Aquest dimarts al matí ha tingut lloc, a la Casa Patxot del Passeig, la presentació, per part de la Cambra de Comerç i dels antics propietaris del Setmanari Àncora, del conveni entre ambdues entitats pel qual la Cambra ha comprat la capçalera i el fons documental de l’antic Setmanari.

El President de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Joan Puig, ha esmentat que la publicació ganxona “no pot morir, en tant que és una icona i un element històric de la nostra ciutat”, i que per això s’han llançat a salvar-lo tal i com van fer el seu dia amb el Club Nàutic antic.

Per fer-ho, Puig ha avançat que compta “amb tots els periodistes locals, que a Sant Feliu n’hi ha de molt bons” i, preguntat pel format, ha avançat que la intenció és que surti en paper, encara que no ha sabut respondre quan ni amb quina periodicitat es publicarà el renovat mitjà, que tindrà un “format reconfigurat” i una versió digital que es publicarà ben aviat, tot i que encara no es sap qui encapçalarà el projecte.

Puig ha aprofitat per llançar un dard als polítics locals i al tarannà ganxó dient que “Sant Feliu ara mateix ja no representa res, mentre que abans era la referència dels pobles del voltant” (recordem que abans es deia que Sant Feliu era la capital de la Costa Brava) i que l’esperit de la Cambra és “intentar innovar” per rellançar la ciutat per tal que sigui un referent com abans.

Per la seva banda, l’exdirector i antic propietari de l’Àncora , Josep Maria Isern, es mostrava “satisfet” perquè una entitat “cent per cent ganxona i apolítica” s’hagi quedat la capçalera, i ha fet esment que l’oferta de la Cambra va passar per davant d’altres -inclosa una de tardana de l’Ajuntament- per aquest fet. “L’Ajuntament va arribar tard i no hi havia la garantia de la continuïtat”, ha reblat Isern.

Caldrà veure com queda configurada la renovada publicació i quin paper hi tindran els altres mitjans locals. Per això, aquesta mateixa tarda s’han reunit les dues parts, juntament amb antics col·laboradors i altres periodistes en una reunió a la Cambra de Comerç.

Feia ja unes quantes setmanes que es rumorejava i finalment la notícia ha arribat a la confirmació. La Cambra de Comerç i l’Associació Cultural Bitàcola han arribat a un acord perquè els drets de capçalera Àncora i el seu fons documental passin a mans de la Cambra, segons un comunicat tramès als antics col·laboradors de la publicació.

El proper dimarts els presidents de la Cambra, Joan Puig, i de Bitàcola, Josep Maria Isern, anunciaran els detalls de l’operació de traspàs, així com el format i la periodicitat de la nova etapa de l’Àncora, primer en una roda de premsa matinal i, posteriorment, en una trobada amb els antics col·laboradors. Amb aquest acord, la veterana publicació sembla assegurar la seva continuïtat després que l’últim número va sortir publicat el passat 22 de desembre.

El darrer número, el 3.465, d’Àncora. Setmanari de la Costa Brava va arribar ahir al matí als subscriptors i llocs de venda de premsa habituals de la ciutat. Els editors de la publicació local ja havien avançat la data de l’adéu, a l’octubre. I en l’edició de comiat, en què fan una repassada per diferents portades destacades de la seva història i l’evolució de la capçalera al llarg dels anys, agraeixen la feina dels col·laboradors desinteressats, el suport dels lectors, i insisteixen en els arguments que els han dut a plegar. A més de la davallada d’ingressos per vendes d’exemplars i publicitat, també es queixaven de “la manca d’informació” per part del govern local. No hi ha hagut cap crítica pública a l’edició del nou butlletí municipal mensual #Guíxols, però, de manera tàcita, el llançament d’aquesta publicació l’estiu passat ha estat un altre dels detonants que han precipitat l’adéu del setmanari.

La precursora de la publicació va ser la publicació esportiva setmanal Chut, que va aparèixer per primer cop el 30 d’octubre del 1947 sota la batuta d’Enric Descayre. Dos anys més tard, l’1 de desembre del 1949, va ampliar mires, paginació i tiratge, ja amb la capçalera més generalista d’Àncora. Des d’aleshores, més de 69 anys explicant l’actualitat local, dirigida en successives etapes per Margarida Wirsing, Claudi Isern i, des del 1992 fins ara, Josep Maria Isern; amb petites evolucions en un disseny clàssic que des del 1999 va apostar pel color a la portada i en els darrers anys ja es va adaptar a un format més reduït per abaratir costos. Per pocs mesos no acabaran celebrant el setantè aniversari a l’octubre. Tampoc el número 3.500, al qual haurien arribat l’any vinent.

Font: El Punt-Avui

Segons vaig poder saber ahir en l’acte d’entrega dels premis Mosques de la Comunicació que atorga el Col·legi de Periodistes de Girona, els editors de l’històric setmanari  Àncora han anunciat que la revista deixarà d’editar-se després de 69 anys d’explicar l’actualitat local. Àncora ha estat una de les revistes locals de més llarga durada a Catalunya, ja que va sortir el primer número, el 30 d’octubre del 1947, amb el nom de Chut. La direcció de la publicació explica que per l’extra de Nadal, el 22 de desembre, es durà a terme l’últim tiratge, que s’acostarà als 3.500 números.

Segons declaracions de la direcció al diari El Punt-Avui i a Ràdio Sant Feliu, un factor important en aquest desenllaç ha estat la competència dels nous sistemes digitals d’informació i la gran quantitat existent de butlletins i agendes comercials gratuïts. Pel que fa als mitjans digitals, com a part al·ludida, no queda més remei que negar que aquesta pugui arribar a ser una de les raons. Hi ha moltíssims mitjans que compaginen l’edició digital i l’edició impresa, fins i tot a nivell local. Per les raons que siguin, Àncora no ha volgut o no ha sabut  adaptar-se a l’era digital i ni tan sols ha canviat el disseny de les seves pàgines escrites en els darrers 30 anys. Renovar-se o morir, companys. Aquest lema s’ha de tenir sempre present.

Pel que fa a la “gran quantitat de butlletins i agendes comercials gratuïtes”, hi estem d’acord. Molta competència i molt poca vista de qui confia en paperassa que acaba a les escombraries un cop fullejada – ja que la majoria no es poden llegir gaire, pràcticament són guies comercials basades en imatges-. Almenys, l’Àncora es pot guardar i es pot repassar per cercar una notícia antiga. En aquestes revistes, no. Una altra cosa és evident: el butlletí #Guíxols, editat per l’Ajuntament, ha fet que les notícies governamentals es difonguin en paper només en aquesta publicació, i ja ni als digitals ens passen informació per ser publicada. Què vol dir? Doncs que a l’Ajuntament, com hem comentat diverses vegades, no li interessa la premsa local, més enllà de Ràdio Sant Feliu, que està sota el seu manament malgrat ser un Ens Autònom.

En un editorial, la revista destaca que l’Ajuntament no ha potenciat com cal les publicacions locals en paper, que “amb els corresponents ajuts i suports, no haurien de desaparèixer, la realitat és molt diferent i ha quedat demostrat tot el contrari”.

Un altre fet que no enganya és el poc suport dels comerços i empreses ganxons a l’hora d’aportar el seu granet de sorra al manteniment dels mitjans de comunicació local. Els mitjans locals no deixem de ser una  associació cultural que té les seves despeses de manteniment, i ja es pot veure a la nostra portada quants anuncis de negocis locals hi ha… aquesta és una altra causa del tancament de l’Àncora.

La publicació va ser una iniciativa d’Enric Descayre i Salgas, que, amb visió de futur i de servei a la ciutat, va crear, junt amb un grup d’amics de l’època, una revista setmanal de quatre pàgines que va portar inicialment el nom de Chut, perquè el seu contingut era esportiu. Posteriorment, l’1 de desembre del 1949, passà definitivament a denominar-se Àncora en augmentar les seves pàgines amb un contingut ja més variat i amb el format que s’ha mantingut al llarg dels anys.

Moltíssimes són les persones de la ciutat que hi han col·laborat al llarg d’aquests anys – un servidor, encara que no m’hi vaig prodigar massa, també hi vaig col·laborar- i que han pogut dir amb orgull que han aportat el seu gra de sorra a la publicació.

El passat divendres 26 de juny al vespre vam tenir una nova cita a la Plaça del Mercat amb l’actuació de Julie Doiron, veu i guitarra, acompanyat del seu marit guitarrista que feia autèntiques “virgueries” amb els pedals de l’instrument. L’estil de música era més aviat indie-folk provinent de Canadà, tot i que fregava la psicodèlia.
Julie Doiron és una cantant i compositora canadenca molt reconeguda en el seu país que a l’edat de 18 anys ja va començar la seva carrera artística. Nascuda el 1972 a Moncton, va començar com a baixista en un grup però, posteriorment, es va passar a la guitarra. Ha estat en grups com Eric’s Trip, Shotgun & Jaybird o Calm Down It’s Monday, però el més important que ha fet ha estat en solitari fent cançons com ara The life of dreams, Me and my friend, Spill yer lungs o Heavy Snow. Doiron combina dos llenguatges en les seves obres, el francès i l’anglès, i ha estat guardonada amb algun premi musical. Aquest divendres, amb l’organització de l’Atzavara Club amb la col•laboració del Bar Àncora i el Bar Madame Fil, ha estat possible escoltar la seva veu angelical amb un públic que ha ocupat totes les taules posades per a l’eventualitat. Com sempre, s’ha passat el barret donant la voluntat per als músics i hi havia CDs a la venta de la cantautora.
Ja han passat molts cantants i bandes a la Plaça del Mercat amb l’organització de l’Atzavara Club, que no descansa en la recerca d’aquests que vénen de gira per la nostra costa, i fent un balanç de l’esforç que fan per captar-los i preparar-ho tot podem donar com a molt positiu de cares a l’oci i el turisme de la nostra ciutat.