• Categories
  • Antifrau fa investigar un “hotel fantasma” a Port Salvi

    26/07/2017

    L’Oficina Antifrau de Catalunya ha reclamat a l’Ajuntament que investigui una construcció annexa a l’hotel Eden Roc, a la qual anomenen “hotel fantasma”, una casa situada al carrer Port Salvi, 122.  

    Antifrau també ha amonestat l’Ajuntament per no haver obert cap expedient ni haver aplicat cap sanció en matèria urbanística quan els tècnics municipals van detectar el 2014 que la casa s’utilitzava amb fins hotelers i no com a habitatge. Antifrau afirma que fins el setembre del 2015 no es van complir els requisits perquè la construcció es considerés habitatge d’ús turístic, i que l’Ajuntament hauria d’haver controlat les obres o, fins i tot, suspendre l’activitat.

    El govern s’excusa en què, quan va entrar a l’Ajuntament el juny de 2015, es va trobar un requeriment d’informació d’Antifrau referent a aquesta construcció, i que van presentar la documentació. Ara fa un parell de mesos,  Antifrau es va tornar a dirigir a l’Ajuntament perquè investigués, en un termini de 30 dies, si aquest  edifici és residencial, hoteler o turístic, un termini que s’ha hagut d’ampliar perquè cal sol·licitar una ordre judicial per entrar a la finca.

    El 2014 els tècnics municipals ja van haver d’inspeccionar l’edifici quan la propietat va demanar la llicència de primera ocupació, ja que van detectar que l’obra executada no concordava amb el projecte presentat a Urbanisme ni amb la llicència d’obres concedida. En la inspecció van veure que enlloc d’un habitatge, es tractava d’un annex de l’hotel, amb  la cuina, menjador i sala d’estar convertits en una suite o amb habitacions amb número, obertura amb targeta i banys preparats com en un hotel.

     


    Es licita el projecte d’urbanització del moll del Fortí

    28/07/2017
    Ports de la Generalitat licita el projecte d’urbanització del port de Sant Feliu, que donarà continuïtat al passeig marítim a través del moll del Fortí per obrir més l’espai portuari als ciutadans, ordenarà la superfície del moll i la zona d’aparcament i valoritzarà els elements patrimonials de la zona. L’actuació.,que es preveu iniciar a la tardor, compta amb un pressupost de licitació de 453.923 euros i un termini d’execució de sis mesos.
     
    El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, valora el futur projecte del port ganxó: “Obrirem més la instal·lació portuària a la ciutadania, reordenarem el moll del Fortí amb nous espais de passeig i potenciarem els elements històrics i paisatgístics de la zona”.
     
    Actuacions al moll del Fortí
     
    El projecte d’urbanització preveu ordenar la zona del moll del Fortí en relació a les activitats portuàries, turístiques i edificacions existents i així donar continuïtat al passeig, eixamplant-lo al màxim fins tota la longitud del moll.
     
    L’actuació proposa l‘ordenació del recorreguts del turó del Fortí (Promontori dels Guíxols) com a espai d’interès arqueològic, històric i paisatgístic per integrar millor el museu del Salvament, per connectar millor el turó al port amb espais amb terrassa i escales per als visitants, millorant la mobilitat i els accessos. Així mateix, es posaran en valor els Pilons del moll antic com a elements històrics del port.
     
    Aquest projecte també suposa la renovació de tots els serveis, la instal·lació d’enllumenat públic amb tecnologia LED (sistema que permet l’estalvi energètic).  La nova pavimentació de la zona en diferents tipus de paviment per diferenciar l’espai. La incorporació de zones enjardinades i la col·locació de mobiliari urbà, per tal que l’espai portuari urbanitzat quedi més ben integrat a la vila
     
    Pla especial
     
    El projecte que està en licitació dona compliment al que estableix el Pla especial del port vigent, així com a la modificació puntual de la zona, englobant en un projecte la urbanització de l’espai públic i la connexió de les plataformes existents a les zones alta i baixa del turó mitjançant terrasses i escales.
     

    El carrer Santa Magdalena, totalment practicable

    21/07/2017

    Aquest matí encara s’estaven fent els darrers arranjaments a la calçada, com la pintada dels passos de vianants i el repàs a les imperfeccions de l’asfalt, però des d’ahir al matí la circulació pel tram de Santa Magdalena entre el carrer del Bruc i la carretera de Girona ja està obert al trànsit.

    Després de sis mesos d’intenses obres (van començar al gener) de canvi de col·lectors i amb alguns entrebancs que han anat sorgint al carrer Santa Magdalena, referents sobretot a les ubicacions d’algunes canonades antigues, aquest carrer ha quedat totalment arreglat amb la instal·lació d’un dipòsit de 120 metres cúbics de capacitat.

    Entre les dues obres, l’ajuntament ha hagut d’afrontar un pressupost de més de 800.000 euros. 

     

     


    Veïns del barri del Puig demanen canvis en la circulació

    22/07/2017

    L’Associació de Veïns del Barri del Puig, a través del seu president Francesc Igualador, ha entrat una instància a l’Ajuntament en què fa unes peticions per tal que es reordeni el trànsit rodat del barri per adaptar-lo a les necessitats veïnals.

    Fa més d’un any que l’Ajuntament va tancar el trànsit amb pilones el carrer Nou dels Garrofers, primer amb motiu d’unes obres al carrer Sant Martirià,  i després definitivament. El mateix va fer poc després amb el carrer Penitència, primer a la zona baixa del barri i  posteriorment a l’alçada del carrer dels Metges , un fet que els veïns, que mai no van ser consultats, van considerar que aïllava el barri, i que va desembocar en un petit enfrontament entre veïns i representants de l’ajuntament, amb múltiples reunions i recollides de signatures  . Tot amb el propòsit de reobertura del trànsit. 

    L’Ajuntament va treure les pilones que afectaven el trànsit de vehicles al carrer dels Metges, però els veïns no estan satisfets amb l’estat actual i la nova junta de veïns ha decidit tornar a la càrrega amb les peticions per tal que l’alcalde Carles Motas estudiï el cas “amb sentiment de ciutat” ja que, en paraules del seu president, la Junta de Veïns se n’ha adonat “que els tècnics que marquen el full de ruta no són de Sant Feliu de Guíxols”, en referència al regidor Josep Saballs i el tècnic d’urbanisme Lluís López. “Són persones que han vingut de fora i volen transformar Sant Feliu en una altra ciutat, malmetent la morfologia del nostre poble”.

     

    Igualador troba “vergonyós” que el govern doni directrius a la policia local perquè denunciï vehicles en la zona tancada al trànsit  a les 12 de la nit, mentre “permet que als carrers del Sol, Santa Magdalenao Santa Llúcia, en aquestes hores de la nit, estigui ple de vehicles damunt la vorera”. 

    En la instància que han entrat hi han adjuntat dos folis amb dues peticions dirigides a l’àrea de vialitat; la instal·lació d’una senyal vertical amb disc d’horari al carrer Nou Garrofers, on abans hi havia càrrega i descàrrega, i passin a ser places d’aparcament amb rotació de vehicles regulat amb un rellotge, per tal que es puguin fer gestions en els establiments de la zona; i també demana retirar les tres pilones del carrer Nou Garrofers, cantonada amb carrer Ferran Romaguera, ja que es produeix “un cul de sac” i els vehicles han de fer un recorregut de més de 150 en marxa enrere i cometen infracció del Reglament General de Circulació.
     
    També  fa referència a les dificultats de trànsit al c/Nou Garrofers quan hi ha vehicles de serveis realitzant les seves tasques. En ser carrer d’un sol sentit, malgrat que en alguns trams és ascendent i en d’altres descendent, es posa en risc la seguretat vial.  Segons Igualador, els tècnics “no han valorat aquest inconvenient en no existir cap tipus de estudi que digui que el carrer Nou dels Garrofers hagi d’estar tallat”.
     
    De fet, Igualador es remet als Tècnics d’Emergències de la Generalitat, que en un informe presentat a l’Ajuntament, van manifestar que “cal facilitar l’accessibilitat als serveis d’emergència, bombers, ambulàncies i policia, cosa que ara no es produeix” i als inicis del Pla de Barris, quan els veïns van decidir que al barri hi hagués “circulació invertida”, amb
    vehicles circulant a 10 km/h, bandes rugoses i senyalització, “cosa que no s’ha produït”. 
     
     

     


    Toni Cassany exposa 30 anys de paisatges a la Cambra de Comerç

    20/07/2017

    El gironí Toni Cassany, professor i pintor, exposa els quadres que conformen els seus “30 anys de pintures” fins el 31 de juliol a la Cambra De Comerç de Sant Feliu, després d’haver iniciat el recorregut expositor a la galeria El Claustre de la seva ciutat.

    Cassany pinta paisatges majoritàriament empordanesos, amb alguna incursió en d’altres territoris. Unes estampes que busquen la profunditat de la imatge i la tranquil·litat de l’esperit. Així, Roses -on havia viscut-, els Aiguamolls, Cadaqués, la plana de l’Empordà i d’altres vistes empordaneses formen part de la seva obra, entre les quals un quadre de la nostra ciutat vista des del mirador de les Bateries, un quadre fet expressament amb motiu de la seva exposició. 

    Els seus quadres realistes i espectacularment acolorits cerquen la profunditat i la textura adequades mitjançant altres complements materials afegits amb l’objectiu que l’espectador gaudeixi del silenci tranquil·litzador de l’impactant paisatge empordanès. 

    L’exposició, en què també es pot comprar el llibre homònim que David Pagès Cassú ha fet per repassar els 30 anys de carrera artística de Cassany, es pot visitar fins el dia 31 de juliol, de dilluns a diumenge d’11 a 13’30 al matí i de 18 a 21h a la tarda. 

     

     


    Nou conflicte laboral al geriàtric ganxó

    18/07/2017

    El sindicat UGT ha presentat una altra demanda contra l’Ajuntament  i la gestora del centre geriàtric Fundació Guíxols Surís perquè han decidit abonar només una part de la paga extra del mes de juny als treballadors. 

    La UGT ja havia demandat l’Ajuntament i la gestora anteriorment, i el passat mes de febrer va signar-se per via judicial l’acord d’aplicació del conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques per als anys 2016-2017.

    La demanda actual té els mateixos protagonistes, que han decidit abonar només una part de la paga extra del mes de juny a la seva plantilla. La gestora argumenta que només han de rebre la part proporcional de gener a juny de 2017, ja que l’anterior conveni calcula les pagues extraordinàries cada sis mesos, mentre que l’actual ho fa de forma anual.

    La UGT de les Comarques Gironines, per la seva banda, defensa que el propi conveni d’aplicació diu en el seu article 21:

    Pagues extraordinàries de juny i desembre

    Les 2 gratificacions extraordinàries respectives, equivalents al valor d’una mensualitat del salari de conveni més l’antiguitat, s’han de pagar els mesos de juny i desembre a tot el personal afectat per aquest conveni.

    Cal pagar la part proporcional del valor d’aquestes gratificacions d’acord amb el temps treballat, en prorrateig anual, per la qual cosa la de desembre s’estén de gener a desembre i la de juny, de juliol a juny

    Per a la UGT queda manifest que “tot el personal de la Fundació Guíxols Suris compleix els requeriments per cobrar la paga extra de juny 2017 íntegra, com marca el conveni d’aplicació”. La gestora i el consistori estan tractant la plantilla com si l’inici de la seva vida laboral en aquesta empresa fos l’1 de gener del 2017.

    Tant un conveni com l’altre preveuen el dret dels treballadors a cobrar l’import d’una paga sencera, sense que el fet que l’empresa apliqués i reconegués aplicar un mal conveni pugui suposar una minva de les retribucions de la plantilla, encara menys quan és per un mecanisme de càlcul/meritació. Aquesta pràctica constitueix una autèntic “abús de dret“.

    La representació sindical de la FeSP-UGT a les Comarques Gironines ja va lliurar a l’empresa un informe on detallava com realitzar aquests càlculs, una argumentació que també va defensar davant de l’alcalde Carles Motas. Així mateix, la UGT a les Comarques Gironines ha dut aquest cas a la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.

    Tot i això, la gestora segueix en el seu posicionament, negant-se a abonar la paga extraordinària de juny tal com marca el conveni d’aplicació.

     
     
     

    Ataraxia: ciclisme, integració social i el nom de la ciutat arreu de l’Estat

    31/07/2017

    Sant Feliu de Guíxols és una ciutat rica en associacions de tot tipus i en entitats esportives.  A Tribuna Ganxona ens hem proposat conèixer-les totes.

    Aquesta vegada ens vam trobar amb Felisario Expósito, membre de l’Associació Esportiva Ataraxia i president de Sport Ciclista Guíxols, entitats que comparteixen personal i es complementen.

    L’Sport Ciclista Guíxols és un club federat de ciclisme, però està poc enfocat als nens. Per això, quan la Irene, la dona d’en Felisario, es va treure el grau d’integració social, van voler crear alguna cosa relacionada amb el ciclisme, i d’aquesta idea en va néixer Ataraxia. Va ser l’artista Alberto De Udaeta, amic i conseller de la parella, qui va pensar en el nom Ataraxia, que ve del grec i que significa “sempre endavant, sense pertorbacions”. Des de llavors, el president de l’Associació és Vicente, el germà de Felisario, tot i que la feina la porten la Irene i el propi Felisario.

    L’Associació s’encarrega de l’escola de ciclisme, ja que hi ha els monitors titulats. A l’hora de competir,  però, els alumnes estan federats i assegurats a través de l’SC Guíxols.

    Ataraxia també té una secció dedicada a la integració social a través del ciclisme i un equip de ciclisme femení, el qual té molts espònsors en les seves curses arreu del territori estatal i que porta el nom de Sant Feliu allà on va. Per als entrenaments, treballen en un terreny a tocar del pavelló Carles Nadal, un espai cedit per l’SC Guíxols.

     

    Els terrenys que l’Sport Ciclista Guíxols cedeix a l’Associació Esportiva Ataraxia, darrere el Pavelló Carles Nadal (LAIA BODRO//TG)

    “Aquest projecte va néixer per oci, vam començar amb els nostres fills i es va anar fent gran, cosa que al final ja era una obligació. Per això vam crear l’escola, on cobrem una petita quota als alumnes. Ara mateix no fem ni publicitat. Tampoc tenim gaire espai, les instal·lacions són molt petites i per seguretat no podem agafar gaires nens”, ens explica el president del SC Guíxols, mentre ens ensenya l’espai, que ell mateix s’encarrega d’arreglar.

    Consta d’un circuit que ha anat definint, amb girs, salts i corbes per a què els alumnes aprenguin bé a anar sobre la bicicleta. “A Sant Feliu no hi ha instal·lacions. En BTT ens anem espavilant, però en carretera és impossible, no podem treure els nens petits en ruta. Ara mateix surten a partir dels 11 anys i sota la meva responsabilitat. Des de l’Ajuntament ens diuen que no hi ha terrenys, i per tant, no podem circular amb bicicleta amb seguretat.”

    L’Associació també fa rutes guiades, que durant molt de temps van intentar que fos la seva manera de viure, un fet, però, molt complicat. “Treballem i, a més, dediquem moltes hores a l’associació, per això no podem dedicar gaire temps a les rutes. Quan ens ve un grup, doncs les fem, però tampoc hem rebut un suport actiu des de l’administració”.

     

    Feli Expósito i Irene Pijoan, a la dreta, amb companys d’equip, en una ruta guiada. (ATARAXIA)

    A l’associació hi ha inscrits al voltant de 80 nens, que malgrat ser una xifra baixa (en futbol o bàsquet poden competir uns 400 nens),  en ciclisme són molts. Però Expósito destaca que és un esport molt dur, que al final molts nens abandonen pel sacrifici que comporta. Als inscrits a l’entitat també cal sumar-hi les 15 corredores de l’equip professional femení. 

    Quan els nens ingressen a Ataraxia, els fan una valoració de nivell, però la prioritat és ensenyar-los uns valors, “crear persones que no sabem si seran ciclistes”; per això, aprenen a anar amb bicicleta a través dels jocs. A partir dels 12 anys, ja els comencen a ensenyar què és el ciclisme de veritat: comencen a saltar, a agafar tècnica, es crea l’atleta.  Als 17 ja només queden els que realment volen dedicar-se més seriosament al ciclisme, un esport molt dur i sacrificat i que la majoria abandona en arribar a edat júnior.

    Per Expósito “un ciclista que no tingui educació, que no sàpiga estar o que no respecti un company o familiar, jo no el vull al nostre club” i explica que algun cop ha tingut problemes amb noies de l’elit, com una guanyadora d’etapa a la Copa d’Espanya a qui mancava humilitat.

    D’entre les esportistes més destacades de l’Ataraxia, hi ha Berta Orozco i Natalia Saavedra, tercera classificada a la Copa d’Espanya celebrada a Múrcia; l’austríaca Anna Kiesenhofer, Campiona estatal que també havia competit per l’equip guixolenc; Lorena Llamas o Bea Gómez, que fou guia d’una ciclista invident als darrers Jocs Paralímpics.  

    Tot, malgrat que les catalanes no són les ciclistes més experimentades de l’Estat degut al poc suport governamental cap al ciclisme.  “No és que falti qualitat, sinó que els costa potenciar aquest esport”, es queixa Expósito, que explica que quan hi ha una corredora de qualitat ve un equip de fora i se l’emporta.

    Aquestes corredores professionals que competeixen a nivell nacional no resideixen a la nostra ciutat, sinó a altres llocs de Catalunya, però competeixen per l’equip ganxó. N’hi ha de catalanes, espanyoles, angleses, alemanyes o austríaques, que aprofitaran les curses perquè un equip professional (el Lotto, per exemple), les fitxi. “Això és un orgull per nosaltres, que les hem format”. I fa un símil futbolístic: “És com si un nano format al futbol de Sant Feliu fitxés pel primer equip  del Barça o el Madrid”. 

    Amb aquesta manera de funcionar, cada any Felisario ha de canviar l’estructura de l’equip i apostar per corredores noves.

    Expósito anima a tots els nens i nenes a qui els  agradi la bicicleta a provar per l’escola de l’Ataraxia. Fins i tot es troba que corredors locals provinents del món del triatló volen entrar a fer una prova, però la disciplina, encara que sobre una bicicleta igual, és molt diferent.

    Pel que fa a la integració social, ha intentat posar-se en contacte amb centres de menors i de dones per tal que els interns provessin el ciclisme de forma gratuïta, però a l’hora de la veritat no va arribar a fructificar. “Em donaria per satisfet si tragués un nen del carrer i l’integrés a la societat”, diu Expósito.

     

    Altres vídeos on l’equip Ataraxia-Frigorífics Costa Brava ha portat el nom de la ciutat arreu de l’Estat:

     

     

    Un reportatge creat per Laia Bodro i Joan Serra en exclusiva per Tribuna Ganxona

     

     

     

     


    A 197 km/h per la C-35

    17/07/2017

    Agents dels Mossos d’Esquadra  van denunciar penalment el passat 14 de juliol, un home de 43 anys i amb domicili a la nostra ciutat, com a presumpte autor d’un delicte contra la seguretat viària per conduir amb una velocitat penalment punible.

    Els fets es remunten al 27 de juny d’enguany, en un control de velocitat que una patrulla de trànsit havia establert al quilòmetre 98.9 de la carretera C-35, dins del terme municipal de Llagostera. Quan passaven vuit minuts d’un quart de nou del vespre, els mossos van detectar un turisme que circulava a 197 km/h, en un tram limitat a 100 km/h. Atès que no el van poder aturar, els agents van iniciar la recerca del conductor, ja que el vehicle anava a nom d’una empresa. Després de fer diverses gestions, el passat 14 de juliol van aconseguir identificar el conductor i el van denunciar penalment com a presumpte autor un delicte contra la seguretat viària.

    Els agents, van citar l’esmentat conductor per tal que es presenti a declarar davant del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona.

     


    La subhasta de l’Hotel Panorama torna a fracassar

    13/07/2017

    Un cop acabat el termini de presentació de les instàncies per poder prendre part en la subhasta pública de tres immobles procedents de la herència intestada dels germans Anlló (acabava el 30 de juny), no s’ha presentat cap oferta per l’Hotel Panorama.

    Així, la venda de l’hotel estrella de l’herència ha tornat a fracassar, ja que no es subhastarà el proper 20 de juliol. L’únic element que es subhastarà és un habitatge del carrer de Sant Martirià, l’únic que ha rebut alguna oferta ja que l’Hotel Rex II es troba amb el mateix cas que el Panorama: no hi ha hagut ofertes. 

    Si fa tres anys no es va dur a terme la subhasta per problemes amb la inscripció al Registre de la Propietat, ara no es podrà fer en no haver rebut cap oferta, declarant-se deserta. Ara, la Mesa haurà d’obrir un procés de venda directa de l’immoble, tal i com ja es va fer amb els hotels Avenida i Regina. El preu que en demana la Generalitat no es rebaixarà i serà de 1.869.000 euros, segons el Diari de Girona. La Generalitat negociaria la venda amb les persones que s’hi han interessat i, si no sortís cap comprador, d’aquí un any s’hauria de tornar a subhastar. 

    A part d’aquests immobles, en quedaran tres per subhastar: l’Hotel Meditérraneo (l’Ajuntament ha anunciat que hi vol fer habitatge social), el Regente i el bloc del carrer Mossèn Jacint Verdaguer (ara casa ocupada), que també van quedar deserts en el seu dia. 

     


    Llibertat per què, per a qui, per a quins?

    28/07/2017
    L’home és lliure o necessita sentir-se lliure per naturalesa i delega la seva llibertat a aquells que creu que millor el representen o el protegeixen.
    Malauradament, l’ètica, la dignitat, la veritat, l’amor a la pàtria o a la història, l’amor a l’altre, l’amor a predicar amb l’exemple, l’amor a aprendre a ésser feliços, només es pot assolir tot fugint de les banalitats d’aquest consumisme desenfrenat i fugint d’aquest món profà hipòcrita i ansiós de poder. Un món ansiós de controlar-ho tot mitjançant el capitalisme dictatorial, un capitalisme que controla la política; i aquesta, com ja deia Maquiavel “és independent de la moral i només persegueix el poder”. Així anem, si els lladres o els fills de mala mare, els oportunistes, llepons i caragirats, banquers, funcionaris corruptes, mafiosos, entre d’altres, volessin a ple sol, es faria de nit.
    Sóc un ingenu, ja que fa molts anys que milito perquè m’estimo Catalunya i m’agrada predicar amb l’exemple. Ja no sé a quina porta anar a picar per treure’n una mica l’entrellat, de tot això.
    Desenganyat de la política, de la mateixa i difícil societat que m’envolta, desenganyat de la justícia, he anat a parar a una germandat internacional de lliurepensadors on aprenc molt.
    Desgraciadament, però, l’home, amb les seves febleses i el seu egocentrisme, difícilment podrà reconduir la seva fatal inèrcia primitiva de la llei de la selva o dels set pecats capitals que perduren en la vida quotidiana.
    Aquesta societat controlada pel poder econòmic (no moral i no ètic) redueix l’home a un ser viu que consumeix el que ells prèviament ja tenen establert com l’oci, la ignorància, les noves tecnologies que ens tenen a tots controlats, serveis bàsics monopolitzats o la promoció del motor elèctric que és una mentida, …
    Per finalitzar, recordem les següents paraules de Maquiavel: “Els homes, primer en tenen prou amb poder defensar-se ells mateixos, en no ser dominats per altres; d’allà passen després a ofendre i voler dominar els altres”. Carta a Francesco Vettori del 10 d’agost de 1513.
     
    Joaquim Pugnau i Vidal 

    Servei adaptat de bany a les platges de Sant Feliu

    14/07/2017
    Creu Roja compta a Sant Feliu amb servei de bany adaptat a les platges. Aquest servei permet a les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda banyar-se al mar i, a més, els
    seus familiars disposen d’un ajut que facilita que tots gaudeixin del seu descans en les millors condicions possibles.
     
