Un estudi de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) ha inventariat per primer cop totes les promocions d’obra nova de Catalunya, ja siguin construïdes des de zero o  procedents d’una rehabilitació integral.

A les comarques gironines, actualment hi ha 231 promocions en venda (un 14,7% de tot Catalunya) per un total de 928 habitatges d’obra nova, la majoria pisos.

L’estudi també analitza el preu de venda d’aquests habitatges. Així, de mitjana, a la demarcació de Girona, el preu per metre quadrat d’obra nova està en 2.165 euros, el segon més alt de Catalunya, tant sols superat per Barcelona.

Segons els promotors, això s’explica per dos factors: per una banda, a les zones de muntanya i a primera línia de costa els preus són més alts degut a les segones residències; i per l’altra, a Girona ciutat la necessitat d’habitatge també ha fet enfilar els preus.

Tot plegat fa que a la demarcació hi hagi tres comarques on els preus dels pisos i cases noves siguin més alts. Per una banda, la Cerdanya i el Baix Empordà (aquí, a primera línia de mar es pot arribar als gairebé 3000 euros/metre quadrat); i per altra banda, el Gironès (i en especial, Girona).

Pel què fa als habitatges d’obra nova, l’estudi recull que la gran majoria tenen entre 2 i 3 dormitoris. La meitat tenen parquet, més del 60% tenen vitroceràmica a la cuina i en tres de cada quatre s’hi ha instal·lat calefacció.
El Gremi de Promotors considera que la construcció remunta, i aquest any confien poder començar a construir fins a 1.250 habitatges nous, entre pisos i cases, a tot Girona. Això sí, la situació òptima per al sector de la construcció encara no ha arribat i el Gremi alerta que cal fer més habitatge de protecció oficial.

L’any 2015 es va trencar la tendència de pèrdua de població dels últims anys, no només en el conjunt de la demarcació de Girona –522 habitants més– sinó també si mirem dades per municipis. Així, a diferència dels anys anteriors, les dades del padró de l’1 de gener del 2016 mostren que durant el 2015 el nombre de municipis gironins que van guanyar veïns és més alt que el dels que en van perdre. Concretament, en 110 la població va créixer, en 104 va disminuir i 7 es van quedar igual. L’any anterior, per exemple, 119 havien perdut veïns, 96 n’havien guanyat i 6 s’havien quedat igual.

En total, Sant Feliu de Guíxols va guanyar 174 habitants, bastants més, percentualment, que Girona (669), però, per exemple, superat per Calonge (guanya 189 habitants). Municipis més petits com Celrà o Sils han guanyat 148 i 112 habitants, respectivament. Percentualment, els municipius que més guanyen són els pobles petits de l’Alt Empordà, destacant Vilamaniscle i Vilamacolum.

Per l’altre costat de la balança, els municipis que més habitants perden són els més turístics: Lloret de Mar (576) i Palamós (234), però també Roses, Tossa de Mar i Vidreres; en el cas de percentatge tornen a ser els poblets petits els que més perden: Pedret i Marzà, Les Lloses i La Vajol.

Amb aquesta pèrdua, La Vajol es queda com el municipi més petit de la demarcació de Girona, amb 83 habitants. En total són 4 els municipis de menys de 100 habitants a Girona: La Vajol (83), Palau de Santa Eulàlia (90), Susqueda (95) i Meranges (99).

Sant Feliu, el vuitè més gran de Girona

El rànquing d’habitants continua encapçalat a molta distància per la capital, Girona, amb 98.255 (669 més), seguida per Figueres (45.726, 380 més), Blanes (39.060, 72 menys), Lloret (37.042, 576 menys), Olot (34.000, 56 més), Salt (29.404, 62 més), Palafrugell (22.868, 135 més) i Sant Feliu de Guíxols (21.760, 174 més). Per tant, els ganxons som els segons del Baix Empordà, superats pels palafrugellencs. Calonge ha saltat de la 18a a la 16a posició, superant Ripoll i la veïna Castell-Platja d’Aro.

Font: El Punt-Avui