• Categories
  • Tardor de retocs en diversos vials de la ciutat

    06/11/2017

    El govern de la ciutat ha adjudicat un paquet d’obres de reasfaltatge i millora del paviment en diversos carrers del nucli urbà. Els treballs tenen un pressupost de prop de 175.000 euros, IVA inclòs, i començaran aviat. Segons El Punt-Avui, en la llista de vials previstos hi figuren el tram alt de l’avinguda Catalunya,  a la zona del Guíxols Arena, on s’habilitaran ressalts, al carrer carreró d’Hernán Cortés, a la carretera de Sant Pol  i un nou ressalt per alentir el pas de vehicles al barri de Vilartagues, entre l’avinguda Saragossa i el carrer València.

    El contracte també preveu destinar inversió a l’arranjament de trams de voreres i altres elements viaris com ara embornals i tapes de registre als carrers Buenos Aires, Jaume I i la Volta de l’Ametller, per bé que la llista està subjecta a canvis.

    De moment ja s’ha reasfaltat un tram de la carretera de Palamós fins al carrer Fleming i pedaços puntuals entre Sant Pol i s’Agaró, unes obra que en aquest cas depèn de Carreteres de la Generalitat.


    Més de 800 avis a la festa de la gent gran

    07/11/2017

    Sant Feliu va celebrar el passat 5 de novembre la Segona Edició de la Festa de la Gent Gran al Pavelló de la Corxera. L’acte, que l’humorista Jordi LP va demanar que canviés de nom i s’anomenés “Festa de la Gran Gent” (i no de la gent gran) va aplegar prop de 840 convidats, als quals s’hi van afegir la seixantena de col·laboradors, voluntaris, músics, treballadors i artistes. Així, unes 900 persones van reunir-se per celebrar la festa anual d’aquest col·lectiu, format per 4117 persones, les que consten al padró com a majors de 65 anys.

    El Pavelló de la Corxera va obrir les portes a les 13h i ja només d’entrar els esperava el plató de Televisió Costa Brava, que va emetre un programa en directe amb entrevistes a diferents persones relacionades amb la gent gran. 

    Un cop la gent va estar entaulada, es va servir el dinar (amanida, arròs i graellada de carn) i el presentador de l’acte va anunciar el programa festiu algunes sorpreses per tota la tarda.

    Els presents van aplaudir en nombroses ocasions l’equip de cuiners (El Rebost d’en Bacus) i molt especialment la colla de motards Pirates de Sant Feliu, per la seva gran implicació en la festa. Cada taula tenia un ‘pirata’ fent de cambrer, cosa que permetia que la gent gran no s’hagués d’aixecar en cap moment, i pugués gaudir de la taula i la companyia.

    L’alcalde, Carles Motas, va dir que “la festa de la gent gran ha vingut per quedar-se” i va protagonitzar diferents moments amb la gent gran, com encetar el ball d’inici de la festa amb una membre del casal de Vilartagues, Juanita Sinclair. La tarda va ser carregada de detalls i actuacions, emotivitat i celebració.

    L’humorista Jordi LP va fer posar les rialles de la gent tractant diferents temàtiques. I el plat fort va venir amb l’orquestra La Chatta, amb Ingrid i Llorenç, i un magnífic acompanyament de músics extraordinaris, durant un ball de tarda intens.

    Tot i acabar més tard, a partir de les sis de la tarda es va posar en marxa el servei de bus gratuït per portar la gent de retorn a casa seva.

     

     


    Construcció de columbaris per guanyar lloc al cementiri

    06/11/2017

    El cementiri municipal disposarà, d’aquí a un parell de mesos, de 65 nous columbaris d’obra per dipositar-hi fins a cinc urnes cineràries de difunts en cada unitat, segons El Punt-Avui. Les obres, per un import total de 41.668 euros, van començar dijous, per no interferir en els dies de més afluència previs a la festivitat de Tots Sants.

    En els darrers anys, al recinte funerari guixolenc ja s’havien anat habilitant columbaris. Primer catorze dels d’obra i posteriorment 52 de murals, amb capacitat inferior. Només en restaven una vintena de lliures, però davant la demanda emergent d’incineracions en lloc del típic enterrament, han decidit apostar-hi alhora que s’optimitza l’ús de l’espai lliure cada cop més escàs dins el cementiri. En total, un cop s’enllesteixin els nous columbaris,n’hi haurà un total de 131.


    El Ple local demana la posada en llibertat dels presos polítics catalans

    03/11/2017

    En un ple extrordinari i urgent, convocat a última hora de la tarda d’ahir, l’equip de govern i la resta de regidors del Consistori han condemnat que l’Estat espanyol hagi empresonat vuit membres del govern català escollits per la ciutadania, alhora que ha demanat la immediata posada en llibertat dels mateixos, així com de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, respectivament. 

    Així mateix, l’alcalde ha demanat que tothom sigui a la plaça del mercat aquest vespre a les 7 de la tarda.

    Us deixem aquí el manifest íntegre llegit per l’alcalde Carles Motas: 

    DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER LA LLIBERTAT DEL GOVERN LEGÍTIM DE CATALUNYA

    Ahir dijous 2 de novembre l’Audiència Nacional va empresonar el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers del govern legítim de Catalunya Carles Mundó, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Josep Rull i Joaquim Forn. Avui empresonen el govern legítim de Catalunya per obeir el mandat popular sorgit de les urnes i per defensar unes idees polítiques.
    El passat dilluns 16 d’octubre la justícia espanyola va empresonar els presidents d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez. De nou, es va judicialitzar un conflicte polític que l’Estat espanyol no sap resoldre amb diàleg i negociació.
    Un Govern espanyol que, utilitzant tots els mecanismes de què disposa, va tornar a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l’Europa del segle XXI. Empresonar persones per manifestar-se pacíficament, tenir idees diferents i donar veu al poble és un fet que posa en greu risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978.
    Les idees són la llibertat més gran que tenen els homes i les dones del segle XXI després de lluites incansables de persones anònimes, de col·lectius socials, fins i tot de guerres… Avui, per sort, estan protegides en tots els tractats internacionals.
    Empresonar representants legítims del govern de Catalunya i de la societat civil no fa més que tensar, crispar i radicalitzar un conflicte polític.
    Tots aquells que vulguin dividir-nos com a poble i vulguin trencar la nostra cohesió social no fan més que cohesionar-mos, unir-nos en la toleràcia ideològica i reafirmar-nos en el respecte a la diversitat de pensament.
    No deixarem de ser el que som com a poble i que tants anys i tants sacrificis ha costat a milers de ciutadans que ens han precedit.
    Romandrem units en l’adversitat, romandrem alçats en defensa de les nostres institucions i romandrem ferms en exigir la llibertat immediata dels membres del Govern legítim de Catalunya: el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers del govern de Catalunya Carles Mundó, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Josep Rull i Joaquim Forn i dels presidents de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.


    Comença el canvi de gespa del camp de Vilartagues

    02/11/2017

    Han començat els treballs de canviar la gespa del camp de futbol de Vilartagues. La ruleta d’entrenaments i partits de l’Escola de Futbol i el Vilartagues durant els darrers anys va malmetre la gespa fins al punt de no poder albergar partits. 

    Malgrat les reparacions que s’hi havien anat fent els darrers cops per poder almenys anar jugant, tots els clubs ganxons juguen des d’inici de temporada al Camp Josep Sunyer, el terreny de joc que fins fa algun temps era exclusiu per a l’Ateneu Deportiu Guíxols. 

    El canvi de gespa té un cost de 136.694 € i durarà aproximadament un mes i mig en què a part de la gespa, també es canviarà la base de poliuretà per una de làtex.


