La primera etapa de la 99a Volta Ciclista a Catalunya (Calella-Calella) va passar per Sant Feliu, en la primera “meta volant” amb sprint intermedi al Passeig, que va registrar la següent classificació:  

Sprint intermedi de Sant Feliu de Guíxols

Ordre de pas: 1. Grivko (Astana) 2. Bohli (BMC) 3. Ezquerra (Burgos)

El colombià Álvaro José Hodeg, de l’equip Quick Step, i de només 21 anys, va guanyar l’etapa, arribant per davant de Bennett i McCarthy (Bora) i encapçala momentàniament la Volta 2018. Alejandro Valverde, guanyador de la Volta 2017, va quedar vuitè.

Sant Feliu de Guíxols és una ciutat rica en associacions de tot tipus i en entitats esportives.  A Tribuna Ganxona ens hem proposat conèixer-les totes.

Aquesta vegada ens vam trobar amb Felisario Expósito, membre de l’Associació Esportiva Ataraxia i president de Sport Ciclista Guíxols, entitats que comparteixen personal i es complementen.

L’Sport Ciclista Guíxols és un club federat de ciclisme, però està poc enfocat als nens. Per això, quan la Irene, la dona d’en Felisario, es va treure el grau d’integració social, van voler crear alguna cosa relacionada amb el ciclisme, i d’aquesta idea en va néixer Ataraxia. Va ser l’artista Alberto De Udaeta, amic i conseller de la parella, qui va pensar en el nom Ataraxia, que ve del grec i que significa “sempre endavant, sense pertorbacions”. Des de llavors, el president de l’Associació és Vicente, el germà de Felisario, tot i que la feina la porten la Irene i el propi Felisario.

L’Associació s’encarrega de l’escola de ciclisme, ja que hi ha els monitors titulats. A l’hora de competir,  però, els alumnes estan federats i assegurats a través de l’SC Guíxols.

Ataraxia també té una secció dedicada a la integració social a través del ciclisme i un equip de ciclisme femení, el qual té molts espònsors en les seves curses arreu del territori estatal i que porta el nom de Sant Feliu allà on va. Per als entrenaments, treballen en un terreny a tocar del pavelló Carles Nadal, un espai cedit per l’SC Guíxols.

Els terrenys que l’Sport Ciclista Guíxols cedeix a l’Associació Esportiva Ataraxia, darrere el Pavelló Carles Nadal (LAIA BODRO//TG)

“Aquest projecte va néixer per oci, vam començar amb els nostres fills i es va anar fent gran, cosa que al final ja era una obligació. Per això vam crear l’escola, on cobrem una petita quota als alumnes. Ara mateix no fem ni publicitat. Tampoc tenim gaire espai, les instal·lacions són molt petites i per seguretat no podem agafar gaires nens”, ens explica el president del SC Guíxols, mentre ens ensenya l’espai, que ell mateix s’encarrega d’arreglar.

Consta d’un circuit que ha anat definint, amb girs, salts i corbes per a què els alumnes aprenguin bé a anar sobre la bicicleta. “A Sant Feliu no hi ha instal·lacions. En BTT ens anem espavilant, però en carretera és impossible, no podem treure els nens petits en ruta. Ara mateix surten a partir dels 11 anys i sota la meva responsabilitat. Des de l’Ajuntament ens diuen que no hi ha terrenys, i per tant, no podem circular amb bicicleta amb seguretat.”

L’Associació també fa rutes guiades, que durant molt de temps van intentar que fos la seva manera de viure, un fet, però, molt complicat. “Treballem i, a més, dediquem moltes hores a l’associació, per això no podem dedicar gaire temps a les rutes. Quan ens ve un grup, doncs les fem, però tampoc hem rebut un suport actiu des de l’administració”.

Feli Expósito i Irene Pijoan, a la dreta, amb companys d’equip, en una ruta guiada. (ATARAXIA)

A l’associació hi ha inscrits al voltant de 80 nens, que malgrat ser una xifra baixa (en futbol o bàsquet poden competir uns 400 nens),  en ciclisme són molts. Però Expósito destaca que és un esport molt dur, que al final molts nens abandonen pel sacrifici que comporta. Als inscrits a l’entitat també cal sumar-hi les 15 corredores de l’equip professional femení. 

Quan els nens ingressen a Ataraxia, els fan una valoració de nivell, però la prioritat és ensenyar-los uns valors, “crear persones que no sabem si seran ciclistes”; per això, aprenen a anar amb bicicleta a través dels jocs. A partir dels 12 anys, ja els comencen a ensenyar què és el ciclisme de veritat: comencen a saltar, a agafar tècnica, es crea l’atleta.  Als 17 ja només queden els que realment volen dedicar-se més seriosament al ciclisme, un esport molt dur i sacrificat i que la majoria abandona en arribar a edat júnior.

Per Expósito “un ciclista que no tingui educació, que no sàpiga estar o que no respecti un company o familiar, jo no el vull al nostre club” i explica que algun cop ha tingut problemes amb noies de l’elit, com una guanyadora d’etapa a la Copa d’Espanya a qui mancava humilitat.

D’entre les esportistes més destacades de l’Ataraxia, hi ha Berta Orozco i Natalia Saavedra, tercera classificada a la Copa d’Espanya celebrada a Múrcia; l’austríaca Anna Kiesenhofer, Campiona estatal que també havia competit per l’equip guixolenc; Lorena Llamas o Bea Gómez, que fou guia d’una ciclista invident als darrers Jocs Paralímpics.  

Tot, malgrat que les catalanes no són les ciclistes més experimentades de l’Estat degut al poc suport governamental cap al ciclisme.  “No és que falti qualitat, sinó que els costa potenciar aquest esport”, es queixa Expósito, que explica que quan hi ha una corredora de qualitat ve un equip de fora i se l’emporta.

Aquestes corredores professionals que competeixen a nivell nacional no resideixen a la nostra ciutat, sinó a altres llocs de Catalunya, però competeixen per l’equip ganxó. N’hi ha de catalanes, espanyoles, angleses, alemanyes o austríaques, que aprofitaran les curses perquè un equip professional (el Lotto, per exemple), les fitxi. “Això és un orgull per nosaltres, que les hem format”. I fa un símil futbolístic: “És com si un nano format al futbol de Sant Feliu fitxés pel primer equip  del Barça o el Madrid”. 

Amb aquesta manera de funcionar, cada any Felisario ha de canviar l’estructura de l’equip i apostar per corredores noves.

Expósito anima a tots els nens i nenes a qui els  agradi la bicicleta a provar per l’escola de l’Ataraxia. Fins i tot es troba que corredors locals provinents del món del triatló volen entrar a fer una prova, però la disciplina, encara que sobre una bicicleta igual, és molt diferent.

Pel que fa a la integració social, ha intentat posar-se en contacte amb centres de menors i de dones per tal que els interns provessin el ciclisme de forma gratuïta, però a l’hora de la veritat no va arribar a fructificar. “Em donaria per satisfet si tragués un nen del carrer i l’integrés a la societat”, diu Expósito.

Altres vídeos on l’equip Ataraxia-Frigorífics Costa Brava ha portat el nom de la ciutat arreu de l’Estat:

Un reportatge creat per Laia Bodro i Joan Serra en exclusiva per Tribuna Ganxona

El Frigorífics Costa Brava-Naturalium va ser el gran protagonista de la primera copa estatal femenina de ciclisme, en el I Trofeu Villa de Noja-GP Cantàbria. Les corredores del conjunt de Sant Feliu Anna Kiesenhoffe i Lorena Llamas van entrar en l’escapada. Llamas va anar sumant punts en els passos del gran premi de la muntanya –va ser segona– i Kiesenhoffe va disputar l’esprint per la victòria amb Margarita Cañellas (Bizkaia Durango), vencedora i primera líder en la general. El Frigorífics Costa Brava-Naturalium va guanyar la classificació per equips.

En la categoria júnior, Berta Orozco va ser tretzena, a nou segons de la vencedora, i Carla Puig va acabar en el lloc 30. En cadets, Maria Banlles va ser setena a cinc segons.

Les dues següents curses de la copa seran dissabte i diumenge a Fontiveros (Àvila) i Zamora.

Font: L’Esportiu de Catalunya

El Club Ciclista Guíxols tindrà, aquesta temporada, un equip femení format per onze corredores de totes les categories, des d’elit fins a infantil, el Frigorífics Costa Brava-Naturalium. La formació, que competirà en l’àmbit estatal en totes les proves que formen la copa d’Espanya i en algunes competicions de França, es va presentar a la sala de festes Las Vegas i té el suport de la Federació Catalana de Ciclisme i de l’Ajuntament de la ciutat.

