El passat diumenge i malgrat el concert de Fito y Fitipaldis, el partit del Barça i els actes de Festa Major, el doctor Eduard Estivill i la seva banda –rebatejats per l’ocasió com a Falsterbo Violí- varen contraprogramar una actuació a la terrassa del Bar Rambla i varen fer el ple de comensals, congregant molta gent –convidats, fans i passejants – a la confluència amb la Placeta de Sant Joan, asseguts i dempeus.
Amb la seva simpatia, el doctor Estivill, fundador, cantant i guitarrista de Falsterbo- va presentar els membres de la seva banda – la seva esposa i vocalista Montse Domènech, d’origen ganxó, David Ponsa, guitarra i tècnic de so i el violinista, mandolinista i guitarrista Jordi Marquillas –, va excusar la no assistència del fundador del grup Isidor Marí i també va explicar els orígens de la formació des del 1967, en els darrers anys de la dictadura franquista, que van començar a tocar els clàssics del folk americà de Bob Dylan i d’altres compositors de l’època, formant també el Grup de Folk.
Amb la seva simpatia i rodejats de la seva gent, Falsterbo 3, Falsterbo Marí o Falsterbo Violí –depèn de les circumstàncies canvien el nom de la banda- van tocar clàssics folk de tots els temps i van fer emocionar els fans de la formació barcelonina. Des de peces de Bob Dylan o John Lennon fins a d’altres de Neil Young o Cat Stevens, algunes en versió original i d’altres d’adaptades al català, van fer recuperar als més veterans congregats a la Rambla la joventut viscuda en els temps de les acampades, el flower-power, l’amor lliure d’amagatotis i, qui sap, les primeres calades a un porro.
Evidentment, el concert va acabar amb la infantil, però no menys bonica ni efectiva, “Puff, el dràc màgic” i el repic de mans d’un públic entregat abans del xou final previ als bisos.
Falsterbö i el doctor Estivill, un habitual resident els estius a Sant Feliu, actuaran altra vegada al mateix lloc el proper 29 d’agost. Repetirem.
