La nostra ciutat ja disposa de carregadors per a vehicles elèctrics o híbrids, amb 4 els punts de recàrrega per a cotxes i motos elèctrics a Sant Feliu. Els conductors que desitgin utilitzar-los hauran de demanar una targeta a l’Oficina de Turisme, que té un valor de 3 euros i es pot fer servir a altres localitats.

Cada punt de recàrrega compta amb dos endolls situats al costat de les dues places d’aparcament habilitades expressament per a aquest fi. Dos dels punts de recàrrega es troben situats a la Zona Comercial Bujonis, davant la benzinera de la carretera de Girona, i dos més a l’aparcament de l’estació d’autobusos. 

Així, des de la regidoria de Medi Ambient encapçalada pel regidor Salvador Calabuig es segueix amb la voluntat de vincular el municipi amb la sostenibilitat i el turisme, i per això el següent pas de la regidoria és la instal·lació, properament, d’un altre carregador per a bicicletes.

El govern municipal va votar en contra de la proposta de GdC-Entesa per blindar el llegat arquitectònic de Joan Bordàs, qui fou arquitecte municipal entre els anys 1914 i 1955.
Així, l’Ajuntament no farà cap inventari acurat i actualitzat de l’obra de l’arquitecte empordanès i tampoc del seu estat de conservació, tal i com proposava la formació dels comuns, que es mostra preocupada perquè tampoc es protegiran els elements de mobiliari urbà que dissenyats per Bordàs i que avui encara es poden trobar als nostres carrers.

Així doncs, els bancs de pedra del passeig, la barana de mar amb els arcs, els parterres de terra amb flors i la font de la plaça del Monestir, per citar-ne alguns, no seran inclosos en el Catàleg de Béns Locals com a elements a protegir i, per tant, podrien ser eliminats o canviats en qualsevol nova obra que es vulgui fer, com per exemple, la que s’està duent a terme en el Racó de Garbí.

L’argument exposat pel govern, segons el qual es farà en un futur una actualització sencera del Catàleg, no convenç la formació comuna per la seva poca concreció. GdC continua pensant que aquests elements urbans de l’època de Joan Bordàs “donen a la nostra ciutat una personalitat i un atractiu paisatgístic únics que cal conservar i protegir” ja que darrerament alguns s’estan fent malbé o  directament s’han destruït degut a noves construccions o per decisions polítiques.

El dia 29 de juliol arriben a la nostra ciutat els nous gegants, rèplica dels anteriors, però construïts recentment amb materials més lleugers i moderns. En l’acte es farà el bateig i presentació dels nous gegants i es farà una trobada entre els antics i els nous.

Aquest és el programa:

• 10.00h Sortiran els VELLS gegants, acompanyats de les colles padrines (Caldes de Malavella i Calonge) des de l’Ajuntament. Aniran pels carrers Anselm Clavé i Sant Pere.
• 10.00h A la mateixa hora, simultàniament sortiran des del Col.legi Gaziel els NOUS gegants, amb la Colla Gegantera Ganxona.
• 10.30h Junts coincidiran al punt intermig, que serà la placeta de Sant Joan.
• 10.45 Parlaments de les autoritats i representants de l’entitat, amb traspàs de poders entre els gegants vells i els nous. Seguirà una ballada de gegants i lliurament d’obsequis. Apadrinen la vetllada la Colla Gegantera de Calonge i la de Caldes de Malavella.
  D’aquí, en comitiva fins a l’Ajuntament, on els gegants vells ja quedaran exposats durant tota la Festa Major.

  També  es farà una nova trobada dels quatre gegants, els dos vells i els dos nous, el dia del Pregó, 31 de juliol, al vespre.

Història dels Gegants de Sant Feliu

Els gegants actuals tenen les següents dimensions: en Feliu pesa 54 kg i medeix 3.15m. L’Àngela pesa 52 kg i mesura 3.05m. Són dels més antics que hi ha en actiu. Faran 65 anys al 2019, és a dir, foren construïts l’any 1954.

Es van realitzar en un taller de Saragossa, el qual va comprar els motllos al taller “Ingenio” de Barcelona. Van ser estrenats el 16 de juny del mateix any (1954), un dia de Corpus Christi.
Els vestits originals van ser bordats al realç per la Sra. Cristina Oliu i Purrier, veïna de Sant Feliu, i van estrenar vestits nous el 1997.

