El Ple del passat dijous, corresponent a la sessió ordinària del mes de setembre, va aprovar, amb els vots a favor del govern (TSF,ERC,PSC) i CiU i les abstencions de GdC,MES i CUP, noves inversions per un valor total de 1.195.000 euros.

Aquesta partida forma part dels diners procedents del romanent del superàvit de l’any passat. Les inversions aniran destinades, principalment, al projecte d’enderrocament de l’antiga fàbrica Agglotap per a la construcció d’un aparcament (378.000€), a millores en edificis municipals (315.000€), al desplegament d’una xarxa de videovigilància (278.000€) i a la gestió de la tramitació electrònica (156.000€).

En el debat, el regidor de Guíxols des del Carrer, Jordi Lloveras, va lamentar que no s’hagi destinat cap partida econòmica, “a inversions en habitatge públic per a casos d’emergència habitacional”, recordant al govern que “fa més de sis mesos que va anunciar, a so de bombo i platerets, l’acord amb la Generalitat per destinar a vivenda social l’immoble de l’antic hotel Mediterrani, procedent de l’herència Anlló, però que desde llavors no s’ha mogut res més”.

En relació a les inversions en videovigilància, el mateix regidor va recordar que “han de quedar assenyalades de manera ben clara les zones on es registra la videovigilància i que el seu control o visionat ha de correspondre únicament a la Policia Local”, fet al qual va respondre el govern dient que “la videovigilància es destinarà únicament a qüestions de trànsit de vehicles”.  Lloveras també espera que la inversió en millores en edificis municipals “serveixin per solucionar d’una vegada els problemes de climatització que pateixen els treballadors municipals ubicats a l’edifici de Les Vetlladores”.

Finalment, el projecte d’obres de l’entorn de la Platja del Racó i el Passeig Rius i Calvet va tornar a tenir el seu moment en el Ple, quan la CUP  va demanar la realització d’una consulta o procés participatiu popular per aquest projecte, degut a la seva envergadura i rellevància. 

L’Ajuntament vol aprovar al ple d’avui la proposta d’enderroc d’una de les dues naus de l’antiga empresa surera Agglotap per convertir-la en aparcament provisional d’una vuitantena de places. Aquesta antiga fàbrica, ubicada a la zona del carrer Rufo, va deixar fa pocs anys la seva activitat i l’espai que ocupava van ser requalificat.

L’Ajuntament vol habilitar un aparcament provisional d’una vuitanta places a la segona de les naus (situada entre els carrers Camís, Durban i Dos de Maig) i mantenir dempeus un dels edificis que l’integren, de manera que aquest edifici tingui usos públics, encara per determinar.

Així, aquesta gran illa passarà a ser espai públic amb una zona dedicada inicialment un aparcament provisional i un edifici de dues plantes, que se salvarà de l’enderroc.

Es juga amb la previsió d’aprovar ara aquesta proposta al ple de setembre, i a principi d’any realitzar l’enderroc (que implicaria uns tres mesos d’obres) i adequar-condicionar l’espai existent amb l’esmentat aparcament (un mes d’obres, aproximadament).

Els costos previstos s’estimen en 278.000 euros (iva inclòs, l’enderroc) i 100.000 euros (iva inclòs, el condicionament).

Tal com ha explicat el regidor d’urbanisme, Josep Saballs, “aquest sector, el que avui és la plaça Alabric, experimentarà una millora molt visible, amb la remodelació d’espais, aparició d’aparcaments, es reduirà el desordre i la perillositat del trànsit, i es tendirà a un espai perfectament urbanitzat i il·luminat”. Convé recordar que aquest àmbit que està situat al bell mig de la ciutat, i ben aviat experimentarà una transformació de gran abast.

Plànol

En groc, la part que s’enderroca

Martí Viñals és el president de l’Executiva Local d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a Sant Feliu de Guíxols i un dels caps visibles en l’organització dels actes i accions locals relacionats amb el referèndum d’autodeterminació de Catalunya que ha de celebrar-se el proper diumenge 1 d’octubre. Parlem amb ell de com esdevindrà la jornada electoral, de com han anat els preparatius i també dels fets que han tingut lloc els darrers dies per impedir-ne la celebració. 

 

Com a membre d’una de les entitats organitzadores de l’1-O, has notat, per part de la població, certa por a anar a votar?

Nosaltres, els organitzadors, vivim en una macrobombolla de gent que anirà a votar i, per tant, dins aquest cercle que estic no ho he notat; però és evident que hi ha persones que no aniran a votar.

I feu alguna cosa per canviar aquesta tendència en aquestes persones?

