• Categories
  • Carta oberta d'”Alerta Sant Feliu” a l’alcalde després d’unes declaracions de Motas a TV

    18/09/2018
    Després que l’alcalde de la ciutat efectués la setmana passada unes declaracions a TV Costa Brava en què assegurava que la plataforma AlertaSantFeliu atén a “interessos particulars”, l’associació ciutadana ha emès una carta en què demana a Motas que assenyali quins “interessos particulars” mouen aquesta plataforma segons la seva acusació durant l’entrevista (a partir del minut 11 aproximadament), en la qual també titllava als seus membres de ser “nostàlgics de post-guerra” per haver criticat la destrucció i la desídia en la cura d’elements emblemàtics de l’arquitecte Joan Bordàs, com ara els arcs i els balcons destruïts en la reforma del passeig Rius i Calvet, o el trasllat de l’escultura de Joan Rebull “Costa Brava” i la demolició de l’estany que la contenia, fets que AlertaSant Feliu creu que són “conseqüències d’un projecte de ciutat que es vol cultural quan, de fet, tendeix al turisme massiu a baix preu.”
    La crítica de la plataforma en la missiva enviada també arriba al capítol econòmic, i es centra en les despeses fetes amb finalitats purament electoralistes, citant com a exemple que en l’obra de Rius i Calvet han deixat de banda la part que corresponia a Costes de la Generalitat per poder per fer-ne via i causar un “efecte aparador”. Segons Alerta, aquesta afirmació és molt clara en el cas de l’Asil Surís. “Una reforma que prometia més places per a persones grans com a gran bandera del programa de Tots per Sant Feliu, el partit de l’alcalde” i que a l’hora de
    la veritat “els veïns de la plaça Alabric han suportat unes obres, empantanegades a mitges, en ple estiu per ampliar els jardins de l’asil fins la plaça”. Una manca de places que ara l’Ajuntament excusa en la Generalitat que és “qui se n’ha d’ocupar”, un fet que Alerta tracta de “promesa del programa electoral falsa”.
    La plataforma es fa ressò de les protestes veïnals estiuenques per la brutícia als carrers i el mal funcionament de la recollida d’escombraries per les xarxes socials i en boca de la ciutadania. Asseguren que “els 4 milions anuals que es paguen per aquest servei, la partida més gran del pressupost, no serveixen al seu fi” i “la recollida selectiva està estancada des de fa anys”. També alerten que els preus del cànon “es doblaran l’any 2020” i que  l’Ajuntament ha prorrogat dos anys el contracte amb Cespa/Ferrovial un cop s’acabi el vigent a final de mes “perquè s’està rumiant durant 24 mesos quins canvis vol introduir al plec de condicions de la nova contractació”.
    “No som nostàlgics- acaba AlertaSantFeliu- som partidaris de renovar i no pas de destruir, no defensem cap interès privat. Només som un grup de persones preocupades per la seva ciutat, pel seu patrimoni i la seva autoestima”

    La vida i l’obra de Lluís Esteva i Cruañas, a l’últim “L’Arjau”

    12/01/2016

    El guixolenc Lluís Esteva Cruañas (1906-1994) fou un actiu investigador i divulgador de la història i el patrimoni cultural de Sant Feliu de Guíxols, la Vall d’Aro i l’Empordà. Mestre de professió i historiador autodidacte, investigà i rastrejà minuciosament fons documentals i restes arqueològiques. Els resultats de les seves recerques els plasmà en prop de tres-cents escrits d’àmbit local i de les comarques gironines que publicà de manera constant des de l’any 1951.

    La dilatada i fructífera trajectòria de Lluís Esteva centra el darrer número de la revista cultural L’Arjau, publicació gratuïta que edita l’Ajuntament des de l’Arxiu Municipal. A través de diversos escrits s’hi repassen les seves aportacions en el camp de la prehistòria i l’arqueologia, així com la seva actuació en el camp de la recerca, que el portà per exemple a ser un dels fundadors de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà. També s’hi recorda el seu paper de mestre als Estudis Nous (actual Gaziel). Una menció especial mereix la donació del fons personal Lluís Esteva a l’Arxiu Municipal  per part dels seus fills Elena i Francesc, de la qual cosa també se’n fan ressò les pàgines de la revista. A tall d’exemple, pràcticament la totalitat de les fotografies que il·lustren aquest L’Arjau provenen de l’esmentat fons documental.

    L’Arjau és una revista cultural gratuïta sobre temes de la nostra ciutat, guardonada el mes de febrer de 2014 amb el premi a la millor iniciativa de comunicació institucional dins els V Premis Carles Rahola de Comunicació Local que organitzen la Diputació de Girona i el Col·legi de Periodistes de la demarcació. Podeu trobar la revista als estancs i llibreries de la ciutat o en els serveis municipals següents: Museu d’Història, Botiga del Monestir, Oficina d’Informació Ciutadana, Punt d’Informació Juvenil, Guíxols Desenvolupament (estació d’autobusos), Centres Cívics de Vilartagues i Tueda, Biblioteca pública Octavi Viader i Arxiu Municipal. La revista també es pot consultar a la xarxa des del número 1.

     


    La CUP descarta el Museu Thyssen

    20/05/2015

    En un altre dels seus comunicats referents al programa electoral, la CUP Guíxols aposta perquè el Museu d’Història de la Ciutat, amb el conjunt monumental del monestir i la resta de les seves seus, es converteixi en el gran projecte museístic local i la seva principal infraestructura cultural, que hauria d’esdevenir un espai d’interpretació del territori i de la Costa Brava “que promocioni el patrimoni cultural i natural de la ciutat i la seva memòria històrica organitzant visites guiades, exposicions, seminaris, congressos i cursos especialitzats i que promogui beques d’investigació”.

    Pel que fa al Museu Thyssen, la CUP creu que s’hauria de descartar, ja que per ells és “no assumible per l’alt cost de construcció i manteniment, la temporalitat del flux de visitants i la precarització dels seus treballadors, a part del dubtós impacte econòmic previst”. La CUP assegura que “el projecte inicial d’aquest museu, tot i que no es vulgui dir, ha quedat descartat” i es pregunten si “s’han tingut en compte tots els projectes que es podrien engegar si finalment aquests diners es destinessin a altres àmbits de la cultura local”.

    La CUP cita el ‘Vinseum’ de Vilafranca del Penedès, que aquest passat cap de setmana ha estat finalista a Glasgow com un dels millors museus europeus de l’any, com l’exemple a seguir.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies