El mar els va engolir i no hi ha possibilitats ni esperances de trobar amb vida Sebastian i Claudine Shrader, el matrimoni de Barcelona desaparegut des del 13 d’octubre a Sant Feliu. És el que exposa la germana d’ell en una carta que ha penjat a les xarxes socials en què agraeix tot el suport que han tingut dels equips de rescat durant la recerca. “Tot fa pensar que en Sebastian i la Claudine van ser arrossegats per una onada la tarda del dijous 13 d’octubre. Encara no els hem trobat”, comença la carta. “Desgraciadament no podem fer res més per ajudar-los”, exposa la germana de Sebastian, després d’explicar que l’únic rastre que s’ha trobat d’ells (una motxilla de l’home i unes peces de roba de la dona) eren al mar, a la cala de Roques Planes, “el lloc més perillós del recorregut” que tenien previst. La família exposa que la parella passava una setmana de vacances a la Costa Brava. De dilluns a dijous es van estar en un hotel de Cadaqués, d’on van marxar a les deu del matí. Al migdia van arribar a s’Agaró i hi van deixar aparcat el cotxe de lloguer. La seva intenció era recórrer el camí de ronda en direcció nord durant tres dies i tenien feta la reserva d’hotel als llocs on tenien previstes les finals d’etapa: Palamós (dijous), Llafranc (divendres) i Begur (dissabte). En Sebastian havia trucat dimecres a la seva mare i li va dir que, tot i que les condicions meteorològiques no eren bones, havien decidit mantenir la ruta. La família compta que van començar a caminar a quarts de dues des de s’Agaró en direcció a Palamós, on mai van arribar. El mar estava molt agitat. En Sebastian va mirar el mòbil per darrer cop a les 15.44 h, segons la família, i és a partir d’aquesta hora que es pressuposa que van tenir l’accident. Familiars i amics han fet, des de la desaparició i durant la recerca, la ruta que volia fer el matrimoni. I han comprovat que durant la primera hora de camí la ruta no comporta cap perill, però després s’acosta molt al mar i han vist “quinze punts particularment perillosos quan fa mal temps, per les onades que s’hi formen”. I el lloc més perillós: Roques Planes (Calonge), precisament on es va trobar roba de la parella. “En aquest punt, el camí de ronda està tan mal abalisat que, de manera intuïtiva, es passa per llocs on quedes indefens davant de les onades”, diu la germana, que hi afegeix que el temporal d’aquella setmana de la desaparició va arrencar arbres, va fer caure roques i va deixar branques i estelles a la sorra. Per tot plegat suposen que aquí el mar va truncar la ruta i va estroncar les vides de Sebastian i Claudine, “una parella que es feia estimar, honesta, espiritual i que va omplir les seves vides amb records del món sencer”.

Les cabines telefòniques s’estan convertint en una “espècie en perill d’extinció”. La proliferació dels telèfons mòbils en l’última dècada ha arraconat l’ús d’un recurs abans molt popular i necessari. Cada vegada n’hi ha menys: a tot l’Estat en queden poc més de 25.000, quan l’any 2000 se superaven les 100.000. Tot i que la normativa vigent que marca “el servei universal” teòricament estableix que hi ha d’haver un telèfon públic en cada població de 1.000 habitants, el cert és que, segons les dades de Cabitel –la filial de Telefónica encarregada del servei–, gairebé dos de cada tres municipis de la demarcació de Girona ja no en tenen.

I és que l’explotació de les cabines s’ha convertit en un suplici. No és un negoci rendible, sinó ben al contrari. Tot i que s’ha intentat incorporar-hi serveis com ara la recàrrega de les targetes dels mòbils de prepagament, l’ús que se’n fa és molt baix. A més, el manteniment és costós, ja que han d’afrontar reparacions freqüents a causa d’actes de vandalisme. Per tot plegat, el futur de les cabines podria tenir els dies comptats. La concessió estatal actual del servei a Cabitel acaba a finals d’any i no és clar què passarà.