Aquest principi de febrer és previst de començar les obres de reforma del sector marítim de Rius i Calvet, que s’estendran des del 5 de febrer i duraran fins a dotze mesos efectius amb una pausa a l’estiu per tal que les obres no afectin la temporada turística.

Si bé la previsió és començar el 5 de febrer, l’afectació principal es preveu que sigui a partir del dilluns 12 del mateix mes. El Passeig Rius i Calvet quedarà tallat al trànsit durant tres mesos a l’alçada de la Rotonda del Passeig del Mar per un costat, i de l’antiga discoteca Palm Beach per l’altre; per bé que es podrà passar-hi a peu. Es podrà accedir als vials afectats pel tall (i que no estiguin afectats directament per les obres) des de la carretera de Tossa/Quatre Camins. Els veïns afectats són citats a diverses reunions informatives on s’explicaran els procediments i les afectacions a la via, els terminis i les solucions adoptades.

Com es recordarà, la reforma del front marítim Rius i Calvet consistirà en una renovació integral d’aquesta zona deteriorada pel pas de dècades sense inversió. Afecta 6,910,49 metres quadrats, inclou el passeig de Rius i Calvet i placetes que hi limiten fins a l’avinguda Juli Garreta, així com el sector de platja corresponent a tot l’àmbit, on s’inclou també la desembocadura de la riera, en forma d’amfiteatre escalonat mirant al mar.

L’obra té com a objectiu dignificar l’entorn, que a dia d’avui està molt degradat. És una obra complexa, ja que s’actua en superfície per renovar el passeig, fer una circulació més adient, millorar els espais públics (les placetes existents i el vial) i adequar-los estèticament per a un front marítim d’aquestes característiques, ampliar la desembocadura de la riera i construir una grada en forma d’amfiteatre com a mirador al mar.

L’actual regidora de CUP-Poble Actiu a l’Ajuntament, Elena Delgado, ha anunciat en el decurs de l’última assemblea de la formació que deixa el càrrec per motius estrictament personals. L’any 2015 va ser la primera vegada que la CUP es presentava i obtenia una regidoria en unes eleccions municipals a la ciutat, i ho feia després que la Junta Electoral donés per vàlids dos vots impugnats que van ser anul·lats durant l’escrutini. D’aquesta manera, Elena Delgado es convertia en la primera regidora de la CUP a la ciutat.
Durant aquests gairebé tres anys de mandat, el grup municipal de la CUP-Poble Actiu ha estat un grup que ha treballat des de l’oposició, destacant la seva implicació i preocupació pels
temes socials. La insistència per donar suport a aquesta àrea dins l’Ajuntament, el funcionament municipal del serveis d’aliments, la reivindicació a favor de l’habitatge públic en el tema de l’herència dels Anlló, la lluita per la educació pública, l’oposició al projecte Thyssen i la reivindicació per donar l’impuls que es mereix Museu d’Història de la ciutat, la constant demanda d’impulsar els barris de Vilartagues i Sot dels Canyers, la constitució de la comissió del nomenclàtor pel nom de la Plaça Llibertat, la protecció del medi ambient, la reivindicació per obrir processos de participació ciutadana davant els grans projectes estratègics de ciutat, l’alliberament nacional, la llibertat dels presos polítics, la llibertat pels Activistes com Som27 o No a la Mat, a favor de la llibertat d’expressió o la solidaritat amb el poble rifeny, han estat alguns dels temes que Elena Delgado ha portat al ple municipal.
La renúncia es farà efectiva en el proper Ple del mes de febrer i, a partir de llavors, Aniol Negre serà el nou regidor de CUP-Poble Actiu a la nostra ciutat.

Elena Delgado també s’ha volgut acomiadar des de les xarxes socials, d’on hem extret aquest escrit publicat aquest matí de dissabte:

“Companyes i amigues,

Vull que sapigueu de primera mà que he decidit deixar la meva responsabilitat com a regidora a l’Ajuntament, i que tingueu molt clar que aquesta és una decisió que he pres estrictament per motius personals. També vull que sapigueu que el meu sentiment de pertinença a la CUP segueix intacte com el primer dia. 
Això no és un comiat, simplement deixo la lluita institucional, però seguiré al vostre costat fent feina de carrer i d’assemblea. 
La renovació sempre és bona i com sapigueu a la CUP som assembleàries , no tenim líders i per tant qui estigui al front es indiferent i estic convençuda que els resultats seran satisfactoris.
L’Aniol Negre , el company que em relegarà en el càrrec, és una persona que té molt clar i molt ferm el valor social de la lluita de classes . La República Catalana ha de créixer des de baix, a partir del municipalisme i de la participació ciutadana.

Sant Feliu gaudirà enguany del Carnaval des del dia 3 fins el 14 de febrer. La celebració començarà amb la Festa del traspàs de “La Bomba”, on els Reis i Reines Carnestoltes 2017 li passaran el testimoni als nous Carnestoltes. 

La Rua de Divendres tornarà a passar per l’itinerari històric de la carretera de Girona, des de des de la zona de l’Esclat fins acabar davant de mar, amb la novetat que l’envelat del Guíxols Arena acollirà el Ball del Tongo i l’acte oficial de presentació, a més del sopar de colles i la festa de Dijous Gras. El nou envelat, que ja es va estrenar durant les Festes de Nadal amb la Quina i l’Any Nou, es convertirà en el Palau del Rei Carnestoltes.

El dia de la Rua de Divendres, el consistori facilitarà busos gratuïts per arribar-hi amb transport públic.

Programació Completa del Carnaval Ganxó 2018

Dissabte 3 de febrer

FESTA DE TRASPÀS DE “LA BOMBA”
A LES 19 h.
A la Plaça Salvador Espriu, els Reis i Reines Carnestoltes faran el traspàs de “La Bomba” al Carnestoltes 2018, l’animació anirà a càrrec de PEP CALLAU I LA CIA. PEPSICOLEN.
TOT SEGUIT
Cercavila amb les Colles de Carnaval Ganxones i Percussió Ganxona des de la Plaça Salvador Espriu fins a l’envelat del Guíxols Arena.

SOPAR DE COLLES i PRESENTACIÓ DEL CARNESTOLTES 2018
A LES 21.30 h.
Sopar popular (cadascú se’l porta) a l’envelat del Guíxols Arena.
TOT SEGUIT
Ball i festa amb Nouso
*Preu del tiquet: 2 € (inclou reserva de plaça i xapa del Carnaval). *Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h. i diumenge de 10 a 14 h.
Obertura de portes a les 21 h.

Del dilluns 5 al dijous 8 de febrer

VISITES DEL CARNESTOLTES
El Carnestoltes 2018 i la colla Les Esponges visitaran les escoles, el centre ocupacional, les residències assistides i els casals d’avis per desitjar un bon Carnaval a tothom.

Dijous 8 de febrer

FESTA INFANTIL DE DISFRESSES
A LES 17.30 H.
Ball de disfresses infantil a l’envelat del Guíxols Arena.
Festa infantil de disfresses amb l’espectacle RIALLADES de la CIA. EL POT PETIT. Berenar de pa amb xocolata per a tots els nens i nenes.
*Entrada gratuïta. Obertura de portes a les 17 h.

FESTA DE DIJOUS GRAS
A LES 22 h.
Acte de presentació del Carnaval a l’envelat del Guíxols Arena.
Exhibicions a càrrec de Mistreet Dance Studio, pregó de les Padrines del Carnaval Ganxó i pregó inaugural del Carnestoltes 2018.

A LES 23 h.
Ball amb l’ORQUESTRA MARIBEL i DJ FAUSTER.
*Preu de l’entrada: 6 € sense consumició. *Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h i diumenge de 10 a 14 h.

Divendres 9 de febrer

PRESENTACIÓ DE COLLES
A LES 12 h.
Acte oficial de presentació de les colles participants a la rua i pregó del Carnestoltes 2018 a l’envelat del Guíxols Arena. Tot seguit Vi d’Honor a l’exterior de l’envelat.
*Obertura de portes a les 11.30 h.

RUA DEL DIVENDRES
A LES 18 h.
Desfilada de carrosses i comparses
Recorregut: Ctra. Girona (cantonada amb Rambla Joan Bordàs), Placeta Sant Joan, Rambla A. Vidal (cantonada Passeig del Mar).

BALL DEL TONGO
A LES 24 h.
Ball amb LA LOCA HISTERIA + FESTA DISCO AMB ERNEST CODINA (Fricandó Matiner de RAC105) a l’envelat del Guíxols Arena.
A la mitja part lliurament de premis de la Rua.
* Obertura de portes a les 23.30 h. * Preu de l’entrada: 7 € sense consumició. * Venda anticipada d’entrades a l’Oficina de Turisme (Plaça Monestir s/n). Horaris: de dilluns a dissabte de 10 a 18 h. i diumenge de 10 a 14 h.

Dissabte 10 de febrer

FESTA INFANTIL I FAMILIAR
A LES 11 h.
Espectacle de carrer itinerant, “IL CRICETO” de la CIA. TRAÜT. Al finalitzar xocolatada popular a la Placeta Sant Joan.
Recorregut: Passeig del Mar (davant l’Ajuntament), Rambla A. Vidal i Placeta Sant Joan.

Diumenge 11 de febrer

DESPERTADA DE LA COLLA CARNESTOLTES
A LES 8 h.
El Carnestoltes 2018 i la colla Les Esponges, recorreran els carrers de la ciutat per convidar a tothom a participar de la festa.

RUA DEL MATÍ
A LES 11 h.
Desfilada festiva de les colles de carnaval
Recorregut: Carrer Colom, Passeig dels Guíxols i Passeig del Mar.

Dimecres 14 de febrer

ENTERRAMENT DE LA SARDINA
A LES 20 h.
Seguici mortuori de les colles de Carnaval.
Recorregut: Nau de les carrosses, Ctra. Palamós, Carrer Indústria, Carrer Cúbies, Carrer Hériz, Rbla. Generalitat, Carrer de les Eres i Parc de les Eres.

SARDINADA POPULAR
A LES 21 h.
Sardinada popular al Parc de les Eres.
Acte de comiat del Carnestoltes 2018 i lliurament dels premis especials a les colles locals.
Ball i festa amb Nouso. Col•labora: Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols.

El govern de la ciutat ha acceptat finalment penjar el cartell de “Llibertat presos polítics” a la façana de l’ajuntament.  El ple va aprovar aquest dijous una moció presentada per la CUP amb el suport de les entitats sobiranistes CDR, ANC i Òmnium Cultural, després que més d’un centenar de persones haguessin signat instàncies perquè l’ajuntament posés aquesta pancarta i que aquestes entitats haguessin fet diverses paradetes a la plaça del Mercat  amb aquest propòsit.

La moció ha estat reivindicada emotivament, des del públic, per una portaveu del CDR. “Seguim demanant l’excarceració dels presos polítics perquè considerem que tot aquest procés judicial és una farsa per a l’ús partidista de l’Estat i per dignitat”. 

El govern de la ciutat, format per Tots per Sant Feliu, el PSC i ERC, s’ha dividit en aquesta qüestió. Els socialistes hi han votat en contra, mentre que Tots per Sant Feliu i els republicans han destacat la transcendència del moment, ja que serà el primer cop que una pancarta penjarà a la façana consistorial. 

L’alcalde la ciutat, Carles Motas que des del primer moment havia defensat que a l’Ajuntament no s’havien de penjar pancartes, va valorar que ara es tractava “d’un cas excepcional” i que  “ja fa massa temps que estan a la presó injustament, i el meu grup creu que hem de votar per aquesta excepcionalitat”. 

L’alcalde havia declarat fa uns dies que hi havia ubicacions millors i més visibles que l’Ajuntament. 

Altres acords 

Per la seva banda, la moció presentada per Guíxols des del carrer sobre el bo social en el consum elèctric també fou aprovada per unanimitat. D’aquesta manera, el nostre Ajuntament se suma als molts altres que estan demanant la derogació de l’actual decret i l’elaboració d’una nova normativa més consensuada i amb un bo social finançat pel govern de l’Estat i per les empreses elèctriques. La moció també demana que s’inclogui dintre del bo social altres energies susceptibles de talls de subministrament per impagament en llars vulnerables, com per exemple el gas. Les consultes es poden fer directament als Serveis Socials de l’Ajuntament.  

En un altre punt del debat, el govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) va desestimar la proposta del mateix grup per avaluar i reformular la ubicació actual de les places d’aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda i ampliar-ne el nombre. La proposta plantejava també la necessitat de crear una nova targeta identificativa per a mobilitat reduïda transitòria perquè d’aquesta manera les dones embarassades en l’últim trimestre de gestació i les famílies amb nadons fins a 18 mesos puguessin sol·licitar-la i fer ús dels aparcaments reservats. Finalment, la moció no ha prosperat. 

Una altra moció, en aquest cas de CiU, demanant la creació d’una zona d’esbarjo per a gossos també ha prosperat. 

El govern de la ciutat porta al ple d’aquest vespre l’aprovació inicial de la modificació puntual 28 del pla urbanístic municipal (POUM), que preveu el trasllat d’edificabilitat de 3.200 metres quadrats previst fins ara Turó del Port –sobre el penya-segat de l’aparcament del Club Nàutic i el Tinglado–, per concentrar-la al sector de millora urbana (SMU) 32 del Puig de la Rúpia, al capdamunt del barri de la Pineda de Can Tell.

L’operació, segons El Punt-Avui,  tot just fa el primer pas de la recta final, ja que modificació efectiva del planejament encara es pot endarrerir entre sis i vuit mesos, fins que la comissió d’Urbanisme hi doni el vistiplau final. Per la seva banda, l’execució de les obres durarà diversos anys. 

Aquest tràmit suposa la fi del litigi entre el consistori i la promotora Urbemar, que havia instat sense èxit diversos cops a la tramitació del pla del Turó del Port i havia dut l’Ajuntament als jutjats. Les sentències favorables van topar amb la resistència dels governs municipals i catalans a autoritzar la construcció de dos blocs més d’apartaments, planificats en els darrers anys d’ajuntaments franquistes, a primera línia de costa.

Els terrenys sobre el port, en virtut de l’acord, seran zona verda i s’urbanitzarà un nou tram del camí de ronda i dos miradors, entre el carrer Sud i Cala Jonca. Pel que fa a l’increment de densitat a la Pineda de Can Tell, es tracta d’incrementar un 10% l’edificabilitat ja prevista. L’impacte de l’edificació, repartida en diversos blocs plurifamiliars, serà reduït, segons la regidoria d’Urbanisme.

L’operació, a més, desencallarà el tram final del carrer Londres, farà obrir el carrer Berna i urbanitzarà el Doctor Fleming. Tot plegat, permetrà millorar la mobilitat al barri –ara amb un carrer estret en què es barregen els dos sentits en cul de sac amb els vehicles estacionats dels veïns– amb un itinerari circular d’un sol sentit, i fins i tot l’opció de fer-hi arribar el bus urbà.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a l’Ajuntament de Sant Feliu en el cas de l’Hotel Montjoi i fa valer el decret d’alcaldia emès el 21 de desembre de 2012,  que ordenava l’enderroc d’uns 400 metres quadrats de construcció de l’Hotel Bellevue (actualment rebatejat amb el seu nom anterior, Hotel Montjoi) fets sense la corresponent llicència d’0bres i, per tant, il·legalitzables.

La sentència del TSJC, emesa el 31 d’octubre de 2017, revoca la resolució emesa pel jutjat Contenciós-Administratiu de Girona el 21 de gener de 2014 que anul·lava l’ordre de restauració de la realitat física alterada donada per l’Ajuntament, que també havia emès un expedient sancionador a l’hotel, avalat per la Justícia.  

La ciutat va realitzar el passat dissabte 27 de gener un acte institucional de reconeixement al llegat testamentari de Manuel M. Bosch i Puig (1947-2015), que temps abans de morir va fer ús de la figura dels “Hereus de confiança” (Tomàs Pla, Manuel Espiau i Luis Enrique Barcala) per destinar el seu llegat.

D’acord amb això, a Sant Feliu de Guíxols s’ha fet donació d’un important llegat documental i obres d’art; un oli de Josep Albertí i un altre de Xavier Ruscalleda, així com dues escultures de ferro de Xavier Corberó.

El llegat documental de Manuel Bosch va a l’Arxiu Municipal, pel valor històric i cultural que té aquesta documentació per a Sant Feliu. Es tracta de documentació de dues grans famílies de Sant Feliu, Casas i Batet, amb documents notarials, partitures, correspondència i, sobretot, fotografies. Aquestes imatges, realitzades majoritàriament durant la dècada de 1920 per Antoni Casas Maury, reprodueixen escenes privades i de lleure i esdevenen un testimoni de gran bellesa i interès per a conèixer com vivien les famílies burgeses de Sant Feliu en l’època de major esplendor social i econòmic de la ciutat. Hi trobem escenes de sol i bany a la platja de Sant Pol, de l’interior del xalet Casas o de competicions esportives a la badia de Sant Feliu.

Pel que fa a les aportacions artístiques, s’ha cedit un oli sobre tela de 1977 “Cel, mar i boscúria” de Josep Albertí, molt representatiu de l’època de paleta encesa i texturada d’aquest estimadíssim pintor de casa nostra.

Una obra d’època figurativa, oli sobre tela de saca de cap a 1980 de Xavier Ruscalleda, un dels pintors empordanesos més vitalistes i significatius de l’art informalista i abstracte, que esdevindria un dels artistes locals més representatiu i avantguardista.

En l’acte que es va fer al monestir, tant l’alcalde Carles Motas com el regidor de Cultura, Jordi Vilà, van agrarir en nom de la col·lectivitat el gest de la donació i van apuntar a l’alta responsabilitat i honor que suposa per Sant Feliu fer-se càrrec d’aquest llegat.

Les escultures de Corberó s’han posat a la planta 1 del Museu d’Història, visibles només d’entrar al recinte, i vora el terra de vidre que permet veure antics murs dels fonaments del Monestir.

Els tres “hereus de confiança”, acompanyats de l’alcalde i el regidor de Cultura de Sant Feliu de Guíxols, amb les escultures de Xavier Corberó al fons

