Un helicòpter dels Bombers ha rescatat el cos sense vida d’una dona a la Cala del Molí aquest matí de dilluns. El cos havia aparegut surant en una zona de difícil accés en aquesta zona propera a la via ferrada.

El cos pertany a una noia de 21 anys, natural de Letònia, que hauria desaparegut aquest diumenge segons la denúncia que va presentar el seu xicot.

  difícil accés propera a la via ferrada del municipi. Posteriorment, el vehicle aeri l’ha traslladat a la zona del port on s’ha procedit a la seva identificació i aixecament del cadàver.

De moment es desconeix si es tracta d’un accident, ja que, segons informa Ràdio Sant Feliu, la noia no estava practicant l’escalada. L’autòpsia determinarà la causa de la seva mort.

En l’operatiu de rescat hi han participat efectius dels Bombers, Mossos d’Esquadra i Policia Local de Sant Feliu de Guíxols.

El grup de MES a l’Ajuntament du al ple d’aquesta nit una moció perquè el municipi reconegui els veïns assassinats, represaliats o exiliats als camps de concentració del nazisme o pel règim feixista de Franco, amb la iniciativa de col·locar llambordins amb les dades de cada persona a davant del seu darrer domicili registrat a la ciutat.

El text, d’entrada, prosperarà. Segons declara el primer tinent d’alcalde, Josep M. Muñoz (PSC) a El Punt-Avui,  és una iniciativa de memòria històrica que ja funciona en altres municipis, com ara a Girona, on al gener ja van començar a instal·lar les “pedres de topada” –Stolpersteine– ideades per l’artista alemany Günter Demnig. Només creu que cal condicionar l’emplaçament d’alguns llambordins al consens amb els familiars.

El regidor del MES, Pere Albó, argumenta que “hi ha nombrosa documentació sobre els guixolencs que van patir repressió”, amb deu morts, d’una quinzena internats en camps nazis, i desenes de refugiats a França i exiliats, el més cèlebre dels quals, el conseller i president de la Generalitat a l’exili Josep Irla. Els registres dels historiadors també xifren en nou el nombre d’afusellats.

El Col·legi Sant Josep celebra 125 anys d’història amb una exposició al pati de l’Ajuntament en què s’hi mostra una gran varietat de fotografies i material escolar d’exalumnes. La inauguració va tenir lloc aquest dimarts 13 de febrer i es podrà visitar fins al 19 de març,  tot i que es preveu l’organització de diverses activitats per celebrar l’efemèride al llarg de l’any.

Des d’aquest curs 2017-18, el Sant Josep i l’Escola Cor de Maria s’han fusionat i la reordenació també ha afectat els nivells escolars. Ara, s’imparteix des de P3 a tercer de primària a l’edifici Cor de Maria i de quart de Primària a quart d’ESO a l’edifici Sant Josep. 

El Cor de Maria també va celebrar el 2016 els 150 anys d’existència amb una exposició. 

Les prospeccions arqueològiques a la plaça Abadia, a la part posterior de l’antic monestir benedictí, continuen avançant fins a una fondària de 4 metres i mig a la recerca de possibles restes d’interès abans d’aixecar-hi l’edifici del futur museu Thyssen, segons publica El Punt-Avui. En espera de les conclusions finals, els experts avancen que podria haver-hi restes d’un fossar –amb els murs de l’escarpa de defensa– i recs i conduccions d’aigua.

Malgrat això, encara no aventuren a datar cronològicament l’origen dels elements, ja que en les restes se sobreposen diversos usos i reformes en l’evolució de l’assentament monàstic. L’informe final es farà públic abans de l’estiu.

En el Ple del passat mes de gener, el grup municipal del PDECAT va portar al ple una proposta per presentar la candidatura de Sant Feliu de Guíxols com a  Capital de la Cultura Catalana l’any 2021.  La proposta no va prosperar ja que calia l’aprovació per unanimitat de tots els grups que formen part del consistori. Tota l’oposició hi va votar a favor menys GdC que es va abstenir, però els grups que formen part de l’equip de govern (TSF+ERC+PSC) hi van votar en contra.

El títol de Capital de la Cultura Catalana s’atorga des de 2004 i s’adreça a tot el domini lingüístic i cultural català amb els  objectius de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.

Diferents ciutats de Catalunya han tingut el privilegi de ser designades capitals de la cultura catalana: Banyoles, Tarragona, Ripoll, Badalona, Barcelona i Figueres, entre d’altres. Això els ha ajudat a tenir una millor visualització a nivell no només de la demarcació o nacional, sinó també a nivell internacional.

L’equip de govern, per mitjà del seu portaveu Jordi Vilà (ERC), van indicar que, malgrat la nostra ciutat “mereix ser capital de la Cultura Catalana”, van declinar presentar candidatura pel 2021 perquè no hi havia hagut diàleg previ amb les altres forces polítiques i no es podia tirar endavant un projecte d’aquesta envergadura sense coordinació ni preparació. També va declarar que compaginar la Capitalitat de la Sardana el 2020  i la capitalitat de la Cultura Catalana 2021 seria “irresponsable i poc saludable” políticament i institucional. 

Tot i així, el PDCAT va manifestar que quan s’obrís el termini per presentar una nova candidatura, tornarien a portar al ple la proposta i que arribat el moment intentarien reunir-se amb la resta de grups a fi d’aconseguir un consens, donat que “Sant Feliu de Guíxols té potencial per a assumir el repte de ser Capital de la Cultura Catalana” i que “és un errada que no s’aprofiti una iniciativa com aquesta només pel fet que l’hagi presentat el nostre grup”.

Des de les files del partit majoritari a l’oposició asseguren que “fins i tot ens varem haver de sentir per part del regidor Jordi Vilà que hi havia males intencions en la proposta”, mentre es pregunten “quina mala intenció hi pot haver en presentar una moció que promocioni la dinamització de la ciutat”.
El PDCAT creu que “a l’ equip de govern no els agrada que el nostre grup presenti iniciatives positives, doncs ells no en varen saber presentar quan estaven a l’oposició”. Malgrat això,  el partit continuarà presentant propostes per a millorar la ciutat.

Ja ha començat l’enderroc de les naus de l’antiga Agglotap, que permetrà tenir 75 places de pàrquing i així compensar les que es perdran a la Plaça Alabric per la reforma viària prevista al futur “Parc Central“. Les obres, de moment, ahir encara no es podien veure, a diferència dels cartells que informaven que la feina per desmantellar les naus durarà uns tres mesos i, després, la urbanització de la zona de pàrquing s’allargarà quatre setmanes més, informa El Punt-Avui.

D’alta banda, la transformació de la plaça Alabric s’activarà aviat, un cop s’adjudiquin les obres que el consistori va posar ahir a subhasta per 2,11 milions, segons el projecte de Batlle i Roig Arquitectura. Durant el període d’informació pública no hi va haver cap al·legació i un cop definida la planificació amb l’empresa escollida, la idea és que les afectacions pels treballs comencin a partir de l’abril i que la reforma duri, com a màxim, deu mesos, un termini que es podria escurçar en funció de les solucions escollides. 

La intervenció a la plaça Alabric no s’aturarà a l’estiu perquè no afecta a zona turística i perquè ja es podrà fer servir la nova esplanada d’aparcament. Si no hi ha entrebancs i els terminis es compleixen, l’enderroc del mur dels jardins i la urbanització de la nova plaça, amb la reordenació del trànsit pel carrer Dos de Maig cap a Rufo, estaran enllestits a principis de l’any vinent.

El subsòl de l’esplanada del pàrquing de la Corxera, entre el Teatre  i el pavelló, és objecte entre aquesta setmana i la vinent d’un seguit de sondatges per determinar la composició i els estrats geològics amb vista al projecte de construcció del futur pàrquing semisoterrat. 

Segons El Punt-Avui, es faran cinc prospeccions que arribaran a una profunditat d’entre 18 i 25 metres per analitzar la presència d’estrats rocosos que puguin dificultar i encarir el cost d’execució del projecte.

L’aparcament es planteja amb una capacitat aproximada de 600 places, entre les dues plantes sota terra, la semisubterrània i la superior, i la inversió oscil·larà entre 9 i 10 milions d’euros. L’operació urbanística pretén guanyar aparcament just a tocar del monestir, on es planeja en paral·lel la construcció del museu Thyssen, i en una de les portes d’accés a la zona comercial del centre, a 200 metres del passeig i la platja.

Els sondatges també han d’esclarir l’impacte dels nivells freàtics subterranis de la riera del Monestir i la necessitat de desviar serveis. Entre les opcions en estudi per potenciar-ne la rendibilitat hi ha comercialitzar algunes places per a usuaris habituals, embarcacions a l’hivern i promoure activitats a la plaça enjardinada i amb pèrgoles d’ombra que ocuparà el nivell superior.

Les obres de reforma del passeig de Rius i Calvet s’acceleren a partir d’aquesta setmana, un cop acabades les rues del carnaval. Ahir al matí es va tallar al trànsit el vial, i ja han buidat d’aigua el petit estany que envolta l’escultura La Costa Brava, del reusenc Joan Rebull, coneguda popularment pels ganxons com la senyora Pepita.

Segons explica El Punt-Avui, l’alcalde Carles Motas assegura que la figura de marbre –rèplica de l’original, que està exposada al Museu Maricel de Sitges– serà restaurada, ja que presenta diversos desperfectes a conseqüència del pas del temps i les bretolades, com ara una cama seccionada i un braç esquerdat, i li falten fragments del rostre.

Per la seva banda, i segons el mateix diari, el regidor d’Urbanisme Josep Saballs, explica que el pressupost de l’obra inclou la recuperació de l’estàtua i que encara no està totalment decidit el seu emplaçament futur. Saballs no descarta mantenir-la a la mateixa placeta Ferran Agulló, tot i que prescindint de l’estany.

Pel que fa als quinze oms de la vorera, alguns d’una edat i gruix considerables, seran reubicats en altres zones verdes, i la majoria s’intentaran trasplantar al parc de les Dunes de Sant Pol. 

La tradicional rua de divendres del carnaval ganxó va batre ahir al vespre un nou rècord de participació, amb 4.022 persones inscrites per les 63 colles que van desfilar en les diferents modalitats, 3 de carrosses (animació, grans i petites), les comparses i les quatre colles dels carnestoltes de Sant Feliu, Santa Cristina, Castell-Platja d’Aro i Olot.

Una quinzena de municipis de les comarques gironines van estar representats en la rua, Sant Feliu inclòs, que va partir a les sis de la tarda de la confluència entre la carretera de Girona i la Rambla Joan Bordàs fins avall a la trobada de la rambla amb el passeig del Mar, on hi havia els membres del jurat, integrat per persones del món del carnaval i la festa i representants d’algunes associacions. 

Tot i les baixes temperatures, milers de persones,  moltes de les quals també disfressades, varen sortir a veure la desfilada, i el servei de bus gratuït i les paradetes de menjar o begudes calentes ho varen fer més fàcil. 

Llista de premiats

Classificació de Comparses

1 Els Emmaskarats – Dale Méjico – 171
2 Petard@s.som – Que s’encenguin els tambors – 170
3 Les Trapelles – Les reines de la selva – 156
4 Tramuntana – Els bufons venecians  – 146

Carrosses petites

1 Els quatre gats de SFG – Aloha Ganxons –  375
2 Embarrakaldats – Els guardians del vi –  352
3 Uhhquexungu!! – Xungus on fire – 342
4 Els esperits – Hansel i Gretel… – 337

Carrosses grans

1 La Santjoanenca – El pas del temps 469
2 La carnavalesca Olot i Castellfollit – Adorem a Ganesha – 393
3 Els Merlots – Hominem Serpens – 391
4 Els Pimpons – Fem el papallona – 380

Carrosses animació
1 Ruta 66 – Anem com motos – 276

Classificacions especials
Coreografia – Els Emmaskarats – Dale Méjico
Simpatia – Petard@s.som – Que s’encenguin els tambors
Originalitat – La Satjoanenca – El pas del temps
Per què em passa a mi? – Els Tremendus – La farra polar
Tu cap aquí jo cap allà – El porró que no pari – Ossos Amorosos
Anar-hi anant – Els Megs & Gresca – Els taurons ganxons
Tongo – Els Kintus – Els Vikintus

L’Ajuntament va llançar ahir una crida pública a través de Facebook per tal que qui va sostreure la lletra s de l’escultura urbana amb la paraula “Guíxols”, que tot just feia una setmana que des del consistori havien instal·lat al Passeig del Mar, la retorni. 

El text penjat a través de la xarxa social diu: 

“Torneu-nos la S !!

Ens feia molta il·lusió que les lletres amb el nom de la nostra ciutat estéssin davant de mar i que tothom s’hi pogués fer fotos, compartir les selfies a les xarxes socials, i que tothom veiés quin mar tan espectacular tenim. Que les colles de Carnaval s’hi fessin les fotos del 2018. Que els turistes ens coneguessin per la bellesa de l’indret.

Ens han tret una de les lletres del nom, la S. Probablement alguna bretolada.

Les lletres s’havien instal·lat al passeig a mitjan gener per aprofitar el potencial de les fotografies a les xarxes socials i perquè les colles de carnaval s’hi fessin fotos en acabar la rua, però la S que manca va ser sostreta tot just una setmana després.  Les lletres estaven, simplement, collades. I a partir d’ara les soldaran.

L’agudització de la crisi econòmica en el 2019, la desafecció política de la societat espanyola motivada pels sagnants casos de corrupció de l’elit politico-econòmica i la prohibició del Referèndum a Catalunya faran revisar la vigència de la Constitució del 78 en què es sustenta l’actual status quo. No obstant això, la utopia haurà d’esperar que un determinat nombre de persones (Massa Crítica), abasti una consciència més elevada, moment en què l’individu és capaç ja de fer un salt evolutiu i aconseguir un canvi de mentalitat, tesi coneguda com “Teoria dels Cent Micos” i citada pel biòleg Lyan Watson en la seva obra “Lifetide“(1.979).
Per a això, sembla inevitable un procés de catarsi i posterior metanoia col·lectiva en el conjunt de l’Estat espanyol, que tindrà com a efectes benèfics l’alliberament de la part indòmita de l’individu primigeni (el llop estepari) que ha romàs amagat en un replec del cor, sedat i oprimit per la tirania de l’actual sistema dominant, neoliberal i constrictor de les llibertats democràtiques.
Així, després d’un part agònic en què agonitzarà el vell sense que es faci de dia, la novetat, assistirem al naixement de l’Individu Multidimensional com a generador d’un tsunami popular de denúncia de l’actual dèficit democràtic, social i de valors i instaurador del caos constructiu que aconseguirà liquidar les estructures de l’obsolet règim del 78 i procedir a la instauració de la III República en l’horitzó del 2020, escenari en el qual es procedirà al disseny d’una nova cartografia de l’Estat espanyol amb la implementació d’un Estat Confederal.
Germán Gorraiz López -Analista

Els Bombers de la Generalitat han atès al llarg de l’any 2017 un total de 270 serveis només a Sant Feliu de Guíxols.  Pel que fa a tota Catalunya, van atendre un total de  68.242 serveis, xifra que representa un increment d’un 7% en relació el 2016 i continua amb la tendència a l’alça dels darrers anys. La demarcació de Girona ha obtingut 2.221 serveis. 

A la nostra ciutat, les 270 actuacions es reparteixen en 74 incendis urbans, 56 assistències tècniques, 54 actuacions de salvament, 39 casos de mobilitat, 26 serveis no urgents, 12 incendis en vegetació, 6 pràctiques, 2 fuites perilloses i un simulacre. 

D’aquestes, 11 actuacions varen dur-se a terme al medi natural. Es tracta de 5 rescats a muntanya, 3 rescats marítims i 3 casos de persones perdudes. 

Dades al Baix Empordà

Pel que fa al Baix Empordà, varen haver-hi 463 incendis urbans que varen requerir la presència dels Bombers. 179 foren incendis en edificis, 118 en contenidors, 74 en construccions diverses com barraques o casetes d’obra, 42 en vehicles a l’aire lliure (no per accident), 34 per focs en infraestructura elèctrica, 8 en indústries o magatzems, 5 explosions, un incendi en edifici d’aparcaments, un en edifici assistencial i un en edifici singular.  

Pel que fa a incendis de vegetació,  al Baix Empordà n’hi va haver un total de 180 (71 d’agrícoles, 60 de forestals i 49 en zona urbana). Destaquen les 350 actuacions de salvament efectuades pels membres del Cos a la comarca, repartits de la següent manera: 185 en zona urbana, 45 persones atrapades en un ascensor, 37 salvaments d’animals, 28 a muntanya, 15 recerques de persones perdudes, 14 amb persones amb comportament alterat, 13 recerques en medi marítim, 7 atencions primàries sanitàries, 2 salvaments amb abelles, 2 recerques en medi fluvial, una actuació en coves i pous i una altra de salvament en edifici esfondrat.

El cantant del grup Els Amics de les Arts Joan Enric Barceló serà un dels ponents en les sessions públiques que organitza l’Escola Oficial d’Idiomes de Sant Feliu de Guíxols , que porten per títol “Jornades Culturals de l’EOISFG”. En el cas del cantant, en la seva sessió ell descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

Durant dues tardes, al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, el públic general, així com alumnes i exalumnes d’aquesta escola podran conèixer l’oferta en l’estudi de les llengües estrangeres (francès, alemany i anglès) que organitza el centre.

Serà el 28 de febrer i 1 de març, i es fan nombroses activitats com una xerrada i projecció sobre una sèrie, així com una sessió curiosa sobre esports i competicions a Gran Bretanya, una conferència en francès que rendirà homenatge a Edith Piaf, una altra sobre l’amor i l’estimació en alemany, així com música en viu, un taller de risoteràpia en francès entre molts altres.

Totes les activitats es duran a terme al Monestir de Sant Feliu de Guíxols (Plaça del Monestir s/n), a les sales Abat Panyelles i Abat Sunyer del Museu d’Història. L’entrada és lliure.

Programa

28 de febrer 2018

4.00 h a 5.30 h Seriefòrum: Nosedive (Blackmirror) | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès, castellà i català.

En aquesta sessió es visionarà l’episodi Nosedive (Caída en picado) de la famosa sèrie Black Mirror en versió original (anglès) amb subtítols en castellà. A continuació s’obrirà el seriefòrum on els participants podran participar en qualsevol de les tres llengües: anglès, castellà o català. El debat serà moderat pel professorat del departament d’anglès.

5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

6.00 h a 7.00 h La Môme de Paris avec Giulia Natalizia | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

En occasion du 55ème anniversaire de la mort d’Edith Piaf, elle veut rendre hommage à cette artiste unique, cette voix sans égales avec une présentation de ses œuvres et sa vie pas vraiment facile. La Môme Piaf, surnom qu’elle doit à Louis Leplée, gérant d’un cabaret sur les Champs-Élysées qui la repère dans la rue, aura connu une vie en dents de scie faite de misère et de drames personnels mais aussi de succès et de bonheurs.

Tout d’abord on parlera de sa vie personnelle et professionnelle (dès son enfance à sa mort) et ensuite on analysera son importance dans le domaine musical international, vu qu’elle a su inspirer des œuvres cinématographiques, littéraires ainsi que des endroits insolites, comme des bars et des places.

Giulia Natalizia, nascuda a Frascati, un petit poble de la província de Roma, els seus dos idiomes materns són l’italià i el francès. Va estudiar traducció i redacció tècnica, especialitzada en l’àmbit cultural i escènic a la Universitat Paris VII – Denis Diderot, on es va graduar l’any 2014.

6.00 h a 7.15 h Märchen: Verliebt, verlobt verheiratet oder nicht? mit Monika Klose | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

Liebesgeschichten auf Deutsch. Er liebt mich, er liebt mich nicht. Sie liebt mich. Sie liebt mich nicht. Die Liebe kommt und geht.  Was passiert, wenn ich verliebt bin, aber der andere / die andere nicht? Gibt es vielleicht hier einen Trick? Wie finde ich den idealen Partner oder die ideale Partnerin?  Sollte man auch einmal verzeihen? Auch die Märchen sprechen über dieses Thema.

Monika Klose, nascuda a Aachen, ciutat alemanya fronterera amb Bèlgica i Països Baixos fa més de 25 anys que viu a Barcelona i deu anys que explica contes. Llicenciada en filologia romànica compagina la seva activitat de professora d’alemany amb l’ escriptura i la narració oral.

