanyen ni les bases rítmiques prefabricades que acaben absorbint l’espectador cap a un estat de benestar, amb temes com Nightbook, Eros, Time Lapse o Divenire.
La part final del concert la va executar Einaudi pràcticament en solitari, fins que les darreres cançons, espectaculars, van fer treure el millor de la banda. Tots plegats van haver de sortir de nou per tocar tres temes més, els tradicionals bisos, que en aquest cas van valer, i molt, la pena. El darrer de tots, una mescla eclèctica de funky, electro i música clàssica per llepar-s’hi els dits.
La música i els jocs de llums quan el to musical pujava van fer del concert inaugural una magnífica vetllada, amb les grades de l’Espai Port absolutament plenes de gom a gom.

Primer de tot, s’ha de donar l’enhorabona a Atzavara Club per l’esforç que fa en organitzar concerts setmana rere setmana, alguns dels quals boníssims. Per la seva continuïtat i constància, haurien de tenir algun premi meritós per part de la Casa de la Vila. Fins i tot, m’atreviria a dir que ja fan ombra al Festival de la Porta Ferrada, doncs aquest només es fa a l’estiu, mentre que Atzavara està lluitant tot l’any. Que tot sigui per la música i en reconeixement als músics.

Aquest mes de juliol, doncs, Atzavara Club s’hi ha dedicat de ple. Fins i tot, ha fet un prospecte en blanc i negre. El 10 de juliol, per exemple, com es pot veure a la fotografia, vam tenir a la Plaça del Mercat Miles Oliver fent el seu dark-folk de París. A continuació, al mateix lloc, van actuar els Absolut Never, també de París, amb la seva música alternativa. L´11 de juliol, també a la Plaça del Mercat de Sant Feliu, Cody Dillon, de Sydney (Austràlia), ens va mostrar el seu country-folk. Després, a la Sala de l’Atzavara Club, es van commemorar els vint anys de No More Lies, tots ells ganxons, amb un concert en què es van acompanyar, seguidament, dels Nueva Vulcano, també molt coneguts per les nostres contrades. I el diumenge 12 de juliol van venir  Paz Gitana a la Plaça del Mercat (gipsy-pop mexicà i xilè).

Aquesta propera setmana, Atzavara es torna rockabilly i hillbilly. Per exemple, el divendres 17 de juliol, a partir de les 9 de la nit a la Plaça del Mercat, tindrem als Atomic Leopards fent versions molt conegudes de rockabilly. I el diumenge 19 de juliol, havent passat la ressaca del dissabte amb Sopa de Cabra dins el Festival Porta Ferrada, també a la Plaça del Mercat, actuarà el grup de hillbilly Flat Pack, fent moltes versions conegudes a plaer de qui conegui aquest món musical. El dilluns 20 de juliol, a partir de les 21:30 a la Sala Atzavara, han organitzat una actuació psicodèlica amb els Goizilla (en què hi col·labora Arocinema). I, entrant als últims dies de juliol, concretament el dia 27, a la Sala Escorxador actuarà un grup molt bo de Punk-Rock celta, els australians The Rumjacks i, com a teloners, Las Malas Influencias de Sant Feliu –un concert que us recomanem pels qui tingueu “ganes de marxa”.

El passat divendres 3 de juliol, a les nou del vespre, vam tenir el plaer d’escoltar la cantant de country americana Stephanie Urbina Jones, en una altre dels concerts organitzats per l’Agus Segura de l’Atzavara Club en col·laboració amb els bars Àncora i Madame Fil.
Stephanie Urbina Jones anava acompanyada d’un excel·lentíssim guitarrista que també feia veus, en Patterson Barrett, i cap al final vam tenir la grata sorpresa de la incorporació de Kevin Abbott, qui regenta el Bar Àncora, a l’acordió.
La passió per la música d’Stephanie Urbina Jones ha fet que arribés als primers llocs a Texas aquest 2015 i, ara, com veiem, està de gira per Europa. Ella té una gran influència dels seus avis que eren mexicans i, per això, en aquesta nit, ens va cantar cançons de mariachi en americà i una molt especial com és “Bésame mucho” en castellà. Com és lògic, no van faltar cançons de country originals com “Gracias” i, fins i tot, va fer una versió d’en Johnny Cash “Ring of fire”. També va interpretar un clàssic d’en Roy Orbison “Blue Bayou” i el conegudíssim tema de Bobby Troup “Route 66”.
Per poder escoltar i veure per internet la Stephanie Urbina Jones podeu mirar, per exemple, aquest vídeo amb la cançó “Spirit of Christmas” One Little Boy.
Com sempre i és tradicional, aquests concerts que organitza Atzavara Club a la Plaça del Mercat són gratuïts però es passa el barret per donar la voluntat als músics. També es posen a la venda CDs dels grups que van venint. El dissabte també es va fer una altra actuació de la mà del grup Sotrac de Llagostera, pop-rock català.

Recull de fotos de la IV Timbalada Ganxona.

Per ordre de sortida, aquests van ser els grups que hi van participar.

01. Batucada Samama  – Martorelles
02. Beirao Percussió – Barcelona
03. Sombarri – Sta. Eugenia de Ter
04. Diabòlics Músics – Sant Boi del Llobregat
05. Drums d’Esplugues – Espluges de Llobregat
06. Dumdumdum – Sant Joan les Fonts
07. Lotokoto – La Llagosta
08. MarrintxosBand – Olot
09. Martukada – Martorell
10. No M’atabalis – St. Feliu de Codines
11. Quilombo Percussió – Premià de Mar
12. Percussió Ganxona  – Sant Feliu de Guíxols
13. Soundbarri Percussió – Cornellà de Llobregat
14. Ssstrèpits Vilassar de Mar – Vilassar de  Mar
15. Taxeks – Celrà
16. Timbalers de Can Ramis – Sant Celoni
17. Timbalers la Garsa – Sant Feliu de Llobregat
18. Tokem x Tu – Barcelona
19. Tramuntakada – Figueres
20. Trencaones – Premià
21. Tutubatum – Dosrius

El passat dijous 2 de juliol va tenir lloc a la Galeria d’Art Kroma (Rambla Vidal, 1) la inauguració de l’exposició sobre el cinquantè aniversari del rellançament d’Edicions Proa.
Laura Cendrós va obrir l’acte parlant sobre la recuperació d’aquestes edicions per part del mecenes i patriota Joan B.Cendrós. Seguidament van parlar l’escriptor Miquel de Palol, com autor d’Edicions Proa, Genís Sinca com a biògraf de Joan B.Cendrós i finalment Julià Guillamon com a comissari de l’exposició.
Hi van assistir una seixantena de persones, entre elles l’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas. L’acte va acabar amb un col·loqui molt agradable en què es va oferir una copa de cava als assistents.
L’exposició es podrà veure cada tarda de 18,30 a 20,30 i dissabtes al matí d’11 a 13h.