Zbigniew Brzezinski, en un discurs pronunciat en una reunió del Council on Foreings Relations (CFR) ha advertit que “la dominació de les elits ja no és possible a causa d’una acceleració del canvi social impulsat per la comunicació instantània que han provocat el despertar universal de la consciència política de les masses (Global Political Awakening) i que està resultant perjudicial per a la dominació externa com la que va prevaler en l’època del colonialisme i l’imperialisme”.
La necessitat d’escapar al control del Big Brother en xarxes com Youtube, Twitter o Facebook, hauria impulsat la xarxa TOR (Dark web), creada per defensors del programari lliure per protegir la identitat dels usuaris. Aquesta xarxa va comptar en els seus inicis amb les benediccions dels governs occidentals per permetre l’accés a Internet a “països totalitaris” com la Xina, Corea del Nord, Rússia i l’Iran, però després dels atemptats jihadistes de París, les activitats propagandística de l’ISIS estarien sent monitoritzades i filtrades per les agències de seguretat occidentals el que hauria forçat al grup gihadista a utilitzar massivament la nova aplicació Telegram, en estar els seus continguts encriptats (els seus usuaris poden formar grups de fins a 200 persones i utilitzar xats secrets on el material propagandístic s’autodestrueix), amb la consegüent dificultat dels serveis secrets occidentals per accedir als seus continguts.
En un nou intent per preservar l’anonimat dels usuaris a la Xarxa, assistim a l’aparició de les VPN o Xarxa Privada Virtual, eines que oculten la identitat dels usuaris i permeten mantenir lacomunicació amb qualsevol país del món lliure de vigilància, el que hauria impulsat a països com Rússia o la Xina a imposar normes per a l’accés dels usuaris a aquestes eines. Així mateix, França, Gran Bretanya, Indonèsia, la Xina i Rússia exigeixen eliminar els missatges encriptats en WhatsApp i Telegram, mesures constrictores que tindran com a efecte col·lateral la impossibilitat de l’accés obert (Open Access) als continguts de la Xarxa en la pròxima dècada i el retorn als seus orígens de la Xarxa de Xarxes, en quedar Internet convertit en eina exclusiva de les elits polítiques, econòmiques i militars.

GERMÁN GORRAIZ LÓPEZ-Analista

La travessia “No a la fred”, que és l’única a mar obert que se celebra a l’hivern a Catalunya, ha reunit més d’un centenar de nedadors a la platja guixolenca. La coordinadora d’aquesta travessia i nedadora del Club Aquàtic Xaloc, Mireia Borrego, ha explicat a Ràdio Capital que aquesta travessia és una competició molt especial perquè “fa que els nedadors que sovint participen en les travessies estiuenques es puguin retrobar a Sant Feliu a l’hivern”  .

Dos operaris de l’empresa de manteniment de l’enllumenat públic de la ciutat han resultat ferits de diversa consideració mentre treballaven en la recol·locació d’un cablejat d’alta tensió que el vent havia desprès de les façanes que l’aguantaven, a la cantonada entre la carretera de Girona i el carrer de Rafael Aixada. 

Els fets han succeït a quarts de tres de la tarda. Els operaris estaven enllestint la recol·locació dels cables, quan un tros de la façana de l’esmentat edifici cantoner –  una construcció antiga de planta baixa i pis, actualment “ocupada”, segons hem pogut saber- ha cedit, emportant-se l’operari que hi estava treballant i ferint l’altre obrer, que estava a la vorera. 

De seguida hi han arribat els cossos de Seguretat (diversos vehicles dels Bombers, ambulàncies, Mossos d’Esquadra i policia local) i s’ha tallat el trànsit en un tram de la carretera. Acte seguit hi han fet presència els responsables polítics i tècnics municipals. 

Ha calgut evacuar un dels treballadors en l’helicòpter que havia aterrat al camp de futbol de Vilartagues, mentre que l’altre ha estat evacuat en ambulància. Els bombers han arraconat de l’asfalt la runa despresa de l’edifici. 

Les excavacions que s’estan portant a terme  a la plaça Abadia, a la part posterior del monestir, han tret a la llum diverses estructures d’antigues edificacions que els arqueòlegs ara han de datar i contextualitzar, segons El Punt-Avui. Els murs delimiten diverses estances i s’hi aprecien vestigis d’un desguàs i elements com ara un antic pou, per bé que els professionals que hi treballen no volen especular abans d’hora i no volen avançar cap detall fins que redactin l’informe arqueològic amb els resultats finals de la recerca.

La intervenció arqueològica per detectar possibles restes històriques al subsòl de darrere el monestir ha començat aquesta setmana, a càrrec de dos arqueòlegs de l’empresa Atics SL amb col·laboració de set auxiliars d’arqueologia de la UdG.

Un cop finalitzats els treballs sobre el terreny, l’empresa destinarà dos mesos més a la redacció dels informes amb les conclusions que determinaran l’encaix del projecte arquitectònic de l’edifici del futur museu Thyssen a l’antic monestir. En les prospeccions fetes amb anterioritat amb ajut d’un georadar no es va detectar cap expectativa concreta, però en el passat, a la part frontal del monestir, van trobar restes del cenobi benedictí, de l’època medieval i moderna, i estructures d’època romana. Ara, a més de la part del darrere, s’actuarà en una petita porció dels jardins de l’antiga finca de Can Blasco, l’única part edificada.

La formació lamenta la poca empatia del govern de la ciutat (TSF-ERC-PSC) que va desestimar la proposta per avançar en aquest sentit. La proposta plantejava, en primer lloc, canviar alguna de les ubicacions actuals, com  la que hi ha davant de la Biblioteca Municipal. En aquest cas, i com a conseqüència de la vorera estreta del carrer Suris, no és possible obrir la porta del conductor noranta graus i, per tant, no es pot desplegar una cadira de rodes. També es demanava incrementar-ne el nombre, per exemple a la zona centre, on quatre places contades serveixen per donar cobertura a una zona molt transitada com és la del Monestir, Museu de la Ciutat, Museu Thyssen, Teatre Municipal i Plaça Mercat.

Igualment Guíxols des del Carrer-Entesa vol la creació de noves places d’aparcament per a les persones amb mobilitat reduïda, quan aquesta es produeixi de manera transitòria, i  posa l’accent en les dones embarassades en l’últim trimestre de gestació i famílies amb nadons fins a 18 mesos (les cadiretes d’automòbil dels nadons són utilitzades també com a cadireta de passeig, i per tant, és imprescindible poder obrir totalment la porta del vehicle).

Per tirar endavant la proposta cal la realització d’un estudi de les necessitats de places especials, tenint en compte l’augment de població que podria fer-ne ús. Les noves places s’haurien d’adequar en les zones més transitades (a prop dels centres educatius, sanitaris, cívics, comercials i zones esportives) per tal d’adaptar-se a aquesta nova realitat i no col·lapsar les places ja existents. S’acreditaria la condició amb una nova targeta de identificació per mobilitat reduïda transitòria. Aquesta targeta tindria una validesa exclusivament pel terme municipal i hi constaria la data d’expedició i de caducitat.

GdC sempre ha defensat un model de ciutat inclusiva que reforci el paper dels aparcaments dissuasius deixant les places més cèntriques a persones amb problemes de mobilitat, siguin  permanents o transitoris.

L’Equip de Govern ha presentat aquest matí un avantprojecte de l’aparcament de La Corxera, un dels projectes de ciutat que consideren prioritari, ja que l’escassedat d’aparcament al centre ciutat és un dels problemes històrics que arrossega Sant Feliu.

Això, unit a què el contracte per la gestió i explotació de la zona blava del passeig i de l’aparcament de la plaça del Mercat ja ha arribat al final de la seva vigència ha fet que l’Ajuntament vulgui lligar els nous contractes d’aquests equipaments amb el del nou aparcament de la Corxera. Per això, va encarregar un estudi de viabilitat que va ser aprovat pel Ple de 26 de gener de 2017, després d’haver estat sotmès a informació pública.

Posteriorment es va encarregar la redacció d’un avantprojecte, que ja ha estat lliurat a l’Ajuntament, i del qual avui ja se n’han pogut veure algunes imatges virtuals i renderitzades. L’avantprojecte no es pot considerar com a definitiu, però s’acosta molt a la configuració que es pretén. D’aquí aproximadament un mes i mig s’obrirà un període d’informació ciutadana que consistirà en diverses reunions sectorials per tal de recollir idees per al futur projecte. Si totes les fases del calendari es compleixen, les obres podrien començar a principis de 2019.

L’equipament tindrà una capacitat d’aproximadament 600 places, en dues plantes soterrani, una planta baixa i terrat, amb la previsió de l’estructura necessària per aixecar, en un futur, si calgués, fins a dues plantes més.  El pressupost màxim d’execució material de les obres s’elevaria a  9 milions d’euros.

L’empresa ha aportat ja la proposta d’implantació de l’aparcament, amb l’interès que sigui el màxim de curosa i coherent amb l’entorn més immediat, de gran importància a nivell local, on s’hi troben Monestir, teatre municipal i equipaments esportius. Igualment, ha d’aportar un seguit de documentació tècnica on hi consti un calendari de realització de les obres, un càlcul més precís del cost final, descripcions gràfiques de la proposta i la promoció d’un procés d’informació ciutadana sobre l’avantprojecte. 

Vegeu aquí una simulació virtual de l’aparcament de la Corxera, extret de l’avantprojecte presentat a l’Ajuntament. 

Gairebé dues-centes persones ja han demanat a l’Ajuntament que pengi la pancarta “Llibertat presos polítics” a la façana del consistori. 

El passat 5 de gener, l’Assemblea Nacional i el comitè per la defensa de la República de Sant Feliu van organitzar un acte a la plaça del Mercat per ajudar els ciutadans a presentar la instància i aquest proper divendres 19 al matí hi tornaran.

L’alcalde Carles Motas s’excusa dient que l’Ajuntament “va decidir fa mesos que no penjaria cap pancarta a la façana de l’edifici”, i que ja no va penjar-ne cap demanant l’acollida de refugiats.   Motas assegura que a l’edifici consistorial la càrrega simbòlica de la lluita per les llibertats l’ostenta la històrica senyera Patxot,  exposada a la Sala de Plens.

Dilluns començaran les obres de millora del paviment de la plaça del Mercat, segons El Punt-Avui. Els treballs consisteixen en substituir l’actual ferm de sauló per una capa d’àrid compactat amb morter de calç, un material més durable i més resistent que evitarà problemes de pols en sec, i d’aigua i de fang quan plou o es rega. És el mateix material que es va posar a la parada de taxis del passeig i que va donar bon resultat.

Els treballs, que també milloraran l’accés a l’aparcament soterrani,  s’estendran fins a finals de febrer i tenen un cost de 45.000 euros. D’entre aquestes millores destaquen les modificacions en les mampares i les baranes d’accés o sortida de l’aparcament situades al mig de la plaça ja que en  episodis de pluges torrencials s’ha arribat a inundar el pàrquing degut a l’aigua que s’esquitllava per aquests forats d’accés. 

Un jove ha mort aquesta tarda en llançar-se amb el vehicle a l’aigua, al port de Sant Feliu, a la zona entre el moll pesquer i l’aparcament de l’Espai Port. 

Segons un dels testimonis presencials, el jove mort ha donat, cap a quarts de cinc de la tarda,  el telèfon mòbil i la seva documentació a uns pescadors de la zona demanant que truquessin al 112. Immediatament s’ha tancat dins el cotxe, ha accelerat i s’ha precipitat al mar.

Al cap de pocs minuts han arribat els Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers de la Generalitat, ambulàncies i, posteriorment, el vaixell de Salvament Marítim, però el vehicle, que s’ha quedat uns minuts surant, ja estava enfonsat. També l’alcalde, Carles Motas, el regidor Joaquim Clarà i el cap de la Policia local, Josep Miñarro, han fet el seguiment in situ de les operacions per extreure vehicle i cos de l’aigua.

S’ha donat avís a uns submarinistes, que  un cop arribats a la nostra ciutat han pogut finalment, prop de les 19:15 h, extreure el cos del conductor del vehicle fins el vaixell de Salvament Marítim fins que arribés la comitiva judicial per fer l’aixecament del cadàver.

Un camió grua de l’empresa  Mirfer ha pogut extreure el vehicle de l’aigua cap a les 20:00 h. i traslladar-lo al dipòsit municipal. (Imatge cedida per Ràdio Sant Feliu)