Membres de la CUP, i alguns ganxons a títol personal,  van protestar dissabte a l’exterior del recinte històric del Monestir contra el futur Museu Carmen Thyssen, que consideren “elitista i discriminatori”.

Entre les reivindicacions de la CUP, una consulta popular vinculant on el poble decideixi si vol o no el futur museu Thyssen per obrir un debat “transparent, amb tots els punts de vista sobre els diferents models de cultura a Sant Feliu”. “Qui té por d’un debat obert i transparent amb totes el punts de vista damunt la taula?”, es pregunten.  

Donat que l’espai públic va ser perimetrat per la policia i es va impedir  l’accés a qui no tingués una invitació, els militants de la CUP consideren que “es va blindar per protegir els mafiosos”. “Tot estava ben arreglat i net perquè els amos no haguessin de patir per res”, reblen.

La CUP també critica que el tracte “discriminatori” dels agents de seguretat, que van estar a punt d’impedir l’entrada als locutors de Ràdio Sant Feliu que fan el programa cada dissabte a aquella hora i que van ser els únics a qui se’ls va registrar la motxilla. 

La formació anticapitalista posa l’Espai Thyssen (“presentació en un perímetre tancat, ben vigilat per policia i seguretat privada, només per a gent convidada”) en contraposició a les altres activitats culturals que van tenir lloc aquest cap de setmana a Sant Feliu. “Al carrer hi havia gegants, circ i contes, activitats obertes a tothom i gratuïtes”; un fet que demostra que l’exposició Thyssen “és un projecte pensat per a afavorir les elits”.

Sant Feliu de Guíxols acull la setena exposició a l’espai Carmen Thyssen del Monestir, i per aquesta ocasió el fil conductor és el paisatge com a tema pictòric i la seva evolució al llarg de quatre segles. La mostra, titulada “Natura en evolució, de Van Goyen a Pissarro i Sacharoff” obre les seves portes el 10 de juny i les 57 obres que hi mostra es podran contemplar fins al 14 d’octubre.

En l’exposició s’explica el canvi i evolució del paisatge des de la seva aparició com a gènere independent fins als nostres dies, i s’hi troben artistes europeus, americans i catalans com Jan Josephzs van Goyen (1634) “Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes”, Camille Pissarro (1873) “Camp de cols, Pontoise”, Martin Johnson Heade (1902) “Orquídia i colibrí prop d’una cascada” i Laurà Barrau i Buñol (1920) “Excursió marítima”. La part final de l’exposició fa un homenatge a l’artista russa Olga Sacharoff, amb obra cedida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Cercle del Liceu.

La mostra planteja un recorregut a través de l’experiència estètica vinculada a la creació d’un nou llenguatge sensorial i sensitiu que emergeix —amb l’aparició d’un nou gènere pictòric, el paisatgisme— en la pintura holandesa entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, i com des d’allà es va expandint per la resta d’Europa i Amèrica.

En els quatre segles en què s’emmarca la cronologia de les obres seleccionades per a la mostra, es posa de manifest la influència del paisatgisme holandès en el romanticisme, el naturalisme i l’impressionisme. 
El paisatge com a gènere independent fa les seves primeres aparicions al segle XVI i, de mica en mica, anirà tenint una presència més remarcable en la pintura, aconseguint la seva autonomia iconogràfica quan les escenes religioses o mitològiques seran l’excusa per a pintar el paisatge panoràmic o geogràfic.  En el transcurs del segle XVII serà quan s’establirà definitivament com a estil pictòric i, a partir del segle XVIII,  la pintura de paisatge serà un gènere cultivat a tot el continent europeu. 

La selecció d’obres de la Col·lecció Carmen Thyssen per a Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff s’ha dut a terme tenint en compte l’evolució del gènere del paisatge partint del paisatgisme clàssic holandès com origen i posterior font d’inspiració del paisatgisme vuitcentista, arribant a tenir una influència decisiva en els orígens de la pintura moderna; així mateix, es vol posar de manifest la universalitat del llenguatge pictòric des del punt de vista de la cultura occidental i establir diàlegs entre artistes contemporanis de diverses procedències. 

L’horari de l’exposició serà: del 10 de juny al 13 de juliol, de 10:00 a 13:00 h i de 16:00 a 19:00 h ;  dissabtes, diumenges i festius, de 10:00 a 20:00 h. Del 14 de juliol al 9 de setembre, de dilluns a diumenge, de 11.00 a 21.00 h; i del 10 de setembre al 14 d’octubre: de 10:00 a 13.00 h i de 15.00 a 18.00 h; dissabtes, diumenges i festius: de 10:00 a 20:00 h

Des de l’Escola de Futbol de Sant Feliu han emès un comunicat als mitjans amb el qual pretenen “esvair dubtes” sobre la rumorologia que pesa sobre els clubs de futbol de la ciutat un cop el Vilartagues ha pujat a Segona Catalana i jugarà en la mateixa categoria que el degà ganxó, l’AD Guíxols.

Així, l’actual junta, que fins a data d’avui comparteix presidència dels tres clubs de la ciutat (EF Sant Feliu, AD Guíxols i Vilartagues CF), s’ha vist obligada a emetre aquesta nota: 

“Fa set anys la Junta Directiva actual va iniciar, agafant les regnes de l’EF Sant Feliu, un doble objectiu: gestionar el club de Futbol Base i treballar per millorar les relacions amb els Clubs sèniors de la ciutat i així donar més potencial al futbol ganxó.

En els darrers dies, la nova situació dels equips ha obert tota una sèrie d’especulacions que aquesta nota pretén aclarir. S’ha hagut d’esperar que es tanqués el període electoral de l’EF Sant Feliu, finalitzat el passat dia 15, per poder fer aquesta nota després de saber que es podrà donar continuïtat al projecte de la Junta Directiva actual.

Fa tres temporades la Junta de l’Escola es feia càrrec de Vilartagues CF i en fa dues es va assumir l’AD Guíxols amb un objectiu molt clar i que des de l´inici es va explicar a tots els agents implicats, tant jugadors com socis. L’objectiu ha estat des del primer moment l’ascens del Guíxols a Primera Catalana agafant-lo a Segona Catalana i l’ascens del Vilartagues a Segona Catalana havent-lo agafat a Tercera, i des del primer dia s’ha treballat amb aquest objectiu.

Després de dues temporades del Vilartagues amb bons resultats durant gran part de l´any, finalment l’objectiu de l’ascens no va ser possible. Per aquest motiu, l’estiu passat, i després de dues temporades intentant-ho, es va fer una nova aposta pel que fa a l’equip tècnic escollit per dirigir l’equip de cara a que enguany l’objectiu no s’escapés. La Junta Directiva va escollir l’opció que, pensava, en aquell moment més possibilitats donava per arribar-hi, ferma en la seva idea d’aconseguir l’ascens. Finalment, el passat dia 10 de juny l’objectiu es va assolir a La Bisbal.

Si la Junta Directiva va fer aquesta aposta, és degut al fet que hi havia la certesa que tots els obstacles que federativament es podien plantejar estaven previstos i estudiats. La temporada vinent el Vilartagues podrà jugar a 2a Catalana sense cap entrebanc fent els canvis necessaris: només caldrà no renovar la filiació a l’AD Guíxols a partir del 30 de juny d’enguany, i es podrà fer sense necessitat de fer canvis a la Directiva.

Així doncs la Temporada vinent Sant Feliu viurà un Guíxols-Vilartagues i des de la Junta l’objectiu seguirà essent el que el dia d’avui queda pendent, l’ascens de l’AD Guíxols a Primera Catalana. Mentretant el Vilartagues tindrà un nou objectiu i amb aquesta base es farà la plantilla de la Temporada vinent, com és objectiu dels recents ascendits, el del Vilartagues serà mantenir la categoria.

A partir d’aquí, la pilota determinarà el paper de cadascú a Segona Catalana, però la Junta Directiva treballarà en aquest sentit, com sempre amb un missatge clar i transparent per a tots.”

Avui dijous s’ha produït el decés d’un dels personatges il·lustres de la ciutat, Lluís Palahí i Xargay, als 92 anys. Xargay era un dels més grans coneixedors de la història quotidiana de la ciutat.

