Agus Segura (1973) ha emprès una nova aventura en la seva vida. Músic, activista cultural, programador de concerts i ara empresari restaurador amb la nova etapa de la Taverna Cas Romagué, a la Casa Irla. I és que aquest noi inquiet, amant de la bona gastronomia, la bona música i la bona companyia, ha aconseguit ajuntar aquests tres elements des de l’altra banda de la barra. Enrere ha quedat aquell jove de l’Atzavara que programava i feia cròniques de concerts i que tenia el seu programa de ràdio. Enrere queda també Green Onions, la seva associació cultural que organitzava concerts i editava un fanzine. Ens reunim amb ell al seu flamant nou lloc de feina per tal que ens faci cinc cèntims d’aquesta nova etapa, sense perdre el fil del seu passat.

Com és que has decidit portar la taverna de Cas Romagué?

Sabia que en Kevin Abbott ho deixava per motius personals i vaig pensar que era una pena que Sant Feliu deixés perdre aquest local i totes les activitats que hi van darrere. Mai he estat empresari ni he estat en l’hostaleria, però em llenço a la piscina amb aquesta nova faceta que em té una mica espantat. Tinc la sort que amb mi ve en Xavi Lloret que és un excel·lent cuiner i em dóna els seus consells. Som dos i la resta, col·laboradors esporàdics.

Has viatjat molt, deus haver agafat idees en els teus viatges…

Els viatges sempre t’ensenyen moltíssimes coses. Et poden ensenyar cuina nova i múltiples maneres de fer les coses. Jo fa anys que tinc una obsessió amb França. La seva gastronomia em té enamorat. Pels formatges, per les ostres de Port Leucate… En Xavi sap molt de cuina internacional i ho estem intentant portar aquí, fins i tot a nivell exòtic com ara cuina tailandesa o marroquina. Ell hi dóna el seu toc i jo hi dono el meu.

Quins són els ingredients que cridaran l’atenció a qui vulgui venir a visitar-te? Què ens recomanes?

Per suposat, els actes culturals; ja siguin concerts, presentacions de llibres, exposicions de quadres o de fotografies,… Pel que fa a cuina, tenim la part francesa, les tapes, que també és una cosa que m’agrada molt, i la part exòtica d’en Xavi. I al bar, oferim cerveses d’importació, whiskies, ginebres,…

Aigua també?

Alguna n’hi ha… (riures)

A part de sortir a Tribuna Ganxona per donar-te a conèixer, de quines eines gaudeixes per fer-te esment?

Jo sóc una mica primitiu i no tinc ni mòbil.  De moment, faig servir el Facebook, el boca a boca i ara l’Ajuntament també m’ajuda.

Quines condicions tens amb la Casa Irla? 

Ells et lloguen el local amb el bar equipat, a punt per entrar-hi el dia següent. I això és un gran què. Les condicions són molt favorables. Només has de portar tu el personal i pagar les assegurances, autònoms,…

Aquest local és de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana. Això pot ser un impediment de cares a atraure gent?

Mira, l’altre dia que va guanyar Trump, pensava que hi hauria festa republicana aquí, però no van venir…  (riures) No, ara sense bromes…no m’imposen cap tipus de regla en el sentit que la música hagi de ser en català o els productes hagin de ser d’aquí. Tinc total llibertat. Òbviament ja programarem algun concert en català, perquè també n’hi ha de qualitat.

Sabem que tens molts amics i gent coneguda que et visitaran en un moment o altre, o sigui que ja tindràs una petita clientela. Qui és aquesta gent amb què comptes principalment?

De gent en conec molta, perquè fa molts anys que faig activitats de tot tipus, però trobo important que la gent que vingui repeteixi. I el quid de la qüestió és oferir un producte que agradi.  Per exemple, tenim pantalla gran pels partits de futbol, tenim projector, es poden fer reunions d’associacions,… Precisament ara mateix se n’està celebrant una. A mi m’agradaria que tot el poble se la fes una mica seva, la Casa Irla.

Per aquestes dates d’hivern, què tens programat en quant a concerts i activitats culturals?

Tinc molta cosa. Tinc artistes d’arreu del món. Americans i també de Sant Feliu. M’agrada treballar amb gent d’aquí i vull que la gent del poble pugui tocar aquí. Des de l’Escola de Música fins a disc-jòqueis locals per animar el dissabte a la nit, venir amb els amics i escoltar una mica de música.

