Multitudinaris cinc minuts de silenci davant l’Ajuntament

18/08/2017

Unes 300 persones s’han concentrat aquest migdia a la plaça del Mercat, davant la façana de l’Ajuntament, en l’acte silenciós de rebuig a la violència i de record de les víctimes de l’atemptat terrorista d’ahir a Barcelona, que també ha esquitxat Cambrils aquesta matinada.

Seguint la crida de les entitats municipalistes catalanes, han estat 5 minuts de silenci de protesta pels atemptats i com a mostra de solidaritat amb les víctimes.

L’alcalde de la ciutat, Carles Motas, visiblement afectat, ha llegit el manifest consensuat per les entitats municipalistes de Catalunya acompanyat pels altres representants del Consistori Municipal.

Nota de l’AMIC referent a l’atemptat de Barcelona

El nostre condol i suport a les víctimes, familiars, amics i barcelonins per l’atemptat a Barcelona #TotsSomBarcelona

L’AMIC, entitat que representa un col·lectiu de 300 mitjans de proximitat de Catalunya, Illes Balears, País Valencià i Andorra, vol transmetre el condol i el suport dels seus associats a les víctimes i a les seves famílies i amics. Catalunya sempre ha estat un país integrador, acollidor i solidari i rebutgem tota mena de violència i extremismes vinguin d’on vinguin.

AMIC – Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació

Sant Feliu a l’exposició sobre J.B.Cendrós al Palau Robert

24/12/2016

El Palau Robert recorda el mecenatge i l’activisme de J.B. Cendrós a favor de la cultura catalana en una exposició que es presenta del 21 de desembre al 30 d’abril del 2017, a la Sala 4 del Palau Robert. L’exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” és un recorregut exhaustiu per la vida i obra de Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986), l’industrial de l’aftershave Floïd, que no tan sols va provocar una revolució en el món de la cosmètica masculina sinó que va convertir-se en un dels mecenes més originals del segle XX a Catalunya. L’exposició, que té com a comissaris el periodista i escriptor Genís Sinca i la promotora cultural Laura Cendrós, l’organitza la Generalitat de Catalunya, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, l’Obra Social “la Caixa”, Òmnium Cultural, la Fundació Carulla, Floïd, Bon Preu/Esclat i Nubul, i el diari Ara com a Media Partner.

L’aportació ganxona: una senyera molesta i una trobada política a la Gavina.

La família Cendrós manté encara una casa a la Rambla Vidal de Sant Feliu, a la cantonada amb el Passeig del Mar. Durant molts anys s’hi trobava, als baixos, la Galeria d’Art Kroma, ara convertida en l’Espai Cendrós, que aquest estiu ha albergat exposicions sobre el pintor Josep Amat, gran amic de la família Cendrós i que també havia viscut en un dels pisos del passeig.

En aquest habitatge s’havien celebrat reunions entre els Cendrós, Carulla, Millet i companyia, els fundadors d’Òmnium Cultural l’any 1961, en plena dictadura. I també en plena dictadura, el 1967, es va acabar de construïr el teulat de Can Cendrós i ho van celebrar col·locant-hi una senyera, un acte reivindicatiu que va esgotar la paciència, sembla, de l’Ajuntament, que al cap d’uns dies va manar la brigada municipal treure la bandera del capdamunt de l’habitatge,dirigits per la policia local. La senyera fou recuperada el 1987, divuit anys després, pel diputat Francesc Ferrer i Gironès, que la va entregar a la família. Un fet que no passa inadvertit en l’audiovisual de l’exposició.

Podeu llegir la història original en aquesta notícia del diari El Punt (1985).

D’altra banda, en l’exposició també hi podeu trobar una fotografia presa a l’Hostal de la Gavina en què J.B.Cendrós, Ramon Trias Fargas, el doctor Trueta i Gaston Thorn, aleshores en el Partit Liberal, es reuneixen per fundar Esquerra Democràtica de Catalunya (EDC), una formació política que posteriorment formaria part de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Qui era Joan Baptista Cendrós?

J.B. Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1961), va ser l’ideòleg del Premi Sant Jordi (1959) i va sacsejar el món editorial en repatriar les Edicions Proa (1964). L’exposició se centra en un seguit d’accions, algunes summament vistoses: JBC va ser responsable de la publicació en català de les novel·les de James Bond, i va passar a ser conegut per haver estat l’editor capaç de publicar en català els ‘Tròpics’ d’Henry Miller, o d’haver descobert Terenci Moix. L’empresari del Floïd va marcar una època a nivell iconogràfic amb els seus anuncis publicitaris o les sonades campanyes de Sant Jordi, però, sobretot, per haver estat responsable directe de campanyes no menys espectaculars, encara que desconegudes, com la recuperació de la figura del poeta Josep Carner o per haver estat el patrocinador del debut d’en Raimon a París, el 1966.

Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona 1916-1986)

L’industrial no va dubtar mai a finançar obres i accions per eixamplar allò que ell mateix anomenava estructures d’estat. Va ser un dels fundadors (i un dels consellers històrics) de Banca Catalana i també va crear amb Ramon Trias Fargas el partit Esquerra Democràtica de Catalunya. Va contribuir a la recuperació de la Gran Enciclopèdia Catalana i a la creació de la Fundació de l’Enciclopèdia Catalana. Cendrós també va participar de manera activa en la recuperació i el rellançament del Teatre Romea el 1967.

El discurs de l’exposició es complementa amb l’audiovisual autobiogràfic, “J.B. Cendrós, amb veu pròpia”, un muntatge narrat amb la pròpia veu de l’empresari del Floïd, amb imatges quotidianes de viatges i esdeveniments personals que ell mateix va filmar al llarg de la seva vida. Al llarg de 12 minuts, ‘Amb veu pròpia” és igualment un compendi dels anuncis publicitaris, fotografies i documentació inèdita al voltant d’un temps i d’una època de reivindicacions catalanistes marcat per la forta personalitat d’un Cendrós que, sota el franquisme, mai no va donar el seu braç a tòrcer.

“El cavaller Floïd”

L’exposició coincideix amb la publicació el 18 de gener del 2017 de “EL CAVALLER FLOÏD. Biografia de J.B. Cendrós” (PROA) escrita pel periodista i escriptor Genís Sinca. La biografia del financer aprofundeix en les diverses facetes del mecenes, empresari, activista i editor, així com en les múltiples accions que va portar a terme. La biografia de JBC també és el retrat de la sèrie de personatges que dibuixen la generació d’invictes (Aramon, Oliver, Ribot, Manent, Ainaud, Forrellad…), gràcies als quals, amb la figura d’en Cendrós al capdavant, es van proposar portar a terme el que Pau Casals va anomenar “La Represa”, la recuperació (amb èxit) de la cultura catalana en temps de postguerra.

Estaria bé que part de l’exposició, tal i com van fer amb la del 50 anys del rellançament d’Edicions Proa, vingués algun dia a la nostra ciutat, i que una de les múltiples presentacions de llibres que es fan a la nostra ciutat fos la de la biografia del mecenes i empresari catalanista J.B.Cendrós.

Desplaçament massiu de ganxons a la Via Lliure

15/09/2015

El passat Onze de Setembre, Guíxols per la Independència es va desplaçar amb vuit autocars, amb una molt àmplia representació de ciutadans de Sant Feliu de Guíxols i rodalies, per participar en la gran mobilització de la Via Lliure a la República Catalana, a la Meridiana de Barcelona. Els trams assignats al Baix Empordà van ser els 116, 117 i 118, on la manifestació va transcórrer en un ambient festiu i de germanor.

Aquesta haurà estat la Diada més determinant dels darrers anys de cara al 27S. La il·lusió pel canvi es va concretar manifestament amb la presència de centenars de milers de ciutadans a les portes del Parlament dipositant-hi la seva confiança.

A part dels vuit autocars, en altres trams de la Meridiana també s’hi podien trobar ganxons barrejats amb la multitud, que es van desplaçar pels seus propis mitjans.

L’alcalde Carles Motas no es conforma i vol el Museu Thyssen

12/07/2015

El nou govern municipal de Sant Feliu és obert a totes les possibilitats per tal que el Museu Carmen Thyssen sigui una realitat. La voluntat de l’Ajuntament i del Patronat de la Fundació d’Art Pintura Catalana, la implicació de les institucions i la complicitat de la iniciativa privada ho podrien fer possible, almenys així ho va manifestar l’alcalde, Carles Motas, que no descarta el Monestir com a possible seu del nou museu. L’objectiu del govern és “sembrar la llavor” perquè el Thyssen sigui una realitat i es pugui equiparar als seus homòlegs de Madrid i Màlaga. “Anirem a buscar suport a Europa perquè no ens volem tancar a cap opció”, va dir l’alcalde. També va deixar entreveure una futura exposició, a la primavera, a l’Espai Carmen Thyssen en coproducció amb el museu Carmen Thyssen de Màlaga, subjecte als pressupostos municipals.

“Una nova mirada a la col·lecció Carmen Thyssen, cosmopolita i no pas de paisatge”. Així va definir la comissària de l’exposició, Pilar Giró, la nova mostra Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe que es va presentar ahir al migdia al Monestir. Giró va justificar aquesta nova mirada perquè la mostra “explica una història a través de la pintura i no la història de la pintura”. Segons la comissària, l’ Espai Carmen Thyssen es defineix com “un lloc on l’art llueix per ell mateix, i no en funció d’una cronologia”.

Aquesta exposició, la quarta temporada de l’Espai Carmen Thyssen, aposta per la pintura catalana equiparant-la als grans mestres internacionals. Des d’avui i fins el 18 d’octubre es podran veure obres de Modest Urgell, Gaspar Miró, Ramon Barnadas, Joaquim Pellicer, Ramon Sanvicens i Pere Pruna que no han estat mai exposades. En total, cinquanta-tres quadres i una escultura procedents del museu Thyssen de Madrid i del museu Carmen Thyssen de Màlaga.

L’Espai Carmen Thyssen ha presentat, també, una nova activitat gratuïta dedicada al públic més jove. El quadern de viatge proposa, a partir d’una selecció de quadres de l’exposició, un joc didàctic en què les ciutats i els canvis a través de la història en són les protagonistes. La visió de l’artista i el món del segle XXI units en una proposta lúdica que es completa amb la original cronologia a la sortida de l’exposició.

L’ Espai Carmen Thyssen també augmenta l’oferta de visites guiades pel públic familiar, un dels èxits de l’estiu passat.

A la roda de premsa de presentació de Barcelona-Paris-New York .D’Urgell a O’Keeffe, que va tenir lloc ahir al migdia al Monestir sota una sufocant calor i amb menys presència mediàtica del que era habitual, hi van participar l’alcalde Carles Motas, la baronessa Carmen Thyssen, el diputat de la diputació de Girona Albert Gómez, el delegat dels Serveis Territorials de Cultura Antoni Baulida, Sílvia Romero, regidora encarregada de l’Espai Carmen Thyssen i la comissària de l’exposició, Pilar Giró.
Com a declaracions interessants, Baulida va dir que la Generalitat vol aproximar les relacions amb l’Ajuntament ganxó per tal que el Museu Thyssen sigui realitat i es pugui assentar la Col·lecció Thyssen a la nostra ciutat.

Tribuna Ganxona