Des del 1954 fins al 1986, és a dir durant 32 anys, no tenien nom oficial. Van rebre els noms de Feliu i Àngela (prenent el nom dels patrons de la ciutat) en un acte de bateig popular, amb l’alcalde Josep Vicente com a mestre de cerimònies. Era un 27 de juliol de 1986. 

Van ser testimonis del ‘bateig’ els gegants de les ciutats d’Aiguafreda, Canet de Mar, Castelló d’Empúries, Figueres, Sant Hilari Sacalm, Sant Just Desvern, Vic i els gegants del barri de Sants de Barcelona.

Aquest 2018, una altra vegada, trenta-dos anys més tard des d’aquell bateig de juliol, en surt una nova rèplica. El nou gegant masculí té una alçada de 3,26m i la geganta 3,14m. Han estat construïts en la seva totalitat en un taller de Navata, Ventura & Hosta.
Els primers esbossos dels vestits han estat dissenyats per Aina Periz, de 18 anys, veïna de Sant Feliu. Amb els colors dels vestits s’ha volgut representar una part de l’essència de Sant Feliu: el mar (la geganta) i el suro (el gegant).

La ciutat té un llegat d’arquitectura modernista i noucentista prou important. Joan Bordàs i Salellas, qui va ser arquitecte municipal entre els anys 1914 i 1955, n’és un dels seus màxims exponents, i ara la formació Guíxols des del Carrer planteja fer un inventari actualitzat de tota la seva obra i protegir aquells elements urbans que són comuns.

Com a arquitecte municipal, Joan Bordàs va esbossar la fàbrica de taps de suro La Suberina (avui seu de l’empresa de materials per la construcció Ginesta) i va participar en reformes d’edificis públics ja existents, com l’Hospital Municipal o els banys de Sant Elm (reconvertits posteriorment a discoteca Palm Beach), tots ells declarats edificis d’interès arquitectònic. També va treballar la seva vessant urbanista, sobretot quan entre els anys 1943 i 1945 va dirigir les obres de reconstrucció del Passeig del Mar i del Passeig del Guíxols incorporant uns elements de disseny innovadors en l’època, com som els bancs de pedra i els parterres o la barana de mar amb els seus balcons i arcs, i que amb el pas dels anys han donat a la ciutat una personalitat i un atractiu paisatgístic únics al nostre entorn. Joan Bordàs també va ser l’autor del disseny de la font que hi ha a la plaça del Monestir.

Tot el llegat arquitectònic de Joan Bordàs s’ha vist disminuït al llarg dels darrers anys. Avui mateix podem veure com ja s’han perdut una part dels parterres originals, o com també s’han enderrocat alguns dels emblemàtics balcons sobre la platja emmarcats per uns arcs de ferro i rematats amb la silueta d’una barca (concretament els de la banda de Rius i Calvet). També trobem alguns bancs de pedra, o alguns trams de la barana de mar, en mal estat de conservació.

La proposta de Guíxols des del Carrer, que es debatrà al proper ple del mes de juliol,  insta el govern municipal a realitzar un inventari acurat de l’obra arquitectònica de Joan Bordàs a la nostra ciutat, així com del seu estat de conservació, i a restaurar i protegir tots els elements de mobiliari urbà que encara perduren.

Una altra moció, referent al dret a una mort digna

GdC també presentarà al proper Ple una altra moció, en aquest cas referent al dret de les persones a viure amb dignitat el procés cap a la mort. La moció proposa que l’Ajuntament estableixi contactes de col·laboració amb l’Associació pel Dret a Morir Dignament de Catalunya (DMD-Cat) perquè, a través de xerrades i conferències, es doni informació veraç a la ciutadania sobre els seus drets al final de la vida, i també, sobre els  beneficis de tenir fet el Document de Voluntats Anticipades (DVA).

Els equips d’emergència cerquen des d’aquesta matinada una dona francesa de 43 anys, desapareguda a la nostra ciutat. Va ser la parella de la víctima qui va alertar als Mossos d’Esquadra en trobar-la a faltar des de feia massa estona.

L’avís es va donar a quarts de dues de la matinada i es ve desplegar un dispositiu de les forces de seguretat, amb els Mossos d’Esquadra, els Bombers i la Policia Local, per localitzar-la.

La zona que on s’està centrant la recerca és els encontorns de la Punta de Garbí. No es descarta que la noia que estava prenent diversos tipus de medicaments, marxés per voluntat pròpia.

Un nombrós públic ha participat de la celebració de la Mare de Déu del Carme a la nostra ciutat, aquest 14 de juliol. L’embarcació amb la imatge de la mare de Déu ha sortit en processó i l’han seguit altres barques, en un itinerari  per aigües de la rodalia de Sant Feliu.

Entre les activitats de la Mare de Déu del Carme el programa detalla una una ofrena floral,  la processó, una sardinada al vespre i havaneres la nit de dissabte amb els grups Llops de Mar i Norai.

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu en les administracions públiques, denuncia que a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols es viuen contínues irregularitats.

En concret, el sindicat va interposar diverses denúncies davant Inspecció de Treball per riscos psicosocials en l’Ajuntament, que a l’octubre de 2017 foren admesos per Inspecció, requerint l’Ajuntament, de forma immediata, a “prendre les mesures oportunes establertes en l’avaluació de riscos, l’elaboració d’un protocol de resolució de conflictes, la integració en els protocols de treballadors especialment sensibles i la vigilància de la salut després d’una baixa prolongada de l’estat psicològic dels treballadors”. Unes mesures que, a dia d’avui, i segons el Sindicat, no s’han aplicat, fent que la situació hagi empitjorat. 

El CSIF també denuncia, en una nota de premsa, que des de setembre de 2015, l’Ajuntament té habilitats, amb caràcter transitori de les funcions assimilables, un sergent de la Policia Local com subinspector i un caporal com a sergent. Uns nomenaments que s’haurien d’haver revocat, ja que havien de ser efectius fins el reingrés d’un dels dos inspectors que hi havia i  que finalment va ser baixa per comissió de serveis. 

Aquestes habilitacions es van fer atenent el conveni col·lectiu de l’Ajuntament ganxó, que estableix que “es podrà encomanar a un treballador l’exercici de funcions corresponents a una categoria superior, de manera temporal i rebent la diferència retributiva”, i també de la Llei de Coordinació de les Policies Locals de Catalunya que diu que “l’alcalde ha de designar, entre els membres de major graduació, la persona que ha de substituir al cap del cos en els casos d’absència d’aquest”; però el CSIF denuncia que aquest no és el cas de Sant Feliu, en què ja hi ha un inspector legalment nomenat, Josep Miñarro, que és el legítim cap de la Policia Local de Sant Feliu; i que per tant, no ho seria el sergent el qual l’Ajuntament vol posar com a cap quan ja hi ha un superior jeràrquic. A més, també asseguren que la plaça de subinspector no consta a la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament.

El sindicat alerta que la cap de recursos humans de l’Ajuntament reconeix que no existeix cap decret d’habilitació del suposat sotsinspector i reconeix que el suposat nou sergent queda deshabilitat i que, per tant, hauria de retornar a la seva plaça de caporal,  però aquesta persona “a dia d’avui continua actuant i cobrant com sergent, tot i estar deshabilitat”.

Segons el CSIF, tant la regidora de personal com el regidor de la Policia Local “no només han permès que aquesta situació heretada es mantingués, sinó que premien al presumpte sotsinspector amb la Prefectura de la Policia Local retirant a segona activitat l’únic inspector en funcions, el Sr. Miñarro, quan la segona activitat no està regulada ni es compleixen els requisits necessaris”. A més permet al sergent “premiat” portar els galons de sotsinspector, “quan no ha passat cap procés selectiu ni legalment pot portar aquests galons”. “Tot això provoca que el Cos de Policia Local de Sant Feliu estigui mal dirigit, amb ordres contradictòries i amb greus casos de riscos psicosocials”, alerta el sindicat policial.

CSIF també denuncia l’alt interinatge dins l’Ajuntament i reclama una ampliació de la plantilla, ja que moltes vegades no arriben a cobrir els serveis mínims. “El nombre d’interins és desorbitat i desproporcionat respecte dels funcionaris de carrera, cosa que provoca que hi hagi patrulles formades només per interins als quals se’ls proporciona el material operatiu més obsolet”, segons declara Rafa Sánchez, president de CSIF Girona.

CSIF exigeix a l’Ajuntament de Sant Feliu que prengui immediatament les mesures oportunes per solucionar aquests problemes i que es depurin les responsabilitats que procedeixin en dret.

La guixolenca Judith Vélez ha estat escollida com la millor jugadora de la Lliga Kopparberg de la temporada 2017/18. La capitana del GEiEG s’ha endut el guardó que decidien els aficionats del rugbi català via enquesta (per les pàgines de twitter i facebook de la Federació Catalana) amb un 57% dels vots, superant Júlia Trabado del BUC (30% dels vots) i la també tercera línia del GEiEG Yaiza González (amb un 13%).

A l’enquesta hi han participat gairebé 800 persones, repetint l’èxit de la primera edició. D’aquesta manera el conjunt gironí, campió de lliga, rep el reconeixement dels aficionats en una excel·lent temporada en què han estat imbatudes fins les semifinals de la fase d’ascens a la Divisió d’Honor Femenina.

Judith Vélez ja havia estat guardonada en la Nit de l’Esport que organitza l’Ajuntament de la nostra ciutat.

El Molt Honorable President de la Generalitat, Quim Torra, va fer una visita ahir dissabte a la nostra ciutat, durant la qual es va reunir amb l’alcalde de la ciutat Carles Motas, abans de fer una ofrena floral a la tomba del President Josep Irla, al Cementiri de la ciutat. 

Torra va signar al llibre d’honor de la ciutat i va tenir una curta reunió amb l’alcalde abans d’efectuar un parlament a la Sala de Plens. 

Després, es va dirigir a fer una ofrena floral i retre homenatge al President Irla, per posteriorment atendre els mitjans. Torra va recordar que Irla és un dels “grans noms” de Catalunya, ja que va haver d’assumir  amb “valentia, fidelitat i dignitat” la presidència de la Generalitat el 1938, després de l’assassinat de Lluís Companys, “lluitant per la pau, la justícia i la Llibertat de Catalunya” i destacant que és un personatge el qual admira i del qual encara es parla massa poc.

La formació Guíxols des del Carrer afirma que el CEIP Baldiri Reixach té molts números per perdre el segon grup de P3 de cara al curs 2019-2020, atenent les dades que es van donar a l’últim Consell Escolar Municipal, que determinen la davallada demogràfica del municipi i, per tant, d’alumnes d’Educació Infantil i Primària.

L’any passat, les manifestacions ciutadanes van aconseguir aturar l’eliminació d’una de les dues línies de P3 a les escoles guixolenques, però la trajectòria indica que no hi haurà suficients matriculacions per poder mantenir-la el curs que ve.

Per això, Guíxols des del Carrer ha presentat una moció a favor d’una reducció del nombre d’alumnes per aula (de 25 a 20 nens per classe), per tal de mantenir una educació de qualitat, a la qual espera que la ciutadania i el govern locals s’hi adhereixin. 

El Singlot Festival va tancar dissabte la seva quarta edició a la ciutat amb un rècord d’assistència. Cap a 2.500 persones han assistit als espectacles i a les activitats del festival d’humor organitzat per El Terrat i The Project i vinculat al Festival Porta Ferrada.

En el marc de les seves jornades professionals Singlot Pro, l’espectacle Màfia, de The Mamzelles, ha estat seleccionat per obrir l’edició vinent. A més, el nou premi Terrat Nou Talent s’ha concedit a La gran ofensa, de La Bendita Compañía.

El govern de la ciutat es reunirà properament amb responsables de Patrimoni de la Generalitat per reactivar la liquidació dels diners recaptats per la venda de propietats del llegat dels germans Joan i Francesc Anlló, uns tres milions d’euros bruts,als quals caldrà restar les despeses d’impostos, manteniment i gestió de la venda dels béns, segons publica El Punt-Avui.

Els hotels i propietats dels Anlló van tancar ara fa 15 anys, l’estiu del 2003, mesos després que tots dos morissin sense hereus. Després d’una dècada empantanegats –primer, perquè amb les revaloracions anuals de la bombolla no hi havia pressa, i després, per la crisi que va desencadenar l’explosió de la bombolla–, el 2013 la Generalitat, com a responsable de l’herència intestada, va començar a subhastar les propietats i a trobar compradors.

Com cada estiu, Sant Feliu viurà la Mostra de Cançó de Taverna, que aquest any arriba a la 24a edició, que anirà des del 14 de juliol i fins al 8 de setembre.

