El ple ordinari del mes de març, celebrat dijous al vespre, va tornar a ser una bona mostra del clima de confrontació entre l’equip de govern (TSF, ERC i PSC) amb els grups opositors  del PDeCAT i MES.

La descatalogació del rengle d’oms de Rius i Calvet va ser un dels punts polèmics. Els arbres, fins ara protegits, es talaran perquè les arrels han comportat problemes per a la seguretat de l’obra. Guíxols des del Carrer (GdC) ha emprès una recollida de signatures a Change.Org i l’oposició s’hi ha adherit. En el ple, MES va defensar que hauria de ser Costes qui pagués les obres, i Jordi Lloveras (GdC) i el PDeCAT van defensar la conservació dels arbres. Des del govern, Josep Saballs va aixecar les ires de GdC, MES i PDeCAT preguntant si a l’oposició li importava més salvar arbres o persones –pel risc dictaminat que el mur de contenció pugui caure–. El govern es va quedar sol defensant la tala, una decisió “que no agrada prendre” i menys quan les responsabilitats poden recaure en l’Ajuntament en cas d’accident.

La marca “Guíxols” del passeig del Mar ha recuperat la lletra essa que havia desaparegut feia més d’un mes.  L’Ajuntament va fer una crida per recuperar la lletra del logotip promocional que algú havia robat, un fet que va generar controvèrsia entre els grups opositors,Per Carnaval, fins i tot algú es va disfressar de lletra “S” i va córrer a fer-se una foto al logotip del Passeig on hi mancava.  

Les lletres promocionals  al passeig, inaugurades el mes de gener com a reclam per fer-se fotos amb la badia de fons, havien durat pocs dies, després d’inaugurar-se a principis d’any. El logotip,  fruit de la participació d’una vintena d’artistes i entitats, representa el groc del patrimoni històric, el verd de la muntanya i el blau del mar.

El govern de la ciutat haurà d’introduir canvis en el projecte de reurbanització del front marítim del passeig Rius i Calvet, arran de les complicacions diagnosticades en el trasplantament previst d’una quinzena d’oms, segons El Punt-Avui.

El creixement de les arrels, que ja feia feixuc el trànsit per l’estreta vorera, feia aventurar que el trasllat de l’arbrat no seria senzill, però, després d’excavar rases i comprovar que les arrels s’estenen de manera caòtica pel subsòl, s’ha conclòs que conservar i extreure els arbres comportaria riscos per a la seguretat dels treballs, perquè comprometen l’estabilitat del mur de contenció del passeig.  Fins i tot, algunes arrels s’endinsen sota els fonaments dels habitatges de la vorera interior.

Per prosseguir amb les obres, iniciades fa una mica més d’un mes, caldrà modificar el contracte per descartar l’operació de trasllat –tot i que potser un dels exemplars més joves sí que se salvarà– i substituir-la per una tala convencional. El tràmit, com que és competència del ple per la magnitud econòmica dels treballs, passarà demà pel ple com a punt d’urgència. Però en paral·lel es votarà delegar el seguiment de l’operació a la junta de govern, un dels aspectes que no acaba de compartir algun dels portaveus de l’oposició.

El passat febrer es va celebrar la tradicional rua de Carnaval de Sant Feliu de Guíxols, que va batre el rècord de participació amb 4.022 persones inscrites, tot i les baixes temperatures. La rua va emplenar de colors, llums i música la carretera de Girona el divendres, i el passeig del Mar, el diumenge al matí.

Consulta aquí la nostra galeria de fotos.

Imatges cedides per Galle Fotografia.

No han servit de res les mans esteses, no han servit de res les crides a la moderació, no ha servit de res el pacifisme radical, no han servit de res les explicacions davant del jutge… El sistema político-judicial espanyol ha decidit que la millor manera d’afrontar les aspiracions democràtiques de la societat catalana és l’ocupació de les institucions i la represàlia contra els líders polítics i socials d’aquest país. Madrid no aspira a la derrota electoral de l’independentisme, n’exigeix la humiliació i la retractació. I, fins i tot així, el destí del discrepant és la presó.

Cal aturar aquesta espiral embogida d’un Estat cada cop més autoritari. Un règim que s’autoatorga un dret arbitrari sobre l’administració catalana, detenint i acomiadant -sense justificació- el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat o condicionant, a voluntat, qui pot ser candidat a la presidència i qui no, al marge del resultat de les eleccions del 21 de desembre.

Madrid ha d’asseure’s a la taula. Si no és per convicció democràtica, almenys que sigui per necessitat política i social. Per responsabilitat, per recuperar la confiança en el futur. Però la condició prèvia és aturar la repressió.

Hem vist tancats a la presó, com denunciava Raimon en una altra època, homes -i dones- plens de raó. No volem que la por sigui la llei. Per això diem no.

Ahir dilluns, a les 8 del vespre, va tenir lloc a la Plaça del Mercat una cremada col·lectiva de fotografies del rei espanyol. Unes 30 persones van acudir a cremar les imatges del monarca, en un acte simbòlic emparat per la recent sentència del Tribunal d’Estrasburg que afirma que cremar fotos d’un Rei no és delicte, donat que es tracta de llibertat d’expressió. 

La crida va ser feta per la CUP del municipi a través de mòbil i xarxes socials, compartint una convocatòria a Facebook que deia que Sant Feliu de Guíxols “també crema la corona espanyola” i animant a brindar per “la llibertat d’expressió” i a portar “la teva foto i deixar clar que les catalanes i els catalans no tenim rei”.

Aquest dissabte 17 de març s’ha inaugurat al Museu d’Història l’exposició de pintura “Josep Albertí: l’etapa suïssa”. en què llueixen divuit obres cedides a la ciutat per la suïssa Claudia Müller-Türler a finals del 2017 i que amplien el fons que l’artista guixolenc ja havia llegat anteriorment a la ciutat. L’acte oficial s’ha obert a la Sala Abat Panyelles amb les intervencions de Claudia Müller-Türler, Assumpció Bosshard i els tinents d’alcalde Josep Melcior Muñoz i Jordi Vilà.

Ha obert tanda el tinent d’alcalde Josep Melcior Muñoz ressaltant que Sant Feliu ha de ser una “ciutat d’art i bellesa”. Acte seguit la senyora Müller-Türler ha compartit amb els assistents que un dels dies més bonics del 2017 va ser quan va saber que els quadres llegats “havien retornat intactes” a la nostra ciutat, agraint que aquest fet s’hagi pogut realitzar a la ciutat natal de Josep Albertí.

Müller també ha explicat anècdotes sobre la seva família i el pintor i de l’amistat que els unia amb aquell “pintor espanyol que deia sempre que ell era català'”, i al qual li agradava tant ballar i cantar com van poder comprovar els seus pares en nombroses festes en què participaven junts. També ha narrat com, l’any 1993, un dels quadres del pintor ganxó els va caure a terra; un macabre accident presagi de la mort, pocs dies després, d’Albertí. 

Per la seva banda, l’amiga catalana de Müller, Assumpció Bosshard, és qui va contactar amb el Museu i hi va col·laborar per a gestionar la donació. Ha agraït haver pogut participar en la gestió i ha explicat l’estimació que Josep Albertí tenia per les seves arrels i el seu país així com els valors del pintor, que “representen els valors propis de la cultura”, que feien que els suïssos que el coneixien el definissin com “un home amb estil”.  

 Així mateix, el regidor de Cultura Jordi Vilà ha incidit en la voluntat del consistori a estudiar i aprofundir en l’etapa suïssa de l’artista i ha volgut destacar la generositat tant d’Albertí com de la cedent per haver donat les seves obres a la ciutat, declarant que la ciutat vol “rellançar l’art amb mirada al passat” del qual forma Josep Albertí.

L’acte ha finalitzat amb el lliurament a la senyora Claudia Müller-Türler d’un obsequi consistent en un plat de ceràmica negre elaborat per un artista local. Tot seguit, s’han visitat les obres exposades a l’Espai Albertí, a la tercera planta del Monestir.

Les obres que formen el llegat Müller-Türler van ser creades els anys 60, quan Josep Albertí, ja consolidat com a pintor a casa nostra, va cercar nous horitzons a Europa. No tots els quadres són de paisatges alpins, també n’hi ha de diferents poblacions catalanes o del mateix Sant Feliu, així com de natures mortes o fins i tot un bodegó.

Jordi Turull, plorant a l’exterior del Tribunal Suprem espanyol. (EFE-EL NACIONAL.CAT)

Poques hores abans de ser investit President de la Generalitat, Jordi Turull ha estat empresonat un altre cop junt amb altres dirigents catalans. Veure’l plorant un cop sabuda la decisió del jutge Llarena no hauria de deixar ningú indiferent. Els càrrecs que se li imputen són ben falsos, es mirin com es mirin. Al Parlament català no es va declarar mai cap independència. Tan sols es va aprovar una proposta de resolució que instava el Govern a fer les passes pertinents per a iniciar el procés constituent. Dos anys abans, després de la votació amb urnes de cartró, Artur Mas i Anna Gabriel també havien aprovat la mateixa proposta. Després, ningú no ens va incitar a cap rebel·lió. Érem a casa esperant unes instruccions que mai ningú no ens va donar. Turull tampoc no és cap mena de líder carismàtic. Més aviat, em fa pensar en una de tantes rèpliques de l’agent Smith de Matrix.

Colpidor també ha estat el tractament de la notícia que ha escampat la premsa madrilenya. A sota de la foto d’un Turull desconsolat, hi tenien l’endevinalla d’on passarà el rei les vacances de Setmana Santa. És la imatge que a Ponent volen donar: el cas català ja està tancat i Sa Graciosa Majestat té ara d’altres maldecaps, més d’acord amb el càrrec que ocupa. Pel camí, la usurpació de les competències de la Generalitat s’allarga i la solució que ja estan posant a la taula és fer noves eleccions. En els darrers deu anys, hem votat una mitjana d’un cop l’any, o més, si comptem els referèndums fallits. Acceptar aquesta via és la mort definitiva de l’autogovern català sense que s’albiri cap alternativa clara per la proclamació d’una república. La nit que el llavors president Puigdemont va assumir a títol personal els resultats del referèndum de l’1-0, Julian Assange va ser molt clar a Twitter: els Estats constituïts només acceptaran un nou membre que abans hagi mostrat valentia. I els nostres polítics no han estat valents, contra el desig de la majoria de la població, la majoria que no es deixa seduir per senyores de disseny.
Les crides a la unió dels independentistes són sospitoses, ja que no tenim cap líder disposat a arriscar-ho tot i a engrescar la població a seguir-lo fent el que faci falta. I en el món independentista (no el processista), el relat de la traïció té molta força. La clau ha de ser impedir de totes totes que es facin escamots violents, que no només enquistarien el drama sinó que ajudarien l’Estat a prendre accions contundents. Van fracassar amb l’atemptat avortat a la Sagrada Família de Barcelona que tenia per finalitat aturar el procés i elevar l’alerta antiterrorista al màxim per tenir l’excusa de treure l’e

xèrcit al carrer. Així que no hem de donar cap raó a un Estat que és capaç de tot per no perdre part del territori. Si no podem confiar en els polítics ni emprendre accions de sabotatge, d’opcions ens en queden ben poques. El que puguin dir els organismes internacionals estarà subjecte als protocols diplomàtics i l’Estat s’ha mogut fent concessions a tort i a dret. Qui trobi la sortida del laberint, l’haurem d’anomenar de seguida President de la Generalitat. O millor, d’un govern alternatiu al de la Generalitat intervinguda.    

En els campionats estatals per autonomies de natació amb aletes celebrats a Valladolid, el nedador del Club Aquàtic Xaloc Ferran Conchillo va aconseguir un rècord de Catalunya en la prova de 400 bifin.

A més, la Selecció Catalana de natació amb aletes es va proclamar sots-campiona estatal. La primera posició va ser pel País Valencià i el tercer lloc per l’Aragó.

També va prendre part en el Campionat la ganxona Sílvia Barnés. 

