El twirling, conegut també com a dansa esportiva, és un esport amb una federació catalana pròpia reconeguda per la federació europea contra la voluntat del govern espanyol i d’una federació espanyola (la de baile deportivo) que lluita per ser l’única amb competències a tot el territori estatal i que, per acabar-ho d’adobar, té la seu a Barcelona. Dins d’aquest marc, el cap de setmana, a la nostra ciutat, es va viure un conflicte gairebé diplomàtic entre les dues federacions, en què hi va haver d’intervenir la Secretaria General de l’Esport (SGE).

Els dirigents de la federació espanyola van tenir la pensada d’organitzar un campionat de Catalunya –“final autonòmica”, en van dir– precisament de twirling amb el permís del Consell Superior d’Esports (CSD) intentant esquivar una prohibició bàsica en el règim legal esportiu de Catalunya. La SGE és qui ostenta la competència exclusiva en matèria d’esports, i no permet que organitzin campionats de Catalunya les entitats que no estiguin inscrites en el registre esportiu de la Generalitat. Cap associació de veïns, per exemple, pot organitzar el campionat de Catalunya de futbol o de qualsevol altre esport. Si no, això seria xauxa.

El president de la federació catalana, Rubén Pueyo, assenyala que altres vegades han intentat fer el mateix que a Sant Feliu, però que finalment esquiven la prohibició batejant Catalunya com a zona nord-est i altres canvis de nom que no amaguen la seva intenció real, que és anar desgastant la federació catalana, una entitat amb 17 clubs i 453 llicències. El 2012 la federació espanyola va enviar una carta a la internacional exigint l’expulsió de Catalunya i se’n va sortir. El conflicte, doncs, ve de lluny, té caire polític i reflecteix la dificultat que tenen les federacions catalanes reconegudes internacionalment per sobreviure contra federacions espanyoles que tenen el suport del CSD. Per defensar els interessos del twirling català la SGE va enviar els Mossos al campionat per poder aplicar la sanció corresponent. “Ells diuen que han tornat a canviar el nom, però no ho hem vist en cap paper. Amb això juguen també, és clar, amb el desconeixement de molts ajuntaments”, afegeix Pueyo.

La Plataforma Pro Seleccions també ha denunciat el cas: “Que una federació espanyola, amb el suport del CSD, infringeixi la Llei Catalana de l’Esport per organitzar un campionat de Catalunya és gravíssim, una demostració d’autoritarisme esportiu.”

Font: L’Esportiu

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.

El passat dimecres 5 d’agost va tenir lloc a l’Espai Port el concert de folk-rock català del Festival Porta Ferrada d’enguany. Els protagonistes, la Companyia Elèctrica Dharma, que celebrava els 40 anys de la seva primera creació i Els Catarres, que presentaven el seu darrer disc Big Bang.
Van obrir el foc els veterans de la Dharma amb la seva minigira Tramuntana, el ja tradicional Força Dharma a l’inici i un concert festiu vibrant en el qual no va faltar cap dels himnes de la banda, que va recordar constantment els dos malaguanyats germans Fortuny: Esteve, mort l’any 1986 i Pep, de traspàs encara força recent. Es van llegir molts poemes musicats dels dos desapareguts fundadors de la banda, ara liderada per Lluís, un altre dels germans Fortuny, que va demostrar estar en plena forma –es va treure la camisa i va caminar fent la vertical per l’ample de l’escenari cap a la part final del concert- malgrat que la veu ja no l’acompanyi com abans.
Els barcelonins van tocar tots els seus clàssics del folk català, la majoria entremesclats entre els llargues mescles de temes, com per exemple La Presó del Rei de França, que va sonar poc més de 2 minuts entremig d’un mix de clàssics. No van faltar l’Oucomballa, Inanaihé (La cosa està negra), els clàssics de la Patum de Berga, La Gent vol viure en pau –cançó més reivindicativa i actual que mai-, Ball llunàtic, Catalluna, Contra el fusell un somriure, Muntanyes russes i per acabar, Correfoc.
La Dharma, al llarg de tots aquests 40 anys ha demostrat ser un conjunt únic, superb i amb una música “tossuda i obstinada” que difícilment es podrà tornar a trobar al nostre país, amb la mescla de rock psicodèlic, folk, música de cobla i fins i tot funk. Molt ètnic i molt de la terra. Genial.

El segon concert, molt més juvenil, va tenir com a protagonistes Els Catarres, un conjunt que enguany ha tret el seu tercer disc i que està en la línia dels nous grups catalans com La Pegatina o Txarango, que fan una música festiva a cavall entre el pop-rock, el folk, la rumba i l’ska. Els d’Aiguafreda van repassar els principals temes del seu darrer treball Big Bang, i va repassar els èxits dels dos anteriors, entre els quals el hit que els va donar a conèixer, Jennifer, aquell tema que parla de l’amor prohibit entre un “catalanista votant de Convergència” i una “xoni de Castefa” que va al Pont Aeri i es tuneja el cotxe.
Amb les seves lletres agosarades, originals i divertides, els d’Aiguafreda ens van oferir el seu millor repertori, ara amb un so molt més madur i ric instrumentalment que fa dos anys i amb una explosió de confetti de benvinguda. Els del Montseny ens van deixar totes les perles dels seus anteriors àlbums, com Tòquio, Vull estar amb tu, Invencibles, Caramelles, La Festa Major d’Aiguafreda, Tintin, … Del nou àlbum van sonar  En Peu de Guerra, Estels al vent, El setge, El teu cor és un tambor,… El concert va culminar amb el seu tema estrella: Rock’n roll. Estic segur que aviat els tornarem a sentir per Sant Feliu, tenen llarga vida i molt bones idees.

I, sí, és clar, com era d’esperar van aparèixer les estelades i els crits d’independència.

Èric Vergés i Els Catarres, en acció (Foto: XAVIER CASALS)