    Els dispositius de bany adaptat consisteixen en cadires amfíbies, crosses i armilles salvavides que faciliten el bany a les persones amb discapacitat, acompanyades de personal de Creu Roja en 9 platges gironines.
     
    A més de les persones amb discapacitat, qualsevol persona amb algun tipus de limitació funcional pot gaudir d’aquest servei. La intervenció de Creu Roja a les 17 platges del litoral en què està present és possible gràcies a un equip de 49 persones diàries, entre socorristes, metges, infermers, conductors, … L’organització compta a més amb 5 embarcacions.
     
    Gràcies a aquest desplegament, Creu Roja realitza prop de 7.000 atencions cada any a les platges gironines on té presència. La major part són assistències sanitàries, que inclouen atencions a persones afectades per picades, esquinços, luxacions i erosions, però també destaquen les assistències socials, com les que s’ofereixen a través dels dispositius de bany adaptat.
    El dispositiu de Creu Roja a platges inclou a més el rescat de persones en risc imminent d’ofegament, les assistències a embarcacions o les evacuacions a centres hospitalaris. La i
    ntervenció de Creu Roja també contempla la posada en marxa de diferents iniciatives de caràcter preventiu per tal d’evitar els accidents propis del període estival, com les insolacions, cremades solars, cops de calor, talls de digestió o lesions produïdes per animals marins.

    El PDECAT també fa la seva valoració dels dos anys de l’actual govern

    13/07/2017

    En una roda de premsa que va tenir lloc ahir a la Cambra de Comerç, els representants dels PDECAT local van contrarestar l’acte de balanç de dos anys de govern que TSF, ERC i PSC van fer el passat divendres al Teatre Auditori Municipal, en què van repassar els primers dos anys de legislatura i van presentar futurs projectes.

    Ahir, en la valoració feta pel PDECAT, els representants del partit opositor majoritari van repassar tot allò dit en l’acte del govern al teatre, rebatent amb el que no hi estaven d’acord. Per exemple,  del regidor Josep Muñoz, critiquen que “va abanderar-se d’impulsar una transformació de l’administració, però va ometre que això ho fa per obligació de la llei de transparència del 2016, no per voluntat pròpia”. També li van retreure “els seriosos problemes que han tingut les entitats amb les tramitacions de les subvencions i la falta d’ajuda del propi consistori” amb l’administració electrònica.

    Muñoz, que havia titllat l’anterior govern d’”obsolet”, no va comentar que va ser en la legislatura passada quan es van impulsar les xarxes socials de l’Ajuntament , així com la web turística, un fet que tampoc passa per alt al PDECAT. Un altre fet criticable va ser que Muñoz posés en valor el nou plec de condicions del contracte d’escombraries en el qual estan treballant. Per el PDECAT, va ometre “el contracte d’una empresa externa per redactar les bases” i que en dos anys “seguim amb la pròrroga” i amb “la ciutat bruta”.

    Segons el partit opositor, Muñoz va ometre que la majoria de projectes presentats vénen de l’anterior legislatura, i que el PDECAT n’excusa la no execució basant-se en “el sostre de despesa imposat pel govern central”.

    El PDECAT celebra que el govern de Motas aposti per “obres necessàries” per a la ciutat, com són les de la carretera de Girona, Santa Magdalena o Hospital, però avisa que “caldria millorar-ne la planificació per no crear caos circulatoris” i retreuen a Jordi Vilà  que no donés cap exemple concret d’accions realitzades en matèria cultural durant els dos primers anys de mandat, malgrat haver emfatitzat “haver posat en valor la nostra història”. Acte seguit el PDECAT va recordar les accions fetes per ells en l’anterior mandat en aquest sentit: la rehabilitació de diferents espais per difondre la història de la ciutat, com les Torre del Corn i del Fum i el refrectori del Monestir, el niu de metralladores del Salvament i d’altres.
    A l’alcalde, Carles Motas, li retreuen que vengués com a “projecte propi” el Guixols Arena, quan, segons el PDECAT, “ja es va trobar el projecte preparat” i afirmen que  “la manca de programació d’activitats en aquest espai sí que és decisió seva” i que el canvi d’ubicació d’un concert del Festival Porta Ferrada va venir “degut a què nosaltres en vam fer difusió a les xarxes socials”.
    De l’actuació a Rius i Calvet – unes grades de formigó a primera linia de mar- el PDECAT opina que és “perjudicial” per l’impacte visual al litoral i que els ex-convergents han trobat a faltar “un projecte ambiciós per la ciutat” com és el cobriment de la Riera de Tueda i la connexió amb el Passeig fins al port, que consideren “necessari per a la reactivació
    econòmica de la ciutat”.
     De l’aposta de Motas per un canvi d’estratègia turística,  diversificant l’oferta sense deixar de banda el sol i platja, el PDECAT hi està “totalment d’acord”, i recorden que “ja la vam impulsar durant l’anterior legislatura a través de segells que atrauen diferent perfils turistics” citant la reobertura de la Via Ferrada i la inauguració  de l’Espai Carmen Thyssen com a elements destacats. “En canvi”, diuen des del PDECAT,  “el govern actual no ha presentat cap avantprojecte del museu Thyssen, però han desmantellat l’exposició de l’espai del metge rural en ple estiu”.
    Pel que fa al tema de l’aparcament  de La Corxera, el PDECAT el considera “un error” ja que “no augmenta les places d’aparcament actuals” i “demostren que no volen reformar el Passeig”.
    D’altra banda, del projecte del Parc Central amb la remodelació de l’entorn i l’edifici de l’Asil Suris, el projecte estrella del govern Motas, afirmen que els “va sorprendre” que aquest projecte es desenvolupi en tres legislatures,  i que  “el govern no tingui en compte ni l’oposició ni els veïns de la zona”, un altre cas en què “hi ha una mancança important de participació ciutadana” .
    Per acabar, la formació nacionalista va manifestar que “tenim un alcalde, dos tinents d’alcalde i dotze regidors, ens venen un equip cohesionat i transversal, un govern amb recursos econòmics, però el resultat és la falta de projectes propis, de planificació i de visió estratègica de ciutat, així com un dèficit preocupant de voluntat d’apostar per la democràcia participativa”.

