L’escultor guixolenc Gerard Mas exposa al claustre de La Mercè de Girona en el marc del projecte Escultures al claustre, coordinat per Tomàs Pons i Jordi Armengol. Mas és el segon artista convidat en aquest projecte. 

La seva obra, un nu integral, es pot visitar fins al 20 de juliol. A més, avui s’ha convidat Mas a participar en una trobada amb l’alumnat d’escultura, en un acte obert a tothom (18 h).

L’Ajuntament ha refet l’escultura dedicada al pioner del cinema català Fructuós Gelabert, que durant molt anys va estar ubicada al Passeig i que va ser inaugurada l’any 1974 per l’alcalde d’aleshores, Pere Albertí, amb motiu del festival Internacional de Cinema Amateur de la Costa Brava que tenia lloc a la nostra ciutat.

Degut a la proximitat amb el mar, en els darrers anys l’escultura s’havia deteriorat totalment, i el consistori va decidir refer-la. El Museu d’Història es va posar en contacte amb un dels dissenyadors de l’escultura, Josep Vilà-Clara, que en va fer una nova maqueta i les peces de ceràmica. La forja va ser encarregada al guixolenc Josep Homs, que juntament amb el ceramista i els tècnics del Museu van decidir la conformació de materials per a una millor conservació del monument, que l’Ajuntament preveu reinstal·lar aviat.

Fructuós Gelabert i Badiella (Barcelona 1874 -1955) va ser un director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic català i un dels pioners del cinema a l’Estat espanyol i el primer cineasta a Catalunya.

La setmana passada, l’Associació d’Amics del Museu va presentar a l’Ajuntament, mitjançant una instància dirigida a l’alcalde, una al·legació al projecte de remodelació de la Plaça Ferran Agulló, dins el període que el govern ha donat per consultar públicament el projecte de remodelació del sector Rius i Calvet. 

L’associació cultural exposa que en la memòria del projecte tan sols es menciona que, entre d’altres elements, “hi ha una escultura envoltada de certa vegetació aquàtica”, però que semblen ignorar que es tracta de l’escultura “Costa Brava” (1963) de l’important artista Joan Rebull (1899-1981) i que, on fa referència de les actuacions a realitzar, s’especifica que “es proposa eliminar el petit estanc (sic)”.

També exposen que, “tot i que s’ha dit que es mantindria aquesta escultura, no hi ha cap referència ni annex a la documentació que ho confirmi” i que en les esmenes introduïdes per l’arquitecte i l’aparellador “tampoc s’hi introdueix cap referència a aquesta escultura”.

La instància demana a l’Ajuntament que,  per  a l’aprovació definitiva del projecte de les obres a realitzar a l’espai públic entorn de la Platja del Recó de Garbí i el Passeig de Rius i Calvet, s’hi introdueixi la condició de” conservació d’aquest conjunt format per l’escultura, l’estany i l’arbre (desmai o salze ploraner)  tal i com va ser concebut per l’escultor per aquest espai” i que el projecte prevegi “dignificar el seu entorn eliminant l’aparcament de motos, la senyalització vertical que ho regula i altres elements inadequats que actualment constitueixen una barrera visual d’aquest rellevant conjunt”.

El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem. 

Demà 1 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, i seguint la gran activitat cultural del cap de setmana, s’inaugura a l’Espai Cendrós (Rambla Vidal amb Passeig del Mar) una exposició amb obres d’Alberto Udaeta i Narcís Comadira. L’exposició porta per títol “Coincidències i dissensions: una conversa” i es podrà visitar fins el 10 de setembre en horari de tarda-vespre: de 19 a 21 h.

Alberto de Udaeta és un escultor que ja fa gairebé quaranta anys que viu a Sant Feliu i que té un taller al carrer del Sol. Les seves escultures es basen sobretot en el ferro i el metall.

Per la seva banda, el gironí Narcís Comadira, malgrat ser més conegut en la seva faceta poètica, també fa les seves incursions en la pintura, en la qual practica un realisme natural o basat en l’arquitectura.