La primera etapa de la 99a Volta Ciclista a Catalunya (Calella-Calella) va passar per Sant Feliu, en la primera “meta volant” amb sprint intermedi al Passeig, que va registrar la següent classificació:  

Sprint intermedi de Sant Feliu de Guíxols

Ordre de pas: 1. Grivko (Astana) 2. Bohli (BMC) 3. Ezquerra (Burgos)

El colombià Álvaro José Hodeg, de l’equip Quick Step, i de només 21 anys, va guanyar l’etapa, arribant per davant de Bennett i McCarthy (Bora) i encapçala momentàniament la Volta 2018. Alejandro Valverde, guanyador de la Volta 2017, va quedar vuitè.

Descatalogar els oms del Passeig Rius i Calvet, com vol fer el govern de la ciutat, implica sacrificar-los. Vol dir matar-los a la primera dificultat que apareix i vol dir també que el projecte inicial, que planteja la seva salvació a través d’un trasplantament, estava mal redactat, o simplement, estava redactat per cobrir l’expedient. Els arbres també formen part del patrimoni natural i històric de la ciutat i si el govern tira endavant amb la seva proposta de descatalogar aquests 15 exemplars d’arbre, per posteriorment talar-los, voldrà dir que incompleix la seva obligació de salvaguardar aquest patrimoni. Costa de creure que en un món tan tècnicament avançat com el nostre l’única solució sigui sacrificar-los, això sí, segurament sigui la més fàcil i la més econòmica. Hi ha d’haver, segur, una altra solució. 

A tal efecte, Guíxols des del Carrer ofereix una recollida de signatures a change.org per tal de fer aquesta petició de salvar els oms a l’Ajuntament de la ciutat. 

Aquest dissabte 17 de març a les 12 del migdia es celebrarà la inauguració de l’exposició de pintura de Josep Albertí a partir del llegat cedit per Frau Claudia Müller-Türler, sota el títol de “L‘etapa suïssa”. L’ acte tindrà lloc a l’Espai Albertí del Museu d’Història, a la tercera planta del Monestir en presència de Frau Claudia Müller-Türler i familiars.

A finals de l’any 2017, Frau Claudia Müller-Türler, d’Unterstammheim (Suïssa), va tenir la gran generositat de llegar a la ciutat divuit obres de Josep Albertí Corominas (Sant Feliu de Guíxols, 1913-1993) afavorint, així, l’ampliació del fons que d’aquest estimadíssim pintor la ciutat ja disposava a través del seu llegat testamentari personal.
La rellevància de les obres que composen el Llegat Müller-Türler rau, molt especialment, en el període en què aquestes varen ser creades, és a dir, durant el anys 60 del segle XX; un moment en què Josep Albertí, ja consolidat com a pintor a la nostra ciutat, cerca nous horitzons i passa temps fora de Catalunya: a França, a Alemanya – on rebrà lliçons de cant, la seva gran afició personal – i a Suïssa.
Judit Albertí, del Museu d’Història de la ciutat, declara que “d’aquesta etapa, ben poques coses en coneixem i, per tant, l’oportunitat de fer recerca i procurar treure l’entrellat d’un període tant prolífic, ens la brinda generosament Frau Müller-Türler a través del seu llegat. Perquè cal entendre que ningú, fins i tot essent un galerista, acaba conservant al llarg del temps més de vint obres d’un mateix pintor si no el mou – més enllà de la innegable qualitat artística – un interès personal i una estreta relació amb el mateix, no només com a pintor, també com a amic.”
Així, des del Museu posen fil a l’agulla “per embastar, si més no, tot allò que puguem conèixer de primera mà referent a l’etapa suïssa del gran pintor de la nostra ciutat en un  viatge que inicia lentament les primeres passes però que, esperem, pugui omplir de contingut un moment decisiu en l’evolució de l’estil i la consolidació al mercat europeu de Josep Albertí”.

De moment, el Museu presenta el gaudi estètic de les obres llegades en aquesta exposició, malgrat que no totes les obres són de paisatges alpins, ja que també n’hi ha de diferents poblacions del nostre entorn geogràfic proper, de racons de la nostra ciutat, natures mortes i altres curiositats. 

A les entrades de Sant Feliu, aquesta matinada ha aparegut una curiosa sorpresa: al costat dels rètols que hi posa “Sant Feliu de Guíxols” n’han col·locat un altre que hi diu “Municipi de la República Catalana” fent palès que els moviments independentistes estan a la bretxa: “el que no puguin fer els polítics ho farà el poble”. Sembla ser, doncs, que la cosa es calenta per demà, diumenge dia 11 de març, que es farà una manifestació a la tarda a Barcelona per pressionar els partits republicans perquè arribin a un acord per a fer un govern ‘que avanci cap a la independència’. També a molts municipis de Girona s´hi ha col·locat aquest rètol sobre la república demostrant que hi ha coordinació territorial amb aquest afer.

El Dia Internacional de les Dones va ser més visible que mai a la ciutat, amb concentració i marxa reivindicativa, a part de la lectura del manifest i les activitats ja previstes durant tot el mes per celebrar-lo.

La marxa va recórrer la ciutat de nord a sud, com ja es va fer en l’aturada de país del 3-O, començant amb un centenar de persones a l’inici, que van aplegar gent al llarg de l’itinerari fins a les 300 persones que van assistir a la lectura del manifest, al migdia, a la plaça del Mercat.

El seguiment laboral va ser discret. Superior en les administracions públiques, on qui va fer vaga majoritàriament va parar vuit hores, i escàs en el comerç, tot i que algun negoci no va apujar persianes, segons El Punt-Avui.

Les prospeccions arqueològiques a la plaça Abadia, a la part posterior del monestir, avancen cap a la recta final. En espera de l’informe dels arqueòlegs, ja ha transcendit que entre les restes hi ha un tram de la contraescarpa del fossar que envoltava el conjunt romànic. Segons El Punt-Avui, també hi ha fragments d’un pont, recs i conduccions d’aigua, i van sorgint preguntes sobre la seva conservació.

L’encaix de les restes amb el nou edifici annex on es preveia que s’ubicaria el museu Carmen Thyssen i el valor patrimonial d’aquestes marcarà el seu disseny i viabilitat.

El debat, segurament, arribarà al ple del pròxim dijous 22. El regidor del Moviment d’Esquerres (MES), Pere Albó, va anunciar ahir una moció per defensar que les restes que han sortit a la llum es preservin i siguin visitables (vegeu nota de premsa en l’apartat de Tribunes Polítiques) 

L’objectiu paral·lel de la moció de MES serà “debatre la conveniència de la construcció de l’edifici annex”, un projecte encarrilat aquest mandat amb un pressupost de sis milions d’euros, en comptes dels 15 en què s’havia xifrat fer-lo a la propera fàbrica de Can Serra. Albó, però, sosté que el projecte del 2009 es podria pressupostar a la baixa i que a tocar del monestir es pot acabar encarint.

El manteniment dels carrers de la ciutat és una obligació indispensable de l’Ajuntament, que no només influeix en la imatge del municipi, sinó que també ho fa en la seguretat viària i, per tant, en la qualitat de vida dels ciutadans. Seguint aquesta línia, durant la legislatura anterior es van reurbanitzar íntegrament 16 carrers, mentre que l’actual govern només ha portat a terme la segona fase del carrer Santa Magdalena (un projecte iniciat pel govern anterior) i la reurbanització dels carrers de la Creu, Sant Domènec, Sant Antoni i Sant Llorenç, des de Rutlla fins al Passeig (projectes que també es varen encarregar durant la legislatura anterior)
Constatant que l’actual equip de govern, per iniciativa pròpia, no es preocupa per engegar noves obres de millora dels carrers de la ciutat, des del nostre grup municipal, en el ple del passat mes de febrer, vam presentar una moció demanant la reurbanització immediata del deteriorat carrer Maragall, ja que l’estat actual del carrer deixa molt que desitjar, amb unes instal•lacions de clavegueram obsoletes, voreres amb panots i lloses de pedra trencats i col•locats a diferents alçades i amplades, dificultant l’accés dels vianants i vehicles.
Després d’un estira i arronsa amb el govern, vam aconseguir que aquest es comprometés a redactar el projecte de reurbanització del carrer, però sense fixar la data d’inici de les obres. Des de l’oposició hem fet la feina que políticament ens pertoca. Ara és el torn dels veïns, que s’han d’implicar i exigir al govern que es comprometi a concretar una data per l’inici de les obres de la reurbanització del carrer Maragall.