A ERC tenim uns 70 voluntaris, i cada dia ens dividim en escamots per anar a repartir fulletons o encartellar. Pels fulletons, ho fem estratègicament en llocs on històricament a la gent li costa més anar a votar, com per exemple a les portes dels supermercats Mercadona o Lidl. Ens em fem creus que encara hi hagi gent que, en la situació que estem, no vulgui votar. Però, és clar, hi ha persones que s’aboquen a la vida personal pròpia, familiar o laboral, i que quan arriben a casa volen desconnectar. I no hauria de ser així, perquè és un tema que ens incumbeix a tots, ja sigui econòmicament, laboralment, en educació, sanitat,…

El tema de la gent gran que no es pot desplaçar és un problema afegit…

La Creu Roja, sempre que hi ha hagut eleccions, o fins i tot el 9-N, s’ha abocat a portar gent amb dificultats a votar als col·legis amb furgonetes adaptades. Per a l’1-O ja s’ha començat a parlar amb ells per tal que ho tornin a fer.

La gent gran seria el col·lectiu al qual potser li fa més por aquest 1-O?

Hem de tenir en compte que els avis, quan eren joves, no van poder viure un estat democràtic, ni hi havia les eines de comunicació que tenim ara. Però, per exemple, a l’ANC local, hi ha molta gent gran, i són els que més estan al peu del canó. Aquests no han fallat mai i l’1 d’octubre tampoc no ho faran.

El més sorprenent és que, enlloc d’una campanya de vot contrari, des de certs sectors es promogui no anar a votar, com un boicot al referèndum.

Hi ha partits que ho defensen i donen suport a la repressió que estem patint aquests dies, o que miren cap a una altra banda. Després d’una reunió de Rajoy, Sánchez i Rivera abans de l’operació destapada per aturar el referèndum, no podem dir que això sigui una decisió del govern, sinó de l’Estat. I els partits i entitats que donen suport a l’assetjament policial i judicial, que mirin a la cara de la gent i els diguin, en aquesta situació, que no han d’anar a votar. No té lògica, ni sentit democràtic ni de llibertat. Que s’ho facin mirar.

Lògicament, dins aquest grup hi deu incloure el PSC… 

He sentit dir al senyor Iceta que, en defensa de les llibertats per les que havia lluitat el PSC fa 40 anys, entre les quals hi ha el dret a vot, no s’hauria d’anar a votar l’1-O. I es queda tan panxo.  I la gent l’aplaudeix! Qui secunda aquesta frase, és que va molt perdut.

És que aquesta gent creu que el referèndum de l’1-O és il·legal.

En democràcia, primer són les persones i després les lleis, perquè les lleis les fan persones.  I l’1-O votarem per estrenar un nou marc legal, perquè l’actual fa més de 30 anys que no es toca i no s’adequa a la realitat. I no ens el deixen canviar. Podemos també diu que s’ha de canviar, però saben que no es pot fer.

A Alemanya van retocar la Constitució fa poc a petició dels bavaresos… Perquè aquí no es toca?

Bé, aquí només es toca quan els interessa a ells. Amb nocturnitat i “alevosia”, com diu Gabriel Rufián, van canviar un article. Quan ho fan, és per canviar temes de la Corona o per collonades que resten drets a la ciutadania espanyola. En canvi, per les lleis aprovades al Parlament de Catalunya ens porten la policia i la justícia.

Davant l’1-O, quin missatge cal fer arribar als ganxons i catalans en general per tal de fer valer el dret de vot?

Davant la injustícia de l’aplicació encoberta, per part del govern espanyol, de l’article 155 i els fets dels darrers dies, ja s’ha vist la reacció del passat dimecres: la gent ha sortit al carrer en lloc d’anar a treballar, perquè quan estan passant coses grosses, costa treballar. Es produeixen detencions, registres,… i la gent respon de forma cívica i pacífica. És el que cal fer: mobilitzar-se unitàriament per defensar la democràcia, la llibertat i les institucions catalanes, encara que hi hagi policies o guàrdies civils. Hem estat pioners en programar concentracions ràpides, com la d’aquell mateix dia 20 davant l’ajuntament a les 8 del vespre, només creant una imatge i llançant-la als mitjans.

Però va haver-hi fins i tot confusió, es deia que la prioritat era Barcelona.

La prioritat era Barcelona, però les coses que fem aquí s’han de continuar fent. A més, hem de mantenir obert el negoci. Per tant, no tothom podia anar a Barcelona immediatament. Vam decidir fer la crida per anar-hi, amb sortida a les 12 del Guíxols Arena, però després va venir el comunicat de l’AMI i l’ACM i vam decidir englobar-ho tot a la concentració del vespre. Al cap de poc la imatge es va fer viral a les xarxes.

Quins col·legis electorals hi haurà a Sant Feliu?

Els de sempre quan hi han eleccions. No serà com el 9-N.