    Esparracar estelades

    10/11/2017
    Qui diu esparracar, també inclou la crema de senyeres. Tot per la fi de simbolitzar la seva no acceptació d’uns ideals catalans i que volen fer desaparèixer amb la seva actitud opressora i
    violenta, perquè de raons no n’argumenten gaire, tret d’aquell afany arcaic imperialista o el de la “una, grande y libre”. Cal tenir en compte, aquí també, la seva cobdícia pels diners, perquè resulta que Catalunya és “la gallina de los huevos de oro”.
    Aquesta estelada que veuen esparracada és la que està situada davant de la platja, al passeig de la nostra vila i simbolitza tots els anhels dels catalans per a ser més justos judicialment,
    socialment i econòmicament. Segurament, aquest acte de vandalisme ha estat perpetrat amb nocturnitat. L’estelada simbolitza una esperança que ens manté ferms després de tots aquests esdeveniments que han succeït: l’ 1 d’octubre, la proclamació de la República, l’entrada del 155, l’empresonament d’organitzadors de convocatòries independentistes i mig govern català legítim i l’exili d’altres consellers amb el nostre president Carles Puigdemont. La flama encara està viva tot i que ens hagin fet mal. I alçarem les nostres senyeres i estelades tantes vegades com faci falta per més que ens les trenquin o cremin una i altra vegada. Perquè representen els nostres anhels.
    Segurament, aquests brètols devien estar airosos de la seva malifeta i amb l’adrenalina pujada de to després d’estripar-la. Mirin, més que un gamberrisme ho considero un acte mesquí, baix de moral, que demostra que no es respecta que hi hagi algú que pensi diferent. De fet, aquests energumens feixistes ens voldrien sotmesos i deprimits, fent cas de les seves inclemències. De fet, és com el que desitja el “gobierno español” cap a la gent de lliure pensament, de tenir-los sotmesos ja que són elements insurgents que no s’ajunten amb el ramat del pensament únic.
    Però no ens hem de deixar doblegar ni per vandalismes ni per injustícies. Tenim mig govern sacrificat que espera que els alliberem i el poble català no els oblidarà i actuarà en conseqüència. Entre tots plegats, lliures, empresonats i exiliats, hem de revifar aquesta independència que acaba de néixer i que necessita atenció sanitària, doncs acaba de rebre
    maltractaments només començar. Vaja, com abans de divorciar-nos, però ara pitjor. El “macho español” vol fer valer el seu cinturó de càstig. Però la República és més intel·ligent i es farà valer d’alguna manera o altra. Perquè té arguments i vol ser lliure d’aquesta gent tan ufana i tan superba.

    Jordi Bigas fa el campionat perfecte a bord d’un creuer

    07/11/2017
    El ganxó Jordi Bigas va participar, des del 28 d’octubre fins el 4 de novembre, al VI Open Creuer d’Escacs, on va combinar turisme pel Mediterrani i escacs dins els creuer, que va
    sortir del Port de Barcelona fent aquesta ruta: Nàpols, Civitavecchia (Roma), Livorno (Florencia-Pisa), Villefranche (Mònaco-Niça), Toulon (Le Castellet i Sanary Sur Mer) i Barcelona. Aquesta bona combinació va permetre fer turisme pel matí i jugar el torneig per la tarda, amb 8 rondes i una participació total de 19 jugadors, en la qual Jordi Bigas era el número 2 del rànquing inicial, amb bones possibilitats de guanyar el torneig.
    Als primers dos emparellaments li van tocar jugadors assequibles i, guanyant les dues primeres rondes, ja es posicionava per jugar amb jugadors més forts. A la tercera ronda li va tocar jugar amb negres amb un dels jugadors més joves, fent gala d’un bon joc, en David Aledo. En aquesta partida, al desenvolupament va ser bastant teòric fins que en Jordi va fer una jugada errònia, i va haver de conformar-se amb torre a canvi de dues qualitats. Però la seva experiència en jugar posicions inferiors li va fer entrar en complicacions per guanyar una peça i així també la partida.
    Es situava amb 3 de 3, i la quarta partida era la més decisiva del torneig perquè jugava amb el número 1 del rànquing. En Jordi va jugar amb blanques amb la intenció de fer l’obertura
    Catalana i el rival el va sorprendre jugant un gambit Budapest. No obstant això, jugant d’una manera lògica amb els principis dels escacs, va tenir lleuger avantatge durant tota la partida fins arribar en una sèrie de canvis forçats de peces, en  què en Jordi li va caçar una peça neta i va guanyar la partida.
    A falta de 4 rondes per acabar el torneig, ja portava 4 de 4, amb bones perspectives de guanyar el torneig i havent guanyat ja els números 1 i 3 del rànquing. Amb confiança i essent prudent, va guanyar la 5a i la 6a partida, podent ser campió si guanyava la setena. A l’emparellament li va tocar amb negres contra l’organitzador del torneig, Pere Reginaldo, que fins ara tampoc havia perdut cap partida. Així que es preveia una partida emocionant.
    En Jordi es va fixar com jugava el seu adversari i es va preparar alguna sorpresa,  el seu rival va fer una jugada imprecisa que Bigas va aprofitar per aconseguir avantatge d’un peó i traient el seu rei a camp obert. Finalment va guanyar la partida i es proclamava campió a falta d’una ronda amb 7 de 7. 
    L’última partida el van aparellar amb un adversari de 4 punts. Va guanyar amb blanques còmodament i amb contundència, aconseguint el que seria un torneig perfecte: 8 de 8 victòries.
    L’entrega de premis va ser molt emotiu, amb les grans paraules d’agraïment que van adreçar l’organitzador i l’àrbitre principal a tots els participants i familiars: “Ha estat més que un
    torneig, hem sigut una família que hem passat 7 dies junts”.
    Per si voleu veure la classificació final, aquí teniu el link. 
     
    Li donem l’enhorabona al jugador ganxó Jordi Bigas que ha fet un fantàstic torneig i a més, turisme pel Mediterrani.
     
    I per rematar-ho, us comentem la seva quarta partida:
     
    Blanques: Jordi Bigas
    Negres: Jaime Peñas
    1.d4 Cf6 2.c4 e5 (Gambit Budapest) 3.dxe5 Cg4 4.Cf3 Cc6 5.Af4 Ab4+ 6.Cbd2 De7 7.a3 Cgxe5 8.Cxe5 Cxe5 9.e3(aquesta jugada és gairebé obligada, si no hi havia mat a Cd3++)
    Axd2+ 10.Dxd2 d6 11.Ae2 Ae6 12.Tc1 Cg6 13.Ag3 0–0 14.0–0 (fins aquí es pot considerar tot correcte) Tfd8 15.e4 (impedint l’avançament de d5) a5 16.Dc2 a4 17.Tfe1 Df6 18.Dd2 Ce5
    19.f4 Cc6 20.Af2 Ca5 21.Tc3 (prevenint el doble de cavall) Cb3 22.De3 Te8 (la torre negra canvia de columna en no poder-hi fer res on era) 23.Ad1 Cc5 24.e5 (el blanc es llança amb un
    atac de peons ara que el cavall penja) Dd8 25.Ac2 Dd7 26.Dd2 dxe5? (és un error que farà perdre alguna cosa) 27.Dxd7 Cxd7 28.f5! (vet aquí el parany: l’alfil no té caselles per on
    escapar!) Cf8 29.fxe6 Txe6 30.Ag3 Cd7 31.Af5! (així cau un peó més) Te7 32.Axd7 Txd7 33.Txe5 Td1+ 34.Te1 Td2 35.Tce3 h6 36.Ae5 b5? ( jugada desesperada) 37.Ac3 Td7 38.Te8+
    Txe8 39.Txe8+ Rh7 40.cxb5  I negres abandonen davant un final perdut.
    1-0
     
     
    Foto diagrama. Posició crítica, abans de fer 26…., dxe5?
     

    Mobilització i vaga general contra la repressió de l’Estat

    08/11/2017

    Un cop més la brutal resposta repressiva del règim obliga tant sí com no a la reacció. Càrregues policials de l’1 d’octubre, dissolució del Parlament i el Govern amb el 155, i empresonament dels dos Jordis i de mig Govern. I ja adverteixen que anirà a més, mentre comença la indiscriminada: als detinguts arrel de l’1, s’hi sumen 8 professors citats a declarar per adoctrinament, director de El Jueves per injúries… S’ha demostrat que només hi ha un camí i aquest és la mobilització. Dimecres 8 de novembre la intersindical CSC ha convocat vaga general. Cal que tota la resta de sindicats s’hi adhereixin i ampliar la resposta que ja es va viure a la vaga general del 3 d’octubre.

    La declaració de la República Catalana al Parlament del 27 octubre ha estat el resultat de sis anys de mobilització permanent d’un poble, que s’ha imposat tant als embats repressius del règim espanyol com a les dilacions de la direcció burgesa catalana. Dilacions entre desesperants i desmobilitzadores, per guanyar temps mentre intentava sense èxit aconseguir un nou encaix més avantatjós dins l’estat. Així hem passat pel 9N, eleccions «plebiscitàries», negativa a proclamar la DUI amb la majoria independentista del 27-S, un llarg període de temps per crear les estructures d’Estat, el referèndum de l’1 d’octubre que es volia reduït a fotos de llargues cues amb les paperetes davant escoles tancades per la policia i va estar a punt de ser suspès a migdia en veient la resposta, la declaració d’independència que no es fa el 4 sinó el 10, confosa en el redactat, sense vot al Parlament i suspesa, fins l’anunci el 26 de convocatòria d’eleccions, amb l’ofici d’intermediari de la burgesia basca, que després no es va concretar.

    Però la gent no ha afluixat: moviment massiu i espontani contra els escorcolls policials del 20 i 21 de setembre; la vaga estudiantil; l’ocupació de les escoles i defensa del referèndum davant la repressió policial amb els 2,3 milions de vots; vaga general del 3-O, passant per sobre de CCOO-UGT que van d’haver de sumar-s’hi de bracet de la patronal i el Govern amb «l’aturada de país»; fins les vagues estudiantils del 26 i 27 d’octubre amb l’exigència a Puigdemont de proclamar la República catalana. I sota el xantatge de la gran patronal catalana, encara un nou menyspreu amb la dimissió de Santi Vila (un més de la llarga llista de ex-consellers del PDeCat) i les declaracions d’Artur Mas. I va arribar la confosa proclamació de la República –sota la pressió dels estudiants al carrer, que ja aixecaven pancartes on es llegia «Puigdemont traïdor»- com un gest simbòlic i sense cap pla per fer-la efectiva, amb un poble il·lusionat i un govern capcot, sense sortir al balcó. I, com era previst a les poques hores, l’aplicació del 155.

    Els i les treballadores del sector públic (TV3, Catalunya Ràdio, Ensenyament, departaments) han deixat clar que només reconeixen la legalitat del Govern elegit i es preparen per resistir. Però sense cap mobilització de suport a la República o de rebuig al 155, s’entrega al règim la iniciativa política i el carrer als monàrquics, per aplaudir el 155 i la repressió, amb els feixistes agredint impunement. El dilluns s’accepta la dissolució del Parlament, els Consellers abandonen els llocs de treball, el Mossos passen a control del Ministerio del Interior, i només sorprèn el desplaçament de Puigdemont i part del govern a Brussel·les.

    I en aquesta desmobilització també va contribuir l’esquerra sindical i la CUP, massa a remolc de la direcció d’Òmnium, l’ANC i els partits de govern, i que tampoc van cridar a cap mobilització en aquests dies. Cap mínima mostra de sobirania, quin contrast amb l’actitud de la gent comuna de totes les edats l’1 octubre!

    On eren les «estructures d’estat» ara que es proclama la República i que van «justificar» 5 anys de dilacions? Com és possible que les que sí existeixen (Parlament i Govern) s’abandonen el primer dia, sense oposar cap resistència ni cridar a la seva defensa? Com és possible que des de JXS i el Govern s’accepti des del primer moment unes eleccions imposades pel 21 de desembre amb una part dels seus dirigents a la presó? I el president les qualifica com un «repte democràtic»!! No hi ha pitjor derrota que la de la lluita que no es dóna, i l’entreguisme del Govern català és una traïció a la decisió del poble. I aquesta situació va provocar un fort desconcert i desmoralització a la gent. No hi ha cap atenuant: el Govern de JXS no volia arribar fins aquí i per això no s’havia preparat res per enfrontar la resposta de l’Estat i es van produir tantes dimissions de Consellers a cada pas cap a la república.

    El discurs de que cal aturar-se per evitar la repressió s’ha evidenciat totalment fal·laç. L’estat se sent fort per esclafar el sobiranisme català i puja les qualificacions de la fiscalia, apunta contra tot el Govern i la mesa del Parlament, vol escapçar la direcció política, com abans ha fet amb la de les mobilitzacions. I és que quan diem la Monarquia és continuïtat del franquisme no és per dir una frase radical, sinó plena de contingut i conseqüències, que tampoc s’aturaran davant de JxS per molt que es posi al servei d’aturar el moviment i cercar un encaix en el règim. Al contrari, els trinxarà igualment, a tots o en part, per a que serveixin d’exemple: les detencions de vicepresident i consellers ho demostren. El mateix passa amb els reconeixements internacionals: és impossible que arribin si no es demostra des d’aquí la decisió clara i ferma de defensar la República Catalana.

    Però el règim també és conscient de les seves debilitats. El primer pla era un 155 llarg que anés a fons a «españolizar» els nens catalans des de l’escola, controlar els mitjans de comunicació, … fins que un dia (es parlava de sis mesos a un any) es retornés a l’ordre constitucional i es poguessin fer eleccions. Però la reacció popular ha imposat un 155 curt i unes eleccions ràpides, perquè no només tem una resistència de mestres, periodistes, funcionaris i del poble, sinó també que es comenci a esquerdar el bloc monàrquic que ha vestit amb el PSOE i C’s, amb l’entrada en escena de mobilitzacions populars que comencin a parlar de solidaritat i república a altres contrades de l’estat, com ara la massiva de Bilbao el 4 o la de Madrid el 3 que va ser atacada pels feixistes. Brussel·les i Merkel, que no volen de cap manera que l’autodeterminació del poble català es converteixi en un exemple contagiós, també exigeixen a Rajoy que el problema es tanqui abans de que la incertesa acabi disparant la prima de risc espanyola.

    Aquest 155 curt, no està exempt de més salvatjades repressives perquè les mesures encetades han obert les gàbies dels sectors més ultradretans de l’aparell d’estat. Des del poder judicial, posant llenya al foc amb les detencions, a les bandes feixistes que l’unionisme ha encoratjat a l’escalf de la fractura social que li era imprescindible per a poder comptar amb una mínima base social que no tenia i que a partir del discurs del rei ha aconseguit fer aflorar. El règim actua amb la brutalitat d’un animal ferit.

    I ara tornarem a sortir al carrer per la llibertat dels empresonats, contra el 155 en defensa dels electes contra la repressió, per la República catalana. Però s’han d’acabar la confiança amb les maniobres de l’astúcia, la tàctica, el secretisme i la dilació, en els governs de «l’Europa democràtica», en el «si ho fem tot civilitzadament ens hauran d’escoltar», el processisme que atrapa la gent en una roda de hàmster. Cal tornar a la lluita però també impulsar estructures de decisió des de baix, recuperar l’activitat a la Plataforma de l’esquerra sindical que convocà la vaga del 3 d’octubre, potenciar els Comitès de Defensa de la República, consolidar en base a assemblees i coordinadores el moviment estudiantil (secundària i universitat) i dotar de continguts la nostra lluita, perquè la República serà de la gent treballadora o no serà, i haurà de servir per combatre l’atur, la precarietat, defensar salaris i pensions, l’escola i la sanitat pública, totes aquelles demandes que han estat absents del discurs oficial i que han mantingut allunyada bona part de la classe obrera catalana. I sense l’entrada massiva de la classe obrera no podrem aturar l’embat de l’estat.

    És evident que el boicot és l’única mesura coherent amb unes eleccions que són part del 155 per retornar a l’estat de les autonomies. No hi ha cap altra lectura. Cal cridar a totes les forces que s’oposen al 155 a boicotejar-les i no presentar-se. Més encara quan la presó del Govern imposada per l’Estat impossibilita que siguin mínimament democràtiques. Però aquí no hi ha lloc a especulacions. Al boicot hi podríem arribar o per la decisió de les forces contràries al 155 (ERC, PDCAT, CUP i els Comuns), o amb una potent mobilització encara que aquestes forces –o una majoria d’elles- diguessin que s’hi presenten. Però si cap d’aquestes possibilitats es concreten, aleshores la responsabilitat de l’esquerra i en particular de la CUP-CC és lluitar en el marc que ens imposaran i seria un greu error quedar-se al marge. Tot dient la veritat, que no són cap «repte democràtic» que és fals que si guanyem haurem consolidat la república i tantes altres mentides que es diuen. No, si finalment no tenim cap altra opció que anar-hi serà per reagrupar les forces d’una esquerra conseqüent, ha de ser amb una proposta clara i netament diferenciada del PDcat i ERC, oberta a un acord més ampli, sense abandonar cap de les dues ruptures que vam definir a CUP-CC, ruptura amb l’estat i per la república catalana, ruptura amb el capitalisme i per una sortida de la crisi al servei de la gent treballadora.


    Sant Feliu, nomenada capital de la sardana per al 2020

    07/11/2017

    En un acte solemne a la ciutat de Figueres, el passat divendres 3 de novembre la Confederació Sardanista de Catalunya va fer pública la designació de Sant Feliu de Guíxols com a Capital de la Sardana l’any 2020. La proclamació s’ha fet a tres anys vista, amb molta antelació, tot responent a l’objectiu de facilitar l’organització de l’esdeveniment.

    A finals de setembre, el Ple ja havia aprovat la proposta per optar a ser ciutat candidata, amb l’impuls de l’Agrupació Amics de la Sardana. Un cop aprovada aquesta voluntat al ple, el regidor de Cultura, Jordi Vilà, va preparar amb tècnics, àrees municipals i l’Agrupació Amics de la Sardana el dossier de candidatura, amb les propostes que es farien, en el cas de ser escollits.

    El dossier i la proposta van tenir l’efecte esperat, i oficialment Sant Feliu tindrà l’honor de ser la Capital de la Sardana durant tot el 2020, amb nombrosos actes que duraran tot un any.

    En l’acte de proclamació a Figueres, el regidor Jordi Vilà va expressar públicament que “quan ens estrenem com a Capital de la Sardana 2020 volem homenatjar les persones del sardanisme local, així com els coneguts compositors Juli Garreta, Josep Maria Vilà i Gandol o Lluís Lloansí, però també volem difondre la sardana entre els nens, el jovent i tota aquella gent que encara no sap que són sardanistes entusiastes”.

    Les capitals de la sardana seran: 2018 Montblanc, 2019 Perpinyà i 2020 Sant Feliu de Guíxols.

    En el dossier ganxó s’explicava que “la Sardana i la tradició sardanista, la música de cobla i els compositors de sardanes sempre han estat presents a Sant Feliu de Guíxols, al llarg de la història i amb grans noms. Així, la nostra tradició musical ve de lluny, des del segle XIX i hi ha hagut corals, orquestres, orquestrines i cobles, tant en l’àmbit amateur com professional. En aquest últim àmbit en destaca el nom del mestre Juli Garreta, reconegut compositor de sardanes, i del qual van formar part del seu cercle músics com Josep Maria Vilà Gandol, Josep Gravalosa o Lluís Lloansí”.

    El dossier expressava que Sant Feliu manté una activitat sardanista de forma pública i socialment reconeguda durant tot l’any, en forma de ballades, concerts, aplecs i ensenyament de la sardana.

    Esdevenir Capital de la Sardana implicarà un seguit d’accions de tot un any, com dos actes de gran format, el lliurament de premis Capital de la Sardana, la presentació de la Guia Sardanista, una trobada d’escoles de cobla, així com moltes altres com la digitalizació i catalogació del fons dels compositors guixolencs, preparació de materials didàctics, un pla de comunicació per a tot l’esdeveniment, implicació del Festival de la Porta Ferrada i nombrosos concerts i tallers musicals, propostes escolars, entre moltes altres propostes.


    EDITORIAL: Amb el govern legítim de Catalunya

    03/11/2017

    El Govern de Catalunya ingressa avui a la presó en compliment d’un procés judicial en què se l’acusa de rebel·lió arran de la proclamació de la República. Aquest és un fet demolidor que ens remet a d’altres moments dramàtics de la nostra història. A més d’aquest empresonament preventiu del vicepresident, set consellers i un exconseller, la resta del Govern i el president Carles Puigdemont són a Bèlgica, pendents d’una ordre de detenció internacional. Per completar aquest escenari, la setmana que ve hauran de prestar declaració la presidenta del Parlament i cinc membres de la mesa, afectats també per les mateixes acusacions. Les principals autoritats del país i els dirigents de dues grans organitzacions civils han estat objecte d’unes mesures repressives que obren un fosc panorama.

    Junqueras, ahir a Madrid (ACN/EL PUNT-AVUI)

    Junqueras, ahir a Madrid (ACN/EL PUNT-AVUI)

    Pel bé de la democràcia i de la pau, cal que els membres del Govern legítim de Catalunya siguin alliberats i que, juntament amb els exiliats, puguin reprendre les seves funcions. Cal que es normalitzi el funcionament sobirà del Parlament de Catalunya. Cal que es tanquin els sumaris oberts contra centenars d’alcaldes, càrrecs públics i d’altres ciutadans. I que no es repeteixin episodis de violència contra la població civil com els del dia 1 d’octubre durant la celebració del referèndum.

    Cal que les institucions internacionals es facin càrrec que Catalunya és una nació, que no és un invent i que les seves legítimes peticions de democràcia per resoldre el conflicte amb l’estat espanyol han de ser ateses. La nació catalana no serà silenciada amb mesures repressives. Cal que els drets democràtics i nacionals siguin respectats en un context de civisme i tolerància.

     

     

     

     

     

     

    El Punt Avui

    Diari Ara

    L’Esportiu

    El Món

    Directe

    El Temps

    Racó Català

    Nació Digital

    Vilaweb

    El Nacional

    Sàpiens

    Descobrir

    Enderrock

    Tot Sant Cugat

    El Món Terrassa

    Tot Cerdanyola

    Tot Rubí

    El Vallenc

    Tribuna Ganxona

     


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies