• Categories
  • Sant Feliu rep el llegat de Manuel M. Bosch

    29/01/2018

    La ciutat va realitzar el passat dissabte 27 de gener un acte institucional de reconeixement al llegat testamentari de Manuel M. Bosch i Puig (1947-2015), que temps abans de morir va fer ús de la figura dels “Hereus de confiança” (Tomàs Pla, Manuel Espiau i Luis Enrique Barcala) per destinar el seu llegat.

    D’acord amb això, a Sant Feliu de Guíxols s’ha fet donació d’un important llegat documental i obres d’art; un oli de Josep Albertí i un altre de Xavier Ruscalleda, així com dues escultures de ferro de Xavier Corberó.

    El llegat documental de Manuel Bosch va a l’Arxiu Municipal, pel valor històric i cultural que té aquesta documentació per a Sant Feliu. Es tracta de documentació de dues grans famílies de Sant Feliu, Casas i Batet, amb documents notarials, partitures, correspondència i, sobretot, fotografies. Aquestes imatges, realitzades majoritàriament durant la dècada de 1920 per Antoni Casas Maury, reprodueixen escenes privades i de lleure i esdevenen un testimoni de gran bellesa i interès per a conèixer com vivien les famílies burgeses de Sant Feliu en l’època de major esplendor social i econòmic de la ciutat. Hi trobem escenes de sol i bany a la platja de Sant Pol, de l’interior del xalet Casas o de competicions esportives a la badia de Sant Feliu.

    Pel que fa a les aportacions artístiques, s’ha cedit un oli sobre tela de 1977 “Cel, mar i boscúria” de Josep Albertí, molt representatiu de l’època de paleta encesa i texturada d’aquest estimadíssim pintor de casa nostra.

    Una obra d’època figurativa, oli sobre tela de saca de cap a 1980 de Xavier Ruscalleda, un dels pintors empordanesos més vitalistes i significatius de l’art informalista i abstracte, que esdevindria un dels artistes locals més representatiu i avantguardista.

    En l’acte que es va fer al monestir, tant l’alcalde Carles Motas com el regidor de Cultura, Jordi Vilà, van agrarir en nom de la col·lectivitat el gest de la donació i van apuntar a l’alta responsabilitat i honor que suposa per Sant Feliu fer-se càrrec d’aquest llegat.

    Les escultures de Corberó s’han posat a la planta 1 del Museu d’Història, visibles només d’entrar al recinte, i vora el terra de vidre que permet veure antics murs dels fonaments del Monestir.

    DSC 3028

    Els tres “hereus de confiança”, acompanyats de l’alcalde i el regidor de Cultura de Sant Feliu de Guíxols, amb les escultures de Xavier Corberó al fons


    El Club Nàutic Sant Feliu recapta 2.053€ per la Fundació Oncolliga Girona

    16/08/2017

    El Club Nàutic Sant Feliu ha entregat un xec per valor de dos mil cinquanta-tres euros a la Fundació Oncolliga Girona per donar suport als malalts de càncer.

    Els diners es van recaptar a la Festa Solidària Blanc i Negre, que es va celebrar el passat 1 de juliol al Tinglado. Va ser una nit d’allò més participada en què es va donar el tret d’inici de la temporada d’estiu al Club amb un sopar a peu dret i un concert del grup Por Fin Viernes, que va tocar de forma solidària.

    Es tracta de la segona edició d’aquesta festa, que l’any anterior va destinar els seus beneficis a l’Associació EMAD Sant Feliu d’ajut a l’entorn de malalts d’Alzheimer i Demències.


    L’Ajuntament rep sense cost una parcel·la de Sant Amanç

    08/02/2017

    L’Ajuntament ha rebut la cessió gratuïta d’una finca rústica de gairebé 3 hectàrees –prop de 30.000 metres quadrats– a tocar de l’ermita de Sant Amanç, a ponent del nucli urbà, segons avança el diari El Punt-Avui.  L’operació la van tancar dilluns les dues parts, l’Ajuntament i la família Pascual-Lapeña, davant notari. I no suposarà cap cost per al municipi, més enllà de les despeses administratives i la inscripció registral.

    Segons indica El Punt-Avui, l’alcalde, Carles Motas, va agrair la donació als propietaris, que s’estalviaran els costos anuals de l’IBI i el manteniment periòdic de la finca. La parcel·la, lliure de càrregues i dins del paratge conegut com a Mas Pellicer, està qualificada com a sòl no urbanitzable que s’ha de preservar pel seu valor paisatgístic forestal. S’emmarca dins de la vall de Sant Amanç, que es pot divisar des de la part més elevada, i entre l’arbrat hi predominen els pins i les alzines sureres.