    24 mesos, 24 nyaps

    25/07/2017
    El passat 7 de juliol, mentre l’Alàbriga celebrava la seva inauguració amb el corresponent show mediàtic, al teatre de Sant Feliu n’hi havia un altre, de show, el que van muntar els tres partits que formen el govern de la ciutat. Amb una posada en escena que volia imitar els telepredicadors americans, els tres tenors de la política municipal desgranaven les excel·lències dels seus dos primers anys de govern. Doncs bé, nosaltres n’hem trobat 24 (en realitat n’eren uns quants més) que han estat un nyap i els desgranem aquí.
     
    1.  Aquest és el govern més car que ha tingut la ciutat. Al 2016 ha costat als ciutadans 388.649€, 61.820€ més que l’anterior govern.
    2.  I amb més dedicacions exclusives (tres!). Amb un cost anual de 146.996€ enfront els 54.660€ del govern anterior.
    3. Han intentat aprovar una gran amnistia urbanística que ha hagut d’aturar la Generalitat.
    4. Ha cobrat amb efectes retroactius (quatre anys enrere) una revisió cadastral que ha posat en seriosos problemes a molts ciutadans.
    5. És el govern que ha fet obres faraòniques com el Guíxols Arena, que fins aquest estiu no servirà pel que hauria d’haver servit des d’un principi: fer concerts del Porta Ferrada.
    Una obra que, malgrat el seu elevat preu, haurà d’ampliar-se amb grades desmuntables per donar cabuda a tot la gent que vol veure el concert d’Antonio Orozco. Per la resta de l’any no deixa de ser un pàrquing amb grades perquè els ciutadans que hi aparquin vigilin els seus cotxes amb tota comoditat.
    6. Ha malbaratat el conveni de Can Serra Vicens i ha perdut una magnifica oportunitat de tenir un centre cultural que ampliï l’anomenada anella del monestir. Gràcies a aquesta decisió davant del Monestir i de la Porta Ferrada, el Pla General torna a preveure un edifici de més de 30 pisos.
    7.  S’ha oblidat del nou IES. Ni hi és ni se l’espera.
    8. Ha adquirit finques amb molt poc rigor (sense tenir en compte que tenien un dret de pas – Jardins de Can Blasco) i amb molt males maneres (barrant el pas d’una manera impròpia de la institució), rectificant posteriorment tant sols a instàncies del Registrador de la Propietat, que va posar l’alcalde en la situació de signar un decret en què s’obligava a ell mateix a tornar les claus del pas que prèviament havia barrat.
    9. Un govern que s’ha deixat perdre la Marató de les Vies Verdes amb escarni de l’organització, que escampa que a la nova ubicació els tracten molt millor
    10. Que es gasta en una publicació (el #guíxols) 60.000 euros/l’any, pagats per tots els ciutadans, per fer pura propaganda del govern.
    11. Un govern que es demostra conflictiu: Policia local, barri del Puig, mitjans de comunicació locals, museu d’història, … tots aquells que no combreguen amb les seves tesis són declarats persones non grates, enlloc d’arreglar els conflictes que ells mateixos creen.
    12. Pèrdua  de l’OMIC. Una ciutat de quasi 22.000 habitants que tanca una Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i fa anar tothom a La Bisbal, al Consell Comarcal
    13. Un govern que practica el nepotisme contractant familiars dels regidors. I el que és més greu: que els contracta amb feines que haurien d’estar destinades a persones amb pocs recursos.
    14. Projecta construir una graderia de formigó a la platja. Un cop fet el Guíxols Arena, ara és l’hora del Guíxols Sorra.
    15. I gestiona amb retards i pròrrogues els contractes (neteja, zona blava). Anem prorrogant els contractes i cada vegada la ciutat més bruta.
    16. Que té conflictes amb les associacions locals. Associació amb la que es reuneix, associació que es rebota, el mateix que amb la premsa local. No negocia i fins i tot etziba per acabar les reunions amb els veïns -per exemple Barri del Puig- que “si no us agrada ja sabeu a qui heu de votar d’aquí dos anys”.
    17. Ha burocratitzat els tràmits de les subvencions fins el deliri
    18. I es veu obligat a fer infinitat de modificacions pressupostàries.
    ​19. Té tics autoritaris en els plens: busca excuses perquè els grups de l’oposició no puguin traslladar els seus precs i preguntes, no deixa llibertat per fer les intervencions,…
    20. Es gasta diners i proposa projectes inviables i ruïnosos com el de l’aparcament a la Corxera, un projecte que hipotecarà la ciutat per 40 anys (el màxim permès per la llei) quan preveu que si a l’empresa adjudicatària no li quadren els números haurà de pagar l’Ajuntament.
    21. Un govern que fa  obres sense sentit com l’aparcament a Can Rosselló (Ileco). Primer només per cotxes, i com que no hi aparcava ningú, ara també autocaravanes i també s’hi ha vist
    aparcat algun que altre cavall.
    22. Que ha aconseguit que la PAH abandoni la Taula Municipal de l’Habitatge per inoperant.
    23. Que amb dos anys només aconsegueix treure a subhasta l’Hotel Panorama i li queda desert. I, per tant, el finançament d’alguns projectes estratègics que segons l’alcalde sortiria de la venda del Panorama, queden in albis.
    24. Un govern que, finalment, s’ha dedicat a replantejar moltes coses per espatllar-les, com l’aparcament d’autocaravanes o el museu Thyssen.

    L’Equip de Govern presenta els seus plans de futur

    08/07/2017

    L’Equip de Govern municipal va aplegar ahir unes 150 persones en l’acte de repàs dels 2 anys de mandat i presentació dels projectes de futur per a la resta de mandat (2 anys més), en un acte en el qual van participar els tres caps de llista de l’executiu: Josep Muñoz (PSC) i Jordi Vilà (ERC) van fer de teloners de l’alcalde Carles Motas (TSF). 