Així, no cal patir per votar el dia 1? Hi haurà urnes i paperetes?

A veure, d’aquí a diumenge encara poden passar moltes coses, però crec que el dia 1 anirem a votar. No tingueu cap dubte que els Mossos d’Esquadra estaran per la seguretat ciutadana i no per requisar urnes. Aquesta convocatòria es regeix per la Convenció de Venècia i la Llei Electoral Catalana. Pel que fa a les paperetes, no es poden descarregar en PDF i imprimir-les, perquè no tindrien les mides adequades ni serien del mateix format i a més, caldria tallar-les amb tisores… Això, durant el recompte podria originar un problema d’invalidesa.  El fet ideal seria anar al col·legi, trobar-se les paperetes allà i votar. Si això falla, estic convençut que hi ha un pla B i fins i tot un pla C, així que ja es donaran instruccions.

Aleshores perquè es va crear una pàgina on et podies descarregar la papereta?

El tema de les paperetes per descarregar, la Generalitat ho va fer perquè l’Estat se n’adoni que som al segle XXI i a l’any 2017, encara que per ells deuen ser els anys 40 del segle XX, perquè això d’entrar en serveis de missatgeria i impremtes… Per fer-nos una idea, l’empresa que porta el tema del vot electrònic a les eleccions americanes és catalana, i a Espanya no s’ha votat mai encara per Internet. I això és perquè estan ancorats en un altre segle.

I el dia 1 no serà el final de res. L’endemà serà el dia 2…

Sí, però no podem saber com funcionarem el dia 2, perquè encara no sabem com acabarà el dia 1. Aquests dies que queden seran complicats i la repressió pot anar a més. No sé què pretén l’Estat Espanyol, però és l’última carta que els queda.

Es contempla una vaga general a tota Catalunya?

Jo només sóc el president de la secció local d’ERC i, per tant, això no ho sé. Però si, posats el cas, els sindicats cridessin a una vaga general, és el que hi ha. Jo fa 6 mesos que he obert negoci i no estic per tancar, però tothom ha de fer esforços per canviar les coses perquè una cosa està segura: així no podem continuar. Votant un dia no s’arregla tot i calen esforços per fer reformes a tots els nivells. Per això ens volem allunyar de l’Estat Espanyol i construir una nova república.

I en cas de victòria del Sí, què passarà?

Si ens declarem independents i no arribem a cap acord, caldrà negociació amb l’Estat Espanyol. És com un divorci, cal entrar en negociacions es vulgui o no. Si no es negocia, tot el deute se’l queda l’Estat Espanyol. I estan endeutats de més del 100% del seu PIB. Per tant, és inviable que no negociïn, perquè a Europa ningú voldrà donar més crèdit a Espanya que, d’entrada, ja perdria el principal port, el 20% del PIB, infraestructures com l’aeroport del Prat, funcionariat, …   

I de la polèmica per la no signatura del decret per part de l’alcalde Carles Motas, què en penses?

El decret és el recurs per fer les coses més ràpides entre administracions. Hi havia una petició de l’AMI en què es necessitava una reacció ràpida dels Ajuntaments, i molts ho varen fer per via de decret. El nostre govern va decidir no complicar-se, donat que hi ha 3 partits amb diferents opinions i, portant-ho al Ple, s’ha complert una de les condicions del pacte de govern, que diu que totes les mocions de l’AMI s’han de debatre al Ple. Per la celeritat del tema, es va preferir no esperar al Ple ordinari i per això es va fer l’extraordinari el passat dijous. Però el decret no calia, simplement calia donar suport ferm i comunicar que s’obriran els col·legis l’1-O. La polèmica l’han portat certs partits, que mai no s’han preguntat quants decrets d’alcaldia es fan al mes, i ara es preocupen per aquest. 

Quines accions més es duran a terme per la campanya?

Després de l’encartellada de divendres, l’acte que vam fer dissabte i la concentració de diumenge a la Placeta Sant Joan, aquest divendres tenim intenció de fer a Sant Feliu un acte unitari amb gent de tots els partits sobiranistes, l’ANC i Òmnium. La idea és que sigui un acte majoritari i sense sigles ni pancartes, per evitar discrepàncies.  Hi estem treballant i s’anunciarà aviat, però la intenció és que hi intervingui un ponent de cada entitat i fer una darrera crida per tal que la gent surti diumenge cap a votar.

Alguna cosa més per afegir?

Recordo que hi ha uns partits que fa dos anys es van presentar a les eleccions per fer la independència i altres per fer el referèndum. I que hi ha molta gent que treballa molt per aconseguir-ho i des dels governs de les ciutats, a vegades, no en són conscients. Ja he dit abans que hi ha molta gent voluntària al carrer treballant, mentre d’altres des del despatx o des de casa critiquen que no es signa un decret. Jo estic molt orgullós de formar part del sentiment d’unitat dels primers, que deixa en entredit a qui parla molt i no se’l veu gaire, quan ara és moment de treballar.  També voldria recalcar el paper en favor de la democràcia que fa Guíxols des del Carrer, un partit assembleari que deixa llibertat de vot  pel referèndum, i als quals vam demanar que s’adherissin a nosaltres. A l’altra banda hi ha els avantguardistes dels canvis a Espanya i a Catalunya, de les millores socials i la democràcia, que a l’hora de la veritat han fet figa d’una manera lamentable. El temps posarà cadascú al seu lloc.

 

Autors de l’entrevista: Jordi Serra i Joan Serra

 

 

 

 

 

 

 

 

Al Facebook del PSC local hem pogut trobar una nota informativa de l’executiva local sobre la no presentació del grup socialista al Ple Extraordinari del passat dijous. 

La nota diu que el PSC de Sant Feliu de Guíxols “vol manifestar el seu posicionament davant de la convocatòria d’un anomenat referèndum d’autodeterminació” i que s’hi oposa “per la manca de legalitat i de garanties” . 
Els socialistes locals no entenen “com s’ha pogut arribar fins aquests extrems de confrontació en una qüestió política manipulada pels qui defensen la legalitat del referèndum” i també en culpa al “mutisme i el menyspreu de l’Estat en mans del PP”, acusant a les dues parts de “voler treure rèdit de l’enfrontament entre comunitats i persones”.

A nivell local, el PSC entén que “cal seguir en la línia d’estabilitat i entesa del govern municipal”, ressaltant que aquest “ha demostrat una maduresa manifesta en temps de tempesta” i que això ha permès “un desenvolupament lliure dels posicionaments dels grups que en formen part”.

En la nota, l’executiva guixolenca aprofita per  donar suport a la decisió del Grup Municipal de “no assistir al ple extraordinari per donar suport a l’esmentat referèndum”, afegint que “en propostes temeràries no ens hi trobaran”.
“Quan el diàleg no ha existit i la voluntat de diàleg tampoc, no ens ha de sorprendre que la realitat es compliqui i arribem a una situació de tensió impensable i que esperem que no vagi
més enllà”, diuen. 
Per finalitzar, defensen  que “la convivència i la concòrdia no es pot trencar per decisions unilaterals ni per actuacions desmesurades” i que “el poble català” no pot “perdre el seu valor més assenyalat, el seny”. 

L’Ajuntament ha emprès aquesta setmana les obres de reforma dels jardins de Juli Garreta, consistents en la substitució  de parterres per jardineres individuals d’acer corten als arbres, de dimensions més reduïdes, excepte els transversals, ja que no es vol posar en risc els quatre xiprers existents. També es farà la compactació del paviment de sauló, es canalitzarà la recollida d’aigües pluvials i s’ordenaran serveis.

L’objectiu de les obres és que hi hagi més espai de pas entremig per poder celebrar-hi activitats. Els treballs duraran cinc setmanes i tenen un pressupost de 57.000 euros, abasten una superfície de gairebé 2.000 metres quadrats a tocar de la font dels jardins. 

La sala de plens, repleta fins i tot amb públic dret, i amb una urna, una papereta i clavells al centre,va albergar ahir una sessió extraordinària per donar suport a l’1 d’octubre, en una votació que simulava el referèndum. Públic de totes les edats i fins i tot una persona guarnida amb samarreta independentista i tricorni. 

I és que la imatge d’una votació secreta és la que el Ple va triar  per aprovar el suport amb quinze vots a favor i dues misterioses abstencions.  Els regidors del PSC  van optar per no assistir-hi perquè “es vol posar sobre la taula una proposta suspesa pel Tribunal Constitucional i que ha generat diverses decisions de la fiscalia i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”, i tampoc no hi era Francisco Cárdenas, de CiU.  

En el debat previ al vot, van intervenir tots els portaveus. Va començar Elena Delgado (CUP) que va emfatitzar que el poble és “sobirà” i que el TC no té “legitimitat democràtica”, i que l’actuació del govern estatal “contra un poble pacífic per aturar el procés” farà que el seu partit demani als estaments internacionals que estudiïn aquestes accions repressives.  Pere Albó (MES) va voler deixar clar que al Ple “sí que hi havia socialistes catalans”, encarnats en la seva formació, que representa “el sentiment socialista de Pallach, Raventós o Josep Vicente” i que qui no hi era era “el PSC” i explicant que la deriva de l’antic partit al qual militava, contrari al dret a decidir, li ha “causat un trauma polític”. 

