I algú es preguntarà: qui és aquest noi?

Doncs, és ni més ni menys que el cantant i guitarra dels “Bullitt”, grup de rock alternatiu ganxó. De fet, en Xavi Calvet és un músic de 37 anys de Balsareny però que s’ha fet ganxó amb el temps. Ell ha tingut la gosadia d’anar a concursar a TV3 en el “Tot o Res” que s’emet cada vespre de dilluns a divendres, un programa d’entreteniment i coneixement en que has d’arribar a ser “mestre” desbancant als teus oponents. El “mestre” pot organitzar el joc en tot moment i, si arriba al final, pot endur-s’ho tot o res, en funció de si respon correctament a l’última pregunta. En aquest cas, després de derrotar la resta d’aspirants a la fase eliminatòria, en Xavi ha pogut endevinar la resposta a la darrera pregunta que recordava l’acusació de dopatge que es va fer a Guardiola la temporada 2001-2002 a Itàlia mentre era jugador de futbol, i que demanava el nom de la substància amb que suposadament va donar positiu. Sense dubtar-ho, va emmarcar la casella que deia “nandrolona” mentre la presentadora lleidatana, Ares Teixidó, el temptava a canviar d’opinió. En Xavi, ferm a la seva convicció, no va canviar i així va sortir victoriós de la seva gesta, obtenint un suculent premi de 8.000 € (cal aclarir que en Montoro d’Hisenda s’emportarà el 20 % d’aquesta quantitat!).

Hem pogut parlar per telèfon amb en Xavi Calvet i se’ns ha ocorregut de preguntar-li de què en farà amb aquests diners. Doncs ens ha fet saber que aquests diners li aniran bé per acabar-se de pagar la gravació i editatge del seu darrer treball musical en solitari que està portant a terme a l’Estudi de So Ultramarinos Costa Brava, d’en Santi Garcia. No vol dir això que ha deixat la banda dels “Bullitt”, si no que anirà compaginant-ho. Últimament, ja se’l veia actuant sol amb el sobrenom de “Lazy Juo” i, amb la col·laboració de diferents músics més, s’ha reunit per fer aquesta obra que té previst veure la llum a finals d’abril o principis de maig. A més, també no descarta de fer una “escapadeta” amb la seva parella per aprofitar bé el premi. Enhorabona!

Primer de tot, s’ha de donar l’enhorabona a Atzavara Club per l’esforç que fa en organitzar concerts setmana rere setmana, alguns dels quals boníssims. Per la seva continuïtat i constància, haurien de tenir algun premi meritós per part de la Casa de la Vila. Fins i tot, m’atreviria a dir que ja fan ombra al Festival de la Porta Ferrada, doncs aquest només es fa a l’estiu, mentre que Atzavara està lluitant tot l’any. Que tot sigui per la música i en reconeixement als músics.

Aquest mes de juliol, doncs, Atzavara Club s’hi ha dedicat de ple. Fins i tot, ha fet un prospecte en blanc i negre. El 10 de juliol, per exemple, com es pot veure a la fotografia, vam tenir a la Plaça del Mercat Miles Oliver fent el seu dark-folk de París. A continuació, al mateix lloc, van actuar els Absolut Never, també de París, amb la seva música alternativa. L´11 de juliol, també a la Plaça del Mercat de Sant Feliu, Cody Dillon, de Sydney (Austràlia), ens va mostrar el seu country-folk. Després, a la Sala de l’Atzavara Club, es van commemorar els vint anys de No More Lies, tots ells ganxons, amb un concert en què es van acompanyar, seguidament, dels Nueva Vulcano, també molt coneguts per les nostres contrades. I el diumenge 12 de juliol van venir  Paz Gitana a la Plaça del Mercat (gipsy-pop mexicà i xilè).

Aquesta propera setmana, Atzavara es torna rockabilly i hillbilly. Per exemple, el divendres 17 de juliol, a partir de les 9 de la nit a la Plaça del Mercat, tindrem als Atomic Leopards fent versions molt conegudes de rockabilly. I el diumenge 19 de juliol, havent passat la ressaca del dissabte amb Sopa de Cabra dins el Festival Porta Ferrada, també a la Plaça del Mercat, actuarà el grup de hillbilly Flat Pack, fent moltes versions conegudes a plaer de qui conegui aquest món musical. El dilluns 20 de juliol, a partir de les 21:30 a la Sala Atzavara, han organitzat una actuació psicodèlica amb els Goizilla (en què hi col·labora Arocinema). I, entrant als últims dies de juliol, concretament el dia 27, a la Sala Escorxador actuarà un grup molt bo de Punk-Rock celta, els australians The Rumjacks i, com a teloners, Las Malas Influencias de Sant Feliu –un concert que us recomanem pels qui tingueu “ganes de marxa”.

El passat divendres 3 de juliol, a les nou del vespre, vam tenir el plaer d’escoltar la cantant de country americana Stephanie Urbina Jones, en una altre dels concerts organitzats per l’Agus Segura de l’Atzavara Club en col·laboració amb els bars Àncora i Madame Fil.
Stephanie Urbina Jones anava acompanyada d’un excel·lentíssim guitarrista que també feia veus, en Patterson Barrett, i cap al final vam tenir la grata sorpresa de la incorporació de Kevin Abbott, qui regenta el Bar Àncora, a l’acordió.
La passió per la música d’Stephanie Urbina Jones ha fet que arribés als primers llocs a Texas aquest 2015 i, ara, com veiem, està de gira per Europa. Ella té una gran influència dels seus avis que eren mexicans i, per això, en aquesta nit, ens va cantar cançons de mariachi en americà i una molt especial com és “Bésame mucho” en castellà. Com és lògic, no van faltar cançons de country originals com “Gracias” i, fins i tot, va fer una versió d’en Johnny Cash “Ring of fire”. També va interpretar un clàssic d’en Roy Orbison “Blue Bayou” i el conegudíssim tema de Bobby Troup “Route 66”.
Per poder escoltar i veure per internet la Stephanie Urbina Jones podeu mirar, per exemple, aquest vídeo amb la cançó “Spirit of Christmas” One Little Boy.
Com sempre i és tradicional, aquests concerts que organitza Atzavara Club a la Plaça del Mercat són gratuïts però es passa el barret per donar la voluntat als músics. També es posen a la venda CDs dels grups que van venint. El dissabte també es va fer una altra actuació de la mà del grup Sotrac de Llagostera, pop-rock català.

El passat divendres 26 de juny al vespre vam tenir una nova cita a la Plaça del Mercat amb l’actuació de Julie Doiron, veu i guitarra, acompanyat del seu marit guitarrista que feia autèntiques “virgueries” amb els pedals de l’instrument. L’estil de música era més aviat indie-folk provinent de Canadà, tot i que fregava la psicodèlia.
Julie Doiron és una cantant i compositora canadenca molt reconeguda en el seu país que a l’edat de 18 anys ja va començar la seva carrera artística. Nascuda el 1972 a Moncton, va començar com a baixista en un grup però, posteriorment, es va passar a la guitarra. Ha estat en grups com Eric’s Trip, Shotgun & Jaybird o Calm Down It’s Monday, però el més important que ha fet ha estat en solitari fent cançons com ara The life of dreams, Me and my friend, Spill yer lungs o Heavy Snow. Doiron combina dos llenguatges en les seves obres, el francès i l’anglès, i ha estat guardonada amb algun premi musical. Aquest divendres, amb l’organització de l’Atzavara Club amb la col•laboració del Bar Àncora i el Bar Madame Fil, ha estat possible escoltar la seva veu angelical amb un públic que ha ocupat totes les taules posades per a l’eventualitat. Com sempre, s’ha passat el barret donant la voluntat per als músics i hi havia CDs a la venta de la cantautora.
Ja han passat molts cantants i bandes a la Plaça del Mercat amb l’organització de l’Atzavara Club, que no descansa en la recerca d’aquests que vénen de gira per la nostra costa, i fent un balanç de l’esforç que fan per captar-los i preparar-ho tot podem donar com a molt positiu de cares a l’oci i el turisme de la nostra ciutat.