7.00 h a 7.30 h Música en viu amb la cantant i guitarrista olotins Isa Atmeller i Roel Anderson | Vestíbul | Activitat en Francès

Retran homenatge a la cèlebre Edith Piaf i altres cantants del panorama musical francès a través de cançons pròpies i versions.

7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

7.30 h a 8.45 h Los Stompers | Sala Abat Panyelles | Activitat en Anglès

Los Stompers are an Irish music band based in Barcelona, Spain. The group have become, over the years, a landmark on the Catalan music scene, a byword for Irish music in Barcelona and beyond. Their approach, evolving from traditional folk roots, has gradually become more personal: Irish music born & bred abroad – a Hiberno-Iberian hybrid, injected with a healthy dose of irony.

Banda de referència en el panorama musical català. Des dels seus inicis fins a l’actualitat, la banda ha evolucionat passant del folk irlandès cap a un so més pop perfilant el concepte BIS (BCN Irish Sound). Les seves lletres político-socials es barregen amb emocions o ironitzen sobre l’estat de la societat d’avui dia.

“Procedents d’Irlanda i colònies, i residents a Barcelona, Los Stompers demostren esbojarradament com sona la música celta a la vora de la mar Mediterrània”  El Punt Avui.

1 de març 2018

4.15 h a 5.30 h Curious British sports and competitions by Helen Lindsay | Sala Abat Panyelles | Activitat en anglès.

Students are given an insight into the weird and wonderful world of sport and competition in Britain.  With everything from worms to wife-carrying, students learn what curious competitions are played all around Britain, as well as touching on more traditional British sporting events including the boat race, cricket and horse racing at Ascot.

Helen Lindsay is an English Language Teaching (ELT) Consultant for Oxford University Press España. She holds both a Master and Post-graduate qualification in English language teaching for adults and has many years of experience as an English teacher both in Spain and internationally.  She is an experienced presenter and has travelled extensively with the company to deliver insightful and engaging cultural talks.

5.30 h a 6.00 h Pausa cafè.

6.00 h a 7.15 h Risothérapie avec Stéphane Wickaert  | Sala Abat Panyelles | Activitat en francès

La « Risothérapie », dynamique de groupe  a pour but d’aider les personnes à se reconnecter avec leur joie intérieure grâce à un échauffement mental et physique, des jeux dynamiques et enfin une relaxation pour intégrer la joie et le bien être acquis pendant l’atelier.

Stéphane Wickaert, creador associat d’Alquímia a Espanya, terapeuta d’alineació d’energia, watsu, reiki, bioenergètica i dinàmica de drups (dinàmica del riure). Practica regularment en diversos països, inclosos Espanya, Brasil, Suïssa, Itàlia i França. Els tallers que organitza utilitzen a més de la tècnica de la Risoteràpia, les següents disciplines: música, dansa, llenguatge corporal i visualització creativa.

6.00 h a 7.15 h  Komm mit uns spielen! mit Ludus Mundi (www.ludusmundi.com) | Sala Abat Sunyer | Activitat en alemany

Komm mit uns spielen, entdecke moderne Brettspiele, während du die Sprache übst, und hab Spaß damit.

7.15 h a 7.30 h Pausa cafè

7.30 h a 8.45 h Una idea en 3 minuts i mig per Joan Enric Barceló | Sala Abat Panyelles | Activitat en català

En aquesta presentació el ponent descriurà els passos que segueix a l’hora de compondre cançons, des de l’idea primera fins al resultat final.

Joan Enric Barceló és cantant, guitarrista i lletrista  d’Els Amics de les Arts i llicenciat en Filologia Anglesa per la UAB.

La pancarta que demana l’alliberament dels presos polítics ja presideix el balcó de l’Ajuntament, al Passeig del Mar, un cop aprovada la moció presentada la setmana passada per la CUP –a instància del CDR, Òmnium i l’ANC locals–. La moció es va aprovar amb el vot favorable de tots els grups municipals excepte el PSC.

Malgrat això, GdC va qüestionar que al ple del novembre el govern va desestimar una proposta similar presentada per ells, mentre que MES criticava que TSF ha tardat tant en decidir-se per no entrar en conflicte amb  els socis de govern.