L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, de mans del seu actual alcalde Carles Motas, va lliurar el passat dissabte 22 de desembre la Medalla d’Or de la ciutat a Isidre Ribera i Bech, en un acte a la Sala de Plens de l’Ajuntament. Ribera va rebre la distinció per la seva implicació en el teixit associatiu local, i la bona predisposició en benefici de la ciutat i el seu patrimoni cultural.

En un acte molt emotiu, l’alcalde va repassar la trajectòria de Ribera i la seva participació en moltes entitats i associacions ganxones, des d’àmbits educatius, culturals, esportius, socials o de recuperació de la memòria de la història de la ciutat.

L’homenatjat va agrair la medalla, i va fer extensiu el mèrit a tota la seva família, i va fer una crida a les persones que senten el desig de treballar per a la resta de ciutadans a que “abandonin el sofà de casa”. “Dissortadament no hi ha cues per entrar en les associacions i aquesta tendència l’hem d’anar canviant”, va dir.

Durant l’any 2019 se celebraran dos importants aniversaris històrics a Sant Feliu i al conjunt de les nostres comarques: el 150è del famós Foc de la Bisbal i el 200è del naixement del prohom Pere Caimó, dos referents injustament desconeguts per a molts empordanesos fins que Àngel Jiménez n’ha publicat una sèrie de bons articles en els darrers mesos.

Efectivament, el ganxó Pere Caimó (1819-1878) ha de ser considerat un dels referents socials i polítics del segle XIX gironí juntament amb Abdon Terrades, Francesc Sunyer, Narcís Monturiol, el músic Joan Goula o Isabel Vila, considerada aquesta la primera sindicalista catalana, per anomenar-ne només uns quants. Caimó va ser diputat a Corts pels republicans federals i alcalde de Sant Feliu en moments molt difícils. Va haver d’enfrontar-se a una església molt dominant i integrista i a una monarquia opressora, no tan diferent a la que patim avui podríem afegir.

Caimó va liderar l’ample moviment republicà, antilleves militars i progressista que advocava la superació de l’arnat i corrupte regnat d’Isabel II i la introducció de mesures socials progressistes per modernitzar la societat. Considerava que la revolució que s’havia iniciat el 1868 l’havia traïda el General Prim tot mostrant  una agenda monàrquica i conservadora gens permeable al progrés social. La reacció de Pere Caimó, com a digne representant dels ganxons de classe treballadora, era de proclamar la República a Girona. Per fer-ho, el van seguir milers d’empordanesos de totes les poblacions veïnes –Calonge, Palamós, la Vall d’Aro, Palafrugell- una mena d’exèrcit popular formada majoritàriament de tapers. En paral.lel, Isabel Vila es va fer famosa formant un cos d’infermeres que els va servir a l’enfrontament amb l’exèrcit espanyol a la Bisbal, on només foren dispersats després d’oposar-hi una dura resistència i en raó d’una falsa operació de negociació que va acabar amb la detenció de Caimó a traïció.

Per celebrar aquestes efemèrides, s’ha creat un Grup Promotor. En mutu acord amb l’Ajuntament de Sant Feliu, i altres contrades, s’està preparant un seguit d’actes per recordar l’aniversari del naixement de Caimó, al voltant de l’u d’abril, com ara una sèrie de visites guiades pel Sant Feliu Republicà i la representació de l’obra “Isabel Vila al Foc de la Bisbal” –monòleg protagonitzat per la popular actriu Carme Sansa– a diverses poblacions del Baix Empordà, Gironès i la Selva durant el curs de l’any. Se’n farà una funció estel·lar a la Bisbal el mateix dia 6 d’octubre, dia en què farà exactament 150 anys del Foc de la Bisbal.

Per més informació, o per participar-hi, us podeu dirigir al Grup Promotor del Bicentenari Caimó a l’adreça electrònica anyCaimo@gmail.com.

Toni Strubell

El passat dimecres, 18 estudiants de batxillerat artístic de l’institut Sant Elm, en coordinació amb el col·lectiu cultural de la nostra ciutat Aleph, van fer “pujar els peixos” a les escales del carrer Penitència, al costat de l’escola Sant Josep. Aquesta iniciativa, amb el suport de l’ajuntament, s’emmarca dins de les activitats d’Aleph com a contribució a la participació del jovent en el desenvolupament cultural.

Aleph ja ha fet dues altres intervencions, dins el pla d “Espais que parlen”, una al barri de Tueda, al carrer de Sant Isidre, i la segona a l’entrada de la llar d’infants de l’escola Baldiri Reixach. 

L’any vinent està prevista alguna altra actuació d’aquest tipus.

El mes de setembre, una moció presentada al Ple per CiU va aconseguir els vots necessaris per tal que la regidora delegada del servei, Laura Aiguaviva, expliqués davant el plenari les característiques del nou contracte de neteja i els motius del retard en la seva redacció.
Un mes després, el govern va presentar un nou acord provisional de pròrroga amb CESPA. Des d’aleshores, s’espera informació sobre les condicions del nou contracte que s’ha de posar en concurs, però la  regidora encara no ha comparegut. En el ple de novembre de dijous passat, va ser per l’absència d’Aiguaviva.

Guíxols des del Carrer-Entesa lamenta  en una nota “l’hermetisme i la poca voluntat de diàleg que des de fa molt temps ve mostrant el govern”, un fet que, segons denuncien, “impedeix saber cap on va el plec de condicions del nou contracte, pels dos anys de retard previstos i perquè  fins i tot s’ha acudit a una empresa per redactar-lo, sense que per ara es conegui cap resultat”.

D’entre les qüestions que GdC vol debatre per incloure al nou contracte s’hi troben el pla local Residu Zero -aprovat per una moció del mateix grup-, el model de recollida selectiva que s’aplicarà en els propers anys, els plantejaments per resoldre la problemàtica dels voluminosos, o com s’abordarà de manera integral la neteja de la ciutat,  elements prou importants i que afecten la ciutadania, però també la sostenibilitat de l’entorn i l’economia del municipi.
Per això la formació dels “comuns” entén que aquesta compareixença és urgent i necessària i critica l’actitud del govern en aquest servei que comporta més de 4 milions d’euros l’any, essent el contracte més important del pressupost municipal.

El Ple de novembre, que va tenir lloc aquest dijous, va estar marcat per les obres, ja que el govern hi va portar l’aprovació inicial de tres projectes com són la reurbanització del carrer del Doctor Rovira (130.000 €) – una obra menor en comparació amb les altres dues -, la cobertura de la riera de Sant Amanç (uns 3 milions) i la reurbanització del carrer de Girona (prop d’un milió)

El projecte que aixeca més expectació és el de la riera, tant per la necessitat de l’obra com pels recels que la mateixa pot comportar en relació al cost i els materials a utilitzar, un cop vists els precedents d’obres costoses fetes en aquest mandat. 
Així, des de l’oposició, Jordi Lloveras (GdC), va preguntar per la fase d’urbanització, en referència al paviment de la superfície peatonal, així com el mobiliari urbà i l’enllumenat o la previsió de posar-hi jardineres amb plantes.  El govern va declarar que encara no ho sabien, malgrat la magnitud del projecte presentat, i és que la urbanització no va inclosa en aquests 3 milions, als quals caldrà sumar per tant la naixença del nou vial que taparà la riera amb els seus corresponents serveis, un projecte que s’haurà d’encarregar.   
El mateix regidor va instar el govern a preveure mesures per pal·liar els possibles deterioraments de les parts posteriors dels edificis de l’àmbit de l’obra per integrar-los amb l’entorn paisatgístic urbà.  

Segons els plans governamentals, es preveu fer el cobriment, de gairebé mig quilòmetre, en quatre fases d’aproximadament tres mesos i mig cadascuna (excepte la segona, que és més curta i duraria dos mesos).
El primer tram va des del Monestir fins al carrer de la Mercè, amb un cost estimat d’uns 973.000 euros; el segon, fins a la confluència amb la riera de Sant Amanç, amb un cost de 352.000 euros; el tercer (des de la riera de Sant Amanç fins al carrer Llibertat) per 701.000 euros i finalment el quart que continuarà des de la riera de Sant Amanç fins a l’escola Gaziel.

L’obra, que començaria el 2020, va obtenir l’aprovació del plenari amb els vots favorables del govern i CiU, amb l’abstenció de la resta de formacions polítiques.

La primera edició de la fira del rellotge de col·leccionista, iniciativa de la Cambra de Comerç i l’Associació Turística Guixolenca, va dur dissabte passat a la ciutat desenes d’aficionats a la matèria d’arreu de Catalunya –com ara una delegació de la Fira del Rellotge de Sant Feliu de Codines, o aficionats amb col·leccions en exposició–, a banda dels centenars de persones que van fer una ullada a les 11 parades de la rambla del Portalet, segons El Punt Avui.

A les parades s’hi podien trobar peces a partir dels 10 euros – aparells de polsera antics- i fins als centenars d’euros – rellotges de peu o sobretaula en ús- que duien alguns antiquaris.

La llibertat d’expressió és pedra angular de totes les societats democràtiques. És evident que tota democràcia té diferents nivells d’aprofundiment i el fet que avui a l’estat espanyol el Codi Penal ofereixi a la Casa Real més protecció que a qualsevol altra institució o ciutadà, ens demostra que aquest nivell és millorable. Per això, en el primer punt de la moció, Guíxols des de el Carrer-Entesa insta al govern de l’estat a derogar el delicte d’injúries a la Corona. Així ho  recomana el Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan determina en la seva jurisprudència que els ordenaments jurídics no poden atorgar una protecció especial i més qualificada als seus càrrecs i a les seves institucions, sinó més aviat al contrari, han de permetre un major grau de crítica, atès que es tracten d’institucions públiques en el marc d’una democràcia.

El fet que la monarquia s’hagi convertit progressivament en un símbol que només entusiasma als sectors més conservadors, mentre és rebutjada, cada vegada més obertament, per una part important de la ciutadania, ja no només a Catalunya i a Euskadi sinó al conjunt de l’Estat, fa que hagi deixat de ser un símbol d’unitat i concòrdia, com ho podia haver estat anys enrere. Avui ja no és ni un símbol d’unitat. El discurs que va fer Felip VI el 3 d’octubre de 2017, lluny d’unir encara va crear més separació. Per això, en el segon punt de la moció, es demana rebutjar i condemnar el posicionament del Rei i la seva intervenció en el conflicte de Catalunya, així com la seva justificació de la violència per part dels cossos policials de l’1 d’octubre de 2017.

D’altra banda, avui són notoris els possibles casos de corrupció que envolten la Casa Real, i molt concretament, al rei emèrit. Portem temps assistint a la publicació d’una sèrie d’informacions que posen en qüestió la institució monàrquica i la vinculen amb trames de corrupció i d’enriquiment il·lícit. En el tercer punt de la moció, s’insta al Congrés dels Diputats perquè obri en seu parlamentària una Comissió d’Investigació en relació a totes les accions realitzades pel rei emèrit.

La funció de la Monarquia, la seva funció diguem-ne històrica, per a la democràcia espanyola després de la mort del dictador, ja ha passat. Avui aflora una altra Espanya que és jove, mestissa, indignada, laica i reticent a perdre drets i llibertats. A aquesta altra nova Espanya cal donar-li espai perquè segur que hi compartim horitzons, somnis i anhels; per això el quart  punt de la moció reafirma els valors republicans i aposta per la celebració d’un referèndum perquè els ciutadans i les ciutadanes puguem decidir lliurement entre monarquia o república.

La moció es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups municipals i les abstencions de la CUP i el Grup Socialista.