    Endreça prioritària

    Motas avançava que a curt termini se centraran en el desbrossament de l’excés de vegetació, ja que actualment hi ha un bosc molt espès amb arbres que han caigut o que estan en mal estat. La feina l’assumirà el personal de la brigada forestal, que aquests dies treballa, per exemple, en la neteja dels jardins de Can Blasco. Entre els plans del municipi també hi ha la recuperació del sender limítrof amb la finca de Can Vint-i-dos.

    Seguretat en l’accés i eradicació d’horts il·legals

    La regidora de Serveis Municipals, Laura Aiguaviva, va destacar durant la visita als terrenys algunes de les millores de seguretat viària introduïdes al vial d’accés a les urbanitzacions de Sant Amanç i la Casa Nova, reivindicades pels veïns que hi passen a peu. De moment, ja hi han posat alguns ressalts perquè els conductors redueixin la velocitat. I al tram inicial delimitaran amb pals de fusta una franja de vorera per fer més segur el pas dels vianants.

    A prop de l’àmbit, el consistori continua treballant per eradicar els horts il·legals que hi ha entre la urbanització de Sant Amanç i la ronda de Ponent. És un procés lent, que topa amb l’oposició dels ocupants de les parcel·les. Però l’any passat en van desmantellar dos, aviat en trauran tres més i la prioritat serà eliminar els que tenen tanques precàries visibles des de la ronda.


    La Marató de Sang deixa més de 400 donacions

    11/12/2016

    El món associatiu de la ciutat, diverses empreses i col·lectius ganxons i la solidaritat dels donants van fer d’ahir una jornada rodona malgrat no es va poder superar el rècord de donacions a la nostra ciutat. En part, no es va poder assolir el rècord degut a que, per seguretat, si s’havia viatjat a Sud-Amèrica o a Andalusia aquest any, es quedava exclòs de la donació en haver-se detectat la “febre del Nil”, provocada per picades de mosquit, en algunes províncies d’aquesta comunitat. La 6a Marató de Sang a la ciutat sí que va superar el registre de fa dos anys, de 331 donacions.

    Amb motiu de la jornada es van celebrar al Pavelló de la Corxera múltiples activitats, com exhibicions esportives, actuacions musicals i de ball o tallers per a petits i grans. Per donar sang, independentment de si la persona és o no donant habitual, calia omplir un full previ amb antecedents mèdics, que després un professional de la medicina es llegia i donava el vist-i-plau per a la donació. Després de passar aquests tràmits previs, calia esperar a tenir una llitera lliure i efectuar la donació, que consisteix en 470ml de sang. Per evitar defalliments o marejos, de seguida la organització donava aigua als donants i, després d’una estona de descans en llitera, es recompensava el donant amb un berenar i una ampolla de cava d’agraïment.

     

     

     

     


    L’Arxiu Municipal rep una important donació de principis del segle XX

    06/04/2016

     

    L’Arxiu Municipal  ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada per Josep Amat Girbau i Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes
    dues entitats tenien a Palafrugell.
    La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients. Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic de les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat per Jaume Portella i Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.
    Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a les seves germanes que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Les filles d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal.
    Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i  burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

    La família de Joaquim Molas fa una important donació a l’Arxiu Municipal

    22/09/2015
    El passat mes d’agost,  Maria Capdevila, vídua del recentment traspassat catedràtic Joaquim Molas, va fer donació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb destinació a l’Arxiu Municipal, de dos documents d’arxiu i 46 llibres escrits o coescrits pel seu difunt marit. La senyora Capdevila va efectuar aquesta cessió per expressa voluntat del seu marit, que va morir el 16 de març de 2015.
    Nascut a Barcelona el 1930, Joaquim Molas Batllori és una figura destacada de les lletres catalanes i un acadèmic influent en el camp de la literatura catalana, mestre i referent de diverses generacions de filòlegs. Fou escriptor, professor i catedràtic universitari i historiador de la literatura catalana. Des de fa una trentena d’anys, Joaquim Molas passava llargues temporades a la nostra ciutat, la qual va descobrir gràcies a la literatura de Gaziel i on disposava de casa pròpia. Han estat tres dècades d’una estreta relació amb la nostra ciutat i el seu teixit cultural.
    A Sant Feliu, Molas hi escrigué una nombrosa producció literària. Alhora, es mostrà sempre disposat a col·laborar desinteressadament en nombroses iniciatives culturals, com per exemple els premis literaris Àncora, les jornades promogudes per l’Associació Cultural Mall o activitats de la Biblioteca i l’Arxiu Municipal. Precisament la seva darrera aportació va consistir en prologar el llibre de fotografies “Sant Feliu de Guíxols desaparegut”, realitzat per l’Arxiu Municipal i aparegut el passat Sant Jordi.
    La donació del llegat bibibliogràfic del Sr. Joaquim Molas Batllori a l’Arxiu Municipal, per tant, contribuirà a la divulgació de la seva extensa obra literària i, alhora, permetrà mantenir viu el seu record entre els seus conciutadans guixolencs.

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies