Les tasques d’instal·lació del sistema del control centralitzat de les 14 càmeres de videovigilància de Sant Feliu, a la seu de la Policia Local, ja s’han completat i en els darrers dies l’empresa adjudicatària del contracte, Alphanet, ja ha iniciat el desplegament dels punts de control i els aparells als principals accessos viaris i punts clau del municipi, com ara a l’entrada per la C-65 i la sortida pel camí del Butà. Fonts municipals avancen que ja han començat les proves i estaran actives a finals de juny, segons apunta una informació apareguda a El Punt-Avui.

L’Audiència de Girona va jutjar ahir dimarts un home acusat de colpejar amb un pot d’esprai pebre l’amo d’un bar de la nostra ciutat i deixar-lo sense visió en un ull, fet pel qual s’enfronta inicialment a 8 anys de presó, segons El Gerió Digital. 

Aleshores, segons la dona, li va ruixar la cara amb l’esprai provocant-li lesions que van tardar dos dies a curar-se-li. El propietari del local, al seu torn, va declarar que en sentir els crits es va dirigir a l’entrada del bar per ajudar la dona, es va posar davant d’ella per “protegir-la” i aleshores el processat li va propinar un cop de puny a la cara i va colpejar-lo amb el pot.

Com a conseqüència de l’agressió, segons l’escrit del fiscal, l’home ha perdut de “manera irreversible” visió a l’ull dret. L’acusat va negar els fets i va dir que un treballador el va agredir a ell amb una barra “extensible” per impedir-li l’entrada.

“Estàvem tancant i a dins hi havia molta gent que anava sortint. Llavors ell va venir i jo li vaig dir que ja sabia que tenia l’entrada prohibida”, va relatar durant el judici la propietària. Aleshores, va començar a insultar-la i a amenaçar-la, i va acabar per ruixar-li la cara amb esprai pebre.

El seu home, que també és propietari de l’establiment, va corroborar aquesta versió.  L’amo del bar també va dir, igual que la seva dona,  que poc abans el germà bessó de l’acusat va provocar aldarulls, però que qui va agredir-lo va ser el processat.

A conseqüència del cop, l’home va patir una contusió ocular amb fractura, un hematoma i una ferida que va necessitar punts. Per aquestes lesions, que van tardar 184 dies a curar-se, va requerir tractament mèdic i li van quedar seqüeles. Entre elles, la pèrdua de visió de l’ull dret de “manera irreversible”, a més de dues cicatrius.

La versió de l’acusat es contraposa totalment amb la de les víctimes. Segons va explicar durant el judici, aquella nit havia consumit alcohol i cocaïna. Es va dirigir al local amb un grup de deu persones i quan hi va arribar es va trobar un treballador i l’amo del bar, que li va dir: “Tu no pots entrar, ves-te’n d’aquí, gitano de merda”. “Després va sortir la seva dona, que em va empènyer, i quan em vaig girar vaig veure al treballador amb una barra extensible i em va pegar a la mà”, ha dit.

L’acusat relatà que després d’això  es va posar les mans al cap i va marxar com va poder. Posteriorment, digué, es va adonar que li havien “trencat la mà”. També va negar en tot moment haver ruixat amb esprai la dona i haver agredit el propietari. També va dir que la policia no el va identificar en cap moment.

Durant el judici van declarar dos agents que van acudir al local després que una trucada els alertés dels aldarulls; van explicar que, quan hi van arribar, es van trobar molta gent a l’exterior i un d’ells era l’acusat. Quan van entrar a l’interior del local van veure el propietari ferit i els va explicar que el processat l’havia agredit. Aleshores, els agents van tornar a sortir a fora però l’acusat ja no hi era.

Fiscal i acusació particular imputen al processat dos delictes de lesions (un dels quals, lleu). Al final del judici, el ministeri públic va demanar la condemna de 8 anys de presó i una multa de 1.080 euros per l’acusat. L’acusació particular, per la seva banda, eleva la petició de pena fins als 10 anys i manté el mateix import de sanció.

En matèria de responsabilitat civil, les acusacions li reclamen 47.467 euros pels danys provocats als propietaris de l’establiment. La defensa demana l’absolució però, en cas de condemna, considera que és autor d’un delicte de lesions per imprudència amb atenuant d’embriaguesa.

Guíxols des del Carrer-Entesa vol cobrir un projecte de participació ciutadana amb la dotació d’una partida pressupostària de 150.000 euros a compte del romanent de tresoreria de lliure disposició que la formació estima en uns 900.000 euros. L’objectiu és que siguin els propis habitants els qui facin propostes per a inversions.

Les propostes han de ser per a la millora d’equipaments municipals, per a l’adquisició de mobiliari urbà o per a obres de millora d’espais públics (carrers, senyalització, enllumenat, zones verdes, clavegueram…). Guíxols des del Carrer-Entesa ha desenvolupat la proposta a partir de set fases:

FASE 1: Acte públic de presentació del pressupost participatiu i inici del procés.

FASE 2: Difusió i obertura del període per fer arribar les propostes a través dels formularis adequats.. Això es podrà fer tant presencialment com a través de l’espai web de la corporació.

FASE 3: Fi del procés participatiu i validació tècnica de les propostes rebudes.

FASE 4: Acte públic per donar a conèixer  les propostes que passaran a la fase final de votació en funció de la validació dels informes de viabilitat tècnica i econòmica.

FASE 5: Votació final dels projectes. Podran votar totes les persones empadronades a Sant Feliu de Guíxols que tinguin 16 o més anys. S’habilitarà una plataforma de votació on-line, però també s’articularà un dia de votació presencial.

FASE 6: Acte de presentació de la proposta, o propostes, guanyadores (es podrà declarar més d’una proposta guanyadora quan el cost global de totes elles no superi els 150.000 euros previstos inicialment)

FASE 7: Inici d’execució de les que hagin guanyat.

La iniciativa de GdC-Entesa es debatrà en el proper Ple municipal.

L’empresari ganxó Emili Albó i Casals va morir de manera sobtada dimecres al vespre, en sentir-se indisposat al carrer. Tenia 72 anys, i durant més de cinc dècades va ser un dels impulsors d’iniciatives turístiques a la població, des dels inicis a la històrica taverna familiar de Can Saura, a la plaça del Mercat, que el seu pare va començar a reconvertir en Casa Pedro, i que Albó va reformular amb una petita sala de festes nocturna als soterranis. Eren els anys 60, i una dècada després va fer créixer l’experiència amb La Goleta, a les galeries del Mar, amb la primera llicència estatal de bars musicals. Va arribar a presidir el Gremi de Sales de Festes i Discoteques i continuava vinculat al Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, com a membre del consell assessor.

A principis dels anys 80, Emili Albó va fundar el restaurant Bahía, un dels establiments emblemàtics del passeig del Mar de Sant Feliu que va acabar tancant la tardor del 2016. Havia superat el pitjor de la crisi, però el local era de lloguer i l’expectativa de negoci, sumada a la necessitat d’invertir-hi en reformes i l’increment de preu un cop caducada la moratòria de la llei d’arrendaments de locals comercials amb contractes antics, va precipitar una decisió “difícil”. Pel camí, el 1990 havia assumit la gestió de l’Hotel Plaça i el 2011 va adquirir l’Hostal del Sol, a la carretera de Palamós. Albó va militar a Unió Democràtica i un dels seus fills, Pere, va ser alcalde pel PSC i continua sent regidor per MES.

Text: Emili Agulló (El Punt-Avui)

El ple, reunit ahir al vespre en sessió extraordinària, va aprovar tres punts urbanístics.

Per un costat, es va aprovar inicialment l’operació de trasllat de l’edificabilitat de 3.200 metres quadrats del Turó del Port al sector de millora urbana (SMU) del Puig de la Rúpia, al barri de la Pineda de Can Tell, un cop solucionades unes signatures que mancaven.

La gran novetat és la solució trobada per desencallar les antigues naus de l’empresa surera Trachsler, a la carretera de Girona i el carrer Huguet. Han quedat aplegats al polígon d’actuació PA-34, on s’hi encabirien habitatges protegits. Hi està prevista la construcció de 61 habitatges. 38 de preu lliure i 23 de protecció oficial. En aquesta borsa d’habitatges protegits, la construcció aniria lligada a la promoció de la resta d’habitatges. Els terrenys encara pertanyen a una immobiliària del Banc Popular, i estan situats entre el carrer Huguet, carretera de Girona, Antoni Ferrer i Jaume Gras, on també hi anirien 620 m² destinats a equipaments.

Per últim, la urbanització del carrer s’Adolitx, a tocar de l’ermita de Sant Elm i que encara està pendent d’asfaltar i dotar de serveis bàsics, és una de les obres que s’arrosseguen des de fa més de 20 anys i que l’actual govern vol mirar de resoldre amb fins un 30% dels costos de les contribucions especials. Per tirar-lo endavant, però, ahir van actualitzar el darrer projecte del 2013, amb pocs canvis, bàsicament una canalització amb més cabal per evitar inundacions a la zona baixa i la supressió d’arbrat, i un pressupost que s’eleva un 1,9%, fins als 783.086 euros, segons El Punt-Avui.

El dissabte 5 de maig l’Ajuntament de la ciutat i l’Agrupació Teatral Benet Escriba van lliurar els Premis del XIII Concurs de Teatre Amateur de Sant Feliu de Guíxols. 

La votació popular va posicionar en primer lloc “Mentiders” (9,551), el segon premi va ser per “La gàbia buida” (9,504) i el tercer per “Toc-Toc” (9,312). Van quedar com a finalistes “L’auca del senyor Esteve” (9,125) i “Sóc una nena” (9,054). 

A la categoria de millor escenografia, il·luminació i vestuari, el primer premi el va aconseguir Impuls Teatre per “La Gàbia buida”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Impuls Teatre per “La gàbia buida” i Inestable Ceretana per “Toc-Toc”.

Pel que fa a millor vestuari, es va guardonar amb el primer premi Quatre per quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”, Sala Cabanyes per “Demà coneixeràs en Klein” i Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. 

El primer guardó a millor actriu en paper de repartiment va ser per Teresa Pérez de Rozas en el paper de “Maria” a “Toc-Toc”. El segon premi per Carmina Pla en el paper de “Gronya“ a “Mentiders” i el tercer per Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández, les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”. Nominades: Carmina Pla en el paper de “Gronya” a “Mentiders”, Teresa Pérez de Rozas en el paper de Maria a “Toc-Toc”, Núria Vallelado, Maria Mundet i Lourdes Fernández a les “3 Maries” de “L’Auca del Senyor Esteve”, Mar Mitjans en el paper de la “Senyora Martin” a “La cantant calba” i Maria Font en el paper de “Sra. Trunsbull” a “Sóc una nena”. 

Com a millor actor en paper de repartiment, el primer premi va ser per a Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”. El segon premi per Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc” i el tercer per Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders”. Nominats: Oscar Palomino en el paper de “Ned” a “Toc-Toc”, Guillem Vinyes en el paper de “Sr. Martin” a “La Cantant Calba”, Joan Montiel en el paper de “Pep” a “Toc-Toc”, Arnau Solsona en el paper de “Shandy” a “Mentiders” i Salvador Pardo en el paper de “Sr. Pau” a “L’auca del senyor Esteve”. 

La primera premiada a millor actriu principal va ser Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida”. El segon premi va ser per Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein” i el tercer per Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”. Nominades: Montse Cussachs en el paper de “Executiva” a “Demà coneixeràs en Klein”, Lidia Curto en el paper de “Natàlia Stepànova” a “El Prometatge”, Eva Moreno en el paper de “Victòria” a “La Gàbia Buida”, Mireia Pons en el paper de “Laura” a “La Gàbia Buida” i Maria Conillera en el paper de “Sra. Smith” a “La Calcant Calba”. 

El primer guardó a millor actor principal va ser per Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders” i el primer premi Ex Aequo per Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”. El segon premi el va aconseguir Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada” i el segon guardó Ex Aequo per Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada”. El tercer premiat va ser Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”. Nominats: Toni Lucas en el paper de “Ramon” a “La Gàbia Buida”, Xavi Piguillem en el paper de “Camilo” a “Toc-Toc”, Miquel Noguera en el paper de “L’avi Esteve” a “L’auca del senyor Esteve”, Ernest Castañé en el paper de “Actor” a “Cansalada Cancel•lada”, Oriol Berch en el paper de “Gobbel” a “Mentiders”, Toni Garrich en el paper de “Director” a “Cansalada Cancel•lada” i Jaume López en el paper de “Blunt” a “Mentiders”. 

El premi especial del Jurat a la millor dicció i vocalització el va obtenir el Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada”. Nominats: Impuls Teatre per “La gàbia buida”, Grup de Teatre Amics de les Arts per “Cansalada Cancel·lada” i Inestable Ceretana per “Toc –Toc”.

Quant a millor direcció, les guardonades amb el primer premi van ser Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una nena”. En segona posició, Xavi Piguillem per “Toc-Toc” i , a la tercera, Albert González per “Mentiders”. Nominats: Jordi Riera per “La Gàbia Buida”; Mar Puig, Pepa Montes, Mariona Morral i Roser Anglada per “Sóc una Nena”; Xavi Piguillem per “Toc-Toc”, Albert González per “Mentiders” i Maria Miralda per “Cansalada Cancel•lada”. 

Gatud’Ullastrell va ser la millor companyia premiada per “Sóc una nena”. En segon lloc com a millor companyia s’hi va situar Joventut de la Faràndula per “Mentiders”. El tercer guardó va lliurar-se a Quatre per Quatre per “L’auca del senyor Esteve”. Nominats: Joventut de la Faràndula per “Mentiders”, Gatud’Ullastrell per “Sóc una Nena”, Quatre per Quatre per “L’Auca del Sr. Esteve”, Inestable Ceretana per “Toc-Toc” i Impuls Teatre per “La Gàbia Buida”. 

Segons informa en un comunicat Guíxols des del Carrer, els integrants d’aquesta formació política han pogut tenir accés als informes facultatius i de la coordinadora de seguretat de l’obra de Rius i Calvet on es justifica la tala dels 15 oms que es va fer el mes passat.

Ha calgut la intervenció de l’Oficina del Síndic de Greuges que, a partir de la queixa que va tramitar aquest grup, va instar l’Ajuntament a la remissió de tota la documentació. Segons es desprèn d’aquests informes, i tal i com deia l’equip de govern, es desaconsella el transplantament en les condicions previstes inicialment pel risc d’accidents laborals. Però l’informe també dóna a entendre que hi havien altres processos possibles atesa l’estabilitat del mur, i afirma que el trasplantament dels arbres s’hauria d’haver dut a terme a partir de novembre, tot i que d’aquesta manera hagués calgut variar la planificació contractual entre constructora i Ajuntament.

Per Guíxols des del Carrer “està clar que al govern no li interessava variar els terminis d’execució de l’obra per fer el transplantament dels arbres”. Finalment, GdC assegura que de l’informe de seguretat i prevenció de riscos es desprèn que l’Ajuntament mai no va plantejar noves mesures preventives abans de procedir a la tala dels arbres. El grup d’esquerres es ratifica en què aquests oms “han estat víctimes de la modernitat mal entesa d’un projecte urbanístic, de les presses en la seva execució i de la vanitat del govern municipal”.

I ara, la font de la plaça de Sant Pere

Ara fa uns dies, també dins les obres de reforma del Passeig Rius i Calvet, es va pavimentar tota la plaça de Sant Pere, incloent la base de la font catalogada com a bé patrimonial a protegir, datada de 1859. El govern municipal va fer allisar tota la plaça amb una capa homogènia de formigó, obviant les llosses originals de la base de la font que daten del segle XIX.   Només les queixes dels veïns i de l’associació d’Amics del Museu van impedir que el mal fos irremeiable.

Aquestes obres de remodelació del Passeig Rius i Calvet estan al punt de mira de la ciutadania: problemes de trànsit, tala indiscriminada de quinze oms i la incerta recol·locació de l’escultura de Joan Rebull “Costa Brava” amb el seu corresponent estany al seu lloc original fan que, per exemple,  Guíxols des del Carrer ja hagi anunciat que denunciarà qualsevol irregularitat que es produeixi durant les obres. 

Agents de la comissaria guixolenca dels Mossos d’Esquadra  van detenir el 7 de maig un home de 29 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Castell – Platja d’Aro com a presumpte autor de vuit robatoris amb força a interior de domicili, un d’ells en grau de temptativa. El mateix dia els mossos van detenir una dona de 28 anys, de nacionalitat espanyola i veïna de de la mateixa població veïna com a presumpta autora d’un delicte de receptació.

A finals del mes d’abril vuit veïns de la urbanització de El Mirador van denunciar que havien estat víctimes d’un robatori amb força a les seves segones residències. Tots els propietaris van manifestar que aquests robatoris s’havien efectuat entre el 23 i  el 24 d’abril.  

Tots els immobles presentaven forçament al bombí de la porta principal o de les portes corredisses i tenien les estances regirades. De l’interior van sostreure un total de set televisors, un ordinador, dues càmeres fotogràfiques, eines de bricolatge i abrics. En un dels domicilis es va forçar el bombí però no van aconseguir entrar a l’interior.

El 7 de maig, i després de les indagacions fetes per la Unitat d’Investigació d’aquesta comissaria, els mossos van detenir el presumpte autor d’aquests vuit robatoris.

En el marc de la investigació, el mateix dia els mossos van detenir una dona com a presumpta autora d’un delicte de receptació. Els agents van saber que la detinguda havia ofert a un ciutadà un  televisor de 40 polzades robat en aquests domicilis a canvi de 200 euros, sabent que tenia procedència il·lícita.

Els detinguts, a qui els consten antecedents, van passar el dia 8 de maig a disposició del Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, qui en va decretar la llibertat amb càrrecs.

L’Ajuntament insisteix en aconseguir la concessió de l’edifici de l’antiga discoteca Palm Beach, també coneguda per Can Rius o, oficialment, Banys Sant Elm. Aquest any caduquen diverses concessions de la franja marítimo-terrestre i el govern municipal s’ha fixat l’objectiu d’aconseguir la cessió d’aquest edifici.

L’Ajuntament vol aprofitar la reforma del Passeig de Rius i Calvet per convèncer l’Estat que la millor opció és cedir al municipi l’edifici de Can Rius, actualment en concessió al Grup Eldorado, perquè podria integrar-lo en la renovació integral del sector.

De fet, l’estiu de 2016 la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat va incoar un expedient per avançar la caducitat de la concessió, a causa de l’estat d’abandonament de l’edifici i una ampliació il·legal. Aquesta opció va quedar paralitzada perquè, en una maniobra de dilatació, l’empresa concessionària va presentar un pla director dins dels terminis legals. Ara, però, segons fonts municipals, el govern ganxó està decidit a aprofitar la fi de la concessió per tornar-hi a insistir. El consistori confia en una decisió favorable i sosté que si obté l’edifici, hi farà una inversió important per tal de recuperar-lo per a la població.

El metge de l’ABS de Sant Feliu, Toni Beltran, presentarà el proper divendres 18 de maig a les 7 de la tarda, a la Sala Abat Panyelles del Monestir, el seu recent llibre “Ensenya’m la llengua”, una creació referent al llenguatge i vocabulari mèdic popular. L’acte està emmarcat dins la celebració del Dia Internacional dels Museu. 

El volum, bastant gruixut, intenta recuperar aquelles expressions “de tota la vida” referides a l’àmbit mèdic, amb especial focus a les dels nostres contorns, tot i que n’hi ha d’arreu dels territoris de parla catalana. 

Beltran ja havia fet xerrades en aquest sentit des de fa anys, sobretot durant l’època en què a la nostra ciutat s’impartien ponències referents a l’Espai del Metge Rural del Museu d’Història, ara menystingut. 

El conegut metge ganxó, nascut a Canet, va decidir posar fil a l’agulla amb la preservació d’aquest llenguatge en notar que els seus pacients d’edat més avançada l’empraven. Amb la senzillesa d’apuntar l’expressió o paraula en una llibreta i comprovar-la al diccionari o enciclopèdia n’ha tingut prou per començar a perfilar la idea. Aleshores, trobades amb més gent per adquirir noves idees i recuperar paraules que la tendència a la diglòssia havien anat arraconant.

Expressions com “fer setze” quan es tenen mocs, “ennuegar-se” quan es queda un aliment clavat a la gola, el “rogall” quan es perd la veu per una laringitis o els molestos “nyanyos” després d’un cop o el marejador “cap-rodo”, són recuperades per Beltran. 

L’objectiu de l’autor és rememorar aquestes paraules i lluitar perquè es tornin a utilitzar. I és que els tecnicismes estan tendint a omplir les consultes enlloc de paraules o expressions més nostrades. 

Els guixolencs van assolir la primera victòria en un derbi contra l’Aro, en el sisè partit que s’hi enfrontaven des que tots dos s’han trobat a Segona Catalana. Els ganxons només havien aconseguit 2 dels 15 punts jugats aquests últims anys, convertint-se l’Aro en un autèntic maldecap pel Guíxols.

Aquest triomf no va ser, en un principi, gens fàcil d’assolir tot i que la  golejada final pugui fer pensar el contrari. Després d’una primera part bastant igualada, van ser els castellarencs els qui es van avançar al marcador. Però a partir del gol de l’empat de Bahamonde, els de Sant Feliu es van mostrar més superiors, sobretot a partir del moment que els locals es van quedar amb inferioritat numèrica (65’). Llavors, i principalment arran d’encaixar l’1 a 2, el rival va anar quedant totalment trencat.

Toni Sánchez va recuperar 5 de les 6 baixes del partit a Caldes per jugar el derbi. La única baixa va ser Tena, que es preveu que pugui retornar aquesta mateixa setmana. Tot i que els de la nostra ciutat encaraven el partit amb la tranquil·litat de la feina enllestida, el matx era de vital importància per l’Aro, immers en la lluita per mantenir la categoria, objectiu ja molt complicat amb la derrota d’aquest cap de setmana.

Els forasters van començar bé el partit, i als 9 minuts Brice va estar a punt de marcar; no obstant això, la ocasió més clara la va tenir Marçal a la mitja hora de joc. Amb l’empat inicial es va arribar a la mitja part, en un primer temps igualat, però amb les principals ocasions de gol per part dels jugadors de Toni Sánchez.

A la represa, Sergio Ruiz va aprofitar la seva alçada per rematar de cap un córner  i fer pujar l’1 a 0 al marcador, en la primera arribada clara a la porteria defensada per Marc Solé. Deu minuts més tard, Guillem li va rebutjar una falta llançada a Monde.  Ja al minut 60, l’àrbitre va xiular penal per unes mans molt clares d’un jugador local. El mateix Monde va ser qui va efectuar el llançament, marcant l’empat a 1. Amb aquest gol el partit va canviar totalment. L’equip local va quedar molt tocat i el Guíxols va monopolitzar el control de la pilota i les ocasions de gol. Riki va tenir a les seves botes l’1 a 2, amb un xut dels que ja ens té acostumats amb molta rosca i buscant el pal llarg del porter, però va sortir fregant un pal. El col·legiat va passar per alt una clamorosa pena màxima a Brice quan es disposava a xutar a porteria, i als 65, va deixar l´adversari amb deu per una doble amonestació d’Oriol. Bahamonde va fer el segon, en recollir un refús a dintre l´àrea i superant Guillem amb un tret creuat. Als 80, Solé va evitar, amb una gran aturada, que l’Aro tornés a entrar al partit, després d’una errada en la passada de Musa. L’1 a 3 va ser obra de Brice, que va clavar un xut potent que va entrar per l’escaire de la porteria local. El definitiu 1 a 4 el va aconseguir Marc Feixas, que porta 4 encontres consecutius marcant.

Per aquest matx el tècnic blaugrana va disposar cinc canvis respecte de l’alineació precedent, donant entrada a Solé, Riki, Lanzas, Zayas i Toumani en lloc de Yasin, Cals, Julià, Buba i Musa.

 CE Aro: Guillem, Alberto Ruiz (Badre, 75’), Sergio Ruiz, Ribas, Torrent (Guerrero, 58’), Guillem Basch, Cristian (Khouri, 75’), Guinó, Gómez, Ramírez (Muñoz, 46’) i Juwara (Sanz, 58’).
A.D. Guíxols: Solé, Riki, Tomé, Lanzas, Bilal, Juanola (Robin, 46’), Zayas, Toumani (Musa, 75’), Pato (Bahamonde, 46’), Feixas i Brice.
Gols: 1-0 (47’) Sergio Ruiz.1-1 (60’) Bahamonde (P.). 1-2 (77’) Bahamonde.1-3 (86’) Brice,1-4 (89’) Feixas.

Aquest diumenge, a les 5 de la tarda, darrer matx de la temporada del Guíxols al Josep Suñer, on l’afició podrà acomiadar l’equip amb el reconeixement que mereix per la temporada que ha fet, contra el ja descendit Roses.

Brice i Riki han renovat

El tècnic del Guíxols, Toni Sánchez, ja comença a preparar la configuració de la plantilla de la pròxima temporada. El primer jugador que ha renovat per una temporada més ha estat Brice, que ha esdevingut una peça clau aquesta temporada, amb un total de 2324 minuts jugats i 12 gols marcats. Ahir dilluns, també Riki va segellar la seva continuïtat. Durant les pròximes setmanes anirem coneixent altres noms de jugadors que seguiran defensant la samarreta del Guíxols.

La Policia Local ganxona està a l’espera de poder implantar les quatres escopetes que l’alcalde va prometre durant la celebració del Dia de les Esquadres el passat mes d’abril, les primeres armes llargues del cos de Policia Local de la ciutat en tota la història. 

El reglament actual de la Generalitat de Catalunya diu que els agents locals no poden tenir armes de foc llargues, un fet que també reiteren altres caps de diverses policies locals i sindicats, segons publica el Diari de Girona. 

Perquè el ciutadà de Sant Feliu pogués veure els policies locals armats amb escopetes, primer caldria canviar el Reglament d’armament de les policies locals de Catalunya, que data de 1996.

Malgrat això, el regidor de Seguretat Ciutadana Jordi Vilà ha declarat al mateix diari que la Policia Local pot utilitzar armes llargues, malgrat que la normativa catalana dicta que els agents locals només poden portar-ne de curtes.

Segons el mateix diari, l’inspector local de la Policia Local Josep Mirraño ha dit que la compra d’aquestes armes era iniciativa del consistori.

Tot i això, pel que diu el rotatiu gironí,  fa temps que des de l’Associació de Caps i Comandaments de Policia Local es demana el canvi de la normativa per tal que es permeti als agents municipals tenir armes que permetin combatre atacs terroristes.  

Ara les opcions de l’Ajuntament passen per retornar les armes o dipositar-les a la Guàrdia Civil fins que es canviï el reglament.

El passat divendres al vespre, Guíxols des del Carrer va organitzar una conferència de Gustau Nerín,  antropòleg i historiador especialitzat en l’estudi del colonialisme espanyol a l’Àfrica, que versava sobre la figura d’Antoni Vidal i els seus negocis esclavistes.

I és que gràcies a llibres d’investigació com el seu “Traficant d’ànimes” s’ha pogut saber que Antoni Vidal, a més de benefactor de la ciutat, va ser també un negrer que durant deu anys (entre el 1830 i el 1840 -quan el tràfic d’esclaus ja era il·legal-) va fer negoci amb la venda d’éssers humans.

Gustau Nerín va explicar, davant el nombrós públic assistent a la Sala d’Actes de la Biblioteca Pública, com Vidal-Frères va ser una de les grans companyies de vaixells negrers de l’època i que aquesta era propietat d’Antoni Vidal. Sabem, per la correspondència confiscada pels anglesos en els vaixells presos, que el governador de Lamu (Tanzània), un dels esclavistes més actius de l’Àfrica Oriental, estava a sou de la companyia Vidal-Frères i que, fruit d’aquesta col·laboració, Antoni Vidal va arribar a tenir la seva pròpia factoria a l’illa de La Reunió (factoria era el nom que rebien els centres fortificats on es recluien les persones de raça negra abans de ser embarcades). D’allà, i un cop carregades les bodegues, els vaixells de Vidal posaven rumb cap al mercat d’esclaus de Cuba.

Nerín també va assegurar que en un sol any, Vidal-Frères podia arribar a carregar fins a 6.000 esclaus, és a dir, que en deu anys els vaixells d’Antoni Vidal van esclavitzar més de 70.000 persones.

També va explicar els negocis d’un altre negrer ganxó, Bonaventura Mas.  Vidal mai no es va embrutar directament les mans, mai no va viatjar a l’Àfrica. El seu gerent al territori africà era un altre ganxó: Bonaventura Mas i Calzada, cosí i home de confiança d’Antoni Vidal, que era qui s’encarregava in situ d’organitzar les expedicions africanes que compraven o segrestaven persones de raça negra en el continent africà per després portar-les cap a la factoria de l’illa La Reunió, a la costa amb Madagascar, en espera de ser embarcades.

Finalment Nerín va parlar d’un altre negrer ganxó: Josep Carbó Martinell, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 1806. Josep Carbó va arribar a ser un prestigiós capità negrer que va arribar a fer prou fortuna com per tenir la seva pròpia plantació de sucre a Matanzas (Cuba).