Tot i l’anuncia de pluja, i excepte algun xim-xim durant el dia, l’aigua forta no va arribar fins als voltants de les 8 del vespre a Sant Feliu.  Els efectes a la nostra ciutat foren unes inundacions al barri de la Barceloneta, la zona baixa i el Passeig del Mar. També a Sant Pol i S’Agaró va haver-hi inundacions.

Us deixem algunes i vídeos del temporal per gentilesa dels nostres col·laboradors, amics i lectors. Moltes gràcies a tots ells.

L’autoritat Catalana de la Competència ha desestimat el recurs presentat per la Funerària Juanals, de manera que els serveis de pompes fúnebres que presta hauran de ser públics.

Aquesta mesura va ser fruit d’una moció presentada per Guíxols des del carrer-Entesa el mes de febrer de 2017, que va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament de la ciutat. De manera que ara el cost de tots els serveis relacionats amb la defunció d’una persona podran ser coneguts perquè han d’estar publicats al web de la funerària.

És clar i castellà! Són 300 anys intentant, no ja carregar-se la cultura catalana catalanoparlant, sinó assimilar-la a una mena de sucursal d’una cultura castellana amb subtileses del tipus “porteño”, “havanero” o “mexicano”… que quedi empremta del català com a un dialecte del castellà a llarg o mig termini, arreglant el “problema” de la unitat d’Espanya d’una vegada per totes, tancant el cercle començat amb la immersió lingüística de Catalunya en el castellà (sí, és a l’ inversa del que es diu habitualment) a través d’eines com la legislació i la judicialització, o les grans onades migratòries dels anys cinquanta i seixanta, des de tots els racons de la geografia espanyola, essent coneixedors de la futura força conglomerant del poder d’allò castellanoparlant, i diluint de l’espai cultural català (o almenys de la possible voluntat de mantenir la cultura catalana verge o predominant) en l’esdevenir sociopolític català. Molta mala bava i molt maquiavèlic!

Som cada vegada més els que ho sabem i no ho tolerarem…

Roko Hu

L’Exposició “Cendrós, un empresari d’acció!” s’inaugura aquest dissabte 8 de juliol, a les 20h,  al vestíbul de l’antic hospital ganxó, després de l’èxit obtingut en la seva estrena al Palau Robert de Barcelona. Laura Cendrós i Genís Sinca són els comissaris de l’exposició, que es podrà visitar fins el dia 11 de setembre. 

L’exposició arriba a la nostra ciutat gràcies a la promotora cultural Laura Cendrós (filla de Joan Baptista Cendrós), molt lligada a la nostra ciutat on manté casa i galeria d’exposicions a la Rambla Vidal (Espai Cendrós). Va ser ella qui va fer una visita guiada en solitari a l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, quan la mostra s’exposava al Palau Robert, i van convenir que aquesta es traslladés a Sant Feliu aquest estiu, quan l’afluència de visitants a la ciutat és màxima. 

Durant l’exposició tindrà lloc la presentació del llibre “El cavaller Floïd”, amb la presència de l’escriptor i comissari de l’exposició Genís Sinca i de Laura Cendrós. Es tracta de la biografia apassionant de J.B.Cendrós (Barcelona, 1916-1986), l’empresari del popular Floïd (el pioner dels after-shave), però sobretot és un dels mecenes i activistes culturals més importants que hagi donat Catalunya. La implicació arriscada i personal de J.B.Cendrós, un dels cinc empresaris fundadors d’Òmnium Cultural (1960), i la seva inflexibilitat quan es tractava de la cultura catalana, va permetre sota el franquisme la represa i el finançament directe d’institucions clau com l’Institut d’Estudis Catalans, la recuperació d’Edicions Proa el 1964 o de l’Editorial Aymà. Descobridor del talent de creadors com Terenci Moix, Cendrós fou promotor del Premi Sant Jordi (1959) i de la tradicional Nit de Santa Llúcia, es va implicar en la Nova Cançó, en la creació de la Gran Enciclopèdia Catalana, en Banca Catalana, en el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i en una llista inacabable d’accions que han fet de Catalunya el país que és avui. La història desconeguda d’un home que, per sobre de tot, creia en el seu país i la seva gent.

Tot i que el cost de la nova instal·lació aniria a càrrec de la inversió anual que ha de fer per contracte Aqualia al nostre municipi, el govern tripartit ( TPSF, ERC, PSC) va votar en contra de la moció de PDeCAT de destinar els diners suficient per fer l’obra pública necessària. De fet ni tan sols varen acceptar la proposta de PDeCAT d’iniciar una fase de les obres enguany.

Fins a 43 avaries s’han comptabilitzat al Barri de Tueda els darrers 4 anys.  Ja al 2015, al final de la nostra legislatura es va elaborar un estudi tècnic de tota la xarxa d’aigües del barri per valorar la renovació de les instal·lacions però al entrar el nou govern, l’actuació va quedar posposada indefinidament.

Segons l’informe tècnic, els carrers més afectats del barri  i per tant els que necessiten d’una actuació prioritària son : Cúbies, Ortiz de la Vega, Barraquer, Goya, Cervantes, Fortuny, Albertí, Gravina, Sta. Teresa, Bourg de Peage i Plaça Gaziel.

Ens consta que  l’Associació de Veïns del Barri de Tueda, ha reiterat al govern en diferents ocasions la necessitat de renovar la xarxa que presenta avaries contínues provocant greus problemes als veïns que han de patir talls d’aigua tot sovint per manca d’inversió en un servei que és de primera necessitat i el qual l’Ajuntament està obligat a garantir.

Des del nostre grup, demanem al govern local que es repensi la seva decisió i executi les obres de renovació de la xarxa d’aigüa al Barri de Tueda per evitar més problemes als veïns. “

El cost total de l’exposició Thyssen de l’any passat va ser de 411.449 €. D’aquests, 69.700 es van sufragar amb càrrec a les entrades i 30.321 € a la venda de merxandatge. L’aportació inicial de l’Ajuntament va ser de 200.000 €. Per tant, l’exposició, que va tenir un total de 16.308 visitants, es va tancar amb dèficit, concretament amb un saldo creditor de 111.428 €.

El grup municipal Guíxols des del Carrer-Entesa ha hagut d’esperar més d’un any per saber el cost que representa el Museu Thyssen per a la ciutat. En el Ple de dijous hi va haver finalment resposta de l’equip de govern sobre les dades del l’any passat.

Dos anys enrere, el pressupost municipal va destinar a la Fundació Thyssen 100.000€ i l’any passat s’hi van destinar 200.000€. La quantitat que en el pressupost de 2017 es dedica al Thyssen és més alta: Per a la Fundació, 200.000€ i per inversions al monestir-museu, 120.000€.

La justificació detallada d’aquestes despeses encara no s’ha fet pública malgrat que el grup GdC-E ho hagi preguntat.

És evident que, a part dels ingressos per entrades i merchandising , el Museu Thyssen reporta altres aspectes positius a la ciutat: culturals, d’imatge i d’ingressos en el comerç i establiments turístics i hotelers. Però l’avaluació d’aquests aspectes està esperant un estudi econòmic, d’imatge i de repercussions culturals que no s’ha fet, malgrat s’hagi demanat i no només pel nostre grup municipal. Concretament la plataforma “Engrescats pel Thyssen” ja va presentar la petició de fer un estudi dirigit per la Universitat de Girona en el decurs de l’anterior legislatura que mai va ser contestada positivament.