• Categories
  • GdC demana la modificació del Pla Director del sistema urbanístic costaner

    27/08/2018

    Guíxols des del Carrer -Entesa portarà al Ple municipal una moció on s’insta al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a redactar, tramitar i aprovar una modificació de l’actual Pla Director del Sistema Urbanístic Costaner.

    Aquest canvi proposa la desclassificació de sòls urbanitzables no desenvolupats i sòls urbans no consolidats i no executats en tot el litoral gironí, que en molts casos són uns planejaments heretats dels anys 70 i primers dels 80, obsolets en relació a la situació urbanística actual i la protecció del medi natural.

    Guíxols des del Carrer vol evitar així casos d’especulació urbanística en el territori, citant com a exemple el nou Hotel Alàbriga, una obra finalitzada “gràcies a una modificació del POUM feta a mida per permetre incrementar l’alçada màxima permesa”. Cal recordar que, malgrat que l’obra es va aturar diverses vegades, es va permetre la construcció d’una piscina en una zona de servitud de pas, i que segons el partit d’esquerra “es mostra com un edifici de volumetria excessiva a primera línia de mar i com un exemple del boom constructiu que s’apodera de la Costa Brava”.

    D’aquesta manera, la formació dels comuns comparteix la preocupació mostrada per la plataforma SOS Costa Brava pel risc que suposa l’execució de tots els projectes urbanístics que avui estan aprovats o en tràmits de ser-ho.

    Tot això mentre la Diputació de Girona i 70 municipis del litoral gironí, entre ells Sant Feliu de Guíxols, promouen la declaració de la Costa Brava com a espai de Reserva de la Biosfera.

    “Qui sap si aquesta serà l’última oportunitat per impulsar mesures efectives de preservació en tot el litoral gironí”, acaben dient des de GdC. 


    L’Ajuntament aposta perquè la Costa Brava sigui declarada Reserva de la Biosfera

    15/08/2018

    L’Ajuntament va aprovar recentment una moció per adherir-se i donar suport a la candidatura que el 2020 presentarà la Costa Brava per ser declarada reserva de la biosfera per la UNESCO, un cop el president del Patronat de Turisme ha explicat a les diverses poblacions afectades aquest projecte.

    Aquesta candidatura té en consideració paisatges que defensen la conservació, l’ecosistema i la sostenibilitat del territori, mesures que han de ser consensuades entre els agents implicats en aquesta iniciativa. Aquest projecte, iniciat per la Universitat de Girona i per la Fundació Mar, compta amb el màxim suport de la Diputació de Girona, que defensa que la candidatura inclogui 70 municipis de l’Empordà i la Selva, amb tota la costa des de Portbou a Blanes, i amb un 69% d’àmbit marí i un 31% terrestre.

    Si la candidatura prospera, la Costa Brava esdevindrà el tercer indret català amb aquest segell de qualitat, després del Montseny i les Terres de l’Ebre. En conjunt, al món hi ha unes 700 reserves de la biosfera, 48 d’elles a l’Estat espanyol. 

     


    Josep Puig, guanyador del VII Trial Clàssic Costa Brava

    29/11/2016

    El passat cap de setmana, 26 i 27 de novembre, es va celebrar el VII Trial Costa Brava a la nostra ciutat. En total, 35 km pels termes municipals de Sant Feliu i Santa Cristina,  passant per llocs emblemàtics com Pedralta  o el Passeig del Mar.

    La competició és de caracter internacional, validada per la Federació  Catalana de Motociclisme i per la FIM (Federació Internacional) i va  reunir 326 pilots de fins a 10 nacionalitats diferents (Catalunya,  Espanya, França, Regne Unit, Bèlgica, Suècia, Luxemburg, Suïssa, Itàlia i Andorra). La participació més important era la de pilots catalans, seguida per un centenar de francesos. Aquest any també va venir un grup de 12 pilots anglesos que van quedar encantats amb l’acollida i la  competició i prometen que l’any 2017 hi haurà un increment important de pilots d’aquesta nacionalitat.

