Rescat nocturn a la Via Ferrada de la Cala del Molí

08/09/2017

Els Bombers i Salvament Marítim, amb el suport de la Policia Local, han hagut d’efectuar un rescat aquesta nit a la Cala del Molí, on un jove de 23 anys i de nacionalitat romanesa que estava practicant la via ferrata s’ha precipitat al mar des d’una alçada de 12 metres.

El noi, que s’ha pogut agafar a unes roques, ha hagut de ser evacuat per mar i efectius del SEM l’han traslladat a l’Hospital de Palamós amb hipotèrmia i diverses fractures a les cames i les costelles.

Els fet han succeït a quarts d’una de la matinada, quan un grup de cinc persones estava fent la via ferrada i el jove accidentat estava fent el segon tram. Ràpidament s’ha trucat al 112 explicant que el jove precipitat s’havia pogut aguantar en una roca.

Els Bombers han activitat els especialistes en rescats (GRAE) que han anat fins la via ferrada i han vist que no podien treure el noi des de terra. Així, han alertat a Salvament Marítim, que s’hi ha acostat amb l’embarcació Sirius, que no ha pogut accedir a la zona rocosa on es trobava l’accidentat i, per això, finalment hi han acudit amb la zodiac, des d’on han pogut treure el jove de l’aigua i traslladar-lo al port, on l’esperaven dues ambulàncies del SEM.

La via ferrada, font de controvèrsia

16/03/2016

El recent rescat, el 3 de març, d’un home de 66 anys exhaust a mig recorregut de la via ferrada de la cala del Molí ha encès el debat sobre la instal·lació. Els detractors, sobretot des del punt de vista ambientalista, feia temps que en qüestionaven l’impacte sobre zones d’especial protecció pes a les aus (ZEPA), per la nidificació d’espècies com ara el cormorà emplomallat, el xoriguer o el duc als penya-segats del litoral. Però, des del novembre, un grup de veïns també recull signatures a través d’internet contra l’activitat, centrant-se en les molèsties –la massificació de vehicles aparcats en el punt d’inici i la brossa abandonada i les defecacions d’alguns usuaris incívics–, a més dels riscos que observen arran del darrer rescat de fa un parell de setmanes i l’accident mortal d’una excursionista que, amb un grup, va tenir el 29 de desembre mentre intentaven fer el recorregut de nit amb la il·luminació de la lluna plena.

Resposta contrària

Arran de les queixes contra la via ferrada i l’ampliació, comerciants anònims i aficionats han engegat una campanya paral·lela de recollida de suports que la defensen pel poder d’atracció de visitants tot l’any i la projecció mediàtica –en ser l’única a ran de mar entre penya-segats–. També en relativitzen els riscos, que posen al mateix nivell que altres activitats d’aventura, i carreguen contra el president del Grup de Natura Sterna, Jaume Ramot, que havia alertat de les irregularitats ambientals.

Ramot ahir argumentava que no té objeccions respecte al tram inicial, però sosté que “l’ampliació es va tramitar sense demanar cap permís mediambiental” per l’anterior govern. El president de l’entitat ecologista recordava que finalment s’ha hagut de desmuntar part del nou traçat i refer el projecte. Però, tot i així, creu que “si hi hagués hagut un debat previ sobre la idoneïtat del lloc, s’haurien estalviat conflictes”. Ramot també defensava que els rescats amb helicòpter generen un fort impacte sobre les aus, que acaben abandonant els ous posats als nius, i que en el cas d’espècies amb una població en perill d’extinció, tot plegat té un “alt preu ambiental”.

L’executiu local refà el projecte des del Tinglado

El regidor de Medi Ambient, Salvador Calabuig, explicava ahir que el projecte per ampliar la via s’ha refet amb les prescripcions de la Generalitat. Salvarà zones de nidificació pel camí de ronda, i han convidat experts ornitològics del Grup de Natura Sterna a avaluar-lo. A més, s’ha traslladat el punt previst d’inici de la cala Jonca fins al Tinglado del port, per facilitar el lloguer de material, informació i accés a assegurances per a no federats. És un lloc amb força places d’aparcament i dotat amb lavabos i serveis.

Font: El Punt-Avui

Accident mortal a la Via Ferrada

29/12/2015

Una mestra d’Esplugues de Llobregat, va morir ahir al vespre en precipitar-se per causes encara desconegudes des d’uns 20 metres del penya-segat de la Via Ferrada de la Cala del Molí. La víctima tenia 47 anys i era una muntanyenca experimentada, segons fonts properes a la víctima. El grup en què anava estava inspeccionant la zona per tal de planejar quin era la millor manera de fer-la. El cadàver va ser traslladat a darrera hora de la nit fins al port en una embarcació dels bombers.

Els bombers van rebre l’avís de l’accident a les vuit del vespre, quan un dels acompanyants va alertar que la dona havia caigut de la via ferrada de la Cala del Molí. En la trucada d’alerta, l’home va manifestar que estava cridant la companya, sense rebre cap resposta. A partir de l’avís, els cossos d’emergència van activar-se i van desplaçar-se fins a la via ferrada. També va acudir-hi la Unitat d’Investigació dels Mossos d’Esquadra, que es va fer càrrec del cas.

Els bombers van localitzar el cos sense vida de la dona cap a les nou del vespre en un lloc de difícil accés, entre roques, i a uns 20 metres avall del traçat. Els acompanyants de la víctima van necessitar atenció psicològica del SEM.

