L’Ajuntament ha comprat quatre escopetes per a la Policia Local, segons va anunciar ahir l’alcalde Carles Motas durant la celebració de la festivitat del Cos. El batlle excusa en l’amenaça  del terrorisme gihadista el fet d’haver pres aquesta decisió, de cara als controls viaris que fan els agents. Un fet que, segons l’alcalde, també ha estat decisiu per a la compra d’armilles per a tots els agents del cos.

Aquestes seran les primeres armes llargues de les que disposarà el cos policial ganxó, unes escopetes que han costat més de 7000 euros i que han representat un esforç per les arques consistorials, que els darrers anys porten mig milió d’euros gastats en la seguretat, ja que també s’han canviat les pistoles dels agents. Les armilles han costat 30.000 euros i també cal comptar les despeses dels vehicles policials (156.000 euros), l’ingrés a la xarxa ResCat (uns 60.000 euros) i les càmeres de vídeo-vigilància que s’instal·laran de cares a l’estiu a la ciutat (195.000 euros).

Pel que fa a les dades del cos, el 2017 va realitzar 19.726 serveis, destacant els 5.523 serveis de seguretat ciutadana amb 416 actes incívics, 200 robatoris o furts, 99 danys a la propietat,  55 ocupacions il·legals d’habitatges, 31 per amenaces o coaccions i 21 per violència de gènere. De les 1.800 col·laboracions amb altres organismes, 314 foren amb altres cossos de seguretat; també van tenir 1.221 intervencions relacionades amb el Medi Ambient i 920 d’assistència a persones (103 a gent gran, 102 a persones desorientades o malaltes, 48 a menors d’edat, 22 a víctimes a l’àmbit de la llar i 19 a persones sense sostre);  7.075 serveis de trànsit,  3.518 protecció vial als escolars, 1.682 denúncies,  807 serveis de la grua municipal i 415 accidents de trànsit.

La celebració d’aquest acte va tenir lloc ahir amb un acte íntim al Teatre i al Monestir, i que no va comptar, com venia sent habitual, amb representants d’altres cossos de seguretat, cosa que va fer pensar que no fos un acte de protesta per les càrregues dels cossos policials estatals de l’1 d’octubre, un fet que el mateix Motas va desmentir. 

La CUP ha mostrat el seu rebuig al compromís expressat pel president de la Diputació de Girona d’entrar a formar part del Patronat del Museu Thyssen i finançar-ne la construcció del nou  museu privat.  

La formació, segons el digital El Gerió, lamenta que en cap moment s’ha informat la ciutadania de la voluntat del projecte i ha criticat que el president de la Diputació no hagi fet públic l’import total que aportarà l’ens provincial i que aquest anunci no ha anat acompanyat d’un pla de viabilitat econòmica.

Per la CUP, el finançament del Museu Thyssen és un clar exemple de l’aposta de la Diputació per un model cultural “elitista”, en contraposició a l’ajuda de petits projectes que tinguin l’objectiu d’apropar la cultura a la societat.

El diputat per Girona Lluc Salellas opina que “no seria el primer cop que la Diputació fa inversions milionàries en projectes privats sense saber si aquests tindran un retorn a la societat”.
Per la seva banda, el regidor de la CUP a la nostra ciutat Aniol Negre, recorda que “el Museu Thyssen ja està provocant el desmantellament del Museu d’Història de la ciutat” pel que “destinar diners en un museu privat no repercutirà de forma positiva al poble”.

Enguany es compleixen 87 anys de la proclamació de la Segona República espanyola, el 14 d’abril de 1931. L’esdeveniment generà un gran entusiasme popular i va ser molt ben acollit entre molts ciutadans, entre ells el músic i compositor guixolenc Josep Maria Vilà Gandol. Així es demostra a partir d’un document que es conserva en el seu fons, a l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, i del qual en mostrem la caràtula. Es tracta de la partitura per a piano de l’obra titulada “Cant a la llibertat (Marxa Republicana)” que el mestre Vilà fa constar que havia musicat “En el primer aniversari de la proclamació de la República”, tot adjuntant-hi l’eloqüent bandera tricolor.

La nostra formació lamenta que a la falta de sensibilitat mostrada pel govern en el tema del patrimoni natural, amb la tala de l’enclavament dels 15 oms de Rius i Calvet, s’hi sumi ara el menysteniment  pel patrimoni històric. Resulta com a mínim sorprenent que el govern de la ciutat descobreixi tot just ara, gràcies a la iniciativa de l’associació Amics del Museu , que una de les parts més històriques de la ciutat, com és el Fortim (el nom pel qual es coneix a la nostra ciutat) del port medieval, que data del segle XV, no està catalogat per a la seva protecció. I més encara, és sorprenent que es permeti la construcció d’una escala que taparà la meitat aproximada d’una de les seves parets fins a 4 metres d’alçada. A banda, lògicament, del perill que la nova construcció significa per a la conservació arqueològica i històrica del Fortí i el seu entorn. Aquestes obres van rebre el vistiplau de l’arquitecte municipal, que va fer-ne un informe favorable i no les va aturar cautelarment tot i sabent que no estaven protegides, de manera que no calia l’autorització del Departament de Cultura, que, en cas contrari, hauria d’haver donat la seva autorització.

Anys després d’autoritzar les obres, s’ha convocat la comissió corresponent del catàleg de béns locals pel mes que ve, per endegar feines de revisió. Primer s’autoritza i després es cataloga. Una deixadesa i una manca de respecte als béns històrics de la ciutat.

GdC recorda que la zona del port medieval, amb el Fortí i el Salvament, configuren, conjuntament amb el Monestir, un dels emblemes històrics de la ciutat, i que per això no entén com des del consistori, i malgrat que les obres les executi Ports de la Generalitat, ningú del govern s’hagi assegurat de com s’estan fent. A més, i pel que ha pogut esbrinar la nostra formació, les obres que està fent Ports de la Generalitat es corresponen amb una petició municipal que es va fer en el seu moment.

Per tot plegat, GdC exigeix que es reuneixi quan abans millor la Comissió Local de Patrimoni i proposarà, en el ple ordinari d’abril, una acció conjunta de protecció i millora de tot l’entorn del port medieval.

La Diputació de Girona s’ha compromès amb el futur museu Thyssen de Sant Feliu, que d’aquesta manera consolida les aliances institucionals que han de permetre que arribi a bon port.

Segons El Punt-Avui, la major part dels set milions d’euros d’inversió que requeriran les obres del museu i la urbanització dels jardins del Monestir continuarà recaient a l’Ajuntament, però el compromís de la Diputació n’assegura la viabilitat més enllà del de la Generalitat, emparaulat anteriorment però pendent que es constitueixi el nou govern. Pel que fa a l’Estat espanyol, ni s’ha ofert ni l’Ajuntament hi ha anat a picar la porta. En qualsevol cas, encara no es pot detallar quina aportació assumirà cada administració, i encara podria participar-hi algun patrocinador privat. El procés depèn també de la publicació del plec de clàusules que regiran el concurs d’obres, que hauria d’estar adjudicat abans de l’estiu, per començar-les al segon semestre del 2019. El museu obriria les portes a finals del 2020.

La col·lecció de pintura catalana dels segles XIX i XX, que la baronessa cedeix a Sant Feliu per vint anys, la formen unes 400 obres, entre les quals hi haurà peces tan valuoses com la Mediterrània, de Joaquim Sunyer; La catedral dels pobres, de Joaquim Mir (ara en dipòsit al MNAC); Interior a l’aire lliure, de Ramon Casas, o Construcció arquitectònica amb figures, de Joaquim Torres-Garcia, a més d’altres de Meifrèn, Fortuny, Martí i Alsina, Urgell o Rusiñol.

El futur Museu ganxó establirà lligams amb els altres museus Thyssen de Madrid, Màlaga i Andorra, els directors artístics dels quals també seran al patronat ganxó. Pel que fa a l’exposició temporal que l’Espai Thyssen organitza des del 2012 cada estiu, aquest any s’avançarà un mes i s’inaugurarà al juny, per aprofitar al màxim la temporada turística. 

La CUP Guíxols sempre ens hem mostrat contràries al Museu Thyssen. Ara que la Diputació ha anunciat que hi dona suport, també la CUP des de la Diputació de Girona ha expressat el seu rebuig.

El museu Thyssen no el volem, i ens en sobren els motius:

-El projecte s’està gestant de manera opaca, sense un pla de viabilitat preparat ni un estudi de l’impacte econòmic. No s’ha explicat si el projecte serà deficitari, si tindrà pèrdues econòmiques i qui se’n farà càrrec, tot i que malauradament, ens imaginem com pot acabar. Els beneficis es privatitzen, i les pèrdues econòmiques es socialitzen perquè pagui el poble, (com hem vist amb la banca i les autopistes).

-El projecte preveu invertir 7 milions d’euros sense consultar en cap moment al poble.

-El projecte va encarat a ampliar i reforçar el model turístic actual, que es tradueix en benefici privat per uns pocs i treball precari per a moltes.

-No volem destinar recursos públics de totes les ganxones a una fundació privada. Els recursos públics s’han d’utilitzar per garantir els drets bàsics de totes les ganxones, cosa que ara mateix no passa.

-No volem més cultura elitista, sinó que volem cultura popular, associacions de base. No volem que es desmantelli el Museu d’Història de la ciutat i no es valori suficient el patrimoni històric.

-No volem que el poble estigui al servei de la família Thyssen. Una família que representa 1% de la població mundial que el 2017 va acumular més del 80% de la riquesa mundial. No volem estar al servei de l’aristocràcia, dels rics i explotadors de sempre. Des que els semblen perfecte les desigualtats, l’opressió i l’explotació.

Per tot això, no volem el Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols!

Els oms del passeig de Rius i Calvet van aparèixer divendres passat amb crespons negres, probablement col·locats de matinada pels contraris a la seva desaparició, un cop aprovada la descatalogació d’aquest arbres en el passat ple, amb la conseqüent tala basada en motius de seguretat, en un punt que tota l’oposició va votar en contra. 

També en van posar en un dels plàtans afectat pel pàrquing de la Corxera. Fins ara, la petició oberta a internet per Guíxols des del Carrer per salvar els oms ja té més de 400 signatures adherides a la causa. 

Segons informa Ràdio Sant Feliu, un dels oms de Rius i Calvet es salvaria per trasplantar-lo a Sant Pol, on es preveu plantar-hi una quinzena d’oms al llindar amb el municipi de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. 

Just avui, quan el nostre grup havia rebut comunicació de l’oficina del Síndic de Greuges de Catalunya atenent a la nostra petició d’estudiar el cas (Ref. Q-03585/2018), han començat els treballs per talar els arbres i, al ritme que van, és prou evident que ja no hi serem a temps de fer cap altra acció ni de proposar cap altra alternativa. Al govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) li ha faltat temps per accelerar tot el procés. D’ençà els 9 dies hàbils transcoreguts des de l’últim Ple, on recordem que es va aprovar descatalogar aquests arbres per la via d’urgència i amb el rebuig de tota l’oposició, el govern ja s’ha afanyat per modificar l’informe tècnic, refer el pressupost, replatejar el projecte d’obra i, sense més demora, començar a talar.  Davant d’aquesta acció, Guíxols des del Carrer es manifesta en el que ja va exposar el seu regidor durant la sessió del Ple:

-Primer. La seguretat de les persones, treballadores i transeünts, ha de ser sempre una obligació i una prioritat per a l’Ajuntament i per a totes les persones que formen part del consistori, dit això, entenem que d’informes tècnics n’hi poden haver de diverses consideracions en funció dels objectius, dels costos econòmics i del temps a emprar en l’execució de l’obra.

-Segon. Mai hi ha hagut la suficient voluntat política per salvar aquests 15 arbres que han estat víctimes de la de les presses, el calendari apreta, i d’un pressupost limitat. Recordem, en aquest sentit, les declaracions del regidor d’Urbanisme quan va dir “Es va optar per talar els arbres a falta d’una alternativa viable econòmicament per a trasplantar-los”.