Aquesta mostra va néixer amb dos objectius; per una banda, evitar que quedés endreçada a les nostres memòries una forma de comunicació, de divertiment i d’entreteniment indispensable per als pescadors, tapers, ferroviaris, carreters, camàlics i similars; per l’altra, com a homenatge a aquells cantaires i testimonis, vius o desapareguts, que van confegir la seva petita història dintre de les tavernes.

CANTADES

Cantada de la Verge del Carme                             

Dissabte 14 de juliol a les 22.30 hores

Lloc: Platja de la Badia

Grups: Norai i Llops de Mar

GRAN CANTADA

Divendres 20 de juliol a les 22 hores

Lloc: Espai Port

Grups: Sé, Llops de Mar i Son de l’Havana

Preu: 3€*, Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme i una hora abans al recinte del concert

Cantada de Sant Pol

Diumenge 5 d’agost a les 22 hores

Lloc: Platja de Sant Pol

Grup: Llops de Mar

Sant Feliu arran de mar (audiovisual)

Dissabte 11 d’agost a les 22 hores

Lloc: Plaça del Monestir

Grup: Sé

Cançons de Mar al Far de l’Escullera

Divendres 24 d’agost a les 22 hores

Lloc: Far del Moll

Grups: Sé i Llops de Mar

CONCERTS DE TAVERNA

Diumenge 29 de juliol a les 22 hores

Lloc: Pati de l’Escola de Música

Grups: Sé i Els Cantaires de l’Estany

Preu: 3€* Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme i 1 hora abans al recinte del concert

CANÇÓ DE TAVERNA EN ESPAIS DE LA CIUTAT

Cantada a la platja de Sant Pol

Diumenge 15 de juliol a les 22 hores

Lloc: Passeig de Sant Pol

Grup: Peix Fregit

En Sé, l’Edgar i en Dani tornen al barri

AAVV de Tueda

Divendres 17 d’agost a les 22 hores

Lloc: Plaça de l’Empordà

Grup: Sé

Cantada a la platja de Sant Pol

Dimecres 22 d’agost a les 22 hores

Lloc: Passeig de Sant Pol

Grup: Sé

Cantada de l’Associació de Veïns Molí de Vent

Dissabte 8 de setembre a les 22 hores

Lloc: Plaça Girona

Grup: Llops de Mar

El Festival Temporada Alta, de Girona i Salt, que se celebra durant la tardor, ha sumat Sant Feliu de Guíxols com a sisena subseu del certamen, després de Torroella de Montgrí, Banyoles, Celrà, Bescanó i Palafrugell.

Concretament, Temporada Alta programarà al Teatre Auditori Narcís Masferrer tres espectacles: Immortal (17 de novembre), de Marc Angelet i protagonitzada per Bruno Oro, Un cop l’any (10 d’octubre), dirigida per Àngel Llàcer i amb Mar Ulldemolins i David Verdaguer, i Les noies de Mossbank Road (6 de desembre), dirigit per Sílvia Munt i amb la interpretació de Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat.

El turisme seria una causa de la manca d’habitatge social que pateix el nostre municipi, segons l’equip de govern. L’augment de pisos dedicats al lloguer turístic, a més, hauria estat un dels motius de la pujada de preus en el sector immobiliari, que fa que cada vegada es destinin menys pisos a l’habitatge privat.

Des de l’ajuntament diuen que estan intentant regularitzar aquests casos, però que cada vegada hi ha menys pisos a l’abast dels pressupostos. Per exemple, les facilitats que proposa el municipi amb un empadronament no ordinari han generat un “efecte crida” i aquest mes, Sant Feliu ha rebut 15 famílies noves. 

A partir d’aquest 6 de juliol es preveu el desnonament d’una familia amb menors en un habitatge propietat de la Caixa. La CUP ha denunciat aquest fet al·legant que es va prometre a aquesta família un lloguer social al qual l’entitat bancària s’ha acabat negant i apostant ara pel desallotjament. 

Fins i tot el síndic de greuges de la ciutat, Josep Rius, es mostra crític amb la gestió de les prioritats polítiques en relació amb l’atenció a les famílies amb necessitats d’habitatge a la ciutat. En una entrevista a Ràdio Capital, Rius reparteix la responsabilitat a tots els nivells de l’administració (Estat, Generalitat, Ajuntament) i recorda que els projectes de renovació de les ciutats són positius, però demana que es posi per davant l’atenció a les persones.