    El trial clàssic es caracteritza per utilitzar motos refrigerades per  aire amb frens de tambor i doble amortidor al darrere, totes elles  fabricades fins al 1985 (a partir d’aquell any totes van començar a dur  frens de disc i mono-amortidor). Es van poder veure motos dels anys 50  del segle XX perfectament restaurades i preparades per a la competició.  Motos de les marques BSA, Triumph, Motobecane,… a banda de les Bultaco, Montesa  i Ossa, les marques catalanes per excl·lència i, com no les italianes Fantic i SWM.

    Durant el recorregut els pilots havíen de superar fins a 20 zones  degudament marcades on es puntuava en funció dels peus que posaven al terra. A destacar la zona 20, que era una zona artificial o indoor al  mateix passeig de Sant Feliu que va reunir molt de públic.

    Com a participants destacats, els pilots exmundialistes Lluís Gallach,  Xavier Miquel, Jaume Subirà i l’anglès Dan Clarke, actual competidor al mundial de trial amb motos modernes.

    La sortida i el paddock estaven situats al Hotel S’Agaró, davant la  platja de Sant Pol, un escenari idílic que va agradar molt als participants. Així mateix la organització va oferir un dinar popular a  tots els participants i acompanyants al costat de la zona indoor.

    Diumenge de bon matí començava la segona jornada amb el mateix  recorregut però dues zones menys, finalitzant novament a la zona indoor del passeig de Sant Feliu i finalment amb el lliurament de trofeus a  l’Hotel S’agaró, amb presència del regidor d’esports David Oliveras i del president de la Federació Catalana de Motociclisme  Josep Mª Mañé.

     

    Consulteu la classificació definitiva aquí. 

     

     

    L’edició 2017 tindrà lloc els díes 18 i 19 de novembre de 2017.

     

    Crònica: Joan Comas 


    Les cambres de comerç de Sant Feliu i Palamós es fusionaran

    19/04/2016

    Les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós preveuen operar conjuntament amb la nova denominació de Cambra de Comerç de la Costa Brava, un cop acabi el procés de fusió en què les dues entitats estan immerses des de l’any passat. “Funcionalment”, admetia ahir el president de l’entitat empresarial palamosina, Xavier Ribera, la gestió quotidiana de les dues cambres ja funciona com si estiguessin fusionades de facto, ja que les dues plantilles treballen plegades i aquest any, a més dels pressupostos individuals i les liquidacions de l’exercici 2015 corresponents a cada ens, hi adjuntaran els comptes consolidats de les dues cambres agregades “a títol informatiu”.

    En l’aspecte legal, però, la fusió no es podrà desencallar fins que el Parlament aprovi la nova llei catalana de cambres, que entre altres aspectes regularà el procediment per convocar les noves eleccions als òrgans de govern. Els darrers contactes que Ribera i el seu homòleg guixolenc, Joan Puig, han mantingut amb el nou executiu de la Generalitat els fan indicar que el text s’aprovarà aquesta legislatura, però compten que no arribarà abans del 2017.

    Mentrestant, Puig i Ribera es mantenen en els càrrecs respectius, amb el mandat prorrogat des de fa més d’un any. Els dos comitès executius també es reuneixen periòdicament, amb sessions plenàries conjuntes. Un cop fusionades, les dues cambres donaran servei a unes 16.000 empreses repartides entre els 14 municipis de la seva àrea d’influència, que, a més de Palamós i Sant Feliu, s’estén pel litoral del Baix Empordà fins a Begur i també abasta els municipis de la Bisbal, els selvatans de Tossa i Vidreres, i Llagostera i Cassà –al Gironès.

    El radi d’actuació després de la fusió no creixerà, ja que els altres municipis depenen de la Cambra de Girona, però Puig defensava que volen mantenir el sistema de treball diferenciat respecte a la cambra gironina, amb la qual mantenen bones relacions.

    La gran incògnita, més enllà de la data de les noves eleccions i la fusió efectiva, és saber en quin municipi hi haurà la seu social de la nova cambra. Els dos presidents asseguraven que encara no han emprès el debat, però que serà secundari. D’entrada, les dues seus respectives –la casa Patxot de Sant Feliu i el local de les Galeries Carme de Palamós– continuaran obertes al públic, ja que són de propietat. I preveuen escoltar l’oferta de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, on l’alcalde, Joan Giraut, els va oferir l’any passat facilitar-los un local.

     

    Font: El Punt-Avui


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies