L’Exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” s’inaugura aquest dissabte 8 de juliol, a les 20h,  al vestíbul de l’antic hospital ganxó, després de l’èxit obtingut en la seva estrena al Palau Robert de Barcelona. Laura Cendrós i Genís Sinca són els comissaris de l’exposició, que es podrà visitar fins el dia 11 de setembre. 

L’exposició arriba a la nostra ciutat gràcies a la promotora cultural Laura Cendrós (filla de Joan Baptista Cendrós), molt lligada a la nostra ciutat on manté casa i galeria d’exposicions a la Rambla Vidal (Espai Cendrós). Va ser ella qui va fer una visita guiada en solitari a l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, quan la mostra s’exposava al Palau Robert, i van convenir que aquesta es traslladés a Sant Feliu aquest estiu, quan l’afluència de visitants a la ciutat és màxima. 

Durant l’exposició tindrà lloc la presentació del llibre “El cavaller Floïd”, amb la presència de l’escriptor i comissari de l’exposició Genís Sinca i de Laura Cendrós. Es tracta de la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Segons informació apareguda al Diari de Girona, la darrera junta de govern local va adjudicar per 129.725,58 euros la segona fase per arreglar la coberta de l’antic hospital, del qual ara mateix se n’està rehabilitant la façana i del qual se’n preveuen diverses intervencions per tal que pugui encabir el Museu d’Història de la Ciutat, que actualment es troba al Monestir.

El regidor de Cultura i Patrimoni, Jordi Vilà (ERC),  ha concretat que s’està redactant l’actualització del Pla Director del Monestir i s’ha encarregat la redacció d’un Pla Director de l’antic Hospital, i que es treballa amb un estudi museològic del Museu d’Història, que servirà per definir què s’explicarà en l’equipament, mentre que l’Ajuntament ha demanat una subvenció Feder per al projecte museogràfic.

Actualment, el Museu d’Història es troba repartit per diferents sales del Monestir, mentre a l’antic hospital actualment hi ha una sala d’exposicions i oficines de la Conselleria de Salut de la Generalitat. La intenció de l’equip de govern és que el Monestir aculli, a part del Thyssen, una mostra que expliqui aquest edifici. La idea és que l’antic hospital, un cop reformat, encabeixi oficines de l’Ajuntament a la part esquerra, mentre que la resta d’equipament sigui ocupada pel Museu d’Història, que inclouria l’exposició Curar-se en salut.

Actualment, la rehabilitació de l’hospital se centra en la façana, que va adjudicar-se per 128.013 euros. El següent pas és aquesta segona fase de reparació de la teulada –anteriorment ja se n’havia executat una primera, fa uns quants anys–. Segons paraules de l’alcalde Carles Motas a Ràdio Sant Feliu,  el jardí de l’hospital disposarà d’una cafeteria-restaurant que «s’adeqüi a les característiques de l’edifici», amb l’objectiu tot plegat perquè esdevingui «un espai posat al dia i dinàmic en el seu funcionament».

L’edifici actual de l’antic hospital és d’estil neoclàssic, si bé es té constància que ja n’existia un al mateix indret el segle XIII.

Font: Diari de Girona