Suposem que treballant aquí podràs organitzar més i millors concerts, ja que la Casa Irla té un molt bon escenari. Tot això tenint en compte que tu mateix et presentes com un “programador de merda”…

Correcte, sóc totalment un programador de merda (riures) en el sentit de que sóc un programador petit, de concerts de petit format que són els que a mi m’agraden. A mi els concerts al Palau Sant Jordi no m’agraden, prefereixo que el públic estigui a tocar de l’artista. No faig sinó continuar la mateixa línia que hi havia abans. Música variada, d’aquí i d’allà,…

A part d’aquest nou repte, de fet la teva vocació, o digues-li afecció, és la música, que t’ha acompanyat tota la vida. Ens pots fer cinc cèntims de la teva carrera musical i quins gustos tens, musicalment parlant?

Quan era jove m’ajuntava amb una colla de heavies, escoltant Sepultura, Napalm Death,… Això no ho he abandonat, encara ho tinc dins, però amb els anys he anat cap als extrems, he passat al folk dels 40, el rock’n’roll dels 50,  el soul dels 60,… quan més gran m’he fet, més de tot he anat escoltant.  Pel que fa a la meva carrera, això és secundari o terciari. Sempre he sigut baixista, al principi no tenia ni idea de tocar, però al final també he acabat tocant la guitarra i fins i tot el banjo. He estat en molts grups, el que més ha durat ha estat We Can’t Be Lovers, i actualment encara estic a Aunt Asha, Ask the Dust i tinc un projecte en solitari, jo i guitarra, que es diu Navratilova. Grupets de merda (riures), res d’important.

També tenies un programa a la ràdio.

I tant. Durant 20 anys he fet ràdio els dilluns a la nit. Vaig començar a Platja d’Aro i després a Ràdio Sant Feliu. Lamentablement, en la vida t’has de marcar objectius i organitzar-te, i l’any passat ho vaig haver de deixar, gairebé amb llàgrimes als ulls.

I cròniques de concerts al setmanari Àncora!

Molt mítiques! Em vaig guanyar bastants enemics amb elles…

Tu que ets un dinamitzador cultural –encara que sigui “de merda”-, com veus les associacions culturals de Sant Feliu?

M’alegra moltíssim que surtin noves associacions culturals com la que tenim avui reunida aquí. És una bona senyal. A Sant Feliu, però, hauríem de dividir-ho en dues parts; la macrocultura (Thyssen, Porta Ferrada) i la microcultura, que no té tant de suport de l’Ajuntament. Si el gran pressupost se l’emporta la macrocultura, haurien de quedar les engrunes per la microcultura, i ara mateix no tenim ni això. Aleshores ens ho hem de muntar nosaltres mateixos, amb fotocòpies en blanc i negre,… De tota manera, ara hi ha un govern relativament nou i caldria parlar d’aquest tema. També estic amb l’Atzavara Club i sí que és cert que ens van donar un local i estem molt agraïts, però a dins ens ho fem tot nosaltres amb material reciclat ja que l’única subvenció que hem tingut era pel Sant Feliu Fest, que en principi no es tornarà a fer més degut a què ja ningú aposta per aquest format. Malgrat tot, a Sant Feliu, gent com La Xarxa, la Benet Escriba i d’altres continuen treballant i aportant el seu granet de sorra amb feina voluntària.

Tens programat algun esdeveniment referent als productes de menjar i beure que ofereixes?

Estic pujant sovint a França per oferir productes d’allà i de fet, fa poc vam fer una ostrada. Pel dia 25 tenim nit de montaditos i la idea és fer nits temàtiques.

Finalment, per acomiadar-nos, què diries a la gent per tal de que vingui a Cas Romagué?

Crec que s’hi trobaran a gust, trobaran espectacles per tots els gustos i una bona oferta gastronòmica i de begudes.

Entrevista: Jordi Serra

Entradeta i arranjaments: Joan Serra 

La cantant americana de folk Michelle Shocked, una de les més conegudes del gènere, actuarà el proper dimarts 22 de setembre a les 21 h en la gran inauguració de Cas Romagué,  la taverna de la Casa Irla. Com a convidat especial també hi haurà Lach, el padrí de l‘antifolk.

La taverna serà regentada per l’irlandès Kevin Abbott, que fins ara portava el bar l’Àncora de la plaça del Mercat, i que, conjuntament amb Agus Segura, de l’associació musical Atzavara, ha portat durant tot l’estiu concerts de folk i rock a la Plaça del Mercat.

