L’Ajuntament ha rebut la cessió gratuïta d’una finca rústica de gairebé 3 hectàrees –prop de 30.000 metres quadrats– a tocar de l’ermita de Sant Amanç, a ponent del nucli urbà, segons avança el diari El Punt-Avui.  L’operació la van tancar dilluns les dues parts, l’Ajuntament i la família Pascual-Lapeña, davant notari. I no suposarà cap cost per al municipi, més enllà de les despeses administratives i la inscripció registral.

Segons indica El Punt-Avui, l’alcalde, Carles Motas, va agrair la donació als propietaris, que s’estalviaran els costos anuals de l’IBI i el manteniment periòdic de la finca. La parcel·la, lliure de càrregues i dins del paratge conegut com a Mas Pellicer, està qualificada com a sòl no urbanitzable que s’ha de preservar pel seu valor paisatgístic forestal. S’emmarca dins de la vall de Sant Amanç, que es pot divisar des de la part més elevada, i entre l’arbrat hi predominen els pins i les alzines sureres.

Seguretat en l’accés i eradicació d’horts il·legals

El Ministeri de Medi Ambient ha demanat a l’Ajuntament que delimiti amb més claredat les zones de servitud pel que fa referència al trànsit i accés al mar del projecte de millora urbana del tram del passeig marítim, al sector Rius i Calvet, entre altres consideracions. Aquest és un dels projectes estel·lars del govern de TSF, PSC i ERC pel 2017. Un projecte que neix amb la vocació d’aportar un canvi radical al tram del passeig Rius i Calvet, al racó de Garbí i a la mateixa platja.

Fonts del govern van destacar ahir que l’Estat demana ampliar informació i “modificar algun aspecte puntual del projecte”. De fet, l’alcalde, Carles Motas, ja va explicar que el projecte s’havia anat consensuant amb Costes.

Requeriments

L’Estat considera també que en el projecte s’ha definit una llargada de 300,35 metres de la zona, però “en la documentació no es justifica la delimitació del passeig, d’acord amb les característiques físiques, volumètriques i morfològiques”. A més, i segons l’escrit, s’observa que en la delimitació del tram de façana marítima s’han inclòs façanes posteriors d’edificis que no donen a mar. Aquests requeriments són essencials per procedir a l’aprovació definitiva del projecte, segons el ministeri.

El govern de TSF, ERC i el PSC ha fet una important aposta per aquest projecte, perquè, segons Motas, ha de representar una millora importantíssima per a la façana marítima. Amb el projecte, entre altres aspectes, es preveu aprofitar l’ampliació del calaix de formigó que condueix la riera del Monestir fins al mar per guanyar un espai considerable per als vianants. La connectivitat entre el passeig i la platja millorarà, perquè el desnivell actual, de més de tres metres d’alçada en alguns punts, es resoldrà amb grades de formigó similars a les que ja s’han introduït al nou tram del passeig del Mar de Palamós o a la Riba de l’Escala. Tot plegat, amb una inversió d’1,17 milions que afrontaran entre dues anualitats pressupostàries: 2017 i 2018.

Treballs previs

El projecte, però, no s’atura. Una empresa contractada per l’Ajuntament ha analitzat el subsòl de l’àmbit on desemboca la riera del Monestir, entre el racó de Garbí de la platja i l’inici del passeig marítim de Rius i Calvet. L’empresa va fer, el desembre passat, tres perforacions per determinar les característiques dels materials subterranis i elaborar, després, un estudi geotècnic per a la nova canalització del tram final de la riera i tota la reurbanització de la zona. Les obres del racó de Garbí no s’emprendran fins passat l’estiu del 2017 i es preveu que durin vuit mesos.

A la plana web de l’Ajuntament s’hi pot trobar, aquests darrers dies, una enquesta de l’Àrea de  Neteja Urbana que permet copsar l’opinió del ciutadà referent a temes de neteja urbana de la zona o barri on viu.

L’enquesta, més enllà de les preguntes, permet saber l’opinió dels ciutadans mitjançant suggeriments i de foma anònima, ja que no demana en cap cas dades personals, únicament el barri i carrer on es viu amb “finalitats estadístiques i organitzatives”, segons el web local.  Es tarda uns 10 minuts en finalitzar el qüestionari.

Per tal de fer l’enquesta, cal accedir a aquest  enllaç. 

L’Ajuntament farà front a part del dèficit econòmic amb què el complex esportiu de La Corxera va tancar els exercicis 2012 i 2013. El ple de l’Ajuntament ganxó va aprovar dijous passat abonar 55.750 euros al concessionari de l’explotació per aquest dèficit. En aquest punt de l’ordre del dia, van votar-hi a favor el govern (Tots per Sant Feliu, ERC i PSC) i CiU, es van abstenir la CUP i Guíxols des del Carrer i MES hi va votar en contra.

El regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, va dir que l’empresa explotadora va presentar números vermells per valor de 85.428 euros dels exercicis 2012 i 2013. Concretament, el dèficit que atribuïa al 2012 era de 38.300 euros i el de 2013 era de 47.128.

Ara segueix la negociació pel dèficit del 2014. Segons el regidor, el dèficit d’aquests anys ha estat degut a la crisi i la reducció del número d’usuaris. Sobre el fet que l’Ajuntament hagi de fer front al dèficit, el regidor ha exposat que el contracte contempla que si hi ha dèficit d’explotació, el concessionari pugui reclamar-lo al consistori.

Font: Diari de Girona 

El futur de l’antiga discoteca Palm Beach, tancada el 2007 i a primera línia de la platja, continua sent una incògnita. Touring Comercial, del Grup Eldorado, encara n’és la concessionària, fins al 2018, segons la llei de costes, però els projectes per rehabilitar l’edifici no fructifiquen i el febrer del 2015 la direcció general d’Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per declarar la caducitat anticipada de la concessió. Els motius: l’“augment de volum superior en un 10% respecte a les obres autoritzades”, l’“abandó o falta d’utilització durant un any” de les instal·lacions.

Segons ha avançat Ràdio Sant Feliu, l’empresa ha aconseguit ajornar l’expedient a través de la presentació d’un pla director urbanístic per a l’edifici, que originàriament havia acollit els antics Banys de Sant Elm o d’en Baldomero. La intenció dels concessionaris era rehabilitar l’edifici amb una estètica aproximada a la que tenia en origen, a inicis del segle XX, traient elements posteriors, però els plans fins ara no han passat de l’avantprojecte inicial. El fet que la concessió vigent estigui amenaçada i expiri el 2018 no contribueix a l’aparició d’inversors.

Des del govern guixolenc, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, avança que la prioritat és “treure els baixos de l’edifici que donen a la platja de la deixadesa”, i els tapiaran perquè de vegades hi pernocten sense sostre i s’acumulen deixalles arran de platja. En els darrers anys, ja s’hi van tapiar els finestrals apedregats de l’antiga discoteca, i en la pel·lícula Murieron por encima de sus posibilidades, del gironí Isaki Lacuesta, la decadència de l’edifici va servir al realitzador per il·lustrar icònicament l’afany de l’especulació sobre la primera línia del litoral.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols portarà a aprovació del ple avui una proposta de reconeixement oficial sobre el greuge que va fer l’antic ajuntament franquista guixolenc a Rafael Patxot i Jubert, ciutadà il·lustre.

En la línia d’altres accions promogudes en els darrers anys, els successius ajuntaments democràtics han reconegut i homenatjat víctimes de la repressió franquista per exili, empresonament, penes de mort, depuracions, camps d’extermini i batallons de treballadors. Ha estat el cas de personatges notoris com ara Josep Irla i Bosch (president de la Generalitat a l’exili), Felip Calvet o l’alcalde republicà Francesc Campà, afusellat amb altres ganxons al cementiri de Girona.

L’actual consistori vol reparar el greuge patit per Patxot, profundament catalanista, pioner en la meteorologia i un dels més grans mecenes que ha tingut la cultura catalana. Per tancar l’Any Patxot, que ha commemorat el cinquantè aniversari de la seva mort, el consistori reconeix públicament els greuges comesos durant el procés de depuració feixista, quan va ser jutjat i condemnat en aplicació de la llei de 9 de febrer del 1939 de responsabilitats polítiques, per catalanista. Durant la Guerra Civil, la FAI va ocupar les cases de Patxot a la rambla del Portalet, i després s’hi van instal·lar tropes franquistes, abans que els immobles fossin ocupats per oficines de l’Ajuntament provisionals, ja que l’edifici consistorial havia estat destruït pels bombardejos de la guerra. A través del seu advocat, Patxot va iniciar un llarg procés judicial. Totes les sentències van ser favorables a Patxot; tot i això, fins al 1951 no va recuperar les propietats.

Font: El Punt-Avui

El govern de la ciutat negocia amb un promotor i l’anomenat banc dolent (Sareb) una operació que permetria al municipi generar “entre deu i vint habitatges de protecció social”, detalla el tinent d’alcalde de Territori, Josep Saballs. Es tracta, però, d’una jugada complexa a diverses bandes, ja que es tractaria de concentrar l’edificabilitat exclusiva de pisos protegits d’una finca de l’empresari, sumat a l’aprofitament municipal d’una altra parcel·la propietat seva, en un parell de blocs d’habitatges a mig construir que ara mateix depenen del banc estatal, a través de les hipoteques pendents. Si l’operació fructifica, el municipi es trobaria amb un bloc d’habitatges pràcticament acabat, mentre que el segon està pendent que s’acabi l’obra. I l’edil argumenta que l’emplaçament dels habitatges s’ajusta més a les característiques que no pas el planejament actual.

Font: El Punt-Avui

Per la seva banda, Moviment d’Esquerres (MES) troba “desagradable pel seu contingut” la nota amb què l’Associació de Festes Ganxones decidia no prendre part en l’organització del Carnaval i lloa aquesta associació, que durant més de trenta anys ha estat organitzant diferents esdeveniments a la ciutat “amb caràcter completament voluntari i superant tota mena d’obstacles” i lamenta el to “poc obert al diàleg” de la regidoria d’Esdeveniments de Ciutat, formada per tres regidors, un de cada partit del Govern, que “en només tres reunions s’han carregat la feina duta a terme per l’associació durant tots aquests anys”.

MES recorda que el recorregut de la Carretera de Girona es va deixar de fer l’any 2003 per diferents motius, entre ells la seguretat dels participants i espectadors de la Rua, i que aquesta decisió la va prendre l’actual regidora de TSF Laura Aiguaviva, aleshores a CiU, i també recorda que fa dos anys l’actual regidor de MES i abans al PSC Pere Albó va fer emetre un informe al departament de Vialitat, el qual desaconsellava el recorregut per la carretera de Girona, fet que demostra, segons MES, que l’actual informe no s’ha fet amb rigor.

MES assegura que el regidor de Festes David Oliveras, durant els quatre anys que ha estat regidor a l’oposició “s’ha dedicat sistemàticament a fer saltar pels aires totes les reunions de l’Associació de Colles de Carnaval amb aquest tema”.

Cal recordar que la comissió organitzadora del Carnaval desaconsella aquest recorregut i va demanar fa més d’un mes a la Regidoria els diferents informes de tots els actors implicats, és a dir: Policia Municipal, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, Creu Roja, Brigada Municipal i Àrea de Cultura, sense obtenir resposta a la instància presentada.

MES insinua que aquesta decisió de cares al carnaval de 2017, emesa tan ràpidament, “potser està amagant algun interès fosc al darrere”.

El fet és que l’Associació de Festes Ganxones ha decidit per unanimitat  desvincular-se de tots els actes en els quals col·labora o coorganitza a la ciutat. “El que no havia aconseguit ningú en més de trenta anys, ho han fet tres persones en dues estonetes”, diuen. “Tres regidors completament mancats d’experiència en tot el que comporta l’organització d’un esdeveniment tan important per la ciutat com és el nostre Carnaval i la Festa Major, han vacil·lat en menysprear i dinamitar totes les decisions preses i treballades constantment entre l’Associació i els diferents equips de Govern durant anys”, asseguren.

L’Associació de Festes Ganxones, a més de coorganitzar tots els actes del Carnaval, també és responsable de l’organització del Carnaval a la Fresca, Aplec de Pedralta, Sardinada de la Verge del Carme, suport als actes de celebració del Pelegrinatge a Sant Elm i a diferents actes de la Festa Major, a part de col·laborar amb la resta d’entitats de la ciutat sempre que aquestes ho demanen i amb una total predisposició a tot el que proposa l’Ajuntament.

MES també es pregunta “com és que la les reunions preparatòries de la Festa Major (se n’han fet ja unes quantes) la única entitat assistent, i ens consta que amb força poder de decisió, és el Consell Local de Joves? I la resta d’entitats? No són importants?”

Des del Grup Municipal de Moviment d’Esquerres (MES), per tant, donen suport a l’Associació de Festes Ganxones, i els agraeixen la tasca que han dut a terme durant tots aquests anys en benefici de la ciutat de manera voluntària.

Uns 30 agents de la Policia Local van concentrar-se ahir a les sis de la tarda davant l’ajuntament per mostrar el seu rebuig al que consideren un atac de l’equip de govern (TSF, ERC i PSC) pel cas de les hores treballades i l’increment del sou per la prolongació de la jornada. La trobada, que va tenir lloc simultàniament a l’encesa dels llums de nadal que es feia al mateix lloc, va ser feta en dos torns ja que els Mossos d’Esquadra van comunicar-los que, en no tenir permís per fer una concentració, havien de ser menys de 20 agents a l’hora.

Quant a la concentració, posa de manifest que la relació entre l’equip de govern i la Policia Local és tensa. Certs agents pensaven que el canvi de govern el passat juny permetria millorar les relacions, però no ha estat ni de bon tros així i, malgrat el poc temps transcorregut des que el nou govern va prendre possessió, la setmana passada els sindicats de CCOO, UGT, CSIF i SPPM-CAT ja van demanar la dimissió del regidor del cos, Jordi Vilà (ERC), al qual retreuen no haver desencallat temes, com ara el de personal o de les armilles antibales, que fa anys que s’arrosseguen. De la prolongació de jornada, els sindicats sostenen que l’increment de sou que comportava es va incloure al seu complement específic per conveni.

Les tres seccions sindicals representades al cos –CCOO, UGT i CSIF-SPPM– sostenen que a finals de l’any passat, dins del nou conveni municipal, es va acordar que el complement anterior de 400 euros –per prolongar la jornada funcionarial fins a les 40 hores setmanals i poder cobrir els tres torns diaris de 8 hores, per comptes de les 7 antigues o les 7 i mitja actuals– s’ha de consolidar com a complement específic, una concessió que van obtenir renunciant a participar dels 200.000 euros addicionals que es van repartir entre la resta de la plantilla amb la revaloració dels llocs de treball municipals del conveni, aprovat per CiU i PSC.

Fonts: Diari de Girona i El Punt-Avui

L’Ajuntament obre aquest dilluns 30 de novembre l’Oficina d’Informació i Atenció Ciutadana al Centre Cívic Vilartagues (plaça de Salvador Espriu), la qual serà operativa de dilluns a divendres de 9 a 2 del migdia.

A la pràctica això representa tenir una oficina a Vilartagues, que acosta al ciutadà bona part de les gestions que es poden fer a dia d’avui a l’edifici de l’Ajuntament. Els veïns del nucli s’estalviaran desplaçaments amb un servei de proximitat de l’administració local

Els tràmits més comuns que a dia d’avui es fan a l’edifici central de l’Ajuntament es podran fer al centre cívic, i són les gestions relacionades amb informació, registre i sol.licituds diverses.

Val a dir que la seu electrònica de l’Ajuntament permet encara més comoditat als usuaris, ja que es poden fer totes les operacions des de qualsevol ordinador connectat a internet.

El primer tinent d’alcalde i regidor de Règim Intern, Josep Melcior Muñoz, indica que la voluntat del Govern és “apostar al màxim per la proximitat de l’administració vers els ciutadans”. És una de les primeres accions que tenia pensat realitzar el nou equip. Pel primer tinent d’alcalde era prioritari desdoblar l’Oficina d’Atenció Ciutadana i obrir el servei a Vilartagues. En aquesta línia, diu Muñoz, el govern busca la màxima proximitat amb la ciutadania.

Ple al Ple i ple al Pati de l’Ajuntament, habilitat per tal que el públic en general que no cabés a la Sala de Plens pogués seguir l’esdeveniment en directe per televisió ben assegut a la cadira.
L’acte de constitució del nou govern de la ciutat va aplegar un nombrós públic, des d’antics alcaldes i regidors, convidats pel Consistori, fins a públic en general, passant per familiars i amics dels nous inquilins de l’Ajuntament.
Com mana la llei, el Ple constitutiu fou presidit per una Mesa d’Edat, formada pel regidor més gran (Francisco Cárdenas, CIU) i la més jove (Georgina Linares, ERC), secundats pel secretari municipal, Carles Ros.
Després de donar la benvinguda, Cárdenas va donar pas a la jura o promesa del càrrec. Tots 21 electes van prometre’l, la majoria per imperatiu legal alhora que prometien lleialtat institucional de cara a les eleccions del 27S i de cara a la conversió de Catalunya en Estat independent. Alguns ho feren fermament, d’altres amb menys convicció. Fina Cosp, Laura Aiguaviva i Pere Albó han oblidat citar l’imperatiu legal, però malgrat tot han donat suport a un suposat estat català. Els tres representants del PSC han promès sense imperatiu legal i han obviat el 27S i el sobiranisme. El novell Josep Ramon Llobet (ERC) ha evitat parlar del Rei d’Espanya i l’ha substituït per “Jefe del Estado”. Jordi Lloveras (GDC) va afegir que volia que Catalunya fos un estat iniciat a partir d’un procés constituent.
Acte seguit s’ha procedit a la votació de l’alcalde de la ciutat per part dels regidors. S’hi han presentat 4 aspirants: Pere Albó (MES), Jordi LLoveras (GDC), Joan Alfons Albó (CIU) i Carles Motas (TSF), resultant proclamat alcalde aquest darrer per 12 vots, contra 6 de Joan Alfons Albó i un per Pere Albó i Jordi Lloveras. La CUP s’ha abstingut.
Un cop proclamat Motas alcalde, han començat els parlaments. Elena Delgado (CUP) ha felicitat Motas i ha dit que es situarà a l’oposició per estar al costat de les associacions de la ciutat i vigilar amb lupa les concessions i contractes signats per l’Ajuntament. “Aixecarem catifes, si cal”, ha dit. Delgado ha esmentat Pere Caimó, alcalde oblidat de Sant Feliu, pel seu caràcter lluitador que el seu partit continua per “radicalitzar la democràcia”. La representant de les classes més populars ha incidit que el percentatge d’abstenció havia estat, en aquestes eleccions, del 44’95%, “gairebé el triple de percentatge de la força més votada” i que pretén que Catalunya sigui independent “mitjançant un procés constituent de base”, reivindicant fortament el paper dels immigrants, als quals actualment se’ls nega el dret a vot per llei.
Per la seva banda, Pere Albó (MES) ha ressaltat que aquesta nova etapa de l’Ajuntament serà més plural, però lamenta que actualment l’esquerra estigui massa fragmentada. Aposta per canviar la llei electoral ja que “el bipartidisme ha acabat i calen llistes obertes i processos participatius”. “Joan Alfons Albó i Carles Motas mereixen una segona volta”, ha dit. També ha parlat en clau sobiranista, i esmentant que el pacte amb l’ANC no s’ha complert per culpa de la “unió contra l’alcalde sortint” i criticant que “alguns partits en campanya van prometre una cosa i n’han fet una altra”. Albó ha esmentat que aquest pacte de govern no es pot qualificar “ni sobiranista ni progressista”.
Jordi Lloveras (GDC) s’ha mostrat satisfet per la seva acta de regidor i, com a representant de l'”esquerra transformadora”, ha desitjat sort al nou equip de govern prometent no fer una oposició sistemàtica, però si generar debat per fer avançar la ciutat.
Josep Melcior Muñoz (PSC) ha promès treballar pels barris i per tots els ciutadans amb igualtat d’oportunitats i reclama que la figura de l’alcalde sigui “respectada” i suggerint que a Sant Feliu de Guíxols li convé “una alcaldessa per demostrar com ha progressat la societat ganxona durant els darrers 40 anys”.
Per la seva part, Jordi Vilà (ERC), es congratula de que el PP hagi desaparegut de l’escena política ganxona i promet que farà el possible perquè “Catalunya sigui un estat” i ha justificat el pacte de govern negant que s’hagi incomplert allò signat amb l’ANC, ja que “a l’equip de govern i a l’ajuntament hi ha majoria sobiranista”.
L’alcalde sortint, Joan Alfons Albó (CIU) ha desitjat “coratge i encert” al nou equip de govern, sobretot per la creació de llocs de treball i gestió del paisatge. En el primer apartat, ha esmentat que l’any 2014, a sant Feliu, després de molt de temps, es van crear més empreses de les que es van tancar. Ha citat Sant Feliu com una “ciutat mediterrània” i ha afirmat que estarà amb l’equip de govern “en alguns projectes de ciutat” que Albó ha esmentat un per un, destacant la “permeabilitat a les bones idees” pel que no volen ser “oposició, sinó col·laboradors”.
Per acabar, el nou alcalde, Carles Motas (TSF), ha desitjat una ciutat pròspera per a tothom i ha destacat que la nostra és una ciutat d’acollida, explicant la història de la seva família, empordanès de Bellcaire el pare i andalusa de Castelldeferro la mare. Motas ha promès “treballar fort per no deixar res enrere” i suggerint que cal estar “més al carrer i no tant al despatx”, en clara al·lusió a l’anterior alcalde.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols s’ha vestit d’història. La mostra de mobiliari d’aula, orles de diverses promocions, fotografies i fitxes d’alumnes s’ha exposat al Pati, presidit per material d’escola ja obsolet però segurament recordat amb enyorança, o potser amb l’estranyesa del temps que ho transforma tot en vell; ara són, a ulls joves, andròmines antiquades i bastant incòmodes. Escriptoris de dos seients encaixonats, d’aquells de color del vernís marró i d’olor a tinta d’estilogràfica.
No només material, també hi trobem records inesborrables i fixats en orles on s’hi troben professors històrics de l’ Institut, alguns d’ells esborrats per la petja del temps. Els ex-alumnes miraven de trobar-s’hi, i el jovent s’ho mirava amb enveja. Ells també volen orles, per poder-se-les guaitar al cap de trenta anys i comparar edats i xafardejar, i preguntar-se “i aquest on el tenim?”
Al costat d’una de les columnes del pati hi ha un quadre que mostra una línia temporal que arrenca des del naixement de l’ institut, any mil nou-cents seixanta-cinc, fins al curs actual. S’hi pot veure tot d’esdeveniments ocorreguts en tots aquests anys d’històries, audicions, concursos, excursions, records i desitjos. Quasi tots els presents, en major o en menor mesura, hem crescut al Sant Elm, com a professors, com a alumnes o com a treballadors. I encara falten molts anys perquè la memòria dels presents s’esborri en el no res, falta temps fins que tot aquest material d’arxiu s’engreixi amb orles (si és que ressorgeixen, ja que tinc entès que l’alumnat té voluntat de recuperar aquesta tradició), fotografies i material dels i les alumnes d’aquests propers cinquanta anys. O potser no tant, si és que tira endavant el projecte de construcció d’un nou institut a la ronda de ponent.
A més de l’exposició a l’Ajuntament, l’ Institut Sant Elm té una sèrie d’actes previstos durant el mes de maig dirigits a l’alumnat. Durant aquesta setmana l’ Institut ha realitzat diverses activitats extraordinàries a les aules, aprofitant l’avinentesa de la setmana literària. S’han fet activitats en memòria d’autors com Gaziel i Caterina Albert (Víctor Català), s’han llegit poesies, s’han presentat llibres i s’ha convidat a Rebeca Carranco, periodista del País per parlar d’ “el món del periodisme”.