    Muñoz i Vilà van posar el dit a la nafra fent esment de l’endarreriment que ha patit la ciutat fins l’arribada de l’actual govern, el juny de 2015. Muñoz va dir, fins i tot, que, a la nostra ciutat, “fins l’any 2015 no va arribar el segle XXI”. També va esmentar que aquests primers dos anys el govern ha posat les bases “per fer un salt endavant”. Els tres mandataris van coincidir en què l’acció de govern es feia consensuada entre les tres parts i en l’aposta perquè Sant Feliu sigui una ciutat que aposti per la cultura, donant com a exemple les múltiples mostres d’arts plàstiques que estan omplint les sales d’exposicions de la ciutat. 

    Durant l’acte es van anar passant vídeos amb diapositives de l’obra de govern – en què destaquen el Guíxols Arena, la remodelació del carrer Colom, la recent acabada dels col·lectors de la carretera de Girona i del carrer Santa Magdalena, a punt de finalitzar – i dels futurs projectes, que foren presentats per l’alcalde:  el passeig marítim Rius i Calvet, el Parc Central (que es situarà on hi ha l’actual asil Surís i la plaça Alabric), el pàrquing soterrat de la Corxera i el Museu Thyssen al monestir.

    A part de parlar de projectes, Carles Motas va voler deixar clara la necessitat de planificar la gestió del dia a dia i el fet que els pressupostos municipals s’hagin aconseguit aprovar quan toca, “a final d’any, perquè siguin vigents l’1 de gener”.

    Pel que fa a l’esperat nou contracte de residus, va ser  Muñoz qui en va parlar, assenyalant que aquest estiu esperen tenir el plec de condicions per al nou contracte a punt i que aquest serà de vuit anys. 


    Tall al carrer Mercè per neteja viària

    11/07/2017

    Des d’avui dimarts a les vuit del matí fins demà dimecres a les vuit del matí, és a dir, durant 24 hores, es procedirà a la neteja de la calçada i protecció de passos de vianants a les cruïlles del carrer Mercè amb Capmany, i del carrer Mercè amb carrer del Mall.

    Això vol dir que tot el carrer Mercè, i el tram del carrer Capmany que va del carrer Mercè i Concepció quedaran tallats a la circulació durant 24h.

    Es permetrà l’entrada i sortida de vehicles dels guals, excepte en el tram entre les dues cruïlles, on no s’hi podrà circular amb vehicle.

    L’Ajuntament ha mirat de concentrar el màxim d’accions en el mínim temps possible, per evitar majors molèsties als veïns.


    S’inaugura el nou Hotel Alàbriga

    08/07/2017

    Més de 500 persones van participar ahir, en una jornada de tarda que es va allargar fins a la matinada, en la festa inaugural del nou Hotel Alàbriga, establiment de cinc estrelles i gran luxe situat a la carretera de Sant Pol, segons el diari El Punt-Avui. Entre els glamourosos convidats, l’actriu Ana de Armas, el futbolista Xavi Hernàndez i la baronessa Carmen Thyssen.

    L’hotel ofereix 28 home-suites de luxe –pràcticament una apartaments- amb vistes al mar i, alguna habitació, terrat privat amb jacuzzi, amb uns preus per a la temporada alta que ronden els mil euros per nit. L’estada mínima és de 4 dies, i amb el preu s’hi inclou esmorzar, piscines, entrada a la discoteca i transport a l’aeroport.

    Entre els atractius de l’hotel, destaquen el restaurant Terra, amb el xef Paco Pérez, que també s’ocupa del grill exterior i el Beach Club. La cocteleria és pel prestigiós Manel Vehí, i la discoteca, que té un DJ resident, és una sala on també s’hi poden fer concerts.  La web de l’establiment obvia el català en favor del castellà, l’anglès i el rus. 

    A la nit inaugural,  la companyia Comediants van fer una performance amb videomapping, pirotècnia, aigua i música. 


    Prudència davant l’anunci del nou Thyssen

    17/07/2017

    L’anunci de cessió temporal de la col·lecció catalana de pintura de Carmen Thyssen i la construcció d’un Thyssen permanent a la ciutat, fet a  bombo i platerets, no ha agafat per sorpresa a Guíxols des del Carrer-Entesa, que encara recorda quan el mes d’abril de l’any passat el mateix Govern anunciava també les obres del nou Museu Thyssen. Llavors el preu previst era de 5 milions d’euros (2 els posava l’Ajuntament i els altres 3 es finançaven a través de l’herència Anlló) . Un any després el cost s’ha incrementat considerablement: serà d’uns 6 milions (tots  a càrrec de les arques municipals).

    La nostra formació, i com ja ha manifestat en més d’una ocasió, comparteix els aspectes positius que l’Espai Thyssen aporta a la ciutat, al mateix temps que valora l’actual sistema d’exposicions temporals que entén s’adapta perfectament a les característiques i possibilitats de la ciutat. Voler anar més enllà, com fa el govern de la ciutat amb aquest anunci, suposa un risc que cal estudiar molt bé abans de prendre qualsevol decisió. Per això, la formació insisteix en què prèviament caldria elaborar un estudi d’impacte econòmic, d’imatge i de repercussions culturals del model actual de la col·lecció Thyssen i del que tindrà  en el futur sobre la ciutat.

    GdC-E vol saber també la repercussió econòmica que tindrà la construcció del nou Thyssen en els pressupostos municipals de la ciutat per a l’any vinent, però també a partir de l’any 2020, ja que entén que una cessió de 400 obres d’art, per més que s’insisteixi en que serà gratuïta, tindrà un cost important per a la ciutat, que difícilment es podrà amortitzar en 20 anys.

    GdC-E es mostra preocupat per les conseqüències i l’impacte patrimonial i artístic que poden tenir les obres sobre el conjunt monumental del Monestir, declarat Patrimoni Cultural d’Interès Nacional. En aquest sentit, la formació li retreu a l’Alcalde les seves declaracions afirmant que “disposar d’aquest acord permet desencadenar totes les accions futures del Museu de Sant Feliu de Guíxols” i li recorda que Sant Feliu de Guíxols ja té un Museu de la Ciutat i molt teixit cultural que són patrimoni de la ciutat, mentre que el futur Museu Thyssen serà un acord per 20 anys que mai ho arribarà a ser, encara que costi més de 6 milions d’euros.

     
     

    Gerard Mas compartirà el Monestir amb l’Espai Thyssen

    14/07/2017

    El ganxó Gerard Mas exposarà al Monestir algunes de les seves obres, en una mostra que tindrà lloc del 16 de juliol al 15 d’octubre, amb el mateix horari que l’exposició de l’Espai Thyssen.  

    En la seva obra, Mas treballa amb temes com la paradoxa i la contradicció, introduint elements de descontextualització i, sobretot, l’ironia. L’objectiu és manifestar una voluntat de diàleg entre l’estètica clàssica i les formes més avantguardistes.

    Mas parteix d’una idea que habitualment ha trobat mentre realitzava peces anteriors, sovint a partir de l’experiència del seu dia a dia, però sempre íntimament lligada a un material concret que serà el de l’acabat final de la peça. Quan l’escultor té la peça dibuixada mentalment, en fa la maqueta o uns models en fang. Un cop acabat, el copia al material definitiu d’acabat,  a través de motllos o amb tècniques de talla. Després arriba el treball de policromia, en què de vegades incrusta ulls de vidre o afegeix algun objecte real a la peça.

    Gerard Mas ha estat titllat algunes vegades de “provocador” malgrat que, d’entrada, l’autor només pretén provocar-se a si mateix, sense ànim de provocar els altres.  “Es tracta de sortir una mica dels esquemes mentals que habitualment tenim quan contemplem una determinada imatge”, diu.

    Pel que fa als materials, bàsicament treballa en pedra, fusta i resina policromada, amb ús ocasional de bronze, elements de joieria, vidre o d’altres.  El material juga un paper importantíssim a l’hora de donar sentit a l’obra de Gerard Mas.

    La mostra “Iconoplàstia” és una selecció important d’obres dels darrers anys en la qual prima sobretot la utilització de la talla de pedra i fusta i que, malgrat no ser una retrospectiva, dóna una idea bastant clara del que és el seu treball. La seva obra de talla és lenta de fer i habitualment costa reunir una bona col·lecció d’aquest tipus de peces. Però a Sant Feliu les tindrem. 


    La baronessa descarta Barcelona i farà el museu a Sant Feliu el 2020

    15/07/2017

    Segons anuncia El Punt-Avui, durant la roda de premsa de presentació de la nova col·lecció de l’Espai Carmen Thyssen, que ha tingut lloc aquest matí, s’ha anunciat que el futur museu Carmen Thyssen obrirà portes el 2020 i comptarà amb fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX de la col·lecció de la baronessa, que abandona així la idea de fer el museu a Barcelona.

    L’Ajuntament i Carmen Cervera han arribat a un acord per donar l’impuls definitiu al projecte, consistent en una cessió gratuïta per part de la baronessa de les obres per un període de 20 anys que inclouen “veritables joies” com La Catedral dels pobres de Joaquim Mir o Interior a l’aire lliure de Ramon Casas. Noms propis com Ramon Martí Alsina, Eliseu Meifrén o Josep Amat completen la col·lecció.

    El següent pas a prendre és la redacció del projecte executiu per valor de 108.000 euros i començar les obres un cop adjudicades mitjançant concurs. L’alcalde Carles Motas ha anunciat que aixecaran un edifici de nova construcció que enllaçarà amb la primera planta del monestir, amb una inversió prevista de 6 milions d’euros que, de moment, assumirà íntegrament l’ajuntament. La col·lecció permanent tindrà 130 quadres i hi haurà exposicions temporals amb unes 40 obres. 

     Després que l’any 2010, l’Ajuntament i la propietat de l’antiga fàbrica de Can Serra signessin un conveni de permuta a través del qual l’amo cedia l’edifici i el consistori li compensava amb diversos terrenys municipals, l’actual equip de govern va enterrar aquesta idea i va apostar perquè el Thyssen s’ubiqui al monestir, amb l’objectiu de convertir un dels espais més emblemàtics de la població en un centre cultural de primer nivell, que aculli el museu, una escola d’art, espais pedagògics i superfície per fer-hi altres exposicions.

     

    Ensenyament rectifica i manté la segona línia de P3 al CEIP Baldiri Reixach

    04/07/2017

    Ensenyament ha fet marxa enrere en la decisió presa fa unes setmanes i mantindrà la segona línia de P3 a l’escola Baldiri Reixach. Davant l’oposició del Consell Escolar Municipal, que no volia que l’escola perdés el grup, el Departament va decidir que fossin les mateixes famílies les que ho decidissin.

    Per això, Ensenyament va obrir un període de matriculació extraordinari de dues setmanes. Fins divendres passat, qui vulgués dur els seus fills al Baldiri Reixach (tot i no haver-lo escollit en primera opció) podia modificar la matrícula i inscriure’ls al centre.

    L’Ajuntament i la direcció havien comptabilitzat una desena de famílies que estarien disposades a fer el pas i finalment, els pares de cinc alumnes han decidit inscriure els seus fills a l’escola de manera voluntària, fet que permet mantenir la segona línia de P3.

    Aquest darrer curs, Ensenyament va declarar el Baldiri Reixach “centre de màxima complexitat”, fet que suposa que la ràtio d’alumnes per aula arribi a un màxim de 22  mentre la resta d’escoles de la ciutat poden arribar fins als 25.

    A mitjan juny, quan es va obrir el període de matriculació extraordinari, ja hi havia 20 nens inscrits per fer P3, i amb aquestes cinc de noves la segona línia queda garantida. El Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Josep Polanco, ja ha avançat, segons El Gerió Digital, que el Departament “garantirà els recursos” que necessiti el centre. A més, Polanco ha explicat que els grups de P3  del Baldiri Reixach quedaran oberts per atendre aquelles noves inscripcions que hi pugui haver durant els mesos d’estiu o bé al llarg del curs escolar i que serà l’escola qui en decidirà la configuració de cadascun en funció de les seves necessitats.


    Aquest lloc web utilitza cookies per tal que tinguis la millor experiència d'usuari. Si segueixes navegant estàs donant el teu consentiment per a l' acceptació de les esmentades cookies i l' acceptació de la nostra política de cookies, clica l'enllaç par a més informació.plugin cookies

    ACEPTAR
    Aviso de cookies