L’equip el formen Paula Paredes, Anna Kiesenhofer, Lorena Llamas, Beatriu Gómez, Irene Pijoan i Cristina Navarro, en la categoria elit. Berta Orozco i Carla Puig són de categoria júnior i Maria Banlles és cadet. Les infantils Judith Pradas i Natalya Saavedra completen el Frigorífics Costa Brava-Naturalium. Carles Prades (ciclisme de base), Paulino José Pérez (director de l’equip d’elit) i Felisario Expósito (cap d’equip) formen l’equip tècnic.

Font: L’ESPORTIU

La Generalitat de Catalunya, a través de l’Àgència Catalana de Turisme, ha certificat Sant Feliu de Guíxols com a “destinació especialitzada en Cicloturisme de Carretera”. Aquesta certificació s’afegeix a la darrera aconseguida, com a “destinació de Turisme Familiar” i va en la línia de d’apostar per la qualitat i vetllar per satisfer el màxim les necessitats de diferents segments de turistes i visitants.

El regidor de Turisme, Salvador Calabuig, considera que la certificació del turisme de bicicleta de carretera “és positiva per la ciutat, i mostra el treball que impulsem des de l’Ajuntament en l’àmbit de Turisme. Anem millorant de forma constant i cerquem accions de desestacionalització”. A més, diu Calabuig, “des de l’Ajuntament treballarem per ampliar l’oferta de més allotjament, més serveis i més qualitat en l’àmbit del cicloturisme”.

L’obtenció d’aquesta distinció vol dir que Sant Feliu de Guíxols està preparada, amb tots els serveis necessaris, per rebre ciclistes que volen gaudir d’aquesta pràctica esportiva en grup. Alguns dels avantatges de què gaudeixen aquests grups són trobar allotjaments que faciliten l’aparcament per les bicicletes, taller per les bicicletes, espais per la neteja de les bicicletes, també menús específics per esportistes, flexibilitat horària de servei d’àpats, entre molts altres serveis.

A més a més, els usuaris disposen d’una àmplia varietat d’ itineraris adaptats a tots els nivells, als amateurs i als més professionals, paisatges memorables i un clima envejable durant tot l’any.
Els allotjaments certificats com a receptors de Cicloturisme de Carretera són l’Hotel Ilunion Caleta Park, l’Hotel Barcarol i l’Hotel Sant Pol.

La Generalitat comprova que es compleixin un seguit de condicions per part de tres grans protagonistes: la ciutat, els allotjaments i les empreses de ciclisme.

En el cas de la ciutat, Sant Feliu de Guíxols ha garantir un seguit de requisits obligatoris pensats per satisfer les necessitats dels usuaris, siguin aficionats, amateurs,semi-professionals o professionals de la bicicleta. Per exemple, la nostra ciutat  ha de disposar d’una xarxa viària local asfaltada en bones condicions i amb una baixa densitat de trànsit, tenir previstos procediments d’actuació en cas d’accident durant la pràctica esportiva i tenir una pàgina web que informi del fet de ser una destinació especialitzada en cicloturisme.

Alhora, ha de disposar d’un nombre mínim de rutes idònies per a la pràctica de ciclisme en carretera. Cinc rutes de més de 60 km.
Ha de disposar d’allotjaments per a ciclistes: un mínim de tres, i que hi hagi empreses de bicicletes que ofereixin el servei complet de venda, lloguer i reparació de bicicletes i altres equipaments necessaris per a la pràctica del ciclisme.

Pel que fa als hotels, aquests han de seguir, també, un seguit de requisits espcífics. Entre altres: disposar d’un espai segur i en bones condicions per deixar 40 bicicletes. En el cas d’hotels amb menys de cent places, l’espai haurà de tenir una capacitat mínima per a 20 bicicletes. Han de disposar d’un espai amb una taula o banc de taller per tal que el ciclista pugui fer reparacions bàsiques, equipat amb les eines més habituals. També s’ha de tenir un espai per a la neteja de bicicletes, venda de productes energètics, possibilitat d’articles de recanvi i de lloguer de bicicletes.