-Tercer. Aquests 15 exemplars d’arbre són, o millor dit eren, un dels pocs enclavaments d’oms adults i sans que hi ha a Catalunya. Segons un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) de l’any 2015, l’om és un arbre minoritari a Catalunya i això fa que sigui una espècie amb categoria d’amenaçada i que es recomani la seva protecció. Malauradament, la protecció d’aquests arbres ha quedat en mans d’un govern que prioritza el ciment d’unes grades, en bé d’una suposada modernitat, a un entorn més natural i singular.

Tot plegat fa que el grup municipal de Guíxols des del Carrer qüestioni, encara més, la idoneïtat de l’obra que s’està fent en aquest racó del nostre litoral.

En el passat ple, el nostre grup municipal va presentar una moció per posar el nom d’“1 d’octubre de 2017” a un carrer o a una plaça de la nostra ciutat. La proposta es va presentar al ple, el màxim òrgan representatiu de la ciutat, en nom de molts ganxons que es pregunten perquè a la nostra ciutat no es pot fer com a Girona, com a Figueres, com a Santa Cristina d’Aro i d’altres municipis. 
La proposta tenia dos objectius; d’una banda aconseguir que els fets ocorreguts l’1 d’octubre de 2017 perduressin en la memòria col•lectiva dels ganxons, i, per altra banda, retre homenatge a totes les persones que varen fer possible que el passat 1 d’octubre es pogués celebrar el referèndum a la nostra ciutat.
Durant el debat de la proposta, el PSC va justificar el seu vot en contra, excusant-se en el fet que no tothom vol la independència, però nosaltres defensem que l’esperit de l’1 d’octubre del 2017 va del dret a decidir, de la llibertat i de la democràcia. Però és evident que pel senyor Muñoz, els ciutadans i les ciutadanes que aquell dia varen patir els cops de porra i tots els que varen fer possible que es votés, no mereixen tal reconeixement.

Els regidors senyors Polo (ERC) i Saballs (TxSF) varen fer costat al seu company de govern, el senyor Muñoz (PSC-PSOE) i varen justificar el seu vot, també en contra de la proposta, per traslladar la decisió a la comissió del nomenclàtor, una comissió que des del mes de maig de 2017 estem esperant que es convoqui.

Però el que més ens va sorprendre va ser la pujada de to i la deriva autoritària del senyor Motas (encara que no és la primera vegada que perd els papers) titllant de “frivolitat” la proposta i repetint que “el treu de polleguera” que sigui el nostre grup qui demani al Ple que es posi el nom d’1 d’octubre de 2017 a un espai públic. Ens va acusar de voler-nos “apropiar políticament de l’1 d’octubre de 2017”, afegint que està cansat de “tonteries i postureo” i que la proposta no tenia “chicha ni limoná“. Uns comentaris, al nostre entendre, poc apropiats pel seu càrrec d’Alcalde.

A hores d’ara, encara no entenem la seva reacció. Potser, en comptes d’escridassar-nos al ple, el que hauria d’haver fet l’Alcalde i el senyor Vilà és agrair-nos que presentéssim la proposta, ja que ells no ho poden fer perquè estan lligats de mans i peus pel pacte amb els socialistes.
Sap greu que, a més de nosaltres, també escridassés i menyspreés als membres de l’ANC, Òmnium i CDR que estaven a la sala i que varen marxar en escoltar els comentaris de l’alcalde, acusant-nos a tots de “veure el que passava des del sofà, mentre ell i altres es jugaven molt”. Actitud que considerem que no va ser ni digna ni pròpia de la màxima autoritat municipal.
En definitiva, la nostra proposta volia aconseguir que es posés el nom d’”1 d’octubre de 2017” a un espai de la ciutat, i consensuar allà mateix o a la comissió del nomenclàtor quin seria el carrer o la plaça més adequada per fer-ho.

Tanmateix, nosaltres no defallirem, reclamarem la convocatòria de la comissió del nomenclàtor i tornarem a presentar la nostra proposta allà.  Segur que ens en sortirem!!