El govern de la ciutat va aprovar ahir, en un Ple exprés extraordinari convocat de forma urgent per a primera hora del matí, la reforma de l’entorn del Passeig de Rius i Calvet.   Les obres, de dues fases, començarien a finals de novembre o principi de desembre, segons el projecte executiu, amb un pressupost de gairebé 3 milions d’euros.

La primera fase, segons El Punt-Avui, comprèn la reurbanització de l’espai interior del vial, amb les placetes de Sant Pere i Ferran Agulló, la renovació integral de les xarxes de serveis i la configuració del nou vial, que hauria de permetre encabir-hi un carril per a cada sentit –fins ara la circulació és alterna amb prioritat per als que pugen cap a Sant Elm–, en el que els mandataris preveuen que sigui una obra llarga i complexa, que quedariaaturada el juny de 2018 per garantir el pas de vehicles i vianants i no afectar la zona de bany durant la propera temporada d’estiu.

El passat dijous, el Ple Municipal va aprovar l’estudi de viabilitat per a la construcció de l’aparcament subterrani a La Corxera. Aquest és l’últim tràmit que faltava, després del període d’al·legacions en què el document, segons el govern tripartit, no ha rebut cap objecció. El debat va tornar a estar marcat per la defensa, del govern i Guíxols des del Carrer (GdC), d’un emplaçament que no hipotequi el passeig amb el trànsit i els avisos de MES i CiU en el sentit que la llunyania de la rambla i la platja li restarà demanda i provocarà l’eliminació de places gratuïtes o de zona blava més econòmica. CiU va mantenir l’abstenció, ja que creu que el document és correcte i a la ciutat li cal aparcament subterrani, encara que discrepi del lloc on construir-lo. La CUP, en canvi, no es mostra partidària de fer l’obra i hi va votar també en contra, igual que MES.

L’alcalde, Carles Motas, va avançar que un cop aprovat l’estudi econòmic, els tècnics començaran a preparar el plec de clàusules per a la concessió, amb un pressupost d’uns 9 milions d’euros per a les obres i un contracte d’explotació per 25 anys que inclouria també la zona blava. L’alcalde creu que “el repte ara serà trobar una empresa que hi vulgui posar aquests diners”.

Pere Albó (MES) va plantejar al ple que igualment caldria emprendre la renovació d’espais que hauria afavorit el pàrquing, per tal de donar un nou impuls al teixit comercial i de restauració. Motas va defensar que aquest procés ja s’ha iniciat amb les obres previstes als dos extrems del passeig, Rius i Calvet i Nàutic Vell, que tindran continuïtat cap al tram central.

En el ple també es va aprovar de manera definitiva el conveni perquè el municipi adquireixi la finca de Can Blasco i els jardins annexos al monestir, amb l’únic vot en contra de Pere Albó (MES) –que troba la inversió massa elevada i va insistir que part de la casa continuarà sent privada– i les abstencions de CiU i la CUP. GdC va mantenir el vot favorable a la incorporació de la zona verda al patrimoni municipal, però Jordi Lloveras va insistir que no és cap aval a l’emplaçament del museu Thyssen. Posteriorment, també es va votar l’aprovació provisional de la modificació del planejament per requalificar, entre altres canvis, l’espai de la plaça de l’Abadia com a sòl per a la construcció d’un equipament municipal, la gran sala expositiva del complex d’art. Només els tres grups del govern ho van fer a favor. CiU i GdC es van abstenir i MES i la CUP hi van votar en contra.

En aquest punt, el regidor d’Urbanisme, Josep Saballs, va explicar que el projecte encara haurà de rebre els avals de la comissió territorial d’Urbanisme, de l’òrgan superior d’abast català i fins i tot del Departament de Cultura, però va defensar que la comissió de patrimoni hi ha donat el seu aval amb prescripcions com ara la impossibilitat d’autoritzar noves edificacions privades en un perímetre de 18 metres al voltant del conjunt del monestir. L’argument, però, va servir a la resta de grups per qüestionar que precisament el projecte prevegi aixecar un nou cos públic adossat a les parets del monestir. Albó va apostar pel projecte a la fàbrica Serra Vicens i Dolors Ligero (CiU) va recordar que el conveni per adquirir l’antic edifici industrial és vigent.Respecte a la possibilitat d’ubicar el museu al monestir, Ligero va dir que el podrien arribar a compartir, però amb la condició que es rehabiliti l’interior del complex monàstic i no s’aixequi el nou cos afegit, i va reivindicar que podria aprofitar-se com el vell edifici del museu del Louvre parisenc. El socialista Josep Melcior Muñoz li va replicar irònicament que al costat del Louvre, en l’ampliació, s’hi va aixecar “una piràmide de vidre que deu anar també en contra de tots els cànons de l’estètica”. Per la seva part, GdC i la CUP van mantenir les seves reserves respecte a la construcció del museu amb fons municipals.
Font: El Punt-Avui

El ple va aprovar dijous el nou pla d’usos i serveis del litoral i les platges del municipi, amb els vots favorables del govern (TSF, ERC i el PSC) i els grups de Guíxols des del Carrer (GdC) i MES. El document inclourà el quinquenni fins al 2021 i entre les novetats, el regidor de Turisme i Platges, Salvador Calabuig, va destacar  la inclusió de diverses instruccions del Servei de Costes per posar ordre en la disposició de les gandules de concessió privada sobre la sorra.

En els darrers anys, la proliferació de gandules buides de lloguer en primera línia a la platja de Sant Pol havia generat malestar entre veïns i estiuejants. Calabuig recordava que a l’estiu hi van acabar enviant agents de la policia. I, segons la nova normativa, les gandules s’hauran d’estendre només dins dels rectangles delimitats de cada concessió, buides o amb usuaris.

El regidor de GdC, Jordi Lloveras, que a l’estiu es va sumar a les crítiques per la “privatització de l’espai públic”, va aplaudir les mesures, però va demanar que en el redactat del pla figurés també que les gandules no es poden col·locar a menys de 10 metres del límit de l’aigua. La durada de les concessions vigents es manté i l’edil de Platges explica que s’aniran renovant a mesura que vencin els terminis.

Lloveras i el regidor de CiU Quimet Clarà van demanar més control i cendrers contra les puntes de cigarret a la sorra. Calabuig va dir que es mantenen les zones sense fum als extrems de l’antic Palm Beach i de l’Hostal de la Gavina, i avança que quatre agents cívics controlaran l’ús de les platges.

CiU i la CUP es van abstenir, i Clarà va plantejar que es creï un espai per a nadons i s’ampliïn els serveis de biblioteca i guarderia a les dues platges –fins ara el de biblioteca només es presta a la de Sant Feliu i el de guarderia, a la de Sant Pol, però Calabuig va argumentar que tenen cost i ja cobreixen la demanda–.

Per CiU, la dotació de 30.000 euros podria ser insuficient si cal fer el dragatge, però el govern diu que l’Estat s’ha tornat a comprometre a assumir-lo amb pressupost de Costes. GdC va plantejar crear una platja per a animals de companyia, que Calabuig va dir que estan estudiant. I l’altra novetat són boies als punts d’interès del fons marí al carril de nedadors.

Font: El Punt-Avui

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar, amb els vots favorables de 18 dels 21 regidors del consistori, una moció favor de la llibertat nacional de Catalunya. La moció fou presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i Unió, Tots per Sant Feliu, Esquerra Republicana de Catalunya, Guíxols des del Carrer, Moviment d’Esquerres (MES) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), i va ratificar la continuïtat de l’Ajuntament dins l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

El Grup Municipal Socialista fou qui va votar en contra la moció. El seu portaveu, Josep Melcior Muñoz, va indicar que la seva formació no compartia els punts tractats i demanava poder expressar que “cal que Catalunya s’entengui amb Espanya en un Estat federal”

La polèmica ha sorgit degut a què CiU i MES volien que l’estelada es pengés en la façana consistorial i no pas en un pal a la Plaça del Mercat, que és on finalment van aprovar hissar-la. Això ha fet que des de CiU, per mitjà del facebook, s’hagi titllat d'”acte de covardia” per part d’ERC el fet de no haver-la penjat en l’edifici consistorial, fet que els republicans han contraatacat dient que CiU “havia tingut 4 anys per fer-ho i no ho ha fet”. Per la seva banda, MES, amb Pere Albó al capdavant, també es va mostrar força bel·ligerant en aquest afer.

Amb l’aprovació conjunta d’aquesta moció l’Ajuntament es compromet a posar-se a disposició del nou Parlament, el president i el Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre, per tal d’exercir el dret d’autodeterminació.

Properament, en un acte públic, s’hissarà la bandera catalana estelada davant la façana principal de l’Ajuntament a la Plaça del Mercat.