Per exemple, al Setmanari Àncora hi col·laborava aportant el seu gra de sorra en la recopilació de frases populars ganxones i del llenguatge de carrer d’abans, així com amb articles per a tots els gustos, des dels més seriosos fins als més bromistes, que signava amb el seu nom o amb els sobrenoms “Lupaxa” (les dues primeres lletres de nom i cognoms) i d’altres. També era un gran coneixedor del nomenclàtor local i del motiu pel qual es posaven els noms als carrers. També col·laborava, amb articles sobre història local, a l’Institut d’Estudis del Baix Empordà i amb les revistes del Baix Empordà i Girona.

Va ser membre de la Junta del Museu d’Història de la ciutat, Una de les altres aficions que tenia era fer d’actor en diversos grups de teatre de les nostres contrades i també de filmacions d’autors locals. Com a persona inquieta per la ciutat, havia militat també en política, a l’extinta Convergència i Unió. 

Xargay també va ser, en la seva joventut, un gran, aficionat al futbol, soci de  l’A.D.Guíxols, com no podia ser d’una altra manera, i també del Real Múrcia, segons havia explicat alguna vegada com a anècdota, ja que era un equip on havia jugat el seu cosí Joan Palahí,  

El passat diumenge 17 de juny es va celebar al Pavelló d’Esports de Manlleu la 8a Copa Catalana de Light-contact (modalitat infantil de kick-boxing), en la qual van prendre-hi part dues germanes ganxones, Clàudia i Abril Parra Roca, de 12 i 9 anys respectivament. 

Es dóna la circumstància que la mitjana de les germanes Parra Roca, Ivette, de 10 anys, finalment no hi va poder participar per lesió, tot i que hi estava inscrita, i es va quedar a animar les seves germanes des de la grada. Les tres germanes pertanyen al Club de Boxa i Kick Boxing  Rayo Box i també juguen a bàsquet amb el CB Sant Feliu.

Les dues germanes, guiades pel seu entrenador Josep Maria Balmanya “Ñaña”, de Platja d’Aro, i acompanyades de familiars i més participants del mateix club,  van disputar els seus respectius combats fins arribar a la final, en què també van vèncer, proclamant-se campiones de la Copa Catalana de Light-contact, un campionat organitzat pel club Hook School, l’organització mundial de kick boxing OWKLE i la Confederació Espanyola de kick boxing i Thai Boxing CEKT.

Les victòries de les joves guixolenques van tenir l’atenta mirada des de la grada del  8 vegades campió del món de kick boxing Xavi Moya.

Biòlegs de la Fundació Mar han localitzat per primer cop a Catalunya una bavosa de mar, concretament a la nostra ciutat. Aquesta espècie originària de Sud-àfrica i voraç depredadora del fons marí destaca pels seus colors vius i també rep el nom de Godiva quadricolor.

Segons fonts de l’entitat han declarat a l’ACN, aquesta espècie, malgrat ser petita (7 centímetres com a màxim), pot desequilibrar un ecosistema, ja que menja nombroses espècies.

Fins ara, s’havien trobar exemplars d’aquesta espècie, com a molt a prop,  a l’estret de Gibraltar i a l’estany francès de Thau, però aquest 2018  s’han localitzat aquestes a Sant Feliu durant unes inspeccions per un projecte d’anàlisi de la qualitat dels ecosistemes, durant el qual han certificat que la bavosa mata les nacres que havien proliferat darrerament a la nostra costa. 

El col·lectiu Salvem el monestir de Sant Feliu de Guíxols ha publicat una enquesta sobre la ubicació definitiva del Museu Thyssen a la ciutat. 

Pendents de la decisió final que prengui Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, des del col·lectiu pensen que “les recents troballes arqueològiques a la plaça de l’Abadia reforcen els arguments per replantejar l’emplaçament d’aquest projecte”. 

Aquest sondeig d’opinió es suma al manifest que en el seu dia va publicar la mateixa agrupació i que actualment compta amb prop de 500 signatures. El manifest, en forma de petició mitjançant Change.Org a l’Ajuntament, demana replantejar la ubicació triada i denuncia el perjudici que tot això pot comportar a nivell patrimonial i també a nivell museístic.

Salvem el Monestir recorda que el projecte de la futura seu del museu Thyssen “preveu una intervenció molt agressiva al conjunt monumental del monestir benedictí, consistent en foradar els murs exteriors i edificar a la plaça de l’Abadia” alhora que asseguren no entendre la tria d’aquesta ubicació “tenint en compte que la idea de fer un edifici de nova planta seria compatible a qualsevol altre indret”.

El col·lectiu lamenta que diverses accions de la Regidoria de Cultura “l’han anat desvaloritzant mitjançant criteris tècnics incongruents”. En aquest sentit, pensen que “el monestir ha d’explicar el monestir, el territori al que està lligat i la seva història”.

El termini previst per a les actuacions del pla de millora del Barri del Puig i l’Eixample de Llevant es va acabant. Obres com la reforma de la plaça Alabric o l’enderroc d’una casa per eixamplar l’inici del carrer Nou de Sant Antoni tenen el termini fins a final d’any, però el tancament imminent de l’Oficina del Pla de Barris ja s’ha anunciat als veïns per al 30 de juny, i a partir d’ara caldrà adreçar-se a l’Àrea corresponent de l’Ajuntament per a consultes sobre l’àmbit.

L’actual president de l’Associació de Veïns del Barri del Puig, Francesc Igualador, valora les millores fetes, tot i que creu que en la plaça van pesar més idees globals de tots els guixolencs que no pas les dels residents a l’àmbit, alhora que hi troba a faltar els projectes del carrer i la baixada dels Metges, que es sumen a d’altres també previstes inicialment al Pla, com ara Santa Llúcia, plaça del Nord, i el tram del carrer Santa Magdalena que s’endinsa al barri un cop atravessada la carretera de Girona. 

Des de la regidoria d’Urbanisme conclouen que la relació de carrers pendents d’urbanitzar en el global de la ciutat són molts, i que tot el que manqui s’incorporarà a la llista d’inversions pendents a fer.

Pel que fa a l’Associació de Veïns, es queixen d’incivisme; sobretot pel que fa a grups d’adolescents que sovint es reuneixen a la plaça i generen molèsties als veïns. El president de l’Associació denuncia sorolls, consum d’estupefaents i curses de ciclomotors al carrer Nou dels Garrofers. La policia local n’està al cas, però Igualador creu que hi hauria més presència policial si el tram baix d’aquest darrer carrer no estigués tallat amb pilones. Fins i tot els brètols han descalçat un ametller de la Plaça, que serà reforçat aviat. 

Fonts del govern local mantenen que hi ha altres veïns que veuen bé el tall. Però la darrera mesura de pacificació, amb més arbres, ha acabat d’empipar els crítics, que insisteixen que seria més efectiu repartir distintius per als vehicles de residents i controlar qui hi transita, amb agents o càmeres.

També els antics safareigs, inaugurats el 2014 com a sala pública, tenen desperfectes. Dues portes de vidre fa mesos que estan trencades i substituides per planxes de fusta. L’Associació de Veïns s’ha queixat pel retard en el recanvi – degut a què l’assegurança no vol cobrir les despeses generades per les repetides ventades-  i aquest juny es preveu substituir els tancaments per un nou sistema més robust de portes corredisses. El fet de tenir els vidres per canviar ha impedit la celebració d’algunes activitats veïnals. 

L’escultor guixolenc Gerard Mas exposa al claustre de La Mercè de Girona en el marc del projecte Escultures al claustre, coordinat per Tomàs Pons i Jordi Armengol. Mas és el segon artista convidat en aquest projecte. 

La seva obra, un nu integral, es pot visitar fins al 20 de juliol. A més, avui s’ha convidat Mas a participar en una trobada amb l’alumnat d’escultura, en un acte obert a tothom (18 h).

Agents de Mossos d’Esquadra de la comissaria de la Bisbal d’Empordà van detenir el passat 31 de maig, cinc homes, d’entre 21 i 31 anys, de nacionalitat marroquina i veïns de Palamós i Sant Feliu de Guíxols, com a presumptes autors d’un delicte de robatori amb força i un altre de receptació.

Els fets van passar la tarda del 5 de maig en un pis de Palamós on els mossos van tenir coneixement que s’havia produït un robatori amb força al domicili d’un venedor de loteria. Els agents van comprovar que els lladres s’havien emportat diversos telèfons mòbils, una tauleta electrònica i una gran quantitat (unes 1.000 butlletes) de loteria tipus “rasca”.

Els agents van iniciar una investigació per tal d’identificar i detenir els presumptes autors i van saber que el mateix dia del robatori s’havien intentat fer cobraments, del mateix tipus de loteria com la sostreta, en un establiment de Platja d’Aro.

Els mossos van veure que els dies posteriors del robatori, uns joves també havien intentat cobrar loteria en diversos establiments de les poblacions de Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Els lladres van arribar a cobrar unes 50 butlletes per valor d’uns 440 euros en total.

Finalment, després d’estudiar els indicis trobats al domicili i d’analitzar les possibles persones que havien anat a cobrar la loteria, van identificar cinc joves com a presumptes autors dels fets.

Finalment la investigació va culminar el passat 31 de maig a les poblacions de Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols on es van detenir les cinc persones com a presumptes autores d’un robatori amb força i un delicte de receptació.

Els detinguts van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal d’Empordà el qual en va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

Josep Melcior Muñoz tornarà a ser el cap de llista del PSC ganxó en les municipals de l’any vinent, segons informa El Punt- Avui.

Muñoz va ser l’únic que va presentar candidatura en l’assemblea local del partit, que divendres li va renovar la confiança per aclamació, en presència del primer secretari gironí, Marc Lamuà i el responsable d’organització, Maurici Jiménez. 

Muñoz ja havia estat regidor entre els anys 1987 i 2001 i va abandonar la política local fins al 2015, quan va tornar a la primera línia per marcar distàncies respecte al pacte de govern que el grup municipal havia forjat amb CiU. Les sigles van perdre representació, en un context general desfavorable, però va assolir tres regidors i va resistir davant la llista de l’anterior candidat, Pere Albó, al Mes.

Els socialistes van pactar amb TSF i ERC i han aconseguit la seva parcel·la de poder aquest mandat, amb les àrees d’Hisenda i Règim Interior, Turisme, Medi Ambient i Platges, i Igualtat, Serveis Socials i Habitatge. en què han participat en l’executiu.

Nous partits

També de cares a les eleccions municipals de 2019 ha aparegut un nou partit independent i que aglutina diverses formes de pensar en benefici de la ciutat. Es tracta de 100% Sant Feliu de Guíxols, que ja tenen perfil a les xarxes socials, i que està format per a futurs candidats molt joves, entre ells Daniel Pedrero, activista i historiador local que fins fa poc havia estat al PP local, que n’és el president; però en què també hi ha ex-components de les JERC. De moment encara no han anunciat el seu candidat.

Qui també podria presentar-se a les eleccions és Ciutadans (C’S), de moment ja tenen un grup actiu a la nostra ciutat i estan buscant candidat. La resta de partits de moment encara no han fet públic oficialment qui serà el cap de llista. 

En nom dels Amics del Museu de Sant Feliu de Guíxols, i del meu, volem fer palès el nostre reconeixement cap a Lluis Palahí i Xargay per la seva gran col·laboració per mantenir viva la presència de l’historia local i difondre-la a tots el guixolencs.

Un dels socis fundadors de la nostra Associació, que ens ha deixat i que trobarem a faltar en el moment d’aclarir dubtes sobre el nostre passat més immediat, o de recordar un personatge popular, o de reviure una anècdota dels nostres avis.

Descansi en pau el cronista de Sant Feliu.

Josep M Vicens Batet, president

El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha fet arribar una pregunta al govern municipal sobre les obres que s’estan duent a terme en el camí de ronda, d’us i titularitat pública, que limita amb l’hotel Eden Roc.  