L’any 2004, la via ferrada ja va ser escenari d’un altre tràgic accident quan un home també va caure i morir. Precisament, aquest accident va ser el detonant perquè Costes de l’Estat, que en tenia la competència ja que el traçat passa per la zona marítimo-terrestre, decidís tancar-la el gener de 2005.

El mandat passat, el govern municipal va recuperar el projecte de reobrir aquesta via ferrada, cosa que va aconseguir el juny del 2013. I, des d’aleshores, s’ha convertit amb una activitat molt atractiva i popular ja que és molt concorreguda. L’accés hi és lliure i gratuït, però la responsabilitat és de l’usuari, cosa que l’Ajuntament ja adverteix a l’inici del recorregut, on també s’informa del material indispensable i obligatori: casc, arnés, calçat adequat i un dissipador d’energia (zipper). Així com que els usuaris disposin d’una assegurança.

El tram té una longitud de 480 metres, dividits en dos trams amb dos nivells de dificultat, fàcil i mitjà. Ressegueix els penya-segats de la Cala del Molí amb una vistes fantàstiques, que l’han convertida en una de les preferides per ser l’única al món que penja sobre del mar des de les roques. Té desnivells que van de cinc a 20 metres. En funció de l’experiència i l’agilitat de l’escalador, els trams es poden fer en entre una hora i dues hores i mitja.

Desmunten una part de la via ferrada per salvar espècies d’aus protegides

24/12/2015

Membres del Grup de Suport de Muntanya (GSM) del cos d’Agents Rurals van desmuntar durant la primera quinzena de desembre la major part del material de subjecció i seguretat de la zona on es preveia ampliar la via ferrada de la cala del Molí.

El motiu del desmuntatge és una afectació directa a la zona de nidificació del corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestii) i el xoriguer comú (Falco tinnunculus), espècies protegides de fauna salvatge autòctona. El corb marí emplomallat es considera amenaçat d’extinció amb la categoria de vulnerable.

S’han desmuntat els accessos de l’ampliació no autoritzable de la via ferrada i les zones més properes als nius. A fi de no interferir en la reproducció d’aquestes aus, el material que queda per desmuntar serà enretirat un cop acabi el període de cria.

L’ampliació de la via ferrada afecta en part l’Espai d’Interès Natural Massís de Cadiretes, designat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Zona d’Especial Conservació (ZEC).

Catalunya acull la població més important de corb marí emplomallat a la costa continental europea de la Mediterrània occidental. Aquesta població es concentra en indrets específics i molt concrets on hi ha condicions que permeten fer el niu a aquestes espècies marines sense que hi puguin accedir depredadors terrestres.

Gràcies a la presència del corb marí emplomallat, s’ha pogut declarar Xarxa Natura 2000 tot el litoral del massís de Cadiretes i el Baix Empordà tot garantint un règim de protecció que impedeixi la destrucció no només d’aquestes espècies protegides sinó també del característic paisatge de la Costa Brava. Precisament per això, la conservació de tots i cadascun dels territoris d’aquest ocell marí amenaçat és prioritària i la seva conservació és al mateix nivell que el d’altres espècies terrestres que pateixen el mateix grau d’amenaça, com ara, per esmentar espècies més conegudes, la cigonya negra, l’àguila pescadora o el voltor negre.

Naturalistes alerten d’impacte sobre les aus si s’amplia la via ferrada

16/04/2015

L’Ajuntament té molt avançat, en espera del vistiplau de Costes, el projecte per allargar els 500 metres de la via ferrada de la cala del Molí, el sistema de cables d’acer, ancoratges i passamans que permet als visitants caminar i grimpar entre penya-segats suspesos a pocs metres sobre el nivell del mar. Els caps de setmana, el recorregut atrau centenars de persones, una demanda que obliga a fer cua i que amenaça de fer morir d’èxit la instal·lació. Per això s’ha dissenyat una ampliació del traçat pels dos extrems –des de la cala Jonca i en direcció cap a Sant Pol– perquè els usuaris disposin d’alternatives i es puguin repartir millor al llarg d’una distància d’un quilòmetre. Però el Grup de Natura Sterna alerta de l’impacte que pot tenir en zones de nidificació d’aus i demana a la Generalitat i el mateix consistori que encarreguin un estudi ambiental.

En un informe que han remès a les dues administracions, l’entitat admet que està més especialitzada en l’estudi i observació d’aus a la vall d’Aro i els espais protegits de Gavarres i l’Ardenya, però exposen que “no hi ha cap estudi prou detallat, de passat ni de present, sobre espècies sensibles o grups animals tan desconeguts com els quiròpters, rèptils o en darrer terme certs grups de plantes de zones litorals rocalloses”. Quant a les aus presents en l’àmbit pròxim a l’ampliació de la via, fa notar que hi ha un dormidor de corb marí gros i corb marí emplomallat, al llarg de tot l’any, i que “el duc (Bubo bubo), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i la merla blava (Monticola solitarius) utilitzen i han utilitzat aquesta zona com a punt de nidificació”. A banda, adverteix que la colònia de gavians argentats presents a la zona podria desplaçar-se cap al nucli urbà.

El president de l’entitat, Jaume Ramot, també recorda que “l’ampliació està dins de l’espai EIN Ardenya Cadiretes, dins de la Xarxa Natura 2000”, a més d’estar considerada com a zona LIC –d’importància comunitària per a la biodiversitat– i ZEPA –de protecció específica d’espècies aviàries.