Sant Feliu serà la seu del congrés català d’arxivística el 2019

15/06/2018

L’Ajuntament i l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya han acordat que el Sant Feliu de Guíxols sigui la seu, l’any vinent, de la dissetena edició del Congrés d’Arxivística de Catalunya i Gestió Documental, entre el 9 i el 12 de maig del 2019.

Segons El Punt-Avui, el congrés se centrarà en les estratègies que duen a terme els arxius per a la dinamització cultural i la difusió entre el gran públic del patrimoni documental que custodien. En aquest sentit, l’ús dels documents amb finalitats pedagògiques, com a eina de divulgació i comprensió de la identitat i la memòria col·lectives, és una de les línies d’actuació principals de l’Arxiu Municipal ganxó per mitjà dels anomenats Tallers d’Història.

Cada Taller aborda monogràficament un tema vinculat a la història, el patrimoni i la cultura de Sant Feliu, que es treballa a partir de les fonts documentals amb la programació de sessions als diversos centres educatius, l’elaboració de dossiers, contes i materials pedagògics de suport als docents, etc. Els Tallers d’Història han tractat temes com l’antic tren de Sant Feliu a Girona, el món del suro o la figura del científic i mecenes guixolenc Rafael Patxot.

En paral·lel a la signatura del Conveni, el Ple de l’Ajuntament s’ha adherit recentment a la Declaració Universal dels Arxius (DUA), aprovada l’any 2010 pel Consell Internacional d’Arxius (ICA), òrgan creat per la UNESCO el 9 de juny del 1948, que té com a finalitat reconèixer el paper clau dels arxius tant en la transparència administrativa i en la rendició de comptes democràtica com en la preservació de la memòria social col·lectiva i en la investigació històrica. A aquests efectes, la DUA promou el bon exercici de la professió d’arxiver i la conservació i difusió del patrimoni documental, tan públic com privat.

L’Arxiu municipal comença el 2018 estrenant web

06/02/2018

L’Arxiu Municipal ha donat la benvinguda al 2018 estrenant un nou web. Avui en dia les tecnologies han esdevingut essencials en la vida de les persones, per a comunicar-nos, informar-nos i gaudir del temps de lleure. Això ha replantejat la necessitat de fer visible l’Arxiu a la xarxa, per tal d’acostar els seus productes i serveis a una ciutadania cada vegada més interessada per a conèixer el seu passat, però que cada cop té menys disponibilitat d’acudir presencialment al a l’edifici de l’Arxiu.

El nou web renova els continguts de l’anterior i, com a servei municipal, s’adapta a l’estructura i el disseny corporatiu donat a la resta de webs de l’Ajuntament. El resultat és una pàgina web amb una imatge molt més atractiva per a l’usuari en la qual, a més, s’hi troben un nombre significatiu de materials de descàrrega gratuïta. D’entrada, és possible accedir a l’inventari d’una seixantena dels fons i col·leccions documentals que es conserven en aquest centre, amb la possibilitat en alguns casos d’obtenir una còpia digitalitzada dels documents que en formen part mitjançant el recurs de la Generalitat Arxius en Línia. En aquest apartat pren una gran importància la secció d’hemeroteca, que ofereix accés lliure a més de

80.000 pàgines digitalitzades de diaris publicats des de finals del segle XIX.

Al web de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols també podeu llegir i descarregar la major part de llibres publicats en els darrers 30 anys per aquest servei municipal sobre història,

cultura i patrimoni guixolenc, incloent-hi altres publicacions en què ha col·laborat l’Arxiu, així com la setantena llarga de números que hem editat fins ara de la revista cultural L’Arjau

; en aquest apartat de publicacions també hi tenen un espai destacat els Quaderns didàctics El Trinquet, amb exercicis i contes per aprendre llegir elaborats a partir del material didàctic que prepara anualment l’Arxiu Municipal per a les escoles, dins dels serveis pedagògics de l’Arxiu que reben el nom de Tallers d’Història. Precisament els Tallers d’Història configuren un altre dels apartats més potents del nou web, amb recursos que els docents poden descarregar lliurement per a treballar a les aules de temàtiques com el tren, el suro, les cases modernistes, els barris de Sant Feliu o biografies de guixolencs rellevants com Rafael Patxot o Josep Albertí.

Finalment, el web de l’Arxiu també dedica un espai a exposicions virtuals a partir de les quals es ressegueixen amb imatges i documents aspectes diversos del passat i la cultura del municipi.

En conclusió, l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols aposta amb aquest nou web municipal per a acostar i divulgar l’extens i valuós patrimoni documental que conserva i que explica l’evolució social, cultural i econòmica de la ciutat i dels seus habitants des de l’edat mitjana fins als nostres dies. L’Arxiu treballa per seguir penjant material a la xarxa que permeti ampliar el camp de coneixement i de recerca als seus usuaris en línia.

L’Arxiu Municipal estrena instal·lacions per a la conservació de documentació

08/08/2017

L’Arxiu Municipal està d’estrena. Darrerament han finalitzat els treballs d’adequació d’un dels dipòsits del centre amb la instal·lació de nous armaris compactes i prestatges que permetran allotjar un major nombre de documentació.

Les actuals dependències de l’Arxiu Municipal es van inaugurar el 2003 a la carretera de Girona, amb una capacitat per a 20.600 capses, equivalents a 2.060 metres lineals de documents.

L’Arxiu conserva als seus dipòsits documentació de diverses característiques i formats relacionada amb el municipi i el seu entorn, amb una cronologia que va des del segle XII fins a

l’actualitat i que també inclou una xifra aproximada de 150.000 fotografies. Aquest impressionant volum de documents arriba per dues vies. Per una banda, han estat generats per

les oficines municipals durant les seves tasques quotidianes i es transfereixen a l’Arxiu un cop ja no tenen una vigència o utilitat immediata; l’Arxiu els conserva perquè segueixen essent essencials per a garantir drets i deures i, a més, amb el temps adquiriran un valor cultural com a testimoni de la nostra època. La segona via d’ingrés correspon a donacions de particulars de documentació històrica generada per empreses, institucions i personalitats del municipi que per la seva aportació a la memòria col·lectiva dels guixolencs s’incorporen com a patrimoni documental de la ciutat. De la seixantena llarga de fons d’aquestes característiques que hi ha a l’Arxiu en podem destacar per exemple la documentació de la Companyia del tren de Sant Feliu, el fons del Salvament de Nàufrags, documents personals del mecenes Rafael Patxot o del periodista britànic John Langdon-Davies, així com els arxius de nombroses empreses surotaperes.

En els darrers temps, els dipòsits de l’Arxiu havien quedat petits i es trobaven al 95% d’ocupació, la qual cosa impossibilitava acollir noves transferències o ingressos de documents. Les obres realitzades han consistit en la substitució dels armaris fixes que hi havia encara en un dels dipòsits de l’Arxiu per armaris compactes. Els armaris compactes es mouen amb un volant i permeten una major optimització de l’espai. Les parets laterals, on no era possible l’adequació d’aquesta mena d’armaris, s’han folrat amb prestatgeries fixes fins al sostre. Tot plegat ha permès augmentar amb més de 2.000 capses el volum d’emmagatzematge, la qual cosa suposa un increment d’un 150% de la capacitat que tenia fins ara aquest dipòsit.

Amb aquesta intervenció, l’Arxiu Municipal encara les properes dècades amb la plena garantia de seguir acollint, preservant i divulgant la documentació generada per l’administració

municipal i pel teixit social, cultural i econòmic guixolenc. Malgrat que ens trobem immersos en la denominada administració electrònica o oficina sense papers, es fa imprescindible seguir disposant d’espais preparats per a rebre la nombrosa documentació que hi ha a la nostra societat que encara ha estat generada amb el tradicional suport físic en paper i que algun dia hauria de ser conservada a l’Arxiu.

L’Arxiu Municipal penja en xarxa un miler i mig de documents de l’antic tren a Girona

19/06/2017

Enguany es compleixen 125 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona. La posada en funcionament d’aquell tren va esdevenir una fita de

progrés econòmic i social per a la vila guixolenca. Encara avui en dia, més de quaranta anys després de la seva desaparició, continua essent recordat amb afecte per tots aquells que el van utilitzar. Aquest sentiment és compartit també per les persones de la resta de pobles per on transcorria el carrilet des de Sant Feliu fins arribar a Girona: Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles i Quart.

Actualment encara queden presents molts elements d’aquell popular tren que han esdevingut patrimoni cultural dels ciutadans. Un d’aquests elements és la seva documentació, que es custodia a l’Arxiu Municipal des de l’any 1992 i que, a diferència d’altres ferrocarrils que hi va haver a les comarques gironines, es conserva de manera gairebé íntegra. Aquest fons documental ocupa 35 metres lineals de documents compresos entre 1867 i 1988.

La preservació de pràcticament la totalitat d’aquest fons, malgrat els avatars soferts, permet una visió global de la història del tren de Sant Feliu des d’una triple vessant tècnica, econòmica i social. A més, l’abast geogràfic de molts documents transcendeix l’àmbit local de Sant Feliu de Guíxols i ens aporta informació d’interès per a reconstruir detalls de les altres poblacions per on passava la línia fins a la seva arribada a Girona.

Els municipis de Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva, Llambilles Quart i Girona, també són presents entre els papers de la companyia del

ferrocarril.

525 – Left

Conscients de la importància d’aquest llegat documental, l’Arxiu Municipal ha penjat a Internet el catàleg de la documentació del tren de Sant Feliu a Girona. La consulta es realitza des del portal Arxius en Línia (Generalitat de Catalunya) i dóna accés a la descripció dels 10.236 documents que integren el fons (a excepció de les fotografies). A més, és possible consultar i descarregar lliurement una còpia digitalitzada d’un miler i mig d’aquests documents, que en total comprenen 9.107 pàgines digitalitzades. La major part d’aquests documents digitalitzats corresponen a plànols en els quals s’hi representa la complexa realitat que conformava la línia: des de plantes i seccions d’elements de gran envergadura com poden ser les instal·lacions i els equipaments fins als objectes de detall com cargols o bieles. La informació tècnica que aporten aquests plànols, doncs, permet reconstruir mimèticament tant la superfície i la distribució de les instal·lacions (estacions i baixadors, ponts, xarxa de clavegueram, etc.) com el funcionament dels diversos aparells i ginys vinculats al traçat i a la maquinària (giratoris, passos a nivell, motors, etc).

Entre els documents digitalitzats accessibles en línia també hi ha els llibres d’actes del Consell d’Administració de 1899 a 1977 i les memòries anuals de la companyia des de

1892 fins a 1963, que ens expliquen com s’organitzava la direcció de la societat, quina era la seva política empresarial i quin va ser el desenvolupament de l’entitat en el transcurs del temps.

L’Arxiu Municipal aposta per continuar oferint els nombrosos fons documentals que custodia a través del portal Arxius en línia, en el qual ja s’hi poden cercar un total de 26.295 documents, dels quals 3007 (equivalents a 28.998 pàgines digitalitzades) ja es poden descarregar lliurement.

Per accedir al catàleg i als documents digitalitzats del tren de Sant Feliu a Girona cliqueu aquí

L’arxiu municipal preserva la documentació del Casino dels Nois

08/11/2016

El proppassat 31 d’octubre es va formalitzar la cessió a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu del fons documental de l’entitat recreativa Nou Casino la Constància, coneguda popularment com a Casino dels Nois. Es tracta d’un conjunt de 63 capses d’arxiu que contenen 445 unitats documentals i 27 positius fotogràfics (alguns d’ells són reproducció digitalitzada), amb una cronologia que va de 1867 a 2010.

L’Ajuntament ha arribat a un acord amb l’actual junta directiva de l’entitat pel qual els documents es custodiaran a l’Arxiu Municipal en règim de comodat. Això permetrà garantir la

conservació d’aquest valuós llegat documental i potenciar el seu ús cultural amb finalitats divulgatives i de recerca, tot evitant alhora el perill de dispersió o destrucció incontrolada de

documents. L’acord signat ha estat possible gràcies a la predisposició i col·laboració dels membres de l’actual junta directiva del casino, que va prendre possessió dels seus càrrecs el

gener de 2013, i no comporta el traspàs de la propietat dels documents a favor de l’Ajuntament.

Una mica d’història

A començaments de l’any 1851, una quarantena de guixolencs fundaren a la vila una associació recreativa denominada La Constància. Després de passar per nombrosos locals, el 1889 inauguraren la seu de la Rambla del Portalet, aleshores encara sense la característica torratxa que fa xamfrà amb el Passeig dels Guíxols i que és fruit d’una ampliació de l’edifici iniciada el 1899. L’any 1894 diversos problemes provocaren la dissolució de La Constància, que ràpidament es refundà un any més tard, el 1895, amb el nom de Nou Casino la Constància. El 1929 finalitzà la darrera reforma de l’immoble, que li va donar l’aspecte actual. En el transcurs de més d’un segle i fins ben bé la dècada de 1960, el Casino simbolitzà per a molts guixolencs un espai de referència per al lleure, l’esbarjo i fins i tot la formació cultural. Els balls i concerts del Casino dels Nois atreien un gran nombre de públic, especialment a l’estiu –l’entitat muntava un envelat propi durant la Festa Major– i per les festes nadalenques. La planta baixa del local oferia el servei de consergeria, és a dir, de cafè–bar amb terrassa exterior. L’entitat disposava també d’una assortida biblioteca per a la lectura i formació intel·lectual dels socis, amb títols d’autors nacionals i estrangers, que fou depurada el 1939 per les autoritats franquistes. Aquesta biblioteca es conserva encara, amb el seu mobiliari original. L’edifici del Casino dels Nois ha esdevingut una icona de la ciutat, si bé a mitjan dècada de 1970 estigué a punt de desaparèixer, engolit pel procés d’especulació vertical que transformà una part substancial de la façana marítima guixolenca.

La documentació conservada a l’Arxiu Municipal permet resseguir totes aquestes qüestions d’ençà de la refundació com a Nou Casino la Constància l’any 1895 i, molt especialment, les activitats realitzades per l’entitat durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle XX. Malgrat que hi ha alguns buits documentals, és possible estudiar l’entitat des de

múltiples vessants: culturals, socials, econòmiques… S’hi conserven bona part dels llibres d’actes, correspondència, contractes de músics i orquestres, projectes d’ampliació de l’edifici o de construcció d’una nova seu social, etc. Es tracta, en definitiva, del testimoni d’una de les entitats amb més projecció social i cultural de casa nostra, que a través de les seves vicissituds també ens explica una part significativa de la història de Sant Feliu.

Disponible on-line

La consulta de l’inventari de documents del fons del Nou Casino la Constància pot efectuar-se al recurs web Arxius en Línia.

L’Arxiu Municipal rep una important donació de principis del segle XX

06/04/2016

L’Arxiu Municipal ha rebut una important donació de llibres de comptabilitat del primer quart del segle XX del desaparegut Banc de l’Empordà. La cessió ha estat efectuada per Josep Amat Girbau i Rosa M. Girbau Serramitja, en representació dels descendents del darrer propietari del banc, Enecon Girbau Valls (1882-1936). La documentació comprèn el període 1913-1924 i inclou alguns volums de la banca predecessora, Girbau y Cia. En conjunt, els llibres disponibles corresponen tant a la seu social de Sant Feliu –situada al carrer Hospital- com a la sucursal que totes

dues entitats tenien a Palafrugell.

La banca Girbau y Cia va ser fundada a Sant Feliu de Guíxols pel banquer guixolenc Narcís Girbau Serra i va estar en actiu fins el 1914, en què fou substituïda pel Banc de l’Empordà, presidida pel mateix Girbau i pels seus dos fills, Arseni i Enecon Girbau Valls. Es tracta d’una empresa privada d’origen familiar, amb unes estratègies de negoci pròpies, en què es gestionen els afers econòmics del patrimoni familiar i, alhora, s’administren els dipòsits dels clients. Malgrat que aquest era un sistema habitual en la banca de l’època, no és freqüent que es conservi documentació d’aquest tipus d’empreses. Per aquest motiu, el contingut d’aquests llibres de comptabilitat permetrà conèixer els mecanismes d’un sistema de crèdit i finançament que, pels seus orígens i context, contrasta radicalment amb els conceptes que caracteritzen l’actual món de la banca. Alhora, aportarà dades sobre el funcionament econòmic de les empreses i les famílies del Sant Feliu de Guíxols del primer quart del segle XX, dins la conjuntura derivada de la Primera Guerra Mundial. En aquest sentit, la documentació ha començat a ser estudiada per un equip de recerca de la Universitat de Girona encapçalat per Jaume Portella i Helena Benito, professors i investigadors de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials.

Els llibres de comptes entregats a l’Arxiu Municipal han seguit una trajectòria que també convé assenyalar per la seva excepcionalitat. En esclatar la Guerra Civil, Enecon Girbau va ser empresonat i posteriorment assassinat, víctima de la repressió republicana. Abans de ser detingut, va demanar a les seves germanes que amaguessin escrupulosament aquells llibres perquè pensava que, en aquell context incert, les dades nominals que contenien podien comprometre les persones citades i els seus béns si queien en mans inapropiades. Acabada la guerra, els llibres es guardaren als soterranis de la casa familiar dels Girbau, al carrer Capmany. Les filles d’Enecon Girbau van voler destruir els llibres per les dades personals que contenien, però no van trobar la manera ni el moment de fer-.ho degut al gran format d’aquests documents. Per aquesta raó, continuaren als soterranis, d’on foren recuperats pels cedents l’any 2000. Transcorreguts més de 100 anys de la seva creació, doncs, el Sr. Amat i la Sra. Girbau creuen que ha passat temps suficient perquè aquesta documentació pugui ser consultable públicament, atès al seu valor cultural i patrimonial, i per això n’han fet donació a l’Arxiu Municipal.

Des de l’Ajuntament de la ciutat es valora molt positivament aquest gest desinteressat, que de ben segur permetrà conèixer millor aspectes essencials del Sant Feliu industrial i burgès de començaments del segle XX i, alhora, sensibilitzarà els guixolencs de la importància de preservar el nostre patrimoni documental.

L’Arxiu Municipal, un dels pioners en penjar documents a “Arxius en Línia”

25/11/2015

L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols ha començat a posar a la xarxa els catàlegs dels seus fons i col·leccions per mitjà de l’aplicació Arxius en Línia. Es tracta d’un portal desenvolupat per la Subdirecció General d’Arxius i Museus de la Generalitat de Catalunya que permet fer recerques de fons i documents i, també, dels documents digitalitzats. Arxiu en Línia ofereix accés a la informació i documentació dels arxius comarcals, arxius municipals i l’Arxiu Nacional de Catalunya. L’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, esdevé el primer arxiu municipal de més de 10.000 habitants de tot Catalunya que no és capital de comarca en incloure-hi continguts.

La publicació en línia de l’arxiu guixolenc s’inclou dins un pla pilot coordinat per la mateixa Subdirecció General d’Arxius que comprèn altres 7 arxius municipals del territori català. L’objectiu del pla és treballar conjuntament des d’institucions diverses per reforçar el caràcter d’Arxius en Línia com a cercador dels documents que custodien els arxius catalans. Les noves tecnologies representen una oportunitat per als serveis d’arxiu per donar a conèixer la seva funció com a agents culturals i, alhora, divulgar els seus fons i col·leccions, a partir dels quals es recupera la memòria del nostre passat. En el cas dels arxius municipals, la vinculació amb el territori i la proximitat amb el ciutadà els converteixen en dipositaris d’un ric i divers llegat documental. La seva participació en Arxius en Línia pretén donar visibilitat a la xarxa d’aquest extraordinari i divers patrimoni documental i, alhora, facilitar-ne als usuaris la recerca transversal de continguts i d’informació a través d’un únic portal.

Aquesta mateixa filosofia de treball és la que fa possible, des de fa un parell d’anys, la consulta digitalitzada de l’hemeroteca històrica de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols dins del portal de premsa històrica catalana Xac-Premsa, que també desenvolupala Subdirecció General d’Arxius.

Pel que fa als catàlegs de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols cessibles a Arxius en Línia, ara mateix ja hi ha disponibles uns 4.000 registres d’informació, si bé es preveu que a finals d’any la xifra s’hagi incrementat fins als 15.000 registres i una trentena de fons documentals. Naturalment, aquest és un projecte obert, en el qual l’Arxiu guixolenc anirà incorporant els catàlegs i inventaris de nous fons documentals que conserva. Així mateix, durant el primer trimestre del 2016 hi ha la previsió d’incorporar a Arxius en Línia una part del seu catàleg de fotografies, així com imatges digitalitzades de documents diversos (manuscrits, plànols…). Tot plegat, amb la intenció de facilitar al màxim la consulta i la difusió del patrimoni documental guixolenc.

Podeu accedir al recurs Arxius en Línia a http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

La família de Joaquim Molas fa una important donació a l’Arxiu Municipal

22/09/2015

El passat mes d’agost, Maria Capdevila, vídua del recentment traspassat catedràtic Joaquim Molas, va fer donació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, amb destinació a l’Arxiu Municipal, de dos documents d’arxiu i 46 llibres escrits o coescrits pel seu difunt marit. La senyora Capdevila va efectuar aquesta cessió per expressa voluntat del seu marit, que va morir el 16 de març de 2015.

Nascut a Barcelona el 1930, Joaquim Molas Batllori és una figura destacada de les lletres catalanes i un acadèmic influent en el camp de la literatura catalana, mestre i referent de diverses generacions de filòlegs. Fou escriptor, professor i catedràtic universitari i historiador de la literatura catalana. Des de fa una trentena d’anys, Joaquim Molas passava llargues temporades a la nostra ciutat, la qual va descobrir gràcies a la literatura de Gaziel i on disposava de casa pròpia. Han estat tres dècades d’una estreta relació amb la nostra ciutat i el seu teixit cultural.

A Sant Feliu, Molas hi escrigué una nombrosa producció literària. Alhora, es mostrà sempre disposat a col·laborar desinteressadament en nombroses iniciatives culturals, com per exemple els premis literaris Àncora, les jornades promogudes per l’Associació Cultural Mall o activitats de la Biblioteca i l’Arxiu Municipal. Precisament la seva darrera aportació va consistir en prologar el llibre de fotografies “Sant Feliu de Guíxols desaparegut”, realitzat per l’Arxiu Municipal i aparegut el passat Sant Jordi.

La donació del llegat bibibliogràfic del Sr. Joaquim Molas Batllori a l’Arxiu Municipal, per tant, contribuirà a la divulgació de la seva extensa obra literària i, alhora, permetrà mantenir viu el seu record entre els seus conciutadans guixolencs.

“Sant Feliu de Guíxols desaparegut”, novetat de Sant Jordi

07/04/2015

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l’Editorial Efadós presenten el proper dissabte 11 d’abril a les 12h a la sala Abat Panyelles del Monestir el llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, fet pels tècnics de l’Arxiu Municipal Àngels Suquet Fontana, Marc Auladell i Josep Auladell. L’acte comptarà amb la presència de l’ alcalde Joan Alfons Albó i dels autors.

Les fotografies del llibre Sant Feliu de Guíxols desaparegut, realitzades entre el 1880 i el 1986, mostren un Sant Feliu que ja no podem veure. Són com petites finestres al passat que ens permeten contemplar retalls d’indrets i d’elements característics dels municipi que han experimentat nombrosos canvis o que han deixat d’existir. Un recull visual d’un Sant Feliu diferent que despertarà el record dels lectors i els descobrirà paisatges i escenes inèdits.

Aquesta novetat ha estat coeditada per l’Editoral Efadós i l’Ajuntament. Es tracta de la darrera col·laboració entre ambdues parts, de la qual n’han sortit altres llibres de fotografia amb gran acceptació del públic com Costa Brava panoràmica i Costa Brava. Història en relleu, realitzats també per l’Arxiu Municipal i editats respectivament els anys 2010 i 2011. Durant l’acte es farà un recordatori especial a Joaquim Molas, autor del pròleg, amb motiu del seu recent traspàs. Molas, reconegut filòleg i historiador de la llengua catalana, passava des de feia molts anys llargues temporades a Sant Feliu, ciutat per la qual sentia una gran estimació.

Tot i que la presentació oficial es farà el dia 11 d’abril, el llibre ja es troba a les llibreries, papereries i quioscos del municipi com a novetat destacada per Sant Jordi.

L’obra Sant Feliu de Guíxols desaparegut forma part de la col·lecció Catalunya Desapareguda que ja compta amb altres títols al mercat: Vic, Olot, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Palamós, Sant Boi de Llobregat i Olesa de Montserrat. Conjuntament amb la publicació del llibre que fa referència a Sant Feliu, sortiran al mercat altres títols com Barcelona, Poblenou, Igualada i Gavà.