La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols va inaugurar divendres a la tarda l’Espai dels Rellotges, una exposició permanent amb més de dos centenars de rellotges de diferents períodes i tipologies que abasten un espectre cronològic des de mitjans del segle XVIII fins als nostres dies.

La mostra serà visitable, d’entrada, els matins dels dies laborables, però la intenció de cara a l’estiu és ampliar l’horari i garantir-hi l’accés els dies festius.  Els rellotges provenen de les col·leccions personals dels joiers guixolencs Emili Roura –que la va llegar a l’organisme per a la seva divulgació– i Enric Pla –que, a més, s’ha encarregat del disseny i muntatge de l’exposició–. Alhora, el fons inclou un gran nombre de peces que Pla, des de l’Associació Turística Guixolenca, ha anat tutelant en els darrers anys amb vista a bastir un museu del rellotge al municipi.

Aquesta és la mostra centrada en aquest aparell amb peces més antigues que funciona ara mateix a Catalunya, amb permís de la del museu del rellotge d’un altre Sant Feliu, en aquest cas de Codines, al Vallès Oriental.

A l’estrena de l’espai, el president de la Cambra, Joan Puig, va destacar que el projecte, a banda del seu interès cultural, pretén reivindicar el passat de l’activitat rellotgera a la demarcació econòmica de la cambra ganxona: “Al segle XX, a Llagostera va funcionar una fàbrica de rellotges, a Sant Feliu també es produïen peces i a Cassà tenim constància de caixes de fusta elaborades per a rellotges de peu i de paret”. Puig, acompanyat pels alcaldes de Sant Feliu i Vidreres i altres edils dels municipis de l’àrea d’influència de la Cambra de Sant Feliu, també va avançar que “al darrere del feix de rellotges, mirarem de tirar endavant una escola de rellotgeria per divulgar l’ofici, el funcionament dels aparells i aprendre a desmuntar-los, tornar-los a muntar i reparar-los”. L’alcalde guixolenc, Carles Motas, va lloar la “labor de protecció i divulgació  de la cultura” empresa per la Cambra, que complementa la de les administracions públiques.

Testimonis del pas del temps

L’exposició inclou més de 200 peces, totes elles en ús. Hi ha 18 rellotges de peu, el més antic dels quals del 1750, i un altre de curiós que es va acabar adaptant a aquest rol, l’antic rellotge de la façana de la seu del Banco Central a la rambla Antoni Vidal que Emili Roura va rescatar, restaurar i adaptar amb un peu de ferro forjat per integrar-hi el mecanisme. Tampoc s’ha obviat una reproducció del rellotge de sol que presideix la part alta de la façana de la casa Patxot, dissenyat pel mecenes i amb l’afegit que, a més de les hores, l’ombra del gnòmon també situa el trànsit entre els dotze signes del zodíac. Pla també destaca altres peces curioses, com ara el primer rellotge de polsera de la marca Zenith, amb cronòmetre, fabricat a la dècada de 1960; un Poljot del 1979 i tecnologia soviètica, idèntic al que va fer servir el primer cosmonauta rus a orbitar al voltant de la terra, Iuri Gagarin; o un revolucionari rellotge digital del fabricant americà Howard Hughes, pioner a la dècada dels 70 a introduir la tecnologia LED per saber l’hora als canells. No hi falten rellotges de cucut, elegants models parisencs de taula o un ampli mostrari de despertadors, imprescindibles abans de l’arribada dels telèfons intel·ligents.

Una altra de les peces en exhibició a la sala noble de la casa Patxot és una màquina manual per estirar les verguetes dels eixos dels rellotges, que Pla va rescatar de la nissaga de joiers Pintos, de Bilbao i que data del segle XIX. El conjunt de les tres col·leccions abasta dos centenars més de models, molts dels quals pendents de restauració i que d’entrada no s’exposaran, però serviran per alimentar la mostra i renovar-ne alguns apartats de manera periòdica. Un dels reptes, ara, és enriquir la col·lecció amb rellotges de fabricació catalana i donar visibilitat a les donacions que nombroses famílies del municipi han fet a la col·lecció de l’Associació Turística. Tot el material duia més d’una dècada emmagatzemat i inventariat en espera d’habilitar un espai monogràfic dins dels museus municipals de Sant Feliu, previst des de 2006, que no va acabar de cristal·litzar.

Aquesta darrera mostra se suma a altres iniciatives culturals empreses per la Cambra de Sant Feliu en els darrers mesos, entre les quals destaquen l’adquisició de la capçalera periodística local Àncora, que després de l’anunci que els anteriors editors la deixarien de publicar, s’ha aconseguit mantenir amb una edició mensual i aquest mes celebra el primer aniversari amb el nou format; o l’espai dedicat a l’obra de la ceramista i pintora guixolenca Quimeta.

El gironí Toni Cassany, professor i pintor, exposa els quadres que conformen els seus “30 anys de pintures” fins el 31 de juliol a la Cambra De Comerç de Sant Feliu, després d’haver iniciat el recorregut expositor a la galeria El Claustre de la seva ciutat.

Cassany pinta paisatges majoritàriament empordanesos, amb alguna incursió en d’altres territoris. Unes estampes que busquen la profunditat de la imatge i la tranquil·litat de l’esperit. Així, Roses -on havia viscut-, els Aiguamolls, Cadaqués, la plana de l’Empordà i d’altres vistes empordaneses formen part de la seva obra, entre les quals un quadre de la nostra ciutat vista des del mirador de les Bateries, un quadre fet expressament amb motiu de la seva exposició. 

Els seus quadres realistes i espectacularment acolorits cerquen la profunditat i la textura adequades mitjançant altres complements materials afegits amb l’objectiu que l’espectador gaudeixi del silenci tranquil·litzador de l’impactant paisatge empordanès. 

L’exposició, en què també es pot comprar el llibre homònim que David Pagès Cassú ha fet per repassar els 30 anys de carrera artística de Cassany, es pot visitar fins el dia 31 de juliol, de dilluns a diumenge d’11 a 13’30 al matí i de 18 a 21h a la tarda. 

Feia ja unes quantes setmanes que es rumorejava i finalment la notícia ha arribat a la confirmació. La Cambra de Comerç i l’Associació Cultural Bitàcola han arribat a un acord perquè els drets de capçalera Àncora i el seu fons documental passin a mans de la Cambra, segons un comunicat tramès als antics col·laboradors de la publicació.

El proper dimarts els presidents de la Cambra, Joan Puig, i de Bitàcola, Josep Maria Isern, anunciaran els detalls de l’operació de traspàs, així com el format i la periodicitat de la nova etapa de l’Àncora, primer en una roda de premsa matinal i, posteriorment, en una trobada amb els antics col·laboradors. Amb aquest acord, la veterana publicació sembla assegurar la seva continuïtat després que l’últim número va sortir publicat el passat 22 de desembre.

Les Cambres de Comerç de Sant Feliu de Guíxols i Palamós preveuen operar conjuntament amb la nova denominació de Cambra de Comerç de la Costa Brava, un cop acabi el procés de fusió en què les dues entitats estan immerses des de l’any passat. “Funcionalment”, admetia ahir el president de l’entitat empresarial palamosina, Xavier Ribera, la gestió quotidiana de les dues cambres ja funciona com si estiguessin fusionades de facto, ja que les dues plantilles treballen plegades i aquest any, a més dels pressupostos individuals i les liquidacions de l’exercici 2015 corresponents a cada ens, hi adjuntaran els comptes consolidats de les dues cambres agregades “a títol informatiu”.

En l’aspecte legal, però, la fusió no es podrà desencallar fins que el Parlament aprovi la nova llei catalana de cambres, que entre altres aspectes regularà el procediment per convocar les noves eleccions als òrgans de govern. Els darrers contactes que Ribera i el seu homòleg guixolenc, Joan Puig, han mantingut amb el nou executiu de la Generalitat els fan indicar que el text s’aprovarà aquesta legislatura, però compten que no arribarà abans del 2017.

Mentrestant, Puig i Ribera es mantenen en els càrrecs respectius, amb el mandat prorrogat des de fa més d’un any. Els dos comitès executius també es reuneixen periòdicament, amb sessions plenàries conjuntes. Un cop fusionades, les dues cambres donaran servei a unes 16.000 empreses repartides entre els 14 municipis de la seva àrea d’influència, que, a més de Palamós i Sant Feliu, s’estén pel litoral del Baix Empordà fins a Begur i també abasta els municipis de la Bisbal, els selvatans de Tossa i Vidreres, i Llagostera i Cassà –al Gironès.

El radi d’actuació després de la fusió no creixerà, ja que els altres municipis depenen de la Cambra de Girona, però Puig defensava que volen mantenir el sistema de treball diferenciat respecte a la cambra gironina, amb la qual mantenen bones relacions.

La gran incògnita, més enllà de la data de les noves eleccions i la fusió efectiva, és saber en quin municipi hi haurà la seu social de la nova cambra. Els dos presidents asseguraven que encara no han emprès el debat, però que serà secundari. D’entrada, les dues seus respectives –la casa Patxot de Sant Feliu i el local de les Galeries Carme de Palamós– continuaran obertes al públic, ja que són de propietat. I preveuen escoltar l’oferta de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, on l’alcalde, Joan Giraut, els va oferir l’any passat facilitar-los un local.

Font: El Punt-Avui