Qui més es va estendre va ser Jordi Lloveras, de GdC, que troba “inacceptable” la coacció als alcaldes feta per la fiscalia. També va deixar clar que “passi el que passi l’1 d’octubre, Catalunya es construirà l’endemà amb els del sí i també amb els del no, amb els que han anat a votar i els que no hi han anat” i va apujar el to dient que els comuns han estat titllats de “equidistants, ambigus, unionistes, covards i traïdors; adjectius sense cap fonament més enllà del discurs fàcil i demagògic per desgastar políticament”, recordant que la seva formació és l’única que decideix  la gent “a través d’assemblees descentralitzades i d’una enquesta”, valorant que el proper 1 d’octubre”viurem més una enorme mobilització social que no pas un referèndum vinculant”, ja que “no és el referèndum que mereix Catalunya perquè no té prou reconeixement internacional”, fet que va aixecar un murmuri per part del públic. 

Per part de Jordi Vilà, d’ERC, el discurs va ser més curt. Va reivindicar el dret internacional a l’autodeterminació, recollit fins i tot a la Constitució Espanyola, i el fet que Catalunya ha obtingut la “legitimitat del seu Parlament degut a què Espanya no ha donat permís per fer referèndums”. També va aplaudir l’acord per tal que es pugui celebrar l’1-O a Sant Feliu “malgrat les discrepàncies polítiques” i va remarcar que passi el que passi “no estarem dividits perquè ens uneix la democràcia”. 

Josep Saballs, en nom de Tots per Sant Feliu, va assegurar que s’acabarà votant, va condemnar els “atacs a la democràcia” rebuts últimament, que li recorden “el 23-F”, i que cal tenir la opinió de la gent mitjançant les urnes. 

Per part de CiU, Dolors Ligero, va recordar que el 27-S del 2015 es va encetar un “mandat democràtic basat en el dret a decidir” fent cronologia dels fets, després de “diversos intents fallits de negociació”, amb la inhabilitació de càrrecs pel 9N, la intimidació als alcaldes i el seguit d’actes repressius “sense precedent a Europa, que vulneren les llibertats bàsiques” i que ara es té l’oportunitat de “posar el país en mans dels ciutadans”.

Just quan alguns veïns de la ciutat iniciaven una cassolada a favor de la democràcia, va intervenir el Síndic de Greuges municipal, Josep Rius, il·lustre convidat a l’acte per “demanda pròpia” per si hi havia “batalla dialèctica”. En no presentar-se el PSC, però, l’escrit que tenia preparat va ser canviat per un altre discurs basat en els sentiments, fent un símil futbolístic. “Jo sóc molt del Barça i mai m’he posat una samarreta blaugrana; això no vol dir que no ho senti” i que el mateix passa amb Catalunya. Rius es va mostrar “optimista” davant l’1-O i demana que “la gent no vagi només a votar, sinó que estigui al col·legi electoral el màxim de temps possible”.

Va tancar els parlaments l’alcalde Carles Motas, que es va mostrar “orgullós” del Síndic i es va felicitar de la “unitat per l’1-O” el dia anterior a la concentració de la Plaça del Mercat, amb gairebé mil persones. “A Sant Feliu tothom es pot expressar amb llibertat”, va dir. I acte seguit va fer que els portaveus dels diferents grups presents ahir al Ple l’acompanyessin a la votació simbòlica, introduint el vot a l’urna. El secretari municipal va fer el recompte de vots: 15 de positius i dues abstencions. 

 

 

 

 

L’Agència Catalana de l’Aigua ha emès un informe favorable al projecte de la nova façana marítima del Passeig Rius i Calvet. D’aquesta manera, es podrà portar a terme la primera fase que començarà el mes de desembre i està previst que acabi el maig del 2018.

L’informe, segons declaracions del regidor d’Urbanisme Josep Saballs a Ràdio Capital, dóna també algunes indicacions en referència a la canalització de la riera i concreta que s’hauran d’incorporar dispositius per a la retenció de contaminants.

El regidor també ha dit que el pressupost probablement serà menor que l’inicial de 3 milions d’euros degut a què la licitació pública serà a la baixa. Quan s’hagin d’iniciar les obres una vegada feta la licitació, s’haurà de demanar l’autorització de l’inici de les obres a l’ACA.

La segona fase del projecte s’iniciarà el setembre del 2018 i acabaria el desembre del 2019.

 

L’ANC ha anunciat una convocatòria de protesta en resposta a l’actuació de la Guàrdia Civil aquest matí contra el referèndum. La secció local de l’ANC fa una crida per concentrar-se a les 20h a davant de l’Ajuntament. “Si vols lluitar pels nostres drets i per les nostres institucions”, és el lema que han utilitzat per fer la crida. L’alcalde Carles Motas ja ha anunciat que hi acudirà, així com ERC, Guíxols des del Carrer, MES i la CUP també ho han compartit a les xarxes. 

Tot com a resposta al fet que la Guàrdia Civil ha detingut aquest matí dotze persones en una macro-operació contra el referèndum. Els agents han irromput al departament d’Economia, al de Treball i Afers Socials, al de Governació i al d’Exteriors; a l’Administració Oberta de Catalunya; a l’Institut Català de Finances, i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació.

També han entrat a la seu central de la CUP, al diari El Punt-Avui, del qual han detingut el seu director i fins i tot han entrat en habitatges particulars. 

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 63 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 34 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

Warning: preg_match(): Compilation failed: invalid range in character class at offset 63 in /var/www/vhosts/tribunaganxona2019.webtest.page/httpdocs/wp-content/plugins/nextgen-gallery/products/photocrati_nextgen/modules/nextgen_basic_tagcloud/package.module.nextgen_basic_tagcloud.php on line 183

 

Fotos: Laia Bodro/Jordi Serra

El poble català es ve manifestant massivament per la seva independència. Al voltant d’un milió de persones es van mobilitzar aquest 11 de setembre en la Diada (tradicional dia de festa nacional de Catalunya) en suport a la independència del país i l’establiment d’una república. La contundent manifestació de suport constitueix una clara resposta al règim monàrquic que intenta per tots els mitjans impedir la consulta.

El Parlament de Catalunya va aprovar la crida a un referèndum d’autodeterminació perquè sigui el propi poble català qui decideixi si vol o no ser independent. El govern català ho va fixar per al proper 1 d’octubre.

El primer ministre espanyol, Mariano Rajoy (Partit Popular), i el Tribunal Constitucional de l’Estat Español -amb el vistiplau de la monarquia espanyola- han advertit que no toleraran el referèndum aprovat pel govern de la Generalitat i han anunciat una sèrie de mesures repressives per impedir-ho, entre elles, inhabilitacions polítiques dels principals càrrecs del Parlament (entre elles a la seva presidenta, Carme Forcadell) i del govern de Catalunya; processos penals contra qui col·labori amb el referèndum (siguin institucions o persones); suspensió i intervenció de les institucions de Catalunya, etcètera. Amenacen amb arrestar a 712 alcaldes catalans si no frenen el referèndum. Fets completament repudiables.

Els partits del règim sorgit de la transició pactada amb el franquisme, més enllà dels matisos, s’oposen al referèndum.

Defensem el dret als pobles i nacions oprimides (Escòcia, Kurdistan, Euskadi o Catalunya) a la seva autodeterminació i a independitzar-se si així ho decideixen. Una República a Catalunya obriria un camí per a altres pobles i nacions per acabar amb aquest anacrònic règim imposat al final del franquisme. Aquesta lluita democràtica és part d’una blluita més de fons, per l’aplicació d’un pla econòmic al servei dels treballadors/es i altres sectors populars, la suspensió dels pagaments del deute extern per satisfer els urgents necessitats populars i la ruptura amb els banquers i multinacionals de l’Estat Espanyol i la Unió Europea. Per això els socialistes revolucionaris lluitarem perquè aquesta república sigui de i per les i els treballadors, cap a una Federació de Repúbliques Socialistes.

En aquest camí avui defensem el dret democràtic al fet que el 1 d’octubre es realitzi, sense cap interferència legal del règim i la monarquia ni repressió, el referèndum convocat per decidir lliurement per la independència.

Des de la Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI) fem una crida a la solidaritat dels pobles del món amb la lluita del poble català pel dret a decidir lliurement sobre el seu futur i les relacions que vol establir amb l’Estat Espanyol. Rebutgem enèrgicament i exigim que cessin les mesures repressives i de judicialització tendents a atemorir i impedir el lliure exercici de l’autodeterminació nacional del poble català en el referèndum del 1 d’octubre.

Convoquem a les organitzacions sindicals, estudiantils, polítiques, pels drets humans, antiimperialistes i de l’esquerra a realitzar accions unitàries de suport al poble català, especialment davant de les ambaixades o consolats de l’estat Espanyol.

Unitat Internacional dels Treballadors – Quarta Internacional (UIT-QI)

Personal de la Inspecció de Treball va passar revista ahir, al llarg de tot el matí, a les instal·lacions i despatxos que fan servir els treballadors municipals en diversos edificis de l’Ajuntament, arran de la denúncia cursada per la junta de personal a finals del mes passat degut a la calor excessiva amb què es treballava a l’estiu a les Vetlladores i suposades mancances en aquest i nou edificis més. Els inspectors elaboraran ara un informe amb el seu dictamen, segons El Punt-Avui.

