Segons informa el diari El Punt-Avui, l’Ajuntament ampliarà el domini públic a la finca dels jardins de Can Blasco, després d’haver assolit un acord amb les famílies De la Peña i Riera Prim per afegir 650 metres quadrats que encara eren privats al bell mig de la zona verda. A canvi, el consistori els cedirà una porció de 275 metres quadrats annexos a la casa que continua en mans de les famílies, un fet que, a més de donar-los més privadesa, afavoreix la quadratura urbanística dels límits entre propietats.
L’alcalde, Carles Motas, destacava que amb l’increment net de superfície municipal, d’uns 338 metres quadrats, el jardí públic superarà les 0,55 hectàrees, que comprenen un tram continu de la muralla medieval en què, a més de la torre de guaita, incorporen un vell colomar i el pou que durant segles ha servit per regar els bancals que havien servit d’hortes a la comunitat monàstica i en els últims dos segles s’han reconvertit en jardí.
Pel que fa a la casa modernista de Can Blasco, força ben conservada, Motas sosté que servirà de complement al projecte de Museu Thyssen al monestir. “La podríem incloure en el projecte global de l’equipament”, avançava l’alcalde, per bé que encara no tenen clars els usos.
El dret de pas, encarrilat
Pel que fa a la negociació pendent entre els mateixos propietaris de la finca privada i el consistori pel dret de pas que figura inscrit al registre de la propietat a través del jardí públic, Motas explicava que hi ha bona voluntat entre les dues parts per arribar a un acord, i posava com a exemple l’entesa fructífera per la permuta dels terrenys. El govern local reconeix que el dret figura als documents, però creuen que caurà pel seu propi pes quan els jardins s’obrin al públic.
Desbrossada a fons dels jardins
El paisatge a l’interior de la zona verda ha canviat força des que el consistori va tancar l’adquisició dels terrenys, a final d’any. Una brigada de jardineria i treballadors forestals s’han centrat en les últimes setmanes a desbrossar l’espessa vegetació que creixia al sotabosc i eliminar els arbres en més mal estat, com ara alguns pins i les restes d’una gran palmera afectada per l’escarabat morrut.
A curt termini, els jardins continuaran tancats de manera habitual, ja que caldrà temps i inversions per adequar-hi les zones de pas, esglaons per salvar els desnivells i un redisseny de la plantada de noves espècies. Però es manté la idea d’organitzar-hi activitats periòdiques, amb l’objectiu prioritari que al maig es puguin presentar en societat durant la mostra Guíxols Flors i s’hi puguin celebrar, per exemple, petits recitals amb alumnes de l’escola municipal de música.
Pel que fa a la feina prèvia a l’emplaçament del museu entre el monestir i els jardins, aquest any el consistori té previst encarregar prospeccions arqueològiques al subsòl de la plaça Abadia, que seran a càrrec d’equips de la Universitat de Girona.