Aquest divendres la CUP va exposar a la Casa Irla la seva candidatura de cara a les properes eleccions municipals. Andreu Ferrer, número dos de la llista, va presentar als assistents la nova formació, tot convidant a tothom a formar part de les seves assemblees: “La base de la CUP és que la gent vingui a les assemblees i participi, fer pressió si entrem a l’Ajuntament i poder incidir”. Ferrer va justificar l’arrencada d’aquest projecte en el que va qualificar com “l’evidència de què la gent està farta de veure com es reparteixen els diners des de l’Ajuntament”. Hi ha una bretxa, segons va expressar, que “s’eixampla a mesura que ens allunyem de la primera línia de mar”.
Oscar Simón, número vuit a la llista per Barcelona, va participar a l’acte per donar suport a la candidatura ganxona. En el seu discurs va defensar la seva adhesió a les CUP com una manera de “passar de la protesta a la proposta”. Simón va mostrar-se crític amb els partits que aixequen la bandera de la transparència sense més propòsit que el de fer campanya: “amb això no n’hi ha prou, la transparència no ho arregla tot si no pots canviar les estructures”. Simón va tancar el seu discurs defensant les estructures del seu partit: “ser de la CUP no depèn d’un carnet, vol dir treballar a les AMPES, associacions excursionistes, d’esport,… I des del municipalisme es pot fer un país ben diferent”.
La resta de l’esdeveniment va consistir en fer una petita pinzellada dels punts clau que conformen el programa de la CUP (Joventut, problemes socials, habitatge i feina). Aniol Negre, número tres, va parlar de la joventut i va proposar la creació d’un ateneu popular per fer front a les mancances tant d’espais públics com per augmentar i dinamitzar espais pels joves. Andreu Ferrer va parlar de l’habitatge, i en primer lloc va oferir tot el suport del partit a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Va instar a l’Ajuntament a que complís la llei de l’habitatge, segons ell, “signada però sense posar-hi cap mena d’esforç”. Ferrer va fer una crítica directa a l’Ajuntament acusant-lo de tenir simpaties amb Adigsa i Incasol, i de “permetre que aquestes empreses s’aprofitin dels pocs recursos de la gent per endossar-los lloguers en aparença barats i que amaguen despeses ocultes”.
Seguint amb un to de protesta, Abdenabi Hamoudan va pronunciar un discurs queixant-se de la dificultat que tenen els immigrants per poder assolir la nacionalitat i va acusar Espanya de no aplicar la llei i de depreciar a les persones que vénen de fora. Tot i no tenir la nacionalitat, Hamoudan figura a la llista de la CUP com a número vuit.
Joan Fernández, el número cinc, va parlar de treball, tot destacant la precària situació de Sant Feliu pels parats i l’elevada taxa d’atur juvenil. Es van proposar mesures com la de municipalitzar serveis, per d’aquesta manera “millorar les condicions dels treballadors”.
Elena Delgado, proposada en consens per l’assemblea, va qualificar la situació actual d’insostenible. Va parlar de la seva pròpia situació, dificultosa en alguns moments. “Molts dels que estem aquí fa uns anys hauríem dit que érem classe mitjana. Ara ja no ho podem dir”. Va admetre que havia entrat a la CUP després de veure que “la política no està feta per les persones, sinó per uns quants. Ho hem de canviar pels nostres fills”. Delgado va llençar consignes clares: transparència, polítiques socials, voluntat política per canviar les coses, i treballar molt i des de baix.

El passat dimarts 10 de març es va fer l’acta de signatura del nomenament del nou director de la Casa Irla de Sant Feliu de Guíxols, Manel Gorro, amb la presència del director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall.
Aquest relleu del fins ara director, Joan Casamitjana, permet una renovació de l’organigrama i una nova empenta al centre cultural ganxó.
Per la Fundació Josep Irla és important que la Casa Irla segueixi essent un centre dinàmic i culturalment de referència al Baix Empordà, així com el Museu Irla, una visita obligada a l’exposició permanent de la figura del President de la Generalitat a l’exili, per tal de conèixer aquest personatge polític rellevant per Catalunya durant el s.XX.
Manel Gorro, juntament amb el nou equip gestor, vol obrir les portes de la Casa Irla a la ciutat i a tots els ciutadans, per tal de desenvolupar noves activitats i una nova programació cultural, social i lúdica, és per això que qualsevol particular o associació pot demanar l’espai per a fer-hi actes o activitats que beneficiïn, tant a la ciutat, com a la resta de la comarca i alhora donar un impuls al Museu Irla amb visites guiades per a tots els públics, incloses les escoles i instituts de Catalunya, com es fa també a l’Espai Macià, ubicat a les Borges Blanques o al Centre d’Interpretació Lluís Companys de Tornabous, ambdues a la província de Lleida.