Els tres regidors d’ERC al govern (Jordi Vilà, Josep Ramon Llobet i Georgina Linares) han forçat, juntament amb tres de Tots per Sant Feliu (Josep Saballs, Sílvia Romero i David Oliveras), a convocar un ple extraordinari el dijous a les 21h per tal d’aprovar el suport institucional al referèndum de l’1-O, segons van fer saber ahir  als altres grups de la corporació durant una comissió informativa, segons instància presentada per la regidora Linares el passat dijous 14 de setembre. 

S’espera un ple tens, ja que caldrà tenir en compte la valoració dels tres regidors del PSC, socis de govern amb TSF i ERC. 

Per la seva banda, els altres grups al Consistori–PDeCAT, GdC, Mes i CUP– troben estrany que no els oferissin d’afegir-s’hi, i el portaveu d’ERC, Jordi Vilà, els va instar a fer-ho i a participar-hi durant el ple.

ERC argumenta la convocatòria en el fet que el reglament municipal (ROM) permet fer-la amb un mínim de 6 regidors dels 21 que integren el ple i, respecte a les possibles tensions per la probable absència del PSC al ple, el portaveu d’ERC  afirma que “en el pacte de mandat” van signar “una clàusula nacional que preveia aquesta situació” d’haver-se de pronunciar respecte al referèndum.

L’alcalde, Carles Motas (TSF),  va posar a disposició els locals municipals per l’1-O però no ha signat el decret ni promou la convocatòria, uns tràmits que Vilà no veu imprescindibles.   La convocatòria del ple i el suport a l’1-0, de moment, els avalen els grups d’ERC, TSF, Mes i la CUP. Jordi Lloveras, de GdC es va abstenir en espera de sotmetre-ho al dictamen de l’assemblea abans de dijous, i el PDeCAT es va abstenir “per les formes”, però en principi donaran suport a la declaració del ple.

Preguntes del PSC i advertències legals del secretari 

Josep Muñoz (PSC) va demanar un informe a Secretaria en relació amb aquesta sol·licitud de convocatòria de Ple Extraordinari, preguntant per la possibilitat de no celebrar aquesta sessió per les condicions de suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional, Fiscalia i TSJC i les responsabilitats que se’n derivarien per l’alcalde, els assistents  i els votants a favor de la moció. També va preguntar per la legalitat de la convocatòria degut als curts terminis i si l’alcalde estava obligat a convocar-lo. 

En l’informe, el secretari municipal, Carles Ros, respon que el Ple s’ajusta a la Llei de Bases de Règim Local, però que l’alcalde no està obligat a convocar-lo i que hi ha “raons per a entendre que aquest ple no s’hauria de celebrar per fer prevaldre de forma absoluta el deure contingut a la resolució del Tribunal Constitucional”, però més endavant aclareix que el debat “és lliure en el seu contingut”. 

El secretari també aclareix que l’Alcalde, en convocar-lo,  podria incórrer en un delicte de desobediència tipificada al Codi Penal, i que la sessió extraordinària no hauria de ser remunerada perquè “tal pagament podria incórrer en el delicte de malversació de cabals públics”. Pel que fa als qui votin positivament la moció presentada, el secretari aclareix que ”
podrien arribar a incórrer en el delicte de prevaricació”. També deixa clar que, en el cas que els promotors de la moció no la retirin, l’Alcalde encara podria sotmetre a votació deixar la moció sobre la taula i no votar-la ja que “el sol fet d’assistir a un Ple no suposa incórrer en responsabilitat”.

 

 

 

L’Ajuntament urbanitzarà a partir de la setmana vinent els carrers de la Creu i de Sant Domènec, vials paral·lels que desemboquen al passeig,  per tal de donar prioritat als vianants, segons ha avançat Ràdio Capital.

Les obres situaran el paviment i les voreres a un sol nivell per prioritzar el pas de les persones respecte als vehicles, alhora que serviran per renovar tots els serveis soterrats obsolets, a part de soterrar també línies elèctriques i telefòniques. 

 

Aquest matí de dissabte 16 de setembre s’han aplegat a Barcelona la majoria d’alcaldes de Catalunya per fer una crida a la democràcia. L’alcalde guixolenc, Carles Motas, no ha estat l’excepció i ha acudit a la trobada de batlles favorables al referèndum, la majoria dels quals van ser citats a declarar per la Fiscalia de l’estat en haver signat un decret de suport polític a l’1-O. 

 

L’acte, convocat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a les quals pertany Sant Feliu de Guíxols,  ha tingut lloc a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, on tenen la seu l’Ajuntament de la capital catalana i la Generalitat de Catalunya. Per aquest motiu, els màxims mandataris d’ambdues institucions, Ada Colau i Carles Puigdemont, han rebut la resta de batlles de Catalunya concentrats allí, juntament amb el vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i la Presidenta del Parlament Carme Forcadell. 

L’acte ha constat de dues parts: primer, a les 11, Colau ha rebut a l’Ajuntament de Barcelona els seus homòlegs amb un discurs, juntament amb les alcaldesses de Badalona i Girona, i l’alcalde d’Amposta. Després, a les 12, Puigdemont els ha anat a buscar i amb els tots els alcaldes menys Colau han travessat la plaça de Sant Jaume fins al Palau de la Generalitat, on a la Galeria Gòtica ha tingut lloc l’acte en què han participat el president de l’ACM, Miquel Buch, i la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras. 

 

Avui sóc a #BCN.Per dignitat.Els #alcaldes hem de poder escoltar la veu dels nostres ciutadans. Democràcia i respecte x tothom.#1octubre2017

— Carles Motas López (@carlesmotas) September 16, 2017

 

 

 

 

 

L’Associació Cultural Aleph, que està col·laborant de manera positiva amb l’Ajuntament en diverses iniciatives del seu àmbit, es mostra molt crítica en les al·legacions al projecte executiu de la reforma del Passeig Rius i Calvet presentades amb desenes de signatures de suport.
Aleph considera que el projecte “modifica i condiciona tot l’entorn de la badia d’una manera agressiva i sense suficient temps d’informació pública ni possibilitats d’aportar-hi criteris i punts qüestionables”.
Les tres al·legacions, que es van presentar al límit del termini previst, vénen avalades per 13 fulls de signatures entre les quals les del poeta i pintor Narcís Comadira, el músic Rafael Subirachs o els artistes plàstics Alberto Udaeta i Manel Marzo Mart, president d’Aleph.
En primer lloc, es demana la reconsideració del projecte i un enfocament que contempli una actuació menys agressiva. Aquesta petició es basa en el fet que “el projecte treu personalitat a l’entorn de la badia, que no s’ha de convertir en un decorat per a actes públics”. Efectivament, es reconeix la necessitat de reforma per la progressiva degradació del Racó de Garbí, “en bona part per responsabilitat de l’Ajuntament”, per acumulació d’elements com els contenidors d’escombraries o l’ocupació sense miraments de la Plaça de Sant Pere per part d’ un restaurant, denuncien els artistes, que també recorden la gran cura de l’arquitecte Joan Bordàs en la reforma del passeig després de la Guerra Civil, “una obra i un exemple que s’hauria de tenir en compte”, així com també troben a faltar un estudi profund dels criteris mediambientals.
Per Aleph, en el projecte s’obliden les recomanacions de la Generalitat en el seu estudi de l’any passat referent al canvi climàtic  i els efectes sobre els sistemes costaners. Segons l’associació cultural, existeix un gran risc que es disminueixi l’amplada de la platja, amb tot el que això suposa en la defensa de les infraestructures, tant de l’interior com les que es volen construir.

Finalment Aleph reclama el que ja és un eco ciutadà, la conservació de l’estàtua i l’estany de la Plaça Ferran Agulló, important com a peça artística de Rebull i símbol de la Costa Brava i del centenari del seu bateig en la persona del periodista que li va donar nom. “Cal dignificar la plaça, però no a costa de fer desaparèixer el seu element més coherent i valuós”, diuen.

Els representants de l’AMIC, l’ACPC i l’APPEC, que agrupen gairebé 500 mitjans de comunicació catalans, alguns d’ells afectats per la persecució de la Fiscalia per haver posat publicitat institucional del referèndum, s’han reunit, encapçalats pel Col·legi de Periodistes, amb el Síndic de Greuges per demanar-li empara davant la vulneració del dret a informar lliurement, després que la Fiscalia espanyola hagi enviat requeriments perquè deixin de parlar i de publicitar el referèndum al Directe.cat, Racó Català, elMón,  Vilaweb, Nació Digital, El Punt Avui i El Nacional. A la reunió amb el Síndic hi han assistit editors i directors d’aquests mitjans, la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, i el president de l’AMIC, Ramon Grau.

En el document també es denuncia que aquestes intervencions de la Guàrdia Civil “cerquen limitar o condicionar la missió principal dels nostres mitjans: informar amb plena llibertat i sense coaccions” i defensen que “aquest principi bàsic de qualsevol societat democràtica no pot veure’s afectat pels esdeveniments polítics i socials del país, per la qual cosa creiem necessari denunciar amb contundència els fets esmentats”.

El Síndic posarà en coneixement de les autoritats del Consell d’Europa les diferents situacions en què es trobin els periodistes en l’exercici de la seva feina i recollirà les adhesions al text  per part d’editors i periodistes que el Col·legi de Periodistes de Catalunya i els representants dels mitjans han registrat a la seu del Síndic. Els mitjans i entitats presents a la reunió van acordar fer-ne difusió i promoure adhesions del sector a la denúncia presentada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.