El fotògraf Jordi Gallego (Sant Feliu de Guíxols, 1954) va omplir aquest 18 de novembre la tercera planta del Monestir, amb la inauguració de la mostra “Memòria d’un repte”. Aquesta exposició fotogràfica sorgeix després que el fotògraf, cuidador de la seva mare afectada d’Alzheimer des de 2014, es va proposar realitzar una foto cada dia durant un any i penjar-les a una xarxa social canadenca per fotògrafs amb l’objectiu de ser un estímul per a ell mateix, fet que al final es va convertir en una gran ajuda per a ella. Una de les fotografies va tenir 1,2 milions de visites.

Això va decidir-lo a presentar el projecte de 365 fotos a un concurs fotogràfic dels Amics de la Fotografia de Torroella i va merèixer un dels tres premis, a més d’una primera exposició el 2016 amb un recull de 36 de les imatges sota el títol Fotografia Vs Alzheimer. 

La mostra, que continua rebent ofertes per a exposar-se a diverses poblacions, també s’ha exposat en el Festimatge de Calella i a Parets del Vallès, i ha elaborat un audiovisual que ja ha presentat en diverses poblacions, també anteriorment a Sant Feliu. 

A la mostra del Monestir, que es pot veure gratuïtament a la sala d’exposicions temporals del Museu d’Història fins al 31 de gener de 2018, presenta 52 fotografies, junt amb una selecció de diversos formats, on la protagonista, Lolita Caldas, apareix en situacions des de la quotidianitat, com un passeig calmat, fins a moments més especials, com celebrant un gol del Barça, entre moltíssimes altres situacions. 

Entre els atractius de l’exposició inaugurada, a més del fet que creix el recull d’imatges, hi ha l’ampliació dels formats de la majoria de fotografies i un conjunt de les 365 imatges concentrades en un únic panell. Tot plegat, complementat amb els textos de la psicòloga Anna Puig, de l’associació EMAD.

Tal com ha explicat l’autor als mitjans de comunicació, la seva mare és una excel·lent model, que si bé al principi comptava amb una certa reticència a l’hora de fer fotos, a poc a poc se li va despertar el gust de fer de model, i li va sortir un esperit creatiu que comparteixen mare i fill. “Malgrat les reticències del principi, ella mateixa ja va veient oportunitats de foto i me les fa saber”, comentava.

Jordi Gallego és un dels referents de la fotografia a la nostra ciutat, i a banda de la seva sorprenent creativitat plasmada en fotos, sovint guanyadores de diferents concursos, en destaca sobretot una clara vocació didàctica, amb un currículum sòlid com a professor de fotografia.

Tres anys després del diagnòstic de la malaltia, celebra que els estralls encara són benèvols per a la seva mare, que pot fer una vida relativament normal i ahir va fer l’esforç de ser present en l’estrena.

Lligada a aquesta exposició s’hi faran activitats associades: Tallers de memòria sota el lema Records del tren de Sant Feliu adreçats a usuaris dels tallers habituals que organitza l’associació EMAD – dies 11 i 13 de desembre de 2017 de 15 a 19 hores a la sala d’actes del Museu d’Història – Monestir planta 4.

Aquesta tarda de dijous, a la sala de conferències del Monestir, a les 8 del vespre, tindrà lloc la presentació d’un llibre útil pensat per a les famílies i cuidadors de malalts de demències i Alzheimer, “Adiós a las mariposas”. Junt amb l’autor, Secundino López, hi assistirà el Secretari d’Universitats i Recerca, Sr. Antoni Castellà

Les demències, i en especial l’Alzheimer, són unes malalties molt esteses que, dissortadament, afecten un nombre important de persones i de les quals no sempre tenim coneixements, eines o recursos per tractar les persones que les pateixen.

Sovint ens preguntem de quina forma podem ajudar, quina és la millor manera de tractar-los, com es pot detectar de forma precoç, quins hàbits podem intentar inculcar en la gent que hi està caient (alimentació saludable, exercici físic…)

El doctor Secundino López, cap de Neurologia de l’hospital Josep Trueta de Girona, ha escrit darrerement el llibre “Adiós a las Mariposas”, i aquesta obra és útil i clara, pensada molt especialment a les famílies i cuidadors, amb explicacions entenedores per a tothom.

Uns minuts escoltant el doctor, o la lectura del seu llibre, posen de manifest que hi ha moltes formes d’ajudar aquestes persones. Des del respecte a la independència del malalt, passant per un coneixement profund de la malaltia, que ens portarà a tractar amb el respecte merescut la persona malalta. De ben segur, a partir dels coneixements adquirits pels propis metges, tindrem com a cuidadors i com a família una forma d’actuar més precisa. La detecció, si pot ser de forma precoç, i el coneixement de com evoluciona la malaltia, poden aportar eines útils per tal de mirar d’alentir el creixement de la demència. Tota experiència és positiva quant a salut.