Segons la formació opositora, en la concessió que disposa l’hotel no hi consta la construcció de l’escala que s’està construint, que sembla que hauria de comunicar la piscina de l’establiment amb el mar.

Guíxols des del Carrer recorda que es tracta d’una zona marítima-terrestre de lliure accés i recorda  les nombroses irregularitats urbanístiques practicades per l’Hotel Eden Roc al llarg dels últims anys, citant com exemples la pavimentació amb formigó del camí de ronda que va fer sense cap permís, o l’abocament de sorra en una part del camí per a la formació d’una platja artificial contradient les disposicions municipals.

Aquest grup municipal, que porta temps reclamant la recuperació de la concessió per a la gestió pública de l’espai, ha preguntat si aquesta obra reuneix tots els permisos i les llicències adients. La resposta, de moment, queda pendent perquè el Ple va finalitzar a mitjanit sense arribar a debatre aquest punt de l’ordre del dia.

El ple de Sant Feliu va debatre ahir una moció presentada pel PDeCAT per garantir el futur a la ciutat de la col·lecció privada que durant dècades ha anat confeccionant el guixolenc Josep Almar, Ratpenat, a l’entorn del seu habitatge, al camí de Mascanada.

El museu és totalment personal i inclou una ingent col·lecció d’escultures i miniatures d’elaboració pròpia, així com estris, màquines i eines antigues aplegades per Almar al llarg de la seva vida.

Segons Quimet Clarà (PDeCAT) el Museu Marítim de Barcelona s’ha interessat per les maquetes de modelisme naval i les aquarel·les d’època del seu pare, el pintor Eduard Almar. Un tema encallat des de fa anys i pel qual ara demanen la creació d’una comissió amb tots els grups del ple per negociar amb l’artista una solució local, una proposta a la qual l’actual govern no tanca la porta.

Segons el regidor de Cultura, Jordi Vilà, “fa anys que hi ha interès i converses, però és una interlocució complicada i amb unes condicions difícils” i per això hi han treballat tot el mandat. 

Almar, per la seva banda,  explicava ahir a El Punt Avui que a la seva edat (69 anys) li resulta difícil mantenir la instal·lació a punt i gestionar un horari estable de visites, però el seu desig és que la col·lecció continuï a Sant Feliu i  “unida a la casa de Mascaneada” tal i com ell l’ha anada concebent i encabint. L’anterior executiu va negociar una solució, però van topar amb el fet que és un equipament d’autoconstrucció i de difícil homologació amb els estàndards museístics. 

En l’oferta d’Almar hi ha la cessió de la finca, a llarg termini, amb la possibilitat que el consistori s’avanci en la integració del museu en l’oferta municipal i l’opció de fer-hi una casa taller o escola de maquetisme naval.

La confraria de pescadors de la nostra ciutat, conjuntament amb la de Tossa de Mar, van expressar ahir en un comunicat conjunt el desacord amb el dragatge de sorra que preveu fer el ministeri de l’Estat Espanyol en el fons marí del litoral de Tossa, al límit amb el terme de Santa Cristina d’Aro per tal de reforçar la platja de Sant Antoni de Calonge a partir del 2019.

En un manifest signat pels dos patrons majors, Carmelo Martínez (Sant Feliu) i Jordi Rabassa (Tossa), els pescadors asseguren que el dragatge de sorra “afecta directament les espècies que hi viuen”. “En anteriors extraccions de sorra, els pescadors han comprovat que el peix desapareix no només de la zona de dragatge sinó del seu entorn i durant molt de temps”, afirmen.

El cap de setmana passat, 2 i 3 de juny, es van celebrar els campionats de Catalunya de Natació amb aletes i immersió a les piscines municipals de l’Hospitalet.

Cal destacar el fantàstic palmarès aconseguit pels nedadors del Club Aquàtic Xaloc: 30 medalles d’or, 25 de plata i 13 de bronze. 

El club felicita pel gran esforç de tota la temporada als nedadors, entrenadors i la implicació de les famílies.

Properament es celebraran, a la nostra ciutat, els campionats d’Espanya Infantil i Cadet